Luis Cañas, una visita molt interessant i uns vins…

Aquest pont del 12 d’octubre vem fer una escapadeta a la Rioja i vem fer unes quantes visites, una d’elles el mateix dia que vem arribar a Luis Cañas, d’on hi ha un parell de vins que ens encanten (almenys dels que havíem provat fins llavors), el Amaren blanc i el Luis Cañas Selección Familia.

La visita ens la va fer la Carmen, una noia encantadora que coneix el Celler a la perfecció pel que les explicacions van ser genials i molt didàctiques, aprenent de com es fa el vi però sense fer servir paraules tècniques.

El Celler Luis Cañas es troba en el poble de Villabuena on hi han censats 43 cellers i només hi han 350 habitants. En aquest mateix poble l’avi de Luis Cañas (fundador del celler i que actualment té 84 anys) ja va començar a fer vi a la “Cueva de los curas” (que era on es pagaven els delmes) en el mateix poble, aquest vi el feien de la forma tradicional que era fent maceració carbònica. Aquest vi Luis Cañas el va començar a distribuir amb burros. Va començar a embotellar el 1980 i distribuia aquest vi “cosechero”. Actualment el gerent és el fill únic de Luis Cañas, Juan Luis.

La Carmen, ens comença la visita explicant-nos una mica tots els vins que tenen que estan englobats en dos marques: Luis Cañas y Amaren.

Una visita molt recomanable, tant pels vins que tenen com per les explicacions sencilles que fa la Carmen.
Comencem amb l’explicació d’alguns dels vins Luis Cañas, per una banda tenen dos vins joves, un blanc i un negre, els dos de maceració carbònica. A part també tenen el Selecció (si el que ens agrada mooolt) que està fet amb un 85% de tempranillo i a part conté cabernet. El vi “top” de Luis Cañas és el Iru (que vol dir 3 en euskera), i és el nen mimat de la familia. Aquest vi es va amb vinyes de més de 60 anys en zones altes i només aquells ceps que de forma natural només facin 2 o 3 raïms i també amb sòls molt pobres. Del Iru només fan 3000 ampolles.

A continuació hem passat a veure els vins Amaren, Amaren surgeix el 1995 on encara no existia el Iru i van voler fer un vi “top”, el nom és per dedicar-ho a la mare de la familia ja que Amaren vol dir mare en euskera. El Angeles de Amaren va en la linea del selección.

On primer anem és a l’exterior on podem veure on arriben els tractors amb el raïm, i allí tenen una màquina que pren una mostra per poder saber el grau, aquesta màquina, està en el mateix lloc que la bàscula. A més a més hi ha una petita caseta on hi ha un petit laboratori amb accé a la màquina anomenada fos que fer un mostreig aleatori per analitzar el most amb una proveta per saber la quantitat de sucre, el probable grau alcoholic i l’acides. D’aquesta forma, amb el raïm que arriba, saben a quin vi el destinaran. Això ho fan tan unes semanes abans de la verema, com al fer-la i així poden comparar i decidir finalment a quin vi va aquell raïm.

Mentre la Carmen ens explicava tot això, ha passat per allà el Luis Cañas i hem tingut l’ocasió de xerrar una mica amb ell i veure que és una persona molt afable i també ens demostra que és un celler molt familiar encara que s’hagi fet gran.

La verema la fan de forma manual (no només per cuidar més el raïm, sino també perquè el 90% de les vinyes estan en vas) i a més, veremen cada una de les varietats en el moment ideal. Les vinyes, només les tracten si és extrictament necessari i amb productes orgànics. Repartits per les diferents finques tenen estacions metereològiques per poder medir la quantitat de pluja, el tipus de vent, l’humitat… A part també medeixen la planta per saber si està sofrint estress hídric, i, si és així actuen.

Un cop entra el raïm, fan una doble selecció manual, en la primera taula de selecció treuen les fulles i cargols, i parteixen els raïms per la mitat per veure si estan bé per dins. A continuació passa per la despalilladora i després va a una altra taula on hi ha una màquina que es diu mistral, que el que fa és una corrents d’aire per poder separar els grans de raïm per pes.

