Cal Compte, allotjar-se en un antic palau al cor del Priorat

Una altra de les visites que hem pogut fer, ha sigut a Cal Compte, un allotjament en el poble de Torroja de Montsant. Un poble totalment aïllat, però amb molt encant. A més els paisatges que vas veient per arribar-hi són realment impressionants, i no us dic, en aquesta època, on les fulles de les vinyes estan de mil colors, des del verd al vermell.

La casa, totalment senyorial, i que ja des de fora es veu que va pertànyer a gent amb molts diners, es troba enmig del poble, just al costat de l’edifici on està el consell regulador de la DO Priorat.

Només entrar ja ens ha atès l’Anna que és la propietària, la qual ens ha explicat com es van embarcar en aquesta història, a la vegada que ens ha anat ensenyant la casa.

La casa consta de tres plantes, en la primera es troba la cuina, amb el menjador, una petita biblioteca i, el més espectacular, una terrassa super acollidora amb molt bones vistes.

A la segona planta, hi ha un parell de sales on es pot fer tot tipus d’actes, des d’exposicions a reunions de més o menys gent. Tota aquesta planta l’han restaurat i realment l’han deixat molt maco. Aquesta segona planta també té una terrassa molt acollidora on encara conserven l’antiga comuna.

Finalment a la tercera planta tenen l’allotjament en si, distribuit en tres apartaments que es poden vendre conjuntament o per habitacions per separat. Dos dels apartaments són de tres habitacions i l’altres és de dues. Les habitacions estan posades amb molt de gust i realment ve de gust quedar-s’hi, haurem de fer un pensament per anar-hi?

L’historia de com es van embarcar en aquesta aventura es realment interessant, i crec que cal més gent amb aquesta empenta per crear coses tant interessant com ells.

L’Anna va començar a interessar-se pel Priorat sobretot perquè li van demanar que fes una investigació sobre la comarca i això al conèixer el Priorat sobre el terreny, va fer que ella i el seu marit volguessin trobar un lloc on poder-hi anar amb els seus fills.

Pel que fa a la casa, l’última descendent de la familia propietària vivia a Barcelona, i s’ho va voler vendre, conjuntament a totes les terres asociades i va contactar amb l’Anna, ella va estar parlant amb el seu marit i volíen comprar només una part de les terres, i el dia que ho havíen de firmar, els truquen que un americà s’ho queda tot, i en qüestió d’una hora, van decidir comprar-ho tot i fer una bona hipoteca.

Així que amb uns anys i molts esforços ho han convertit en el que tenen que realment és una passada.

L’Anna diu que tothom els diu que van ser molt valents, i ella diu que no, que el que van ser inconcients, però tots li van dir que això és el que fan els emprenedors.

A més a més de que la casa és preciosa ella és encantadora, i suposo que el seu marit (que no vem poder conèixer) també deu ser-ho i realment fa que et sentis com a casa.

Ja veig que tindré problemes de decisió quan vulgui anar a passar un cap de setmana al Priorat, ja que hi han dos propostes mooolt xules.

Visita a la Cooperativa de Capçanes, bons vins i propostes enoturístiques

Una altra de les visites que hem fet avui, ha sigut a la Cooperativa de Capçanes, un exemple de qualitat en volums grans de producció.

Aquesta cooperativa i l’edifici es van fer el 1933, i van anar fent vi com a cooperativa, a finals dels anys 70 Torres comença a comprar raïm en el Montsant i això fa que la bodega es vagi quedant antiquada ja que gairebé tot el raïm se l’endú Torres. Però a partir dels 90 es torna a invertir ja que Torres comença a plantar les seves vinyes i per tant deixa de comprar tant raïm i a més ho fa a uns preus més baixos.

A partir d’aquí la seva evolució, és brutal, ja que en el 92 feien unes 10.000 ampolles, per passar a 200.000 en el 97, a 750.000 en el 2000 i a 1.000.000 en el 2011.

De tot el que fan un 80% és per importació i només el 20% restant és pel mercat nacional, del que primen Catalunya, País Vasc i Balears.

Les finques que els hi proporcionen raïm estan a uns 2 km de radi a partir de Capçanes i això implica a uns 5 municipis en total.

Una particularitat que té aquesta bodega és que fa Vi Kosher des del 95, pels jueus on el que ho fa especial, és el mètode de creació, ja que per a que sigui considerat Kosher, només el poden manipular el rabins, cosa que dificulta bastant la creació d’un bon vi. Per tenir un exemple, tot el que és vi kosher, està precintat per a que ningú que no sigui rabí ho toqui. En total es fan 3 vins kosher, un criança, un semi criança i un de només amb garnatxa.

