Fira de les Cooperatives en el #tastaelcastelldelvi organitzat pel @Castelldelvi

El dissabte 30 d’abril vaig poder assistir com a blogger a la jornada que va organitzar el Castell del Vi de Falset.

Crec que és una molt bona forma de donar a conèixer tant el Castell del Vi com les diferents Cooperatives que hi eren, ja que en total van haver-hi uns 600 assistents, una molt bona xifra estant a la comarca del Priorat.

Pel que fa a nosaltres, els bloggers, vam anar a diferents activitats programades totes elles relacionades amb les Cooperatives de la comarca del Priorat.

La jornada va començar amb la presentació per part de la Lidia del Castell del Vi i del que s’hi pot veure dins, presentant-ho com una porta d’entrada al Priorat (que més tard hem pogut veure tranquil•lament, tot i que jo ja l’havia visitat, us deixo el link del post que vaig fer en el seu dia: https://ebordons2.wordpress.com/2013/01/29/coneixent-la-comarca-del-priorat-al-castell-del-vi/) i també de les activitats que des del propi Castell s’estan impulsant, com per exemple les Nits del Castell on es marida cinema amb vi, o el Club de Tast que han començat a tirar endavant fa molt poc, on faran diferents activitats, i també dins el castell, ofereixen cada dues setmanes vins a copes a 1,5€.

La Lidia també ens va presentar la jornada, tot donant importància a les cooperatives i el motiu de la fira, ens va explicar que al ser l’any passat l’any de les cooperatives, van pensar que aquesta fira era una bona manera de tancar l’any, i de veure les cooperatives catalanes com una alternativa a aquests temps de crisi, ja que no és una forma obsoleta de treballar.

Un cop vist el Castell i la seva exposició, vam anar a l’absis on hi havia instal•lada la Fira de les Cooperatives, conjuntament amb l’exposició “Construeix un món millor. Fes cooperativa”. Les Cooperatives que hi vam poder trobar de les DOQ Priorat, DO Montsant i DOP Siurana són:

– Cellers Unió
– Cooperativa de Cabacés
– Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant
– Vinícola del Priorat
– Cooperativa Falset Marçà
– Celler El Masroig
– Celler de Capçanes
– Cooperativa de la Serra d’Almos

Nosaltres com a bloggers, disposàvem d’una copa del Castell amb la que vam poder degustar els vins que vam voler (tot i que potser ens va faltar una mica de temps ja que també assistíem als diferents tastos proposats), els assistents pagant 5€ tenien una copa i 5 degustacions. Jo, personalment, vaig tastar el Mas Collet Blanc de la Cooperativa de Capçanes, un vi fet amb garnatxa blanca i macabeu i envellit 4 mesos en bota. I després el Ònix Blanc de la Vinícola del Priorat.

Amb això ja se’ns van fer les 12:30, hora que començava el tast comentat dels vins de les cooperatives a càrrec de l’enòleg Carles Escolà Cunillé. El tast és a cegues i no sabíem quins vins vam anar tastant, només en Carles sabia de quines cooperatives són per poder fer un comentari més acurat. Inicialment, en Carles ens va fer una introducció als vins del Priorat, dient que bàsicament les varietats que es fans servir són la garnatxa i la carinyena, però tot i fer servir aquestes dues varietats en gairebé totes les cooperatives, els estils són molt diferents al llarg de la comarca.

Dels vins tastats, gairebé tots són negres, ja que és el que principalment es fa a la comarca.

Al final si que vam poder saber els que vam tastar, i són:

– Cooperativa La Serra- Mussefres Rosat
– Celler de Capçanés – Mas Collet
– La Vinicola del Priorat – Onix evolució
– Cellers Unió – Perlat LLicorell
– Cooperativa de Falset – Marçà – Etim negre
– Cooperativa de Cornudella – Castell de Siurana
– Celler El Masroig – Sort Vinyes Velles

Acabat el tast de vins, vam passar a fer el tast d’olis a càrrec del tècnic Francesc Gilabert de Cabacés. Només començar en Cisco ens va comentar que tastaríem dos olis, un de la serra del Montsant i un altre de la serra de Lleberia.

Per explicar-nos que per fer Oli s’ha de fer servir una màquina contínua amb dues fases, en Cisco ens va explicar que era perquè no es pot fer com si es fes suc de taronja, ja que al fer la premsada de l’oliva surt una aigua vegetal que és molt dolenta i s’ha de treure, ja que no es pot quedar amb l’oli.

L’oli de la DOP Siurana és tot aquell que es produeix a les comarques del Priorat, Montsià i Baix Camp. Dins d’aquesta DO es considera oli verge tot aquell que estigui per sota dels 0.5 graus, i a més no es poden collir les olives que ja han caigut a terra i les altres es netegen abans de fer oli.

Els dos vins que vam poder tastar són un ecològic de Cabacés i l’altre de la Vinícola del Priorat i realment a part de ser molt bons tots dos, es noten molt diferents.
Després dels dos tastos, vam anar a dinar al Hostal Sport on, al saló de les voltes (un saló històric del segle XVIII) vam compartir coneixements entre bloggers i gent de les cooperatives disfrutant d’un menú boníssim:

– Amanida de 7 enciams amb formatge de cabra, oli DOP Siurana i fruits secs de la terra
– Tradicional Galta de Vedella guisada amb cebetes
– Pa de pessic amb nata i maduixes amb gemma cremada

Tot això amb vins de les cooperatives.