La primera fermentació la fan en tines de fusta de roure francès i la segona ja la fan a les barriques. Les barriques que tenen no les aguanten més de 4-5 anys i en el cas dels vins de Luis Cañas un 60% és de roure francès i en el cas dels Amaren el roure francès el tenen en un 90%.

Una de les avantatges de visitar un celler en època de verema és que pots veure coses que en altres èpoques és impossible. Aquí a Luis Cañas hem tingut l’ocasió de tastar un most en fermentació que tenia un gust molt dolç (ja que havia fermentat molt poquet) i certa olor a poma o sidra.

Ens comenta la Carmen que en tots els vins, fan servir suro natural, ara, en funció del vi que hi hagi a l’ampolla, el suro serà d’una qualitat o d’una altra.

Mantenen els dipòsits d’hormigó que es feien servir antigament per fer les fermentacions, i a l’actualitat els fan servir sobretot per fer els “trasiegos”.

Per acabar la visita tenim l’ocasió de catar:
– Luis Cañas blanc fermentat 3 mesos en barrica
– Angeles Amaren que té un 85% de tempranillo y un 15% de graciano (que li dona un cert caràcter especiat).
– i finalment també tenim l’ocasió de tastar l’Iru que és un vi més dens i seria per acompanyar menjars contundents.

Abans de marxar la Carmen ens ha posat un video del Celler que realment et fa sentir la Rioja, a mi realment m’ha agradat molt, així que us poso l’enllaç per si el voleu veure: El sabor del tiempo

Mas Vicenç, un celler amb ganes de fer coses noves

Ja feia molt de temps que tenia ganes de fer la visita a Mas Vicenç, sobretot, perquè havia tastat els seus vins El Terrat i el Vi del Vent i m’agradaven molt i volia saber-ne més i tastar més dels seus vins.

Així que aquest mes aprofitant un cap de setmana a Calafell, doncs… cap a Mas Vicenç vem anar.

La visita ens la comença la mare i ens explica que formen part de la DO Tarragona, tot i estar al nord de l’alt camp i estar tocant a la Conca de Barberà. Per això, són vinyes més altes i més fresques i amb uns sòls diferents de la resta de la DO. Actualment, estan vinificant un 25% de la seva producció, el que significa unes 7-8ha. El reste de raïm (parellada) que tenen el porten a la cooperativa per fer base cava.

A la familia, són pagesos de sempre (vinya, olivera i cereal), i la primera verema la van fer el 2005 ja que el seu fill gran (el Vicenç) va estudiar enologia i tot i treballar al priorat va anar compaginant-ho fins el 2009. Actualment, també hi treballa el fill petit, que s’encarrega sobretot de la part comercial.

Van començar fent un negre criança i un blanc, i actualment ja tenen un total de 6 vins. De fa un any i mig, han començat una nova forma de comercialitzar-se, amb el lema:

Re-evolucionant la tradició

Ja que volen transmetre que darrera aquests vins hi ha gent jove fent-lo, i així arribar al públic jove que es comença a introduir en el món del vi. De fet en el blog Youngs & Wines van referenciar un dels seus vins el 14 de setembre.

A part del vi, com tenen oliveres, també fan oli d’oliva arbequina, en el que estan en procés de canviar l’envàs, ja que de moment el venen en garrafes de 5 litres. Per fer país, també fomenten la zona venent fruits secs d’allà.

Pràcticament treballen únicament amb Catalunya i treballen molt per a que a la zona d’influència de Tarragona es begui vi de la DO Tarragona.

Les varietats que fan servir per fer els seus vins, són, en blanques el macabeu, el muscat i el chardonnay, i en negre, l’ull de llebre, el cabernet i una mica de merlot, garnatxa i syrah.

