Monthly Archives: gener 2013

Fem una copeta de vi al Calaix de Sastre a Falset?

Aquest cap de setmana com ja sabeu, he estat pel Priorat fent una mica d’enoturisme, i aquest cop no tant de veure cellers, sinó més de disfrutar del vi d’altres maneres. Ja us he parlat del Castell del Vi i ara us parlaré de que podeu fer per la tarda si esteu per Falset o aprop d’allà.

A la plaça de la Quartera, gairebé al costat de l’Ajuntament, podem trobar un bar que es diu Calaix de Sastre. Aquest Bar, està atès pel Paco (que també té l’allotjament enoturístic Mas Figueres) i el local està molt ben cuidat.

IMG_0214

És un local petit, però amb força taules on poder pendre una beguda, però amb una bona carta de vins, els quals es poden demanar a copes, o bé, tota l’ampolla. En ampolla té bastantes referències totes elles de la comarca, i de preus assequibles (no val la pena tenir ampolles que no tindran sortida en un bar com el seu). A copes, acostuma a tenir un parell d’ampolles obertes de negres i una de blanc on poder escollir, i les referències a copes les va variant conforme es van acabant les ampolles obertes.

IMG_0216

La decoració del local també em va agradar molt, ja que té tota una paret plena de tapes de caixes de vins, molts d’ells molt reconeguts. I en una altra paret hi té diferents quadres de Isabelle Meyer que estan fets amb productes derivats del vi.

IMG_0215

A més a més, a part del vi, també es pot pendre un cafè, cervesa, infusions… i per acompanyar-ho té petits plats de tapes o entrapans.

L’obertura és pel matí i després per la tarda a partir de les 7 i fins a la matinada els caps de setmana, ja que a la nit passa a ser un bar de copes.

Es curiós que un lloc com Falset on tot és vi, no hi hagin llocs per poder pendre una copa de vi tranquil·lament, aquí el Paco ha tingut força visió de negoci, ja que una persona que va al Priorat a fer enoturisme i s’hi queda a dormir, segurament, per la tarda voldrà fer una copa de vi i possiblement anirà a la principal població de la comarca, que en aquest cas es Falset.

IMG_8292

A més a més al Calaix de Sastre també fan per donar a conèixer el vi de la zona, i els diumenges a la tarda (si, si, perquè és el dia més fluix de la setmana i per a que hi vagi la gent de la zona), fan un tast amb un celler de la zona, el qual, porta tres dels seus vins i l’enòleg el va comentant d’una forma distesa. Pel que ens va comentar el Paco, s’hi estan una mitja horeta amb cada un dels vins i no ho fan gens tècnic per poder arribar a tothom i que la gent que no entèn gaire del món del vi no s’hi senti incòmoda. Per exemple, aquest diumenge passat tenia a Orto Vins, quina llàstima no haver-hi pogut anar, però era massa tard per després tornar a Barcelona.

Així que ja sabeu, si passeu per Falset, és un lloc més que recomanable.

Anuncis

Coneixent la Comarca del Priorat al Castell del Vi

Aquest cap de setmana, hem fet una escapadeta i hem marxat al Priorat i així per una vegada, en comptes d’estar únicament un dia anant i tornant i passant massa temps al cotxe, l’hem pogut disfrutar més tranquil·lament ja que ens hi hem quedat a dormir.

Per començar el dia empapant-nos de vi, hem anat al Castell del Vi a Falset.

A la planta baixa, ens trobem una petita introducció a la comarca, dient-nos que a la comarca del Priorat, ens trobem dues denominacions, la DOQ Priorat i la DO Montsant i amb aquesta fantàstica frase:

“Els vins són petites històries dins d’una ampolla”

I per això, també podem trobar un munt d’ampolles penjant en l’estança, indicant-nos que tenim moltes històries per descobrir.