Per la tarda, tot i que personalment no vaig poder assistir ja que havia de marxar, va haver-hi una taula rodona amb el lema “Present i futur de les cooperatives a la comarca del Priorat” moderada pel periodista Toni Orensanz i amb la participació de:

– Sr. Josep Pere Colat. President de la Federació de Cooperatives Agràries Catalanes (pendent de confirmació)
– Sr. Paco Prats. President de la DOP Siurana
– Sr. Toni Alcover Jofre. President de la DOQ Priorat
– Sr. Jaume Domènech Jordà. President de la DO Montsant
– Sr. Joan Queralt Álvarez. Oficina comarcal del Priorat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya
– Sr. Josep Ma Cots Montlleó. President de la Cooperativa Falset Marçà

Va ser una jornada molt ben organitzada, i em va agradar molt poder-hi estar (llàstima no poder estar a la taula rodona, que segur que va ser molt interessant), realment un privilegi!!!

Tast de vins del Baix Penedès 2.0 #ChefSumiller a La Farmàcia del Vendrell

Dissabte vam tenir la ocasió d’assistir a un tast d’allò més interessant a La Farmàcia Vinacoteca del Vendrell, on ens vam trobar persones vinculades amb el món del vi com productors, elaboradors, sommeliers i enòlegs i també a la comunicació d’aquest món (especialment els canals 2.0).

Els organitzadors del tast el que pretenien era potenciar el coneixement dels vins del Baix Penedès i contribuir a l’aposta pels productes de proximitat.

Realment la varietat de productes que hem pogut tastar, ha sigut impressionant, no donàvem a l’abast i cada un dels productes tastats era excepcional i molts d’ells apostant per varietats autòctones.

Hem començat tastant vins blancs:
– Sauvignon Blanc de Cosmic Celler: aquest vi té una triple fermentació, una part en bota, una altra en dipòsit i una tercera en àmfora.
– Blanc de Vinyater de Partida Creus: aquest és un vi d’una varietat autòctona poc coneguda com el Vinyater, d’uns ceps de més de 60 anys i que a més està vinificat en natural, és a dir, sense sulfits afegits.
– Malvasia de Sitges de Jané Ventura: una altra varietat autòctona del Baix Penedès, aquest cop amb un pas per barrica
– Xarel•lo vermell de Sicus Celler: seguim amb les varietats autòctones recuperades pels elaboradors del Baix Penedès

Amb aquesta mostra tan interessant de varietats autòctones blanques, passem als caves i vins espumosos:
– Tres Naus Brut Nature Reserva de Cellers Domenys: Un cava fet amb les tres varietats convencionals amb 18 mesos de criança
– Tres Naus Brut Rosat de Cellers Domenys: cava rosat de la varietat trepat realment bo

– Cava Brut Nature Gran Reserva 2005 de Cosmic Cellers: un cava amb 60 mesos de criança amb unes olors a poma al forn impressionants
– Castell de Grabuac de Caves Suriol: un cava del 2007 on s’ha fermentat el vi en barrica
– IOMUS, Sumoll Blanc de Noirs de la cooperativa de Rodonyà: un vi espumós que m’ha sorprès gratament.
– IOMUS, Sumoll Cryo i IOMUS Sumoll Clàssic: dos vins espumosos rosats de la varietat autòctona Sumoll

– Cava en Punta de Partida Creus: un cava experimental de la varietat Vinyater que es va fer el desgorjat allí mateix.

Jo que no sóc gaire de caves, tots aquests m’han agradat molt i no sabria dir-vos quin més, potser ja estic trobant el camí cap els caves…

Amb aquesta mostra, hem passat als vins rosats:
– Rosat de Barthomeus: un 100% Cabernet Sauvignon de vinyes molt pròximes al mar
– Rosat de Tannat de Mil•liari que probablement no es comercialitzarà ja que Mil•liari ha tancat

Per acabar amb el vins hem tastat els negres:
– Monastrell de Sicus Celler: Varietat autòctona que ha vinificat en àmfores, el pròxim que surti les àmfores estan enterrades entre les vinyes.
– Garrut de Partida Creus: varietat autòctona, que si no tinc entès malament és el mateix monestrell, pel que podem fer un tast comparat amb el vi anterior
– Cabernet Franc 2007 de Cosmic Celler: on una part del vi ha fet una criança reductiva en ampolla, una altra part una criança en barrica i una altra en dipòsit.
– Cabernet Sauvignon de Barthomeus: fan servir aquesta varietat ja que és la que tenien a la finca quan van començar a vinificar
– Capvespre Sumoi de la Cooperativa de Rodonyà

A més a més de tots aquest vins, també hem pogut tastar, un cop a casa la cervesa Reptilian, una negra envellida en barrica de vermut negre realment interessant.

I clar tot això acompanyat de Botifarres de pernil, xató, calçots, ou i paté de fetge de la Cansaladeria Xarcuteria Arroyo que estaven boníssimes, i formatges de la Formatgeria Marval.

La jornada #ChefSumiller crec que ha sigut molt interessant, sobretot per poder conèixer productes del Baix Penedès que realment m’han sorprès, moltes gràcies per comptar amb mi.

Fira de les Cooperatives del Priorat al Castell del Vi de Falset

Si no sabeu que fer aquest dissabte de setmana santa, us podeu passar per Falset on el Castell del Vi organitza la Fira de les Cooperatives, on es faran diferents actes relacionats amb les cooperatives.