Un cop feta la visita a totes les seves instal·lacions, que tot i ser petites, són molt acollidores i a més podem veure com ells mateixos s’ho fan tot, des de fer el vi, fer-li la criança, a embotellar-lo, etiquetar-lo…

A continuació hem pogut degustar 5 dels seus vins, comentats pel Vicenç (el fill gran i enòleg del Celler). Hem començat en un entorn preciós com és el terrat de la casa, on hi ha una taula amb unes vistes precioses i s’hi està molt fresquet. Allí hi hem pogut tastar els seus dos vins blancs tot començant per:

El Terrat, que té aquest nom ja que es van inspirar aquest nom justament a on ens trobem degustant aquest vi. És un vi molt fresc fet amb un 80% de macabeu i un 20% de moscatell. És un vi ideal per pendre a copes. És fresc, jove i afruitat. Podríem dir que és ideal per introduirse al mon del vi, per la gent jove.

A continuació hem pogut tastar el Dent de Lleó (que en tenia moltes ganes de tastar-lo, ja que sabia que havien tret aquest vi blanc, però encara no havia tingut l’ocasió de tastar-lo). El nom el van treure de la flor de camp que es bufa i vola, ja que d’aquesta manera trasmeten l’elegància i sensibilitat de la flor i la potència i caràcter del d’un lleó. En aquest cas, ens trobem amb un vi més d’autor pel que fan menys volum que el Terrat. És un vi per a gent que li agraden els vins amb més caràcter. El vi, fet amb la varietat chardonnay ben madura, el crien en bota nova de roure durant 6 mesos. L’olor ens pot recordar la d’un vi negre, i en aquest cas, és ideal per menjar amb alguna cosa més potent (per exemple amb un arròs caldós, amb un bon tall de pernil).

Per tastar els següents vins hem tornat al Celler, a la zona on tenen la botiga i l’exposició de vins de forma molt maca.

El primer que hem tastat aquí ha sigut l’Escot, un vi negre jove molt afruitat, fer amb la varietat Ull de llebre i fàcil d’entendre. Aromàticament té la màxima expressió del raïm, amb olor a mora i fruita fresca. Aquest vi s’ha de pendre una mica fresc i en boca recorda la rugositat de la pell.

El segon negre que tenen, que no hem tastat, és el Nit de lluna, que és un criança pero fàcil d’entendre. Aquest vi, el fan en la primera sala de botes que hem vist, i són botes de 2-3 anys on hi tenen el vi durant 11-14 mesos amb les varietats de ull de llebre i una mica de syrah.

El tercer que tenen és l’Arlequi, un negre amb caràcter i personalitat i gust de la terra que no recorda el raïm sinó la mineralitat del sota terra. El fan amb vinyes plantades a 450 mètres amb sòl de pissarra. Les varietats que componen aquest vi, són ull de llebre, cabernet i carinyena. L’aroma recorda la terra, les herbes aromàtiques… En boca és un vi molt ample però molt elegant. Aquest vi el fan amb botes noves i les tenen en una antiga bassa on l’han cobert amb una volta.

Finalment hem tastat el vi que jo trobo més original d’aquest Celler: El vi del vent.

Aquest vi, el van començar a fer fa tres anys ja que l’organització de la fira del vent al Plà de Santa Maria, per acompanyar una coca que s’havia de dir coca del vent. Finalment, aquesta coca no es va fer, però en canvi si que va sortir el vi. Aquest, s’ha d’elaborar molt ràpid ja que aquesta fira és pel 12 d’octubre més o menys. El Vi del Vent que havia de ser el complement, s’ha convertit en el protagonista. Olor floral. La imatge caracteritza la seva transparència i el color blau de l’ampolla ens transmet que és un vi fresc.

Tots els seus vins tenen una frase al darrera que els defineix, però… per saber-les els haureu de tastar!!!

Un carrer per perdre-s’hi – Calle Laurel de Logroño

Durant la meva estada a la Rioja durant el mes de Maig tot fent el Workshop (que prometo aniré publicant els posts corresponents), vem tenir un Workshop alternatiu gràcies a la Isabel i el Diego que ens van organitzar un seguit d’activitats per quan acabàvem el Workshop oficial.

Estan allotjats a Logroño, evidentment, no ens podíem perdre la Calle Laurel i voltants, on ja ens hi van portar la primera nit.

En aquest carrer i els carrers propers (que es troba al centre mateix de Logroño), s’hi poden trobar infinitat de restaurants i bars. Que s’ha de fer??? Doncs molt sencill, anar entrant a diferents bars on probar la seva especialitat i clar, evidentment cada una de les tapes ha d’anar acompanyada d’una copa de vi.