A nivel Enoturístic, tenen quatre propostes, una primera que implica la visita de la bodega amb tast on es paguen 8€ i es poden tastar 4 vins (l’hauré de venir a fer i ja us explicaré l’experiència). Una altra de les propostes és la de la visita de les vinyes en 4×4 i posterior visita de la bodega amb tast, on el preu són aproximadament 20€. També tenen una proposta de Senderisme per la zona, on básicament fan el paper d’asesors i donen informacions de caminates que es poden fer pels voltants. I finalment la més espectacular que és el vol en avioneta per sobre del priorat on el preu per 2/3 persones és de 250€ (qui ho pogués fer…).

Per acabar la visita, hem fet el tast de tres dels seus vins, el Mas Donís Rosat 2011, fet amb 80% de garnatxa, un 15% de syrah i un 5% de merlot i que realment he trobat boníssim, llàstima que estaven encara embotellant i no me n’he pogut comprar cap.

El segon vi que hem tastat ha sigut el Mas Picosa, un vi ecològic fet amb garnatxa, carinyena(o samsó), merlot i ull de llebre.

I per acabar la visita hem tastat un vi kosher acabat de fer, és a dir el que serà el 2010, ja que ahir van venir els rabins per fer-lo. El que hem tastat, estava compost per garnatxa, carinyena, cabernet i ull de llebre.

Visita a Mas Figueres, un allotjament enoturístic amb molt encant

Aquest matí, hem visitat l’allotjament enoturístic Mas Figueres. Perquè l’anomeno enoturístic i no rural? Doncs perquè, en un mateix espai hi trobem un allotjament, però també un celler, el Celler Dosterres.

Mas Figueres és una Masia de 7 habitacions que porten el Paco i la Quima, on intenten tenir molta proximitat amb el client, fent-lo sentir com a casa en un entorn idílic enmig de vinyes. Aquesta parella, entenen l’enoturisme com una relació molt directe amb el territori, fent que el client que s’allotja amb ells, entengui la terra de la comarca del priorat en el seu conjunt, i sobretot a la seva gent.

Quan van descobrir aquesta finca amb tocs indians (degut a que el propietari inicial tenia molta relació amb Perú), estava abandonada i amb el Josep (l’enòleg i propietari del Celler Dosterres), reformen la casa però no posant-hi luxes, sinó fent un reflex d’autenticitat.

Aquesta Masia dona la possibilitat a l’estiu de sopar a la terrassa tot xerrant i bevent vi sota l’inmens arbre que tenen a l’entrada.

De les 7 habitacions que tenen, només una és triple, ja que aquest allotjament no està pensat per a nens, i de fet si tenen alguna reserva amb nens, avisen al reste de possibles clients.

La finca a més de tenir unes terrasses estupendes, té una piscina que fa molt agradable els dies d’estiu.

A més de tenir el Celler, s’impliquen en el món del vi, organitzant festes del vi, o del vi dolç, o fins i tot sopars maridatges amb cata vertical. En el Celler, elaboren tres vins, el Vespres, el Dosterres i l’Aiguasals, però no hem tingut l’oportunita de tastar-los, així que espero poder allotjar-me en aquest lloc amb tant encant i de pas poder tastar els seu vins.

El castell del vi de Falset

Una altra visita que hem pogut fer avui ha sigut la del Castell del vi de Falset, on hi podem trobar l’Oficina de Turisme de la comarca del Priorat, conjuntament amb un centre d’interpretació del vi.

El centre s’ubica al antic Castell dels Comptes de Prades de Falset, del que només quedaven dues parets i el qual s’ha renovat completament.

L’objectiu d’aquest centre, és el de fer coneixer a través d’elements audiovisuals i interactius, la història i les particularitats d’aquesta comarca vinícola.

A la planta baixa trobem una zona amb fotografies i elements decoratius que ens evoquen el vi i el seu mon.

Quan pujem a la primera planta ens trobem per una banda un mapa de la comarca, sobre el qual es projecta una petita pel.lícula on ens expliquen una mica de la història de la comarca.

A continuació podem anar veient tot una sèrie de planells explicatius per poder-ho complementar.

A una altra zona de la primera planta, també podem veure tot una sèrie de fotografies de gent que ha contribuït al renaixament de la comarca i pel que se’ls hi fa d’aquesta forma un petit homenatge.

