Category Archives: La Rioja

Una visita amb història a El Fabulista

El mateix dia que vem visitar Muga pel matí, per la tarda, vem anar a visitar Bodegas El Fabulista al poble de Laguardia, que es troba a la Rioja Alavesa.

El nom del celler té a veure amb el fabulista Samaniego que va neixer en aquesta casa, per tant, era el celler que teníen a la familia Samaniego.

A Laguardia en època de guerra es van crear una sèrie de galeries per sota la població per a protegir-se, passada la guerra, aquestes galeries es van anar convertint poc a poc en cellers que actualment només dos segueixen en actiu (tot i que dins el casc històric hi havia unes 340 coves subterrànies). Ells continuen aquí ja que estan just al costat d’una de les entrades al poble i tenen un fàcil accés pel tractor i a més a més és un dels cellers més grans del poble (habitualment fan 40.000 ampolles a l’any).

fabulista1

El vi que elaboren en aquest celler el fan tot per maceració carbònica ja que és el mètode més tradicional. Aquest mètode l’identifiquem en el vi ja que té tres característiques, per una banda te un cert toc herbaci en nas, una petita punxadeta a la punta de la llengua i perquè queda un rastre carbònic degut a que la fermentació es fa en el mateix raïm. I a part també pot tenir una certa astringencia.

El tractor arriba a la porta del celler i posa el raïm en una mena de banyera (“lago” o “lagar” amb capacitat per a 22.000 Kg de raïm i que té una profunditat de 3m). Com justament ara just han acabat les veremes, tenim l’ocasió de veure que el “lago” està en ple procés de fermentació (ens diuen que porta uns 5 dies). Durant la fermentació, la part líquida va cap a baix

El procés de buidat del “lagar es fa en tres parts, primer el que surt per la “canilla de sarmientos” que fa de filtre, aquest vi, és fluix i és el que s’anomena de llàgrima i tot i que d’ell no se’n pot fer un vi, si que ajuda a compensar els vins. El premsat el fan trepitjant, pel mètode tradicional, d’aquí en sortirà el vi de “yema” o “corazon”. I finalment a través d’una premsa vertical hidraulica, surt el vi de premsa.

Amb aquestes explicacions ja baixem als subterranis que són dels segles XII i XIII, i tenen una temperatura constant de 13 graus i suficientment humitat per a fer vi, a part de la quietud i silenci. Així que és el lloc ideal per a fer vi. Ells tenen 4 “calados” que fan servir per a l’elaboració, la criança i la cata.

En el “calado” d’elaboració trobem 8 dipòsit que conecten directament amb el “lagar” de la part de dalt, és on es farà la fermentació malolàctica. Ells fan el procés amb els tres tipus de vi per separat i més tard ja fan el cupatge i en aquest moment ja decideixen que anirà pel vi jove que llavors el deixaran aquí durant 4 mesos. Els altres ja els passen a fer criança en el segon dels “calados”.

fabulista2

En el aquest celler elaboren 1 vi blanc i 4 negres. El blanc està fet amb un 80% viura i un 20% de malvasia. En canvi els negres estan fets tots amb un 100% de tempranillo. El Jove que no passa per bota, el Ilustrado que seria un semicriança ja que passa 6 mesos en bota i després en ampolla. El Sabio que passa 14 mesos en barrica (70% roure americà). I finalment el Fabula que no s’elabora tots els anys i s’està 15 mesos en barrica de roure francès nou.

Al acabar la visita hem pogut tastar dos dels seus vins negres en una sala de cates espectacular.

fabulista3

La visita realment és molt interessant ja que no es troben cellers com aquests però potser a cada una de les visites agafen a massa gent i està massa masificada.

Una bodega con mucha tradición: Bodegas Muga

Durant el pont del 12 d’octubre a La Rioja, també vem tenir l’ocasió de fer la visita a Bodegas Muga.

Aquesta és una de les bodegues que es troba en el barri de l’estació d’Haro (és el barri amb més bodegues centenaries per metre quadrat).

La bodega és 100% familiar y ara mateix la porten entre la segona i la tercera generació.