La jornada començarà amb la inauguració de l’exposició “Construeix un món millor. Fes cooperativa”, en el Castell i a la mateixa hora s’obrirà la Fira de les Cooperatives, on han confirmat assistència les diferents cooperatives de la DOQ Priorat, DO Montsant i DOP Siurana:

– Cellers Unió
– Cooperativa de Cabacés
– Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant
– Vinícola del Priorat
– Cooperativa Falset Marçà
– Celler El Masroig
– Celler de Capçanes
– Cooperativa de la Serra d’Almos

A les 12:30 tindrà lloc un tast comentat dels vins de les cooperatives a càrrec de l’enòleg Carles Escolà Cunillè, i a les 13:30 el tast serà dels olis de les cooperatives a càrrec del tècnic Francesc Gilabert.

A la tarda, hi haurà una taula rodona amb el lema “Present i futur de les cooperatives a la comarca del Priorat” moderada pel periodista Toni Orensanz i amb la participació de:
– Sr. Josep Pere Colat. President de la Federació de Cooperatives Agràries Catalanes (pendent de confirmació)
– Sr. Paco Prats. President de la DOP Siurana
– Sr. Toni Alcover Jofre. President de la DOQ Priorat
– Sr. Jaume Domènech Jordà. President de la DO Montsant
– Sr. Joan Queralt Álvarez. Oficina comarcal del Priorat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya
– Sr. Josep Ma Cots Montlleó. President de la Cooperativa Falset Marçà

Realment la jornada pinta molt interessant i jo hi seré com a blogger fent soroll a les xarxes amb l’etiqueta #tastaelcastelldelvi, ara us animo a tots a venir a Falset i disfrutar de les cooperatives i sobretot del Castell del Vi.

Un dimarts literari al Hotel Espanya amb Martí Gironell i els vins de Jané Ventura

Fa una setmana més o menys vam tenir l’ocasió d’anar a un dels Dimarts literaris que munten al Hotel Espanya, el format consisteix en un sopar fet pel grup de Martin Berasategui maridat amb vins d’un celler i amb la conversa amb un escriptor.

L’acte començava a les 21h a l’Hotel Espanya, un hotel de tota la vida de Barcelona tocant al Liceu, que recentment han remodelat i la veritat es que ha quedat molt bé.

Tot arribant i de peu vam anar fent l’aperitiu que consistia en diferents plats que poso a continuació acompanyats de dos caves de Jané Ventura, el “Reserva de la música” Rosé 2010 i el “Do” Jané Ventura Gran Reserva 2008:

– Encenalls de pernil amb pa de xapata
– Torrada de piquillo a la flama i seitó
– Mini biquini de formatge cheddar i tòfona d’hivern
– Coca de recapte, formatge de cabra i botifarra del Perol
– Cullereta de tàrtar amb carn al gust
– Mini hamburgueses de vedella amb ceba confitada
– Tapeta de “callos” amb cap-i-pota

Mentre els cambrers anaven passant amb tots aquests aperitius que estaven d’allò més bons, en Jordi Llavina ens presentava al Marti Gironell i començaven a parlar del seu últim llibre “L’últim Abat” i de la possibilitat que va tenir en Marti de poder-lo escriure en el mateix escenari on passa la novel•la.

Ha estat molt bo, quan una senyora que estava d’assistent li ha comentat a en Martí que una de les coses que més li havien agradat del llibre, era que feia servir realment el vocabulari de la zona, ja que ella n’era d’allà.

Al acabar l’aperitiu ja vam passar a seure’ns en taules, per poder degustar el segon plat i els postres, abans però, en Gerard Jané, ens ha presentat els seus vins de la DO Penedès, i ha comentat que en el Penedès només un 11% de les 26.000ha són de la DO Penedès, ja que la resta, són principalment de la DO Cava o també de la DO Catalunya.

Com a segon plat ens van posar una Romescada de rap amb cloïsses i patata que anava maridat amb el vi Finca Els Camps 2010, fet amb vinyes de 60 anys de macabeu i amb una mica de Malvasia de Sitges, realment molt bo.

De postre, ens van servir una Mousse de recuit amb granissat de mel i nous, maridat amb el “Vi de palla” 2009 de Jané Ventura, un vi dolç de Malvasia de Sitges que ha estat en bota uns 11 mesos i del que només s’han fet 600 ampolles.

En la sobretaula en Jordi Llavina ha tornat a xerrar amb en Marti Gironell i aquest cop han sortit més temes del llibre i sobretot aquells relacionats amb el vi, ja que en el Monestir de Sant Benet es feien unes 14 varietats de vi a l’època de “L’últim Abat” i per acompanyar la novel•la per exemple a la FNAC es regalava una ampolla de vi del Celler Espelt d’una varietat molt semblant al que es feia en aquell temps.

També a la novel•la es tracten altres temes referents al vi com l’enumancia, que és l’art de llegir els possos del vi.

Al anar parlant del llibre i els temes que s’hi tracten (sexe, gastronomia, vi, política…) la veritat és que m’han entrat moltes ganes de llegir-lo, així que ho hauré de fer!!

La veritat és que aquesta proposta de maridar gastronomia, vi i literatura és una molt bona idea i vaig disfrutar molt.