Us he de dir, que el primer dia era difícil seguir el ritme de la Isabel i el Diego, pero a mida que van passar els dies i hi vem tornar (crec que en total hi vem anar 3 vegades) ja els hi vem anar agafant el ritme.

Entre altres especialitats, vem poder provar:

– Champi (una pila de champinyons a sobre d’una llesca de pa, sencillament boníssim!!)
– Matrimonio al Blanco y Negro (una entrepanet amb pebrot, anxova i boqueró)
– Tio Agus (un entrepanet amb una carn com de pintxo que estava delición)
– Zapatillas (una mena de bikini amb pà de pagès i pa amb tomàquet)
– Granissat de vi a la Taberna del Tio Blas (cal dir que és?)
– Las Quejas (un entrepanet de pernil i formatge fos, mmm)
– Solomillo al foie a La Anjana (que dir d’aquesta tapa??)
– Unes mini-hamburgueses a Juana la Loca
– i……
– Entrecot a la Capilla (tapa d’entrecot amb patates i pebrotets, mmmmmm com us ho diria?? Fantàstic!!)

Aquest és un petit resum del que vam tastar, però veient les fotos… no us venen ganes d’anar-hi?? jo hi aniria ara mateix si ho tingués aquí al costat!!

Un #tastasport molt especial amb l’Hostal Sport i el Celler Scala Dei

Fa un parell de setmanes, em van convidar a participar al #tastasport o més concretament, a un esmorzar i twitts organitzat per l’Hostal Sport amb la col·laboració del Celler Scala Dei i la Cooperativa Falset Marçà. I jo evidentment encantada hi vaig anar.

La jornada va començar amb la trobada de tots a l’entrada del restaurant de l’Hostal Sport i ja conèixer la gent que participaria en el #tastasport, tots relacionats amb les xarxes socials.

La Marta Domènech, gerent de l’Hostal Sport i quarta generació d’una familia que sempre ha estat en aquest hostal, ens va rebre i ens va portar a una taula del restaurant per poder disfrutar d’un esmorzar amb forquilla, allí hi vem podem observar com es conjuga la modernitat amb la tradició, on per exemple les taules tenen unes estovalles de quadres vermells que donen molta calidesa al restaurant i el fa molt acollidor.

Abans d’escollir res, ens vem presentar tots i així poder iniciar converses molt interessants sobretot sobre el territori o l’enoturisme. La carta va fer que ens costés decidir que volíem per esmorzar, i tornar així a la tradició catalana de l’esmorzar amb forquilla de tota la vida (que és això d’esmorzar només un cafè amb llet i una pasta?). Entre d’altres coses hi havia les típiques torrades amb embotit, però també llonganissa al estil del Priorat fregida amb alls i olives negres i tomàquets, butifarra negra fregida amb mongetes del ganxet, tomàquets i alls o fins i tot bacallà fregit amb tomàquets, alls i mongetes del ganxet.

“Busquem autenticitat al Priorat i a l’Sport hem apostat per mantenir la tradició a la cuina” Marta Domènech

Evidentment tot estava d’allò més bo i ens va costar decidir. Amb el plat ja al davant, ho vem acompanyar d’un Castell de Falset 2006 de la Cooperativa Falset Marçà, un vi que acompanyava a la perfecció el nostre esmorzar amb forquilla.

Durant l’esmorzar, vem seguir parlant de temes relacionats sobretot amb el territori, on tant la Marta, com el Ricard Rofes (enòleg de Cellers Scala Dei) tenen les idees molt clares, i també tenen molt clar quin tipus de enoturista els hi interessa. El Priorat està molt proper a la Costa Daurada, però molts dels turistes que van a la Costa Daurada, realment no interessa que vagin al Priorat, ja que no hi deixen res.

“L’enoturisme aporta la venta directa i la possibilitat de repetir” Ricard Rofes

Personalment, crec que tot i lentament, les coses s’estan començant a fer bé al Priorat, però tot i així faltaria que s’uníssin més entre ells, tot i que podem veure col·laboracions com per exemple la que vem poder viure en el #tastasport entre l’Hostal Sport i el Celler Scala Dei.