La visita la comencem per la Torre Muga, que la van fer en el 1990, però que fins el 2008 no sabien molt bé a que destinar-la, però al cobrar importància l’enoturisme, el que van fer és muntar una sala de cates profesional a dalt de tot amb unes vistes impressionants i en el primer pis hi fan una sala de reunions. El nom ve del vi Torre Muga que és un vi més modern, en contraposició del Padros de Enea que és un vi més clàsic, i la torre podríem dir que és la part més moderna de la bodega.

muga1

Les vinyes, les tenen repartides per la Sierra, Logroño i San Felipe, en total tenen 250ha.

Tots els procesos per fer el vi, els fan de forma artesana. De fet, el control de la vinya és molt important, pel que, al arribar el raïm al Celler (que vem tenir l’ocasió de poder-ho veure, ja que la visita la vem fer durant la verema), es fan controls de qualitat i a continuació, aquest raïm es posa en camions refrigerats per a que la fermentació comenci d’una forma molt lenta,

En directe, vem poder veure com el raïm el pasaven per la despalilladora i com a continuació aquell raïm que ha d’anar a vins molt especials com el Torre Muga o el Aro, el passen per la taula de selecció.

muga2

La fermentació la fan en tines de fusta de roure, fent-la per separat en funció de la varietat i de la finca d’on provenen. Una altra cosa que hem pogut veure en directe gràcies a estar en verema, ha sigut com feien un remuntat.

muga5

Al costat de les tines de fusta on fan les fermentacions, hi ha el cementiri, on tenen ampolles des del 1968.

muga3

Un cop feta la fermentació a les tines, el vi l’envelleixen en botes de roure francès i americà, un 60% de francès en front del 40% d’americà, ens expliquen que el roure americà dona bon resultat per criances llargues. Fan servir un tipus o un altre de roure, en funció del vi que volen fer. A més a més fan els “trasiegos” de forma manual, i hem tingut l’ocasió de poder-ho veure també en directe.

muga4

Per una altra banda, a Muga clarifiquen amb clara d’ou tots els seus vins negres per poder treure els residus dels tanins. Antigament tots els cellers ho clarificaven d’aquesta forma, però actualment en queden molt pocs que ho segueixin fent amb clara d’ou. Exactament fan servir 3 clares per cada hectolitre.

muga6

Un cop clarificat ho posen en tines molt grans per poder unificar els vins.

Una de les particularitats de Muga, és que tenen la seva pròpia toneleria. Allí ens expliquen perquè el roure francès és més car que l’americà. Resulta que per poder fer servir el roure francès l’arbre ha de tenir mínim 120 anys, mentre que el americà n’hi ha prou amb 80. Per una altra banda la forma de tallar el americà es fa d’una forma que es pot aprofitar més que no pas el francès. Per fer una bota, es necessites entre 28 i 30 “duelas”, mai és un número exacte ja que cada una és diferent.

La visita l’hem acabada podent tastant dos dels seus vins, el blanc que ha passat per barrica i el negre, tots dos i sobretot el blanc molt bons.

muga7

A la botiga, també tenen un petit bar on pots pendre tots els seus vins a copes, i allí entre tots, hem tastat el Torre Muga i el Prados de Enea, particularment, em quedo amb aquest últim!!!

IMG_9982

Crec que és una visita totalment recomanable, ja que es pot veure tots el procés d’una bodega centenaria i a més amb el plus de que tot ho fan com antigament i especialment el tema de la toneleria, ja que es una de les poques bodegues on encara es fan les seves pròpies barriques.

Probant el Tondeluna a Logroño

Durant la última visita a La Rioja, vem tenir la ocasió de poder anar a sopar al Tondeluna, el restaurant que ha obert Francis Paniego amb la seva dona a Logroño. Francis Paniego té un restaurant a Ezcaray que és El Portal al Echaurren, que tenen una estrella michelin.

El concepte del restaurant és diferent a d’altres, per començar no són taules separades, sinó que són taules llargues on pots coincidir amb altres comensals que no coneixes de res. En el nostre cas com erem 8 doncs vem tenir la taula per nosaltres sols.