Presentació del llibre “Els vins de la teva vida” a l’antiga fàbrica Damm

Fa una setmana, vam poder assistir amb la Ruth, a la presentació del llibre “Els vins de la teva vida” de la Meritxell Falgueras . La presentació, la va fer a l’antiga fàbrica Damm , ja que ella va ser la padrina de la cervesa Inèdit quan va sortir i a més a més és l’única cervesa que surt al llibre, per a l’ocasió: Per aquells que no els hi agrada el vi.

“A qui no li agrada el vi però no vol renunciar a un maridatge gastronòmic també pot brindar amb cervesa. La cervesa pot jugar amb les combinacions que el vi no accepta, com les vinagretes, les carxofes, els espàrrecs, l’all… Aquesta, però, no és una cervesa qualsevol: té molt de glamur!”

En la sala principal, només arribar podies trobar-te amb Els sulfitos, un grup de música que es declaren com l’únic grup de música que s’anuncia a totes les ampolles de vi i que són uns bons amics de la Meritxell.

A part, en un dels costats de la sala hi havia una taula amb una representació dels vins que surten al llibre amb l’ocasió que la Meritxell proposa per a maridar.

Per anar fent temps mentre començava, a la barra podies degustar alguns dels vins i caves que surten al llibre. Per començar vaig demanar el vi Amaranto de Podere San Cristoforo, en el llibre la Meritxell el proposa dins els maridatges vitals, per a les persones, concretament Per al Llunàtic, concretament escriu:

“Llunàtic i indecís… Per a l’amic que no saps quin dia tindrà o per a una casa on no saps el que et cuinaran. Un vi tot terreny, amb molta classe i la major sensibilitat… I que, a part, està curat segons les fases lunars!”

Tot prenent aquest vinet molt suau però bo, ja va començar la presentació, on la Meritxell Falgueras acompanyada del Xavi Coral, ens expliquen una mica com està fet el llibre, i primer de tot agraeix a tots els que ho han fet possible, i entre ells agraeix a Andrés Iniesta que ha fet el pròleg del llibre.

En Xavi Coral, la presenta com una Sommelier amb molta credibilitat i amb una força especial, i ja que estem en un entorn de vi, la descriu com si fos un vi, comença dient que a la vista està prou bé, en nas li diu que és un vi que parla molt i per tant t’impacta, però no és un vi superficial sinó que té força i al tastar-lo es pot trobar la capacitat de treball i l’autenticitat.

Un cop presentat el llibre, la Meritxell emocionada ens convida a gaudir de la festa i a tastar els vins i les petites hamburgueses d’Hamburguesa Nostra que estaven d’allò més bones.

Tot coincidint amb gent del món del vi, com ara el Rafael del Celler Masroig o els de Caves Vilarnau, i veient també gent molt coneguda com el Serrat o el Carlos Latre, passo a tastar el Vi Abadal Picapoll de la DO Pla del Bages on la Meritxell el proposa dins dels Maridatges per Dies Especials, i aquest és el Per l’Onze de Setembre, i n’escriu:

“Molts cops no som prou conscients de les grandeses dels nostres vins, ja sigui per la diversitat o per la història del nostre paisatge. Vinyes plantades en terrasses al Priorat, vinyes vora el mar a l’Empordà, vinyes a les muntanyes de l’Alt Penedès. Totes formen el marc del nostre tarannà mediterrani. Són quadres d’autor on cada any es reflecteix la feina del sector agrari més bàquic. Són part de la nostra geografia i de la nostra cultura gastronòmica. A Catalunya tenim un preciós jardí de parres, aprofitem-ho!”

Per acabar la vetllada, ho vaig fer amb el Cava Vilarnau Brut que la Meritxell ubica en els Maridatges amb Gastronomia, i aquest és el que fa servir Per esmorzar els diumenges, i el descriu de la següent forma:

“Hauríem de posar de moda esmorzar amb una copeta els diumenges amb el croissant, oi? Us presento un cava comme il faut que podreu allargar fins a la copa de l’aperitiu i el dinar.”

El llibre un cop llegit, podem veure que proposa molts maridatges i dintre de cada un, a part de proposar un vi d’un celler, també proposa alternatives per si no el trobem, per si en volem més de semblants i inclús per si no t’ha agradat per a que en tastis un de diferent però adequat també per a aquest maridatge. A més a més ens explica d’una forma molt amena i fàcil (no cal ser un entès en el mon del vi) com és el vi que ens proposa, amb el que el podem maridar i curiositats del mateix.

Molt bon llibre per fer arribar els vins a tothom, que si en voleu saber més podeu anar a la presentació del 11 de març a la Casa del Llibre on la Meritxell estarà acompanyada de la Carme Ruscalleda i el Raül Balam, us hi animeu?

Un Vis à Vis del Tr3sc amb Sor Lucía Caram maridada amb els vins de Jané Ventura

Des de no fa molt el Club Tr3sc ha començat a potenciar la cultura del vi, ja sigui amb visites enoturístiques, ja sigui amb activitats diverses maridant el vi amb altres aspectes de la cultura.

Fa un parell de setmanes vaig poder assistir a un d’aquests maridatges, en aquest cas, es tracta del cicle Vis à Vis on es genera un espai de conversa i reflexió amb algun personatge conegut i tot això acompanyat de vins d’algun celler català.

El 31 de gener el personatge va ser Sor Lucía Caram , i els vins que acompanyaven la conversa eren del Celler Jané Ventura .

