Category Archives: Marqués de Riscal

Arquitectura i vi – Marquès de Riscal

Dins el Workshop alternatiu que ens van preparar la Isabel i el Diego, vem fer una visita a Marquès de Riscal que es troba a la localitat de ElCiego a la Rioja Alavesa.

Jo de fet fa un temps, tot fent una ruta pel nord d’Espanya, ja hi havia anat (just quan em vaig començar a aficionar al món del vi i l’enoturisme), però no havia trobat el moment d’escriure un post sobre aquesta bodega.

Personalment, crec, que aquesta bodega, a part de que pugui fer bons vins, a nivell enoturístic és una de les importants, si més no, per l’hotel que els hi va dissenyar Frank Gehry i que ja forma part del paisatge de la Rioja.

Evidentment, aquest també és un projecte enoturístic complert, ja que a part del Celler, també té l’hotel, spa i restaurant. Ara, això sí, tot d’un nivell molt alt.

La visita, comença amb un video on presenten el Celler i la seva historia. Un cop surts de la sala on es projecta el video, vas a parar gairebé als peus de l’hotel, on ens expliquen el perquè dels colors que va fer servir Frank Gehry, al igual el perquè de la forma arquitectònica. L’edifici, simbolitza un cep i és per això, que hi han tres pilars, com si fossin els tres braços del cep, que desenvoquen a on es guarden les ampolles que serien les arrels. Pel que fa als colors de l’edifici, el rosa és el color del vi, el platejat el de la càpsula i el dorat el de la malla (que la van començar a posar el 1881 per evitar la picaresca de reutilitzar ampolles Riscal reomplint-les i tornant-les a vendre).

En aquest Celler, fan tots els vins negres i el rosat, mentre que els blancs els fan a la de Rueda. Per fer els negres, treballen amb les varietats tempranillo, graciano y mazuelo.

La majoria dels vins els fan en un edifici on tenen 151 dipòsits de 20.000kg on fan la fermentació i posteriorment ho passen a uns altres dipòsits on durant 1 o 2 mesos hi fan la fermentació malolàctica. Un cop passada aquesta fermentació que han fet per separat per varietat, edat de la vinya i parcela, fan la gran cata per elaborar el vi final i a continuació omplir les botes.

De botes, en total en tenen 37.000 tant de roure francès com de roure americà.

Un cop visitat aquest edifici hem sortit a fora. I des de la plaça principal ens han ensenyat 3 segles d’història. Dos edificis antics del segle XIX, la sala on s’embotella del segle XX i l’hotel del segle XXI.

L’edifici més antic del Segle XIX, és on s’elaboren els tres vins de gama alta, aquí és on selecciona el raïm i s’omplen les tines de fusta de roure francès de 14000 kg. En una segona sala, hi ha unes altres tines de fusta amb una capacitat de 8000 kg. La sala de barriques on s’aconsegueix la temperatura adecuada gràcies al gruix dels murs, té una capacitat de 2100 barriques.

El cementiri (allà on tenen ampolles des del 1862) l’anomenen la catedral. Aquestes ampolles no es comercialitzen però algunes s’obren en ocasions especials, com per exemple la que se li va obrir a Frank Gehry que era de l’any del seu naixament (1929) i estava en perfectes condicions i bo. Per obrir aquestes ampolles, es fa servir la tècnica del “degüelle” calentant el coll de l’ampolla i després trencant-lo en fred.

Amb això ja hem passat a la sala de cates, on hem pogut tastar dos dels seus vins:

Rueda 2011 – té un color groc pàlid amb tocs verds, els seus aromes recorden a fruites com el préssec, l’albercoc, la poma verda, la pinya, el maracuya… Entra suau i deixa un petit amargor que diu que facis un altre glop.

Reserva 2006 – 90% tempranillo i un 10% de mazuelo i graciano amb 26 meses en roure americà. Color vermell cirera picota o rubí amb un ribet “teja” degut a la seva estada en fusta. Els aromes recorden a la fusta, a la vainilla i a fruits vermells. És suau en el paladar i persistència al final.

Crec que és una bona visita sobretot per aquells que no estan iniciats en el món del vi o per aquells que disfruten amb l’arquitectura.

Surtin de Elciego hi ha una pujadeta a una montanya amb un mirador des d’on es pot veure amb un altre punt de vista l’edifici de Frank Gehry, així que… evidentment hem anat cap allà!!