IMG_0204

També ens diuen que el vi neix en el cep i que és el raïm el que concentra les essències de la terra, collit per mans expertes, així que:

“Cal estimar la vinya”

En la segona planta, ens explica amb molts panells informatius, com es fa el vi al Priorat i una mica de la seva història i característiques i les dificultats en què es troben els viticultors en aquesta terra, i per començar, abans dels panells podem visualitzar un vídeo on ens fa una petita introducció i em queda gravada una frase que diu l’avi de la protagonista:

“D’aquí no en pot sortir més que un bon vi”

IMG_0205

A l’altre banda, trobem tot de panells on hi han fotos de persones importants per aquesta terra, i que l’han posat en boca de tots, ja que El vi el fa la terra, però també la gent:

– Sara Pérez “El vi té tant d’enologia com de filosofia, és una manera de fer les coses”
– El trio infernal “Ens agrada el vi. És lògic que ens agradi el Priorat”
– Álvaro Palacios “El misticisme del monestir impregna de saviesa i misteri els accidentats pendents de pissarra que brillen amb l’enèrgica llum de la Mediterrània”
– René Barbier “Inicialment, fer vi al Priorat semblava una bogeria que no interessava a ningú”
– Joan Manuel Serrat “No només de cançons vius l’home”
– Josep Lluís Pérez “Jo definiria el Priorat com una zona on arriben persones que aspiren a fer del vi una obra d’art”
– Salvador Burgos “A principi dels anys noranta ningú no podia imaginar-se el que passaria al Priorat”

IMG_0206

Finalment al tercer pis, trobem una sala d’aromes on podem distingir el més característics com per exemple, els torrats, els balsàmics, els de fruits vermells, els especiats… i a més a més trobem uns panells explicatius on ens descriuen aquests aromes.

IMG_0207

A l’altre banda dels aromes, trobem més explicacions del Priorat, i fa una menció a l’oli que s’hi produeix i també a les diferents DO’s espanyoles i també a quins llocs del món s’hi fa vi.

“Des que el món és món que s’hi fa vi”

Al finalitzar la visita tens l’oportunitat de poder tastar un vi, que cada dues setmanes va canviant i és l’únic que tenen a la venta. En aquesta ocasió, ens hem trobat el Pascona Tradició, un criança 2009 del celler Pascona de la DO Montsant, amb una imatge bastant trencadora i que a més a més ha incorporat unes càpsules antigoteig que no havia vist abans.

IMG_0209

A on hem pogut fer el tast que és a la botiga, tenen diferents objectes a la venta, al igual que samarretes fetes per diferents artistes de la zona. Ara tots molt macos i amb gust, de fet, t’enduries més d’una cosa!!

IMG_0208

Molt bona visita al Castell i totalment recomanable.

Comença l’any, i… Visitem Cava Berdié!!

Aquesta era una de les visites que més ganes tenia de fer, i només començar l’any he pogut fer-la acompanyada del reste de les #4wine. La veritat, és que les expectatives eren molt altes pel bon rotllo que ens havien trasmès en les ocasions que ens havíem trobat tant amb la Montsa, com amb el Robert. I….. Realment, han superat les expectatives!!

Només arribar ja ens reb la Montsa en un espai que tenen chill out amb unes vistes excepcionals. A més, el dia ens acompanya totalment i tot estar a 4 de gener fa un solet que escalfa una mica, i fa que s’estigui a gust a fora.

IMG_0191

La Montsa, com que les 5 que hi hem anat (a més de les #4wine, se’ns ha afegit la Sandra del DO Original), no erem neòfites en el món del vi, no sabia molt bé com enfocar la visita, però immediatament, les 5, li hem demanat que la fes com la fa sempre, que sempre estem aprenent coses.

Així que ens ha començat explicant una mica com van començar. Ara mateix, fa 6 anys que estan el tres germans (la Montsa, el Robert i el Sergi) en aquest celler, però ens diu que això no va sortir del no res.

Tot i que a casa seva no han viscut mai directament del mon del cava, el seu pare, en els anys 80 va muntar tres bodegues de cava a Sant Sadurni de cero, però quan ja funcionaven li perdia la gràcia. Ja a l’any 2000 el seu pare compra el celler on ens trobem i sobretot la tenia com un “hobbie” i els seus fills quan tenien dies lliures anaven a ajudar-lo. Però, ara fa 6 anys un cop passada la campanya de Nadal, el tres germans, van decidir tirar el negoci endavant.

A la terrassa amb les espectaculars vistes del Penedès, fem el primer tast, tot començant pel Cava Nature, que és un cava reserva (és el mínim que fan), però a la taula on hi havien les copes i el cava… No només hi havia això, sinó que també hi havia una copa amb trossos de poma dins i a part un platet amb uns pinxos de raïm i formatge. Com podeu veure, no és un tast clàssic, sinó que la Montsa ens té preparat un tast sensorial. La poma dins la copa, ja ens suggestiona quan anem a olorar el cava, i per una vegada, trobo un aroma conegut, al veure la poma, la seva olor es resalta per sobre les altres i ens es més fàcil descobrir els aromes del cava. En aquest cas, són aromes a frescor, herba, poma verda i ens dona sensacions fresques, de primavera.