“El espíritu divino da fervor y el vino también”

L’espai on es podia gaudir de la conversa, era a una de les sales del Museu Europeu d’Art Modern , on hi havia tot de cadires amb petites taules.

Just començant l’acte, en Gerard Jané ens va presentar el seu projecte on ens va dir que el més important és que al Penedès Vi i Paisatge són una unitat, i posteriorment ens va presentar el cava i el vi que vam poder tastar mentre es duia a terme la conversa amb Sor Lucía Caram.

– Cava Do Vintage Gran Reserva: És un cava fet amb les varietats tradicionals que ha tingut una criança en ampolla d’uns 30-42 mesos i que no té sucre afegit. En Gerard ens comenta que tots els seus caves tenen noms relacionats amb la música i per això aquest el seu nom és DO.

– Finca Els Camps 2010: fet amb macabeu i un petit tant percentatge de malvasia de Sitges. Aquest vi fa una maceració licular durant 2 dies i posteriorment fa la fermentació en barriques de roure francès i una criança de 5 mesos en aquestes barriques tot fent battonage de les mares.

Un cop feta la presentació dels vins i del Celler, ja va començar la conversa amb Sor Lucía Caram, tot parlant del paper de l’església en el món actual, la seva vocació i el rol de la dona en l’entorn eclesiàstic.

La conversa va estar molt interessant ja que Sor Lucía tot i ser una monja, té les idees molt clares i en molts aspectes no està gens d’acord amb el que diuen els seus superiors. Ella creu que estan per ajudar al poble i no se’ls hi ha d’imposar res, de fet diu que:

“L’església són els pitjors venedors del millor missatge ja que ho fan a base del temor i imposició”

Entre altres coses, pensa que la llibertat d’una persona és terra sagrada i per tant la vida de les persones també ho és i si hi volem entrar ho hem de fer amb molt de compte i sempre des de la comprensió.

Creu que l’església tal i com està plantejada actualment té els dies comptats i com que aquest sistema ja no funciona s’han de trobar alternatives.

Sor Lucía creu que el celibat es estimar amb els braços oberts, i ella es partidària que puguin triar amb llibertat si volen tenir o no parella.

“Es Bueno soñar por las noches, para que cuando nos despertemos podamos hacer realidad esos sueños”

Tot i que Sor Lucía ha tingut problemes amb els seus superiors ella segueix pensant de la mateixa forma i diu que:

“La meva vida són les meves causes i les meves causes valen més que la meva vida”

Amb aquesta frase defineix molt bé com és ella, i la veritat és que si tothom a l’església fos d’aquesta manera, molts més hi creuríem que no només els que ho fan avui en dia. Fa falta gent amb mentalitat més oberta a l’església per a que les coses vagin millor:

“La diferència no és una amenaça, sino una oportunitat i una ocasió d’enriquir-se”

Realment una proposta molt bona aquesta del Vis a Vis organitzar pel Club Tr3sc.

Coneixent la Comarca del Priorat al Castell del Vi

Aquest cap de setmana, hem fet una escapadeta i hem marxat al Priorat i així per una vegada, en comptes d’estar únicament un dia anant i tornant i passant massa temps al cotxe, l’hem pogut disfrutar més tranquil·lament ja que ens hi hem quedat a dormir.

Per començar el dia empapant-nos de vi, hem anat al Castell del Vi a Falset.

A la planta baixa, ens trobem una petita introducció a la comarca, dient-nos que a la comarca del Priorat, ens trobem dues denominacions, la DOQ Priorat i la DO Montsant i amb aquesta fantàstica frase:

“Els vins són petites històries dins d’una ampolla”

I per això, també podem trobar un munt d’ampolles penjant en l’estança, indicant-nos que tenim moltes històries per descobrir.

També ens diuen que el vi neix en el cep i que és el raïm el que concentra les essències de la terra, collit per mans expertes, així que:

“Cal estimar la vinya”

En la segona planta, ens explica amb molts panells informatius, com es fa el vi al Priorat i una mica de la seva història i característiques i les dificultats en què es troben els viticultors en aquesta terra, i per començar, abans dels panells podem visualitzar un vídeo on ens fa una petita introducció i em queda gravada una frase que diu l’avi de la protagonista:

“D’aquí no en pot sortir més que un bon vi”

A l’altre banda, trobem tot de panells on hi han fotos de persones importants per aquesta terra, i que l’han posat en boca de tots, ja que El vi el fa la terra, però també la gent:

– Sara Pérez “El vi té tant d’enologia com de filosofia, és una manera de fer les coses”
– El trio infernal “Ens agrada el vi. És lògic que ens agradi el Priorat”
– Álvaro Palacios “El misticisme del monestir impregna de saviesa i misteri els accidentats pendents de pissarra que brillen amb l’enèrgica llum de la Mediterrània”
– René Barbier “Inicialment, fer vi al Priorat semblava una bogeria que no interessava a ningú”
– Joan Manuel Serrat “No només de cançons vius l’home”
– Josep Lluís Pérez “Jo definiria el Priorat com una zona on arriben persones que aspiren a fer del vi una obra d’art”
– Salvador Burgos “A principi dels anys noranta ningú no podia imaginar-se el que passaria al Priorat”

Finalment al tercer pis, trobem una sala d’aromes on podem distingir el més característics com per exemple, els torrats, els balsàmics, els de fruits vermells, els especiats… i a més a més trobem uns panells explicatius on ens descriuen aquests aromes.