Per un altre banda, el tipus de menjar és més estil platets, així que com podeu suposar vem disfrutar moltíssim.

Entre tots vem demanar 4 menús Estoy Atondelunado que consta en demanar 7 plats (salats o dolços) a compartir entre dos persones, el preu per persona són 25€.

Com havíem de triar 28 plats, els vem distribuir de la següent manera (repetint-ne alguns):

– Croquetas de la mamá de Francis
– Iogurt de formatge
– Patates braves en honor a Sergi Arola
– Rissotto lligat amb llàmines de sèpia
– Pasta fresca amb verduretes
– Magret d’ànec
– Mini hamburgueses

i de postres:

– Torrijas
– Xocolata amb oli i sal

Tot això ho vem acompanyar d’un vi que vem portar (prèviament havíem trucat per preguntar si podíem portar el nostre propi vi i ens havien dit que si), concretament ja que havíem fet la visita a Bodegas Muga, vem comprar entre tots un Magnum de Prado Enea per compartir-lo amb el Pedro de Bodegas Urbina i realment estava espectacular. I quan el vem haver acabat, vem demanar el criança de Bodegas Urbina que també va estar molt rebé.

Quina llàstima no tenir el Tondeluna a Barcelona, perquè us asseguro que repetiria ja que em va agradar moltíssim!!

Finca Arandinos – Enoturisme en estat pur

L’últim dia de la nostra estada a la Rioja, vem tenir l’ocasió de visitar un projecte enoturístic molt interessant. Finca Arandinos és un hotel de 14 habitacions, amb spa, restaurant i bodega que porta oberta 4 anys al costat de la localitat de Entrena a molt poca distància de Logroño.

Evidentment, ja que hi vem anar, vem aprofitar per fer una visita complerta, es a dir, visita a la Bodega, visita a l’hotel i dinar al restaurant.

Vem començar amb la visita a la Bodega tot tenint en compte que estan en un balcó sobre el riu Ebre a 610m d’altitud, orientada nord, nordest de manera que a les 6-7 ja comença a fer ombra. Tenen 15ha amb 27 parceles que segun van pujant tenen sòls més complexes i per això no fan servir el vi de les parts baixes, ja que, el sòl d’aquesta part té molta disponibilitat d’aigua i això dóna uns vins molt aquosos. La verema els hi dura molt ja que busquen la maduració dels raïms a cada parcel·la.

Tenen una bodega molt funcional i còmoda per elaborar i vem anar veient tan on fermenten els vins, com les barriques o inclús on embotellen. A continuació, ja vem passar a la sala de tast que realment és molt xul·la on vem poder tastar els dos vins que de moment estan fent:

Viero 2009 – Té un aroma persistent però no intens, amb un punt de mel, platan o pinya i un punt d’ametlla verda que ve de la fusta. En boca una sensació de sedositat, amb dolçor al principi, i acidès i una mica d’amargor.

Finca de los Arandinos 2009 criança – És un 20% garnatxa i un 80% tempranillo. En nas molt elegant, fusta, maduixa, un punt mentolat i regalèssia. És més aviat un vi de menjar que no de catar.

Un cop catats ja vem passar a l’hotel i ja l’hem pogut començar a veure. En total tenen 14 habitacions, de les quals 9 + 1 junior suite són disenyades per David Delfin i les altres 3 + 1 junior suite dissenyades pel mateix arquitecte de l’edifici, Javier Arizcuren. Les Estàndars de David Delfin, la veritat és que són molt originals, ja que el bany es va muntant, o més ben dit quan entres no veus res del que serà el bany i el pots anar muntant en mòduls.

A més, també ens van ensenyar l’spa, que tot i ser petit, té de tot i la veritat és que ens van venir ganes de poder-lo probar 😉

Per acabar amb la visita, ja vem passar al restaurant Tierra on vem poder degustar el Menú Tierra que teniu a continuació.

De primers vem fer un pica pica entre tots, per poder tastar més d’un plat i els segons ja cadascú va demanar el seu. Realment, tot estava boníssim. Un restaurant que val molt la pena.