“Vinya i olivera van lligades pel que molts cellers fan la seva marca d’oli”

Amb la panxa plena, però sembla que no suficient, la Marta ens va oferir cafès i postre, i compartint-lo vem tastar el Menjar Blanc, un plat típic de la zona, que realment estava molt bo!!!

La conversa era molt interessant però… se’ns feia tard, així que la Marta ens va ensenyar les zones comunes de l’hotel, on destaca el jardi que tenen i les sales, una d’elles amb volta catalana realment impressionant.

Anant ja malament de temps vem agafar els cotxes per anar cap a Scala Dei. Els paisatges que podem anar disfrutant tot anat de Falset a Scala Dei està tot ple de petits costers amb vinyes. Realment impressionant!!! Entre l’hostal i els paissatges, fa que pensis…

“Vull quedar-me un cap de setmana per aquí!!!.. o fins i tot una setmana!!”

Un cop som a Scala Dei, visitem el Celler Scala Dei on ens comença la visita el Ferran Mestres, un dels dos germans que sempre fan les visites al Celler Scala Dei i que a més ha escrit el llibre El Curiós món dels vins del Priorat (llibre molt recomanable de llegir si un vol saber més sobre el Priorat i els seus vins).

En Ferran en una sala del Celler (que formava part de la cartoixa), des d’on es veuen unes bones vistes i a més té una terrassa molt maca, ens explica l’història del priorat d’Scala Dei i de com es va fer el Celler (no em posaré a explicar-ho ja que segur que cometria errors i ho podeu trobar en el llibre que us he referenciat), tot això acompanyat d’un power point amb imatges que et fa que sigui d’allò més amè i entretingut (sempre agrada saber anècdotes oi?).

Amb tota la introducció històrica del Ferran ja vem passar a visitar el Celler de la mà del Ricard Rofes, i com vem tenir la sort que estaven veremant encara, tenim la ocasió de veure raïm en fermentació en un trull, o microvinificacions en una bota de roure.

Per finalitzar la visita vem passar a l’edifici on tenen la botiga i la sala de cates, per poder tastar els seus vins. Actualment, estan fent tres vins negres, el Negre 2011, el Prior 2009 i el Cartoixa 2007 i a part han començat a fer tres vins més (que encara no estan a la venta) de garnatxes de diferents finques que es troben a diferents alçades i tenen diferents sòls. Doncs…. hem tingut la ocasió de poder tastar el 6 vins!!! i realment, les tres garnatxes tenen aromes i gustos totalment diferents (sembla que haurien de ser iguals per ser la mateixa varietat oi?).

Les característiques dels vins que estan comercialitzant són:

– Negre 2011: el que busquen amb aquest vi és frescor i franquesa i que sigui un vi fàcil de beure però que representi el priorat. És un vi jove, bo per fer a copes que té un 80% de garnatxa.
– Prior 2009: en aquest vi volen ensenyar el que és un vi del priorat, té un 50% de garnatxa, un 30% de cabernet i un 20% de carinyena i un toc de syrah.
– Cartoixa 2007: aquest vi està basat en la garnatxa bàsicament de vinyes velles (50-70 anys). Té un 60% de garnatxa, 30% carinyena i una mica de cabernet i de syrah. Per aquest vi, cada vi s’envelleix per separat i al final fan el cupatge sempre seguint una linea. Té uns 18-24 mesos de criança però no es nota molt perquè fan la criança en volums grans per a que no es noti el gust de fusta. En aquest vi si que es nota la mineralitat del vi i dels costers.

Amb les magnífiques explicacions del Ricard Rofes enòleg del Celler Scala Dei, vem disfrutar de tots els seus vins i com són vins que obren la gana, vem decidir alguns de nosaltres tornar a l’Hostal Sport per dinar-hi.