A l’altre banda dels aromes, trobem més explicacions del Priorat, i fa una menció a l’oli que s’hi produeix i també a les diferents DO’s espanyoles i també a quins llocs del món s’hi fa vi.

“Des que el món és món que s’hi fa vi”

Al finalitzar la visita tens l’oportunitat de poder tastar un vi, que cada dues setmanes va canviant i és l’únic que tenen a la venta. En aquesta ocasió, ens hem trobat el Pascona Tradició, un criança 2009 del celler Pascona de la DO Montsant, amb una imatge bastant trencadora i que a més a més ha incorporat unes càpsules antigoteig que no havia vist abans.

A on hem pogut fer el tast que és a la botiga, tenen diferents objectes a la venta, al igual que samarretes fetes per diferents artistes de la zona. Ara tots molt macos i amb gust, de fet, t’enduries més d’una cosa!!

Molt bona visita al Castell i totalment recomanable.

Comença l’any, i… Visitem Cava Berdié!!

Aquesta era una de les visites que més ganes tenia de fer, i només començar l’any he pogut fer-la acompanyada del reste de les #4wine. La veritat, és que les expectatives eren molt altes pel bon rotllo que ens havien trasmès en les ocasions que ens havíem trobat tant amb la Montsa, com amb el Robert. I….. Realment, han superat les expectatives!!

Només arribar ja ens reb la Montsa en un espai que tenen chill out amb unes vistes excepcionals. A més, el dia ens acompanya totalment i tot estar a 4 de gener fa un solet que escalfa una mica, i fa que s’estigui a gust a fora.

La Montsa, com que les 5 que hi hem anat (a més de les #4wine, se’ns ha afegit la Sandra del DO Original), no erem neòfites en el món del vi, no sabia molt bé com enfocar la visita, però immediatament, les 5, li hem demanat que la fes com la fa sempre, que sempre estem aprenent coses.

Així que ens ha començat explicant una mica com van començar. Ara mateix, fa 6 anys que estan el tres germans (la Montsa, el Robert i el Sergi) en aquest celler, però ens diu que això no va sortir del no res.

Tot i que a casa seva no han viscut mai directament del mon del cava, el seu pare, en els anys 80 va muntar tres bodegues de cava a Sant Sadurni de cero, però quan ja funcionaven li perdia la gràcia. Ja a l’any 2000 el seu pare compra el celler on ens trobem i sobretot la tenia com un “hobbie” i els seus fills quan tenien dies lliures anaven a ajudar-lo. Però, ara fa 6 anys un cop passada la campanya de Nadal, el tres germans, van decidir tirar el negoci endavant.

A la terrassa amb les espectaculars vistes del Penedès, fem el primer tast, tot començant pel Cava Nature, que és un cava reserva (és el mínim que fan), però a la taula on hi havien les copes i el cava… No només hi havia això, sinó que també hi havia una copa amb trossos de poma dins i a part un platet amb uns pinxos de raïm i formatge. Com podeu veure, no és un tast clàssic, sinó que la Montsa ens té preparat un tast sensorial. La poma dins la copa, ja ens suggestiona quan anem a olorar el cava, i per una vegada, trobo un aroma conegut, al veure la poma, la seva olor es resalta per sobre les altres i ens es més fàcil descobrir els aromes del cava. En aquest cas, són aromes a frescor, herba, poma verda i ens dona sensacions fresques, de primavera.

Aquest, és el cava que més venen, segurament, degut a que combina amb tot, és molt versatil, i et passa bé en qualsevol moment.

A continuació, la Montsa, ens explica que tant el vi com el cava, ho has de maridar amb tot, amb això es refereix que no només marida amb el menjar, sinó que també amb el moment en què l’estàs prenent o amb la persona amb qui estàs.

Un cop tastat sol aquest cava reserva, ens explica la Montsa que així com podem arribar a notar més de 3000 aromes (jo crec que no hi arribaré mai, ja que hauré d’educar molt el meu nas per aconseguir-ne alguns…), de sabors en tenim 4 més el umami (bastant difícil d’identificar ja que no hi estem acostumats, potser aquest sabor el podríem identificar amb la sopa de miso amb alga, això si que seria umami).

Amb això dels sabors, la Montsa ens invita a poder identificar els 4 sabors a la boca tot menjant un pinxo de formatge i raïm amb un glop d’aquest cava Nature, el formatge ens aportarà el salat, el raïm el dolç i el cava ens aportarà l’àcid i l’amarg. És increible tenir tots els sabors a la vegada a la boca!!!

Amb aquest maridatge ja passem al interior del celler i baixem a la cava. Allí ens explica que tenen només 7 hectàrees de vinya i amb això no tenen suficinet, a més a més el celler no el tenen preparat per entrar raïm i el seu el porten a un altre celler per fer el vi. Per una altra banda, el seu pare i l’enòleg (Pere) van per tot el Penedès i van provant vins base per buscar el que creuen que és millor per elaborar els seus caves i aquests són els que compren. Tenen la sort que el Pere i el seu pare són molt coneguts i per això normalment són els primers a triar, tot i que no tenen contracte amb ningú.

Actualment estan fent unes 60.000 ampolles dels 6 caves que tenen, més dos grans anyades (que només surten en anys excepcionals).