Com podeu veure, us projecte enoturístic plenament que cumpleix tot el que es pot demanar, i on s’hi pot fer una estança d’allò més complerta, vamos, que m’han quedat ganes de poder fer aquesta estada!!

Bodegas Urbina, un celler amb vins molt interessants

El mateix pont del 12 d’octubre també vem visitar Bodegas Urbina, que es troben al poble de Cuzcurrita, per sort la visita ens la va fer en Pedro, que ens va demostrar com es pot saber molt, i encanvi explicar les coses de la forma més planera possible. Realment, en aquesta visita vem apendre moltes coses que no sabíem i ell ens ho va explicar de la millor de les maneres.

Es un celler familiar on només fan servir vinyes pròpies i fent-ho tot el màxim d’ecològicament possible. La verema l’acostumen a fer a finals de septembre o principis d’octubre.

Per fer la fermentació del vi no afegeixen llevats, sinó que només fan servir aquells que són autòctons, és a dir, els que provenen de l’aire o del propi raïm. Per a poder fer la fermentació, entren el raïm fred, pel que dura més o menys uns set dies.

Un cop feta la fermentació, fan els remuntats per a crear un circuit on el most sempre estigui en contacte amb les pells i extreure-hi els colors i els aromes. També acostumen a fer un “delestage”, que no és més que treure el vi i deixar que el barret s’esquerdi i després ja es torna a posar el vi i es va barrejant.

La pellofa es porta a la premsa horitzontal, on primer fan un premsat suau d’on surt un vi que barregen amb el reste, en canvi, el de la segona premsada ho venen a altres cellers o destil·leries. Antigament, les pells, també les portaven a la destil·laria, però ara et cobren per fer-ho, així que ho fan servir com compos per abonar.

En Pedro ens explica que antigament per clarificar els vins es feia servir clara d’ou que no s’emporta els aromes al clarificar. Però ara, fan servir un altre mètode ja que si fessin servir clares d’ou ho hauríen de posar a l’etiqueta.

En el cas dels vins reserva i grans reserves a més fan un filtrat amb un filtre de plaques.

A bodegas Urbina fan servir roure americà sobretot ja que el francès és més car i a més és molt complexe aromàticament parlant, i en canvi l’aroma que aporta el roure americà és molt més dolç.

En Pedro també ens explica el motiu pel que hi ha roure a França i en canvi aquí Espanya no n’hi ha. Això ve de l’època de Napoleó que necessitava molta fusta per a fer vaixells i per tant van plantar molt de roure. Actualment els boscos de roures són de l’estat i els diners que obtenen de la seva venta els inverteixen en els ciutadans per a que paguin menys impostos (vamos, igualet que aquí).

Segons els francesos:

El vi és l’expressió líquida d’un indret

Amb totes aquestes explicacions on aprenem moltíssim de l’elaboració del vins ja pasem a la sala de cates on el Pedro ens diu:

Vamos a catar 10 vinos

Realment increible no??

Els vins d’aquest celler s’identifiquen amb unes bandes de color a l’etiqueta en que si la banda és vermella vol dir que el raïm prové de vinyes de fins a 20 anys, en canvi si ens trobem amb una banda blava és que les vinyes tenen més de 20-30 anys.

Comencem amb el blanc que tenen que és 100% viura (macabeu) una varietat molt suau i refrescant que marida molt bé amb peix blanc.

El segon vi que podem tastar és el rosat, o com li diuen en aquesta zona “clarete”, aquest, és un vi 100% tempranillo on només s’està una hora fermentant amb la pell, pel que agafa molt poc color. Aquest vi només el venen a nivell local ja que al reste d’Espanya no agrada el color que té. Aquest rosat, marida molt bé amb salmó ja que és més greixós i perquè té una certa amargor.

A continuació tastem un negre 100% garnatxa on el seu secret és cultivar-la en sòls molt pobres. En aquest cas aquest vi és de maceració carbònica (molt típica a la Rioja). En aquest cas, més aviat seria semimaceració carbònica ja que no hi posen el “raspon”. Aquest vi té un aroma de fruita acabada de recollir i marida molt bé amb carns blanques o cuina italiana.