Finalment a la segona planta, trobem tot una serie d’esferes que ens permetrn olorar els aromed més representatius dels vins de la comarca, juntament on ens permet veure unes bones vistes de la comarca.

El preu per fer aquesta visita és de 3,5€

Visita a les vinyes amb la Sara Pérez

Avui hem fet una visita per les vinyes del montsant i el priorat amb la Sara Pérez, filla de Jose Luis Pérez de Mas Martinet. Ella conjuntament amb el seu marit (el René Barbier fill), tenen La Venus Universal a la DO del Montsant, just al costat del Vitec, sortint de Falset en direcció Porrera.

La Sara ens acollit molt bé durant tota la visita i ens ha contagiat la seva passió pel vi.

Per començar la visita dels paisatges de la vinya, ho hem fet per la finca on fa els seus vins conjuntament amb el seu marit. Aquesta finca pertany a la DO Montsant, i tot fent un passeig per la finca ens ha estat explicant el tema del sòl en el Montsant i la dificultat de mantenir un equilibri entre humidificació i mineralització en una terra on ja mineralitza tot per si sol. Durant el passeig per la vinya ens ha anat explicant com treballen la vinya conjuntament amb quines varietats fan servir i l’aposta personal per la carinyena per poder-la recuperar en una zona que ja n’hi havia.

Un cop visitada la vinya, hem passat per davant de la casa i sobretot hem entrat a la bodega per poder tastar un dels seus vins, el Venus 2007 fet amb carinyena, syrah i garnatxa, i ens ha explicat que cada vi t’ha d’explicar una història i dir d’on és.

Sara Pérez: “Obrir una ampolla t’ha de fer viatjar”

Un cop tastat el Venus 2007, hem anat agafat els cotxes i hem anat a la finca on el seu pare fa el Martinet Bru, aquesta finca ja està a la zona de la DO Priorat, pel que ho veiem enseguida pels sòls de licorella. Aquesta fa que les temperatures siguin més altes degut a la refracció que fa aquest tipus de sòl.

En aquesta finca hem estat parlant del tipus de sòl ddel Priorat i hem pogut catar el Martinet Bru 2007 tot veient unes vistes magnífiques.

Com que encara no ens ho havia ensenyat tot, hem pujat als cotxes i per una carretera amb unes vistes impressionants i amb tot a punt per la posta de sol, hem anat fins a la finca on es fa Els escurçons i allí, hem pogut veure una posta de sol magnifica tot venint la boira.

Com que ja s’estava fent fosc, hem anat a la bodega on fan el Clos Martinet i allí hem pogut catar els vins Els escurçons 2007 i el Clos Martinet 2007 tot compartint la seva passió pel vi i la seva creació amb nosaltres.

Realment, hem sigut uns privilegiats de poder passar tota una tarda amb una persona que viu i disfruta per la seva feina, o més aviat, la seva passió

Cooperativa Agrícola de Nulles

Avui dintres d’una sèrie d’activitats que hem fet, dins de la primera jornada del workshop del máster de planificació i gestió del turisme enològic, que estic fent, hem anat a visitar la Cooperativa Agrícola de Nulles.

La cooperativa, es troba al poble de Nulles, dins de la comarca de l’Alt Camp. El que més impacta d’aquesta visita, es l’edifici, un edifici modernista projectat per l’arquitecte César Martinell, un dels deixebles de Gaudí.

Aquest edifici es crea el 1919, després de la crisi de la filoxera, on la majoria de pagesos van haver de començar de zero. Arrel de la mancomunitat de Catalunya, es creen les cooperatives, en concret la de Nulles, es crea el 1917, i per tant es demana a César Martinell que els hi disenyi el Celler. Aquest per poder-lo fer correctament, es posa en contacte amb els pagesos que ja feien la vinificació, per així poder averiguar quins són els problemes que tenen més freqüentment i així solucionar-los.

Un dels problemes era la ventilació, degut al gas carbònic que es forma durant la vinificació, que l’arquitecte soluciona fent un edifici molt alt que s’aguanta gràcies a uns grans arcs, i unes tines a sobre d’uns arcs més petits, però amb unes finestres, de manera que al ser el gas carbònic més dens que l’oxigen, aquest va cap avall i surt per les finestres, i així s’aconsegueix una bona ventilació.

D’aquesta forma l’arquitecte no només va dissenyar un edifici molt maco, sinó que permetés treballar bé.

A part de la visita al Celler, també hem fet una degustació de tres vins i un cava que ells elaboren. A continuació us afegeixo les notes que he pres durant la degustació.