IMG_0192

Aquest, és el cava que més venen, segurament, degut a que combina amb tot, és molt versatil, i et passa bé en qualsevol moment.

A continuació, la Montsa, ens explica que tant el vi com el cava, ho has de maridar amb tot, amb això es refereix que no només marida amb el menjar, sinó que també amb el moment en què l’estàs prenent o amb la persona amb qui estàs.

Un cop tastat sol aquest cava reserva, ens explica la Montsa que així com podem arribar a notar més de 3000 aromes (jo crec que no hi arribaré mai, ja que hauré d’educar molt el meu nas per aconseguir-ne alguns…), de sabors en tenim 4 més el umami (bastant difícil d’identificar ja que no hi estem acostumats, potser aquest sabor el podríem identificar amb la sopa de miso amb alga, això si que seria umami).

Amb això dels sabors, la Montsa ens invita a poder identificar els 4 sabors a la boca tot menjant un pinxo de formatge i raïm amb un glop d’aquest cava Nature, el formatge ens aportarà el salat, el raïm el dolç i el cava ens aportarà l’àcid i l’amarg. És increible tenir tots els sabors a la vegada a la boca!!!

Amb aquest maridatge ja passem al interior del celler i baixem a la cava. Allí ens explica que tenen només 7 hectàrees de vinya i amb això no tenen suficinet, a més a més el celler no el tenen preparat per entrar raïm i el seu el porten a un altre celler per fer el vi. Per una altra banda, el seu pare i l’enòleg (Pere) van per tot el Penedès i van provant vins base per buscar el que creuen que és millor per elaborar els seus caves i aquests són els que compren. Tenen la sort que el Pere i el seu pare són molt coneguts i per això normalment són els primers a triar, tot i que no tenen contracte amb ningú.

Actualment estan fent unes 60.000 ampolles dels 6 caves que tenen, més dos grans anyades (que només surten en anys excepcionals).

Dins la cava, amb una llum molt tenue, la Montsa ens diu que li agrada pensar que:

L’orgull més gran és que totes aquestes ampolles acompanyaran moments de felicitat d’algú a qualsevol part del mon

Amb aquesta frase, la Montsa, ja ens passa a donar a tastar el Cava Gran Rupestre 2007, que és un gran reserva. En aquest cas, al costat del Cava podem veure Codonyat dins una copa i uns canapés de pa amb salmó i mantequilla. Al olorar el cava, en aquest cas, no ens venen aromes a la poma que trobàvem a dalt, sinó que aquest cop el que trobem més aviat és la mateixa poma, però al forn, o sinó aromes a fruites amb compota, avellanes, fruits secs, torrats, pastisseria… o inclús de molsa de la part de sota del bosc mullada. Per la Montsa, el més important és l’olor a Mediterrani, herbes aromàtiques del mediterrani o de la muntanya amb un toc mineral que da un punt de mar.

En aquest cas ens ha posat codonyat a la copa, ja que li és més difícil tenir disponible poma al forn, pel que ens diu que no l’olorem directament (ja que té una olor molt forta), sinó millor només passar la copa per sota el nas.

IMG_0193

El canapé de salmó amb mantequilla també ens serveix per jugar amb els sabors, i podem notar que el que resalta és la poma i el toc àcid.

Aquest cava, seria més de tardor i colors ocres, pel que aquest cava a diferencia de l’anterior no el podríem pendre en qualsevol moment, sinó que necessita un menjar més elaborat i molta més tranquil·litat. En aquest moment, es quan et dones compte que no tot el cava és igual, i que hi ha un per cada moment.

Amb el tast d’aquest cava, ja tornem a pujar, i aquest cop, ens dirigim al Wine Bar, on la Montsa ens dona a tastar el Cava Amor, un cava blanc amb cor rosat, en aromes, és totalment diferent, amb una base de fruita blanca (poma o sobretot pera) però té el fons a gerds, i una mica de pinya i mandarina. Per una altra banda, també té una part molt important d’espècies, com pebre de jamaica o pebre rosa. A més, hi ha una part floral que li recorda a flors d’hibiscus. En boca, la sensació és que ens queda molt més plena i amb molt més volum i més llarg.