Un altre monovarietal que tenen és el negre 100% tempranillo que té un cicle vegetatiu curt i té uns aromes de fruita de reposteria o inclús de mermelada.

Un cop tastat tots els seus vins joves ja passem al que tenen barrica:

Comencem amb el Criança 2006 que s’està en barriques de tres anys i fa un vi que va molt bé amb els menjars.

El següent és el Reserva especial 2001 que ha passat 2 anys en bota i més de 5 en ampolla.

I continuem… aquest cop amb el Reserva especial 1997 que ha passat 2 anys en bota i més de 9 en ampolla. Aquí el Pedro ens diu que vins de tant temps és convenient decantarlos per a que s’oxigenin. El aromes que ens aporta és a fruita de compota, membrillo… inclús a terra humida. Aquest vi, marida bé amb carns de caça.

Increiblement també tastem un Reserva especial 1991 que ha passat 2 anys en bota i més de 11 en ampolla. Aquest és un vi molt suau amb aromes a figues deshidratades.

Per acabar he pogut tastar també els dos vins d’autor que tenen.

Per una banda el Plot, que té una etiqueta totalment diferent sense posar Urbina, plot, principalment vol dir parcela o pago. En aquest cas, és un vi no filtrat ni clarificat d’un 100% de tempranillo i que ha estat 6 mesos en botes noves de roure francès.

I finalment el Reserva especial 2005 que es fa amb raïm pansa o verema tardana.

La veritat és que no us sabria dir quin vi em va agradar molt, ja que tots eren realment molt bons i el que es millor, els preus són boníssims, i fa que et puguis permetre comprar un vi de 1991, que en altres cellers o DO’s això seria impossible.

Realment, és una visita molt recomanable.

Arquitectura i vi – Marquès de Riscal

Dins el Workshop alternatiu que ens van preparar la Isabel i el Diego, vem fer una visita a Marquès de Riscal que es troba a la localitat de ElCiego a la Rioja Alavesa.

Jo de fet fa un temps, tot fent una ruta pel nord d’Espanya, ja hi havia anat (just quan em vaig començar a aficionar al món del vi i l’enoturisme), però no havia trobat el moment d’escriure un post sobre aquesta bodega.

Personalment, crec, que aquesta bodega, a part de que pugui fer bons vins, a nivell enoturístic és una de les importants, si més no, per l’hotel que els hi va dissenyar Frank Gehry i que ja forma part del paisatge de la Rioja.

Evidentment, aquest també és un projecte enoturístic complert, ja que a part del Celler, també té l’hotel, spa i restaurant. Ara, això sí, tot d’un nivell molt alt.

La visita, comença amb un video on presenten el Celler i la seva historia. Un cop surts de la sala on es projecta el video, vas a parar gairebé als peus de l’hotel, on ens expliquen el perquè dels colors que va fer servir Frank Gehry, al igual el perquè de la forma arquitectònica. L’edifici, simbolitza un cep i és per això, que hi han tres pilars, com si fossin els tres braços del cep, que desenvoquen a on es guarden les ampolles que serien les arrels. Pel que fa als colors de l’edifici, el rosa és el color del vi, el platejat el de la càpsula i el dorat el de la malla (que la van començar a posar el 1881 per evitar la picaresca de reutilitzar ampolles Riscal reomplint-les i tornant-les a vendre).

En aquest Celler, fan tots els vins negres i el rosat, mentre que els blancs els fan a la de Rueda. Per fer els negres, treballen amb les varietats tempranillo, graciano y mazuelo.

La majoria dels vins els fan en un edifici on tenen 151 dipòsits de 20.000kg on fan la fermentació i posteriorment ho passen a uns altres dipòsits on durant 1 o 2 mesos hi fan la fermentació malolàctica. Un cop passada aquesta fermentació que han fet per separat per varietat, edat de la vinya i parcela, fan la gran cata per elaborar el vi final i a continuació omplir les botes.