Dins la cava, amb una llum molt tenue, la Montsa ens diu que li agrada pensar que:

L’orgull més gran és que totes aquestes ampolles acompanyaran moments de felicitat d’algú a qualsevol part del mon

Amb aquesta frase, la Montsa, ja ens passa a donar a tastar el Cava Gran Rupestre 2007, que és un gran reserva. En aquest cas, al costat del Cava podem veure Codonyat dins una copa i uns canapés de pa amb salmó i mantequilla. Al olorar el cava, en aquest cas, no ens venen aromes a la poma que trobàvem a dalt, sinó que aquest cop el que trobem més aviat és la mateixa poma, però al forn, o sinó aromes a fruites amb compota, avellanes, fruits secs, torrats, pastisseria… o inclús de molsa de la part de sota del bosc mullada. Per la Montsa, el més important és l’olor a Mediterrani, herbes aromàtiques del mediterrani o de la muntanya amb un toc mineral que da un punt de mar.

En aquest cas ens ha posat codonyat a la copa, ja que li és més difícil tenir disponible poma al forn, pel que ens diu que no l’olorem directament (ja que té una olor molt forta), sinó millor només passar la copa per sota el nas.

El canapé de salmó amb mantequilla també ens serveix per jugar amb els sabors, i podem notar que el que resalta és la poma i el toc àcid.

Aquest cava, seria més de tardor i colors ocres, pel que aquest cava a diferencia de l’anterior no el podríem pendre en qualsevol moment, sinó que necessita un menjar més elaborat i molta més tranquil·litat. En aquest moment, es quan et dones compte que no tot el cava és igual, i que hi ha un per cada moment.

Amb el tast d’aquest cava, ja tornem a pujar, i aquest cop, ens dirigim al Wine Bar, on la Montsa ens dona a tastar el Cava Amor, un cava blanc amb cor rosat, en aromes, és totalment diferent, amb una base de fruita blanca (poma o sobretot pera) però té el fons a gerds, i una mica de pinya i mandarina. Per una altra banda, també té una part molt important d’espècies, com pebre de jamaica o pebre rosa. A més, hi ha una part floral que li recorda a flors d’hibiscus. En boca, la sensació és que ens queda molt més plena i amb molt més volum i més llarg.

En aquest cava, ens té preparada una copa amb gerds i una cullera amb maduixes talladetes molt petites, suc de taronja i un toc de pebre. Pel tema aroma, ens diu que fem igual que amb el codonyat, que només l’olorem de pasada ja que sino és una olor massa forta que no és la real. L’explosió de sabors a la boca és realment impressionant.

Quan estem fent aquest tast se’ns afegeix el Robert i mentre ens posen els seus videos (l’Amor i el de Nadal d’aquest any) ens donen l’oportunitat de tastar els seus dos grans anyades, 2005 i 2004, que realment estan impressionants.

I això no s’acaba aqui!!! La seva mare ens ha preparat un dinar boníssim que podem pendre a la terrasseta (tot i estar al mes de gener hi toca el sol i s’hi està divinament) amb el Robert i la Montsa, i entre tots ens anem explicant les nostres vides tot menjant i maridant-ho amb els seus caves i el seu nou vi, el Misty (un syrah 100% de la DO Montsant molt fresc en boca que ens sorpren gratament).

Realment, va ser una jornada molt especial, ja que el Robert i la Montsa (ens falta conèixer al Sergi) són persones molt properes i que transmeten molt bon rotllo, s’hi està molt a gust amb ells, i a sobre… els seus caves i el seu vi estan d’allò més bons!!! Hi hauré de tornar??

Brindem amb la Marató a la DO Alella

El dia 16 de desembre, dia en que es feia la Marató de TV3 que aquest any recollia fons per la investigació sobre el càncer, a Alella, es va fer un acte solidari també que es deia Brindem amb la Marató.

L’acte, consistia en tres actes diferents, un tast, una xerrada i un brindis a la plaça de l’ajuntament.

El primer dels actes era el tast solidari que es feia a l’Espai DiVi d’Alella i es pagava 6€. Aquest espai és l’antic Celler Jaume Serra del s. XVIII.

El tast ens el fan els sumillers Alfons Monje (Ambrosía Mediterrània) i Dani Garcia (Somni d’una nit de vins), i primer de tot ens expliquen que la DO Alella és la més petita de Catalunya, que el que li dona autenticitat és el tipus de terreny que hi trobem que és sauló i també que la varietat que més s’utilitza és la Pansa Blanca autòctona (que és germana bessona del xarel·lo).

En total, tastem 8 vins de la DO Alella, dels quals 7 vins són blancs i només l’últim és un rosat.

Roura Blanc – Xarel·lo 2011 del Celler Roura – L’anomenen xarel·lo perquè sobretot es dediquen a l’exportació i el nom de la varietat és més conegut que no pansa blanca. És un vi jove sense fermentacions, pel que podria ser un vi iniciàtic, ja que és molt fàcil de beure. En nas té un toc de fonoll que ens dona la pansa blanca.

Pansa Blanca – del Celler Serralada de Marina – En nas té olors més a macedonia i és més intens que l’anterior.

Pansa Blanca, Muscat – del Celler Can Roda – Té un 20% de muscat i el reste de pansa blanca. El Celler està envoltat de bosc pel que li dona diferències aromàtiques. Per una altra banda el muscat li dona olors a lichie i també a marialluisa. Aquest vi té una criança en mares que li dona molta més untuositat en boca

Bouquet d’A Blanc – del Celler Bouquet d’Alella – Amb les varietats pansa blanca i garnatxa blanca al 50% cada una, que per tant, donen aromes diferenciats, aquest vi, també té criança en mares.