Allà la Marta (que se n’havia hagut d’anar) ens torna a rebre, per oferir-nos el menú que tenen, on disfrutem moltíssim, jo particularment vaig demanar els canelons cassolans (que estan boníssims!!, si hi aneu els heu de probar!!) i calamarcets a la planxa i de postre… Tiramisú!!! tot això acompanyat del vi blanc d’Ètim (que crec que ja l’havia tastat, però aquest cop em va sorpendre gratament!).

Durant el dinar al igual que a l’esmorzar disfrutem d’una conversa d’allò més interessant i aprenent molt uns dels altres. Evidentment la sobretaula es va allargar molt i el temps ens va passar volant, però la conclusió del dia per mi és:

Una jornada espectacular on vaig tenir l’ocasió d’apendre moltes coses i conèixer gent molt interessant. Moltíssimes gràcies a la Marta de l’Hostal Sport, al Ferran i el Ricard del Celler Scala Dei i a Ètim per oferir-nos els seus vins!!!

Un celler de ciencia ficció – Irius

Durant el cap de setmana que vem passar al Somontano amb la Ruth, la Marina i la Isabel, vem anar a veure el Celler Irius que es troba a la carretera cap a Barbastro poc abans d’arribar-hi.

Realment l’edifici fet per Jesus Maria Pascual és espectacular i ja des de la carretera et quedes amb la boca oberta. És un edifici fet amb acer i vidre que molta gent diu que té forma de papallona. L’edifici està rodejat de 155 ha i a part en tenen 200 més repartides pel Somontano. La primera collita la van fer el 2003.

Tot començant la visita ens porten a una sala de projecció on ens posen un video per ensenyar-nos com fan la verema i ja allí ja comencem a veure que aquell Celler està proveit de la més alta tecnologia, el video hi ha moments que sembla una pel·lícula de ciencia ficció.

Sortint del video ens porten a la sala on fermenta el vi i aquí ens han explicat que la verema sempre la fan de nit per agafar el raïm a la temperatura més baixa i evitar que hi hagin fermentacions descontrolades. Tota la verema la fan amb màquines que ha fan un primer despalillat i deixant així el “raspon” per a que aboni. Els remolcs són en forma de V per evitar que el raïm s’aixafi i a més posen neu carbònica per evitar l’oxidació. A més a més, aquests remolcs vibren per deixar anar el raïm d’una forma més suau.

A la sala de fermentació hi ha unes estructures penjants per on van els OVI (objectes voladors identificats) que són els responsables de transportar el raïm als dipòsits, al igual que també es fan servir per trencar el barret que es forma en els dipòsits, tot agafant caldo de la part inferior i volcant-lo a la part superior.

D’aquí ja hem passat a una sala d’aromes on els tenen separats entre primaris (els que provenen del fruit), secundaris (provinents de la fermentació malolàctica, i per tant només els tenen els vins negres) i terciaris (provinents de la barrica).

Un cop olorats tots els aromes ja hem passat a la sala de barriques on tenen pulveritzadors d’aigua per aconseguir el 80% d’humitat que es necessita per a que les barriques agafin aquesta humitat de l’ambient i no del vi. A més a més la sala la tenen amb música, perquè abans de fer el celler, van visitar un munt de cellers arreu del mon, i a Napa van veure que els hi posaven música ja que diuen que les ones sonores són bones pel vi.

De la sala de barriques on ens han posat un video per poder veure com treballen amb elles, ja hem passat a una zona amb explicacions dels tipus de terreny que fan servir, així com que ho tenen tot dividit amb parceles identificades per GPS. Com podeu veure tot super mecanitzat i controlat.

Finalment hem acabat a la sala de tasts que és preciosa ja que és tota blanca al ser una sala de tasts profesionals.

Allí una altra noia ens ha fet un petit curs de tast mentre tastàvem tres dels seus vins:

Absum varietales blancas 2009 – 60% chardonnay, 25% gewurstraminer i 15% pinot noir i tres mesos de barrica. És d’un groc palla amb irisacions platejades degut a que hi han diferents varietats. Aromes a pinya o poma verda i després de reposar una estona a sucre cremat de la crema catalana.

Absum colección – 100% gewurstraminer amb 4 mesos de bota. Un color més semblant a l’oli d’oliva. Aromes a flors com el jasmí o l’azahar o fruites com els lichies o el pomelo, pasada una estona olora a platan molt madur.