Adernats Seducció: vi blanc molt aromàtic, fet amb les varietats Muscat, Chardonnay i una mica de xarel.lo (aquesta varietat és la que ens permet lligar les altres dues varietats, a part d’aportar l’estructura en boca). Trobem aromes florals juntament amb aromes de pressec, pinya i fins i tot plàtan. Preu en bodega de 4,15€

Adernats Rosat: vi rosat fet amb un 60% d’ull de llebre (o tempranillo), merlot i un toc de cavernet sauvignon (aquest últim ens aportat el cos i l’entrada sedosa en boca). Té una olor a maduixa, cirera i una mica de mora, juntament amb un aroma dolç a gominola. Tot i ser àcid, té una entrada sedosa en boca. Preu en bodega de 2,85€

Adernats Angelus: vi negre jove 2010, tot i que un 40% ha passat per barrica, per a poder fer-lo més suau (es fa servir barrica de roure francès amb un torrat mig i gra fi, que és el que li dona el toc suau i fi però que tot i així faci difícil de notar la fusta en el vi). Les varietat que es fan servir per aquest vi, són ull de llebre, merlot i cabernet (amb més proporció que en el rosat). Té un color cirera o rubí. Els aromes són de fruita vermella madura i mora. I els aromes retronassals són d’espècies i regalèsia. Preu en bodega de 5,30€

Adernats Brut: cava fet amb xarel.lo (aporta l’entrada en boca i certa dolçor), perallada (aporta la fruita blanca com ara poma verda o pera i l’acidès), macabeu (aports la fruita més confitada) i chardonnay (que ens aporta les fruites tropicals). Aquest cava té 2 anys i mig de criança, cosa que fa que tingui la suavitat del carbònic i no el notem tant. Per una altra banda és un Brut amb uns 11g de sucre. Preu en bodega de 4,10€

10 anys de la DO Montsant al Mercat de Santa Caterina

Tot i que vaig començar el blog al Agost, no hi havia tornat a escriure des de llavors. Espero que a partir d’ara vagi escrivint més sovint i de pas no només expliqui el que faig a nivell enoturístic a partir d’ara sinó que intentaré escriure tot el que he fet amb anterioritat.

Ahir a Barcelona, van fer una Mostra de vins a Barcelona amb el títol “La DO Montsant es planta a Barcelona”, i ho van fer al davant del Mercat de Santa Caterina, al costat de la Catedral, així que cap allí hi vem fer cap.

Al principi de tot hi havia la paradeta dels tickets, on per 10€ et donaven cinc tiquets de degustació i una copa Riedel (si més endavant volies més tickets ja no et cobraven la copa i per tant per 5€ tenies cinc degustacions).

Així que amb la copa a la mà i amb el tickets vem començar a fer degustacions, per començar vem anar a la parada del Acústic Celler que és un Celler que fa uns vins que ens agraden molt i no volíem perdre l’oportunitat de tornar-los a provar, així que vem tornar a provar per una banda el Acústic Blanc, que ens agrada molt i no ens va defraudar en absolut, i per una altra banda vem tastar el Braó que evidentment ens va agradar molt com sempre.

Vem continuar amb els Cellers Unió, dels que vem poder tastar el Perlat syrah i el Perlat Selecció, el syrah no ens va defraudar en absolut, tenint en compte que és una de les varietats que més m’agraden i el Selecció (fet amb Garnatxa, Carinyena i Syrah) la veritat es que ens va sorpendre.

Abans d’anar a dinar encara vem aprofitar per tastar els dos vins dels Ficaria Vins, el Pater i l’Èlia, on el primer ens va agradar molt més (segurament pel fet que està fet amb vinyes velled de Garnatxa).

Per la tarda amb la panxa una mica plena vem continuar fent tasts.

Així vem provar l’Étim blanc de la Cooperativa Falset Marçà que ens va agradar força. I per finalitzar el dia vem tastar un parell de vins del Celler Masroig, per una banda el solà Fred Blanc que ens va agradar força i per l’altre el Vi Novell acabadet de fer que ens va sorpendre gratament, la veritat és que per ser un vi novell estava d’allò més bo.

La veritat es que vem provar algun vi més però la memòria no m’arriba a més. Els que no vem anar a visitar van ser els de Baronia de Montsant, però no perque no ens agradessin els seus vins, sinó perquè ja vam anar a visitar la seva bodega i vem poder tastar tots els seus vins i fins i tot en vem comprar (però això ja us ho explicaré en un altres post)