En aquest cava, ens té preparada una copa amb gerds i una cullera amb maduixes talladetes molt petites, suc de taronja i un toc de pebre. Pel tema aroma, ens diu que fem igual que amb el codonyat, que només l’olorem de pasada ja que sino és una olor massa forta que no és la real. L’explosió de sabors a la boca és realment impressionant.

IMG_0194

Quan estem fent aquest tast se’ns afegeix el Robert i mentre ens posen els seus videos (l’Amor i el de Nadal d’aquest any) ens donen l’oportunitat de tastar els seus dos grans anyades, 2005 i 2004, que realment estan impressionants.

IMG_0195

I això no s’acaba aqui!!! La seva mare ens ha preparat un dinar boníssim que podem pendre a la terrasseta (tot i estar al mes de gener hi toca el sol i s’hi està divinament) amb el Robert i la Montsa, i entre tots ens anem explicant les nostres vides tot menjant i maridant-ho amb els seus caves i el seu nou vi, el Misty (un syrah 100% de la DO Montsant molt fresc en boca que ens sorpren gratament).

IMG_0196

Realment, va ser una jornada molt especial, ja que el Robert i la Montsa (ens falta conèixer al Sergi) són persones molt properes i que transmeten molt bon rotllo, s’hi està molt a gust amb ells, i a sobre… els seus caves i el seu vi estan d’allò més bons!!! Hi hauré de tornar??

IMG_0197

Brindem amb la Marató a la DO Alella

El dia 16 de desembre, dia en que es feia la Marató de TV3 que aquest any recollia fons per la investigació sobre el càncer, a Alella, es va fer un acte solidari també que es deia Brindem amb la Marató.

L’acte, consistia en tres actes diferents, un tast, una xerrada i un brindis a la plaça de l’ajuntament.

El primer dels actes era el tast solidari que es feia a l’Espai DiVi d’Alella i es pagava 6€. Aquest espai és l’antic Celler Jaume Serra del s. XVIII.

El tast ens el fan els sumillers Alfons Monje (Ambrosía Mediterrània) i Dani Garcia (Somni d’una nit de vins), i primer de tot ens expliquen que la DO Alella és la més petita de Catalunya, que el que li dona autenticitat és el tipus de terreny que hi trobem que és sauló i també que la varietat que més s’utilitza és la Pansa Blanca autòctona (que és germana bessona del xarel·lo).

IMG_0175

En total, tastem 8 vins de la DO Alella, dels quals 7 vins són blancs i només l’últim és un rosat.

Roura Blanc – Xarel·lo 2011 del Celler Roura – L’anomenen xarel·lo perquè sobretot es dediquen a l’exportació i el nom de la varietat és més conegut que no pansa blanca. És un vi jove sense fermentacions, pel que podria ser un vi iniciàtic, ja que és molt fàcil de beure. En nas té un toc de fonoll que ens dona la pansa blanca.

Pansa Blanca – del Celler Serralada de Marina – En nas té olors més a macedonia i és més intens que l’anterior.

Pansa Blanca, Muscat – del Celler Can Roda – Té un 20% de muscat i el reste de pansa blanca. El Celler està envoltat de bosc pel que li dona diferències aromàtiques. Per una altra banda el muscat li dona olors a lichie i també a marialluisa. Aquest vi té una criança en mares que li dona molta més untuositat en boca

Bouquet d’A Blanc – del Celler Bouquet d’Alella – Amb les varietats pansa blanca i garnatxa blanca al 50% cada una, que per tant, donen aromes diferenciats, aquest vi, també té criança en mares.

Marquès d’Alella Pansa Blanca – del Celler Marquès d’Alella – és un dels clàssics d’alella i per tant, és dels que la gent pensa en un vi d’Alella. Als aromes del Fonoll l’acompanyen notes cítriques. En boca té una entrada fresca mantenint el que hem trobat en nas, té volum i és molt rodó.

Marfil – del Celler Alella Vinícola – és també un pansa blanca i és un dels primers vins que es feien a Alella. En nas, trobem un cítric semblant a les fulles del llimoner.

In Vita – del Celler Castillo de Sajazarra – Aquest és un Celler de la Rioja que tenen un Celler a la Roca del Vallès. El vi és un pansa blanca amb sauvignon blanc, i és l’únic vi kosher d’alella i dels pocs blancs de catalunya. Té uns aromes més subtils ja que a la roca ja estem parlant d’un altre clima. Els aromes són a pera, poma o inclús a la part blanca de la llimona.