Absum varietales negres 2009 – 50% tempranillo, 35% merlot, 10% cabernet i 5% syrah amb 8 mesos de barrica. Color a cirera amb uns reflexos violàcis provinents del syrah. Aromes a vainilla, mantequilla, regaliz o fruits del bosc, també a pebre o canella o cacau.

La visita jo crec que val la pena més que pel que t’expliquen, per les instal·lacions que són realment impressionants.

Museu del vi a Macau

Qui ens havia de dir que la nostra excursió de mig dia a Macau des de Hong Kong, ens permetria visitar un Museu del Vi que no sabíem que existia.

Tot mirant la informació turística de Macau que ens han donat al port de Hong Kong, he descobert que a l’illa de Macau hi havia un Museu del Vi.

“O vinho é composto de humor liquido e luz” Galileu Galilei

Com podeu suposar només veure això, he volgut anar-hi i per tant hem acomodat l’itinerari del dia a poder veure aquest Museu del que no teníem cap referència.

“Deus apenas criou a água, o homem fez o vinho” Victor Hugo

El Museu està relativament aprop del port i si pot anar caminant, concretament, es troba al Centre d’Activitats Turístiques, a la Rua Luis Gonzaga Gomes. L’entrada que és conjunta amb el Museu del Grand Prix, és gratuita, però si vols fer algun tast llavors si que has de pagar, 10$hk si vols fer un tast o 15$hk si en vols fer tres.

“Existe mais filosofia numa garrafa de vinho que em todos os livros” Pasteur

La visita comença amb una sèrie de panells on s’explica l’història del vi, donant especial importància a Xina i sobretot a Portugal (hem de pensar que Macau va ser una colònia portuguesa i inclús actualment el portuguès ès una de les llegues oficials). Aquesta zona, ens explica quan es va començar a fer vi i sobretot a quines zones. Tambè podem veure juntament amb els diferents planells explicatius, còpies de quadres o rajoles amb alegories al vi i també algunes frases (que podeu anar llegint pel post) en referència al vi.

“Wine is the most civilized thing in the world” Ernest Hemingway

La segona part del museu, és la part que fa referència al Celler. Aquí hi podem trobar diferents instruments per treballar la terra, per recollir el raïm, per premsar-lo, per fermentar el vi… I també una part on hi han emmagatzamades ampolles històriques, de fet tenen una ampolla de Madeira de 1815. Al final de tot d’aquesta part, hi ha una maqueta que ve a ser un Celler interactiu, on es pot anar pulsant diferents botons que a que s’il·lumini una part del Celler i una pantalla t’explica que s’hi fa allí respecte a l’elaboració del vi.

“Beer is made by men, wine by God” Martin Luther

Finalment, en la tercera part del Museu hi ha una gran colecció de vins portuguesos de totes les regions i alguns de xinesos. Aquesa colecció, està organitzada per regions, començant per la Xina, i en caa regió hi han ampolles de diferents vins, juntament amb uns plafons explicatius de la zona amb mapes, i de les varietats autòctones o utilitzades.

“Wine cheers the sad, revives the old, inspires the young, makes weariness forget his toil” Lord Byron

Acompanyant tota aquesta colecció, es troben una sèrie de maniquins, vestits amb trajos de les diferents cofradies del vi de cada zona.

“Wine. The intellectual part of the meal” Alexandre Dumas

Al arribar al final, és quan pots fer el tast o tastos de vins en unes tauletes disposades al costat de la colecció d’ampolles.

“If food is the body of good living, wine is its soul” Clifton Fadiman

Segons el que hagis pagat, pots tastar un o tres vins, a escollir entre sis que et proposen. Tots els vins són portuguesos, i te n’ofereixen tres de secs i tres de dolços.

Com nosaltres havíem pagat per fer tres tastos, doncs al ser dos, el que hem fet ha sigut tastar els sis vins.

Els secs eren un espumós, un blanc i un negre de l’Alentejo. Mentre que els dolços, era un de Madeira, un Porto i un Moscatell.

Si passeu per Macau crec que és una visita d’allò més recomanable.