De botes, en total en tenen 37.000 tant de roure francès com de roure americà.

Un cop visitat aquest edifici hem sortit a fora. I des de la plaça principal ens han ensenyat 3 segles d’història. Dos edificis antics del segle XIX, la sala on s’embotella del segle XX i l’hotel del segle XXI.

L’edifici més antic del Segle XIX, és on s’elaboren els tres vins de gama alta, aquí és on selecciona el raïm i s’omplen les tines de fusta de roure francès de 14000 kg. En una segona sala, hi ha unes altres tines de fusta amb una capacitat de 8000 kg. La sala de barriques on s’aconsegueix la temperatura adecuada gràcies al gruix dels murs, té una capacitat de 2100 barriques.

El cementiri (allà on tenen ampolles des del 1862) l’anomenen la catedral. Aquestes ampolles no es comercialitzen però algunes s’obren en ocasions especials, com per exemple la que se li va obrir a Frank Gehry que era de l’any del seu naixament (1929) i estava en perfectes condicions i bo. Per obrir aquestes ampolles, es fa servir la tècnica del “degüelle” calentant el coll de l’ampolla i després trencant-lo en fred.

Amb això ja hem passat a la sala de cates, on hem pogut tastar dos dels seus vins:

Rueda 2011 – té un color groc pàlid amb tocs verds, els seus aromes recorden a fruites com el préssec, l’albercoc, la poma verda, la pinya, el maracuya… Entra suau i deixa un petit amargor que diu que facis un altre glop.

Reserva 2006 – 90% tempranillo i un 10% de mazuelo i graciano amb 26 meses en roure americà. Color vermell cirera picota o rubí amb un ribet “teja” degut a la seva estada en fusta. Els aromes recorden a la fusta, a la vainilla i a fruits vermells. És suau en el paladar i persistència al final.

Crec que és una bona visita sobretot per aquells que no estan iniciats en el món del vi o per aquells que disfruten amb l’arquitectura.

Surtin de Elciego hi ha una pujadeta a una montanya amb un mirador des d’on es pot veure amb un altre punt de vista l’edifici de Frank Gehry, així que… evidentment hem anat cap allà!!

Luis Cañas, una visita molt interessant i uns vins…

Aquest pont del 12 d’octubre vem fer una escapadeta a la Rioja i vem fer unes quantes visites, una d’elles el mateix dia que vem arribar a Luis Cañas, d’on hi ha un parell de vins que ens encanten (almenys dels que havíem provat fins llavors), el Amaren blanc i el Luis Cañas Selección Familia.

La visita ens la va fer la Carmen, una noia encantadora que coneix el Celler a la perfecció pel que les explicacions van ser genials i molt didàctiques, aprenent de com es fa el vi però sense fer servir paraules tècniques.

El Celler Luis Cañas es troba en el poble de Villabuena on hi han censats 43 cellers i només hi han 350 habitants. En aquest mateix poble l’avi de Luis Cañas (fundador del celler i que actualment té 84 anys) ja va començar a fer vi a la “Cueva de los curas” (que era on es pagaven els delmes) en el mateix poble, aquest vi el feien de la forma tradicional que era fent maceració carbònica. Aquest vi Luis Cañas el va començar a distribuir amb burros. Va començar a embotellar el 1980 i distribuia aquest vi “cosechero”. Actualment el gerent és el fill únic de Luis Cañas, Juan Luis.

La Carmen, ens comença la visita explicant-nos una mica tots els vins que tenen que estan englobats en dos marques: Luis Cañas y Amaren.

Una visita molt recomanable, tant pels vins que tenen com per les explicacions sencilles que fa la Carmen.
Comencem amb l’explicació d’alguns dels vins Luis Cañas, per una banda tenen dos vins joves, un blanc i un negre, els dos de maceració carbònica. A part també tenen el Selecció (si el que ens agrada mooolt) que està fet amb un 85% de tempranillo i a part conté cabernet. El vi “top” de Luis Cañas és el Iru (que vol dir 3 en euskera), i és el nen mimat de la familia. Aquest vi es va amb vinyes de més de 60 anys en zones altes i només aquells ceps que de forma natural només facin 2 o 3 raïms i també amb sòls molt pobres. Del Iru només fan 3000 ampolles.