Marquès d’Alella Pansa Blanca – del Celler Marquès d’Alella – és un dels clàssics d’alella i per tant, és dels que la gent pensa en un vi d’Alella. Als aromes del Fonoll l’acompanyen notes cítriques. En boca té una entrada fresca mantenint el que hem trobat en nas, té volum i és molt rodó.

Marfil – del Celler Alella Vinícola – és també un pansa blanca i és un dels primers vins que es feien a Alella. En nas, trobem un cítric semblant a les fulles del llimoner.

In Vita – del Celler Castillo de Sajazarra – Aquest és un Celler de la Rioja que tenen un Celler a la Roca del Vallès. El vi és un pansa blanca amb sauvignon blanc, i és l’únic vi kosher d’alella i dels pocs blancs de catalunya. Té uns aromes més subtils ja que a la roca ja estem parlant d’un altre clima. Els aromes són a pera, poma o inclús a la part blanca de la llimona.

Parvus Rosé – del Celler Alta Alella Privat – Ens trobem un vi rosat molt suau fet amb cabernet sauvignon.

Acabat el tast hem anat a Can Lleonart, on la Rosa Maria Lamuela-Raventós, professora titular del departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmacia, ens ha fet una xerrada molt interessant (i on a mi particularment m’han vingut moltíssimes ganes de saber-ne més, suposo que m’ha vingut la meva vertent bioquímica) sobre els Polifenols presents al vi amb propietats protectores del càncer i els estudis que estan fent al respecte.

Per acabar la jornada, hem anat a la Plaça de l’Ajuntament on hem pogut fer el brindis solidari amb els vins de la DO Alella. I de fet, la que ens ha convidat a fer el brindis ha sigut la Ruth!!

Una visita amb història a El Fabulista

El mateix dia que vem visitar Muga pel matí, per la tarda, vem anar a visitar Bodegas El Fabulista al poble de Laguardia, que es troba a la Rioja Alavesa.

El nom del celler té a veure amb el fabulista Samaniego que va neixer en aquesta casa, per tant, era el celler que teníen a la familia Samaniego.

A Laguardia en època de guerra es van crear una sèrie de galeries per sota la població per a protegir-se, passada la guerra, aquestes galeries es van anar convertint poc a poc en cellers que actualment només dos segueixen en actiu (tot i que dins el casc històric hi havia unes 340 coves subterrànies). Ells continuen aquí ja que estan just al costat d’una de les entrades al poble i tenen un fàcil accés pel tractor i a més a més és un dels cellers més grans del poble (habitualment fan 40.000 ampolles a l’any).

El vi que elaboren en aquest celler el fan tot per maceració carbònica ja que és el mètode més tradicional. Aquest mètode l’identifiquem en el vi ja que té tres característiques, per una banda te un cert toc herbaci en nas, una petita punxadeta a la punta de la llengua i perquè queda un rastre carbònic degut a que la fermentació es fa en el mateix raïm. I a part també pot tenir una certa astringencia.

El tractor arriba a la porta del celler i posa el raïm en una mena de banyera (“lago” o “lagar” amb capacitat per a 22.000 Kg de raïm i que té una profunditat de 3m). Com justament ara just han acabat les veremes, tenim l’ocasió de veure que el “lago” està en ple procés de fermentació (ens diuen que porta uns 5 dies). Durant la fermentació, la part líquida va cap a baix

El procés de buidat del “lagar es fa en tres parts, primer el que surt per la “canilla de sarmientos” que fa de filtre, aquest vi, és fluix i és el que s’anomena de llàgrima i tot i que d’ell no se’n pot fer un vi, si que ajuda a compensar els vins. El premsat el fan trepitjant, pel mètode tradicional, d’aquí en sortirà el vi de “yema” o “corazon”. I finalment a través d’una premsa vertical hidraulica, surt el vi de premsa.

Amb aquestes explicacions ja baixem als subterranis que són dels segles XII i XIII, i tenen una temperatura constant de 13 graus i suficientment humitat per a fer vi, a part de la quietud i silenci. Així que és el lloc ideal per a fer vi. Ells tenen 4 “calados” que fan servir per a l’elaboració, la criança i la cata.

En el “calado” d’elaboració trobem 8 dipòsit que conecten directament amb el “lagar” de la part de dalt, és on es farà la fermentació malolàctica. Ells fan el procés amb els tres tipus de vi per separat i més tard ja fan el cupatge i en aquest moment ja decideixen que anirà pel vi jove que llavors el deixaran aquí durant 4 mesos. Els altres ja els passen a fer criança en el segon dels “calados”.

En el aquest celler elaboren 1 vi blanc i 4 negres. El blanc està fet amb un 80% viura i un 20% de malvasia. En canvi els negres estan fets tots amb un 100% de tempranillo. El Jove que no passa per bota, el Ilustrado que seria un semicriança ja que passa 6 mesos en bota i després en ampolla. El Sabio que passa 14 mesos en barrica (70% roure americà). I finalment el Fabula que no s’elabora tots els anys i s’està 15 mesos en barrica de roure francès nou.

Al acabar la visita hem pogut tastar dos dels seus vins negres en una sala de cates espectacular.

La visita realment és molt interessant ja que no es troben cellers com aquests però potser a cada una de les visites agafen a massa gent i està massa masificada.