Cal Compte, allotjar-se en un antic palau al cor del Priorat

Una altra de les visites que hem pogut fer, ha sigut a Cal Compte, un allotjament en el poble de Torroja de Montsant. Un poble totalment aïllat, però amb molt encant. A més els paisatges que vas veient per arribar-hi són realment impressionants, i no us dic, en aquesta època, on les fulles de les vinyes estan de mil colors, des del verd al vermell.

La casa, totalment senyorial, i que ja des de fora es veu que va pertànyer a gent amb molts diners, es troba enmig del poble, just al costat de l’edifici on està el consell regulador de la DO Priorat.

Només entrar ja ens ha atès l’Anna que és la propietària, la qual ens ha explicat com es van embarcar en aquesta història, a la vegada que ens ha anat ensenyant la casa.

La casa consta de tres plantes, en la primera es troba la cuina, amb el menjador, una petita biblioteca i, el més espectacular, una terrassa super acollidora amb molt bones vistes.

A la segona planta, hi ha un parell de sales on es pot fer tot tipus d’actes, des d’exposicions a reunions de més o menys gent. Tota aquesta planta l’han restaurat i realment l’han deixat molt maco. Aquesta segona planta també té una terrassa molt acollidora on encara conserven l’antiga comuna.

Finalment a la tercera planta tenen l’allotjament en si, distribuit en tres apartaments que es poden vendre conjuntament o per habitacions per separat. Dos dels apartaments són de tres habitacions i l’altres és de dues. Les habitacions estan posades amb molt de gust i realment ve de gust quedar-s’hi, haurem de fer un pensament per anar-hi?

L’historia de com es van embarcar en aquesta aventura es realment interessant, i crec que cal més gent amb aquesta empenta per crear coses tant interessant com ells.

L’Anna va començar a interessar-se pel Priorat sobretot perquè li van demanar que fes una investigació sobre la comarca i això al conèixer el Priorat sobre el terreny, va fer que ella i el seu marit volguessin trobar un lloc on poder-hi anar amb els seus fills.

Pel que fa a la casa, l’última descendent de la familia propietària vivia a Barcelona, i s’ho va voler vendre, conjuntament a totes les terres asociades i va contactar amb l’Anna, ella va estar parlant amb el seu marit i volíen comprar només una part de les terres, i el dia que ho havíen de firmar, els truquen que un americà s’ho queda tot, i en qüestió d’una hora, van decidir comprar-ho tot i fer una bona hipoteca.

Així que amb uns anys i molts esforços ho han convertit en el que tenen que realment és una passada.

L’Anna diu que tothom els diu que van ser molt valents, i ella diu que no, que el que van ser inconcients, però tots li van dir que això és el que fan els emprenedors.

A més a més de que la casa és preciosa ella és encantadora, i suposo que el seu marit (que no vem poder conèixer) també deu ser-ho i realment fa que et sentis com a casa.

Ja veig que tindré problemes de decisió quan vulgui anar a passar un cap de setmana al Priorat, ja que hi han dos propostes mooolt xules.