A continuació hem passat a veure els vins Amaren, Amaren surgeix el 1995 on encara no existia el Iru i van voler fer un vi “top”, el nom és per dedicar-ho a la mare de la familia ja que Amaren vol dir mare en euskera. El Angeles de Amaren va en la linea del selección.

On primer anem és a l’exterior on podem veure on arriben els tractors amb el raïm, i allí tenen una màquina que pren una mostra per poder saber el grau, aquesta màquina, està en el mateix lloc que la bàscula. A més a més hi ha una petita caseta on hi ha un petit laboratori amb accé a la màquina anomenada fos que fer un mostreig aleatori per analitzar el most amb una proveta per saber la quantitat de sucre, el probable grau alcoholic i l’acides. D’aquesta forma, amb el raïm que arriba, saben a quin vi el destinaran. Això ho fan tan unes semanes abans de la verema, com al fer-la i així poden comparar i decidir finalment a quin vi va aquell raïm.

Mentre la Carmen ens explicava tot això, ha passat per allà el Luis Cañas i hem tingut l’ocasió de xerrar una mica amb ell i veure que és una persona molt afable i també ens demostra que és un celler molt familiar encara que s’hagi fet gran.

La verema la fan de forma manual (no només per cuidar més el raïm, sino també perquè el 90% de les vinyes estan en vas) i a més, veremen cada una de les varietats en el moment ideal. Les vinyes, només les tracten si és extrictament necessari i amb productes orgànics. Repartits per les diferents finques tenen estacions metereològiques per poder medir la quantitat de pluja, el tipus de vent, l’humitat… A part també medeixen la planta per saber si està sofrint estress hídric, i, si és així actuen.

Un cop entra el raïm, fan una doble selecció manual, en la primera taula de selecció treuen les fulles i cargols, i parteixen els raïms per la mitat per veure si estan bé per dins. A continuació passa per la despalilladora i després va a una altra taula on hi ha una màquina que es diu mistral, que el que fa és una corrents d’aire per poder separar els grans de raïm per pes.

La primera fermentació la fan en tines de fusta de roure francès i la segona ja la fan a les barriques. Les barriques que tenen no les aguanten més de 4-5 anys i en el cas dels vins de Luis Cañas un 60% és de roure francès i en el cas dels Amaren el roure francès el tenen en un 90%.

Una de les avantatges de visitar un celler en època de verema és que pots veure coses que en altres èpoques és impossible. Aquí a Luis Cañas hem tingut l’ocasió de tastar un most en fermentació que tenia un gust molt dolç (ja que havia fermentat molt poquet) i certa olor a poma o sidra.

Ens comenta la Carmen que en tots els vins, fan servir suro natural, ara, en funció del vi que hi hagi a l’ampolla, el suro serà d’una qualitat o d’una altra.

Mantenen els dipòsits d’hormigó que es feien servir antigament per fer les fermentacions, i a l’actualitat els fan servir sobretot per fer els “trasiegos”.

Per acabar la visita tenim l’ocasió de catar:
– Luis Cañas blanc fermentat 3 mesos en barrica
– Angeles Amaren que té un 85% de tempranillo y un 15% de graciano (que li dona un cert caràcter especiat).
– i finalment també tenim l’ocasió de tastar l’Iru que és un vi més dens i seria per acompanyar menjars contundents.

Abans de marxar la Carmen ens ha posat un video del Celler que realment et fa sentir la Rioja, a mi realment m’ha agradat molt, així que us poso l’enllaç per si el voleu veure: El sabor del tiempo

Un carrer per perdre-s’hi – Calle Laurel de Logroño

Durant la meva estada a la Rioja durant el mes de Maig tot fent el Workshop (que prometo aniré publicant els posts corresponents), vem tenir un Workshop alternatiu gràcies a la Isabel i el Diego que ens van organitzar un seguit d’activitats per quan acabàvem el Workshop oficial.