Parvus Rosé – del Celler Alta Alella Privat – Ens trobem un vi rosat molt suau fet amb cabernet sauvignon.

IMG_0176

Acabat el tast hem anat a Can Lleonart, on la Rosa Maria Lamuela-Raventós, professora titular del departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmacia, ens ha fet una xerrada molt interessant (i on a mi particularment m’han vingut moltíssimes ganes de saber-ne més, suposo que m’ha vingut la meva vertent bioquímica) sobre els Polifenols presents al vi amb propietats protectores del càncer i els estudis que estan fent al respecte.

Per acabar la jornada, hem anat a la Plaça de l’Ajuntament on hem pogut fer el brindis solidari amb els vins de la DO Alella. I de fet, la que ens ha convidat a fer el brindis ha sigut la Ruth!!

IMG_0177

Una visita amb història a El Fabulista

El mateix dia que vem visitar Muga pel matí, per la tarda, vem anar a visitar Bodegas El Fabulista al poble de Laguardia, que es troba a la Rioja Alavesa.

El nom del celler té a veure amb el fabulista Samaniego que va neixer en aquesta casa, per tant, era el celler que teníen a la familia Samaniego.

A Laguardia en època de guerra es van crear una sèrie de galeries per sota la població per a protegir-se, passada la guerra, aquestes galeries es van anar convertint poc a poc en cellers que actualment només dos segueixen en actiu (tot i que dins el casc històric hi havia unes 340 coves subterrànies). Ells continuen aquí ja que estan just al costat d’una de les entrades al poble i tenen un fàcil accés pel tractor i a més a més és un dels cellers més grans del poble (habitualment fan 40.000 ampolles a l’any).

fabulista1

El vi que elaboren en aquest celler el fan tot per maceració carbònica ja que és el mètode més tradicional. Aquest mètode l’identifiquem en el vi ja que té tres característiques, per una banda te un cert toc herbaci en nas, una petita punxadeta a la punta de la llengua i perquè queda un rastre carbònic degut a que la fermentació es fa en el mateix raïm. I a part també pot tenir una certa astringencia.

El tractor arriba a la porta del celler i posa el raïm en una mena de banyera (“lago” o “lagar” amb capacitat per a 22.000 Kg de raïm i que té una profunditat de 3m). Com justament ara just han acabat les veremes, tenim l’ocasió de veure que el “lago” està en ple procés de fermentació (ens diuen que porta uns 5 dies). Durant la fermentació, la part líquida va cap a baix

El procés de buidat del “lagar es fa en tres parts, primer el que surt per la “canilla de sarmientos” que fa de filtre, aquest vi, és fluix i és el que s’anomena de llàgrima i tot i que d’ell no se’n pot fer un vi, si que ajuda a compensar els vins. El premsat el fan trepitjant, pel mètode tradicional, d’aquí en sortirà el vi de “yema” o “corazon”. I finalment a través d’una premsa vertical hidraulica, surt el vi de premsa.

Amb aquestes explicacions ja baixem als subterranis que són dels segles XII i XIII, i tenen una temperatura constant de 13 graus i suficientment humitat per a fer vi, a part de la quietud i silenci. Així que és el lloc ideal per a fer vi. Ells tenen 4 “calados” que fan servir per a l’elaboració, la criança i la cata.

En el “calado” d’elaboració trobem 8 dipòsit que conecten directament amb el “lagar” de la part de dalt, és on es farà la fermentació malolàctica. Ells fan el procés amb els tres tipus de vi per separat i més tard ja fan el cupatge i en aquest moment ja decideixen que anirà pel vi jove que llavors el deixaran aquí durant 4 mesos. Els altres ja els passen a fer criança en el segon dels “calados”.

fabulista2

En el aquest celler elaboren 1 vi blanc i 4 negres. El blanc està fet amb un 80% viura i un 20% de malvasia. En canvi els negres estan fets tots amb un 100% de tempranillo. El Jove que no passa per bota, el Ilustrado que seria un semicriança ja que passa 6 mesos en bota i després en ampolla. El Sabio que passa 14 mesos en barrica (70% roure americà). I finalment el Fabula que no s’elabora tots els anys i s’està 15 mesos en barrica de roure francès nou.

Al acabar la visita hem pogut tastar dos dels seus vins negres en una sala de cates espectacular.

fabulista3

La visita realment és molt interessant ja que no es troben cellers com aquests però potser a cada una de les visites agafen a massa gent i està massa masificada.