Estan allotjats a Logroño, evidentment, no ens podíem perdre la Calle Laurel i voltants, on ja ens hi van portar la primera nit.

En aquest carrer i els carrers propers (que es troba al centre mateix de Logroño), s’hi poden trobar infinitat de restaurants i bars. Que s’ha de fer??? Doncs molt sencill, anar entrant a diferents bars on probar la seva especialitat i clar, evidentment cada una de les tapes ha d’anar acompanyada d’una copa de vi.

Us he de dir, que el primer dia era difícil seguir el ritme de la Isabel i el Diego, pero a mida que van passar els dies i hi vem tornar (crec que en total hi vem anar 3 vegades) ja els hi vem anar agafant el ritme.

Entre altres especialitats, vem poder provar:

– Champi (una pila de champinyons a sobre d’una llesca de pa, sencillament boníssim!!)
– Matrimonio al Blanco y Negro (una entrepanet amb pebrot, anxova i boqueró)
– Tio Agus (un entrepanet amb una carn com de pintxo que estava delición)
– Zapatillas (una mena de bikini amb pà de pagès i pa amb tomàquet)
– Granissat de vi a la Taberna del Tio Blas (cal dir que és?)
– Las Quejas (un entrepanet de pernil i formatge fos, mmm)
– Solomillo al foie a La Anjana (que dir d’aquesta tapa??)
– Unes mini-hamburgueses a Juana la Loca
– i……
– Entrecot a la Capilla (tapa d’entrecot amb patates i pebrotets, mmmmmm com us ho diria?? Fantàstic!!)

Aquest és un petit resum del que vam tastar, però veient les fotos… no us venen ganes d’anar-hi?? jo hi aniria ara mateix si ho tingués aquí al costat!!

20 a la rambla dins el Tarragona Restaurant Wine

Aprofitant que estàvem per Tarragona i que del 3 al 18 de Novembre feien el Tarragona Restaurant Wine, vem aprofitar amb els del màster i vem anar al Restaurant 20 a la rambla de Tarragona.

El Tarragona Restaurant Wine és una proposta de la Cambra de Tarragona per a poder degustar 13 vins i caves de les diferents DO’s de la província de Tarragona conjuntament amb les propostes culinàries dels millors restauradors de Tarragona. Tot això, a un preu immillorable, 17 euros el menú i 1.90 euros la copa de vi.

20111229-112144.jpg

Així doncs, amb aquesta meravellosa presentació, ens vem aventurar a tastar el menú del 20 a la rambla, que tal com diu el nom del restaurant, es troba a la rambla de Tarragona.

El menú és a triar entre tres primers, tres segons i tres postres. Jo crec que entre tots ho vem tastar tot, però us comentaré els que vaig tastar jo:

20111229-112208.jpg

Primers:
– Salmó marinat, ruca i xarrup de tomàquet
– Mossets d’escalivada a la brasa amb seitó, bergamota i “corn flakes”
La patata a la seva versió líquida, bolets gelats i rovell

20111229-112237.jpg

Segons
– Llom de verat, mostassa dolça i gin tonic sòlid
– Xai desossat a 55º en el seu suc amb pa amb tomàquet
Arròs -sobrassada- xips- ou

20111229-112414.jpg

Postres
– Dràcula
Tallat de Baileys
– Torrija -xocolata blanc- canyella

20111229-112455.jpg

No cal dir que estava tot excepcional, corresponent a la pinta que fan els plats i amb els cafès…..

20111229-112517.jpg

Ahhh… me n’oblidava, com a vins primerament vem tastar un parell que ens havia portat el Àlvaro de la Rioja, tots dos de la Bodega Tobía, primer un blanc jove, Viña Tobía 2010 que ha guanyat el premi Baco de Oro 2010 al millor vi jove de varietats no autonòmiques i després el Daimon rosat fermentat en barrica 2010, haurem de fer enoturisme al seu celler quan anem a la Rioja no??

20111229-112536.jpg

Com a copa vaig demanar un Augustus Chardonnay 2010 que va fer de bon acompanyament.

20111229-112547.jpg