Category Archives: Bodegas Muga

Una bodega con mucha tradición: Bodegas Muga

Durant el pont del 12 d’octubre a La Rioja, també vem tenir l’ocasió de fer la visita a Bodegas Muga.

Aquesta és una de les bodegues que es troba en el barri de l’estació d’Haro (és el barri amb més bodegues centenaries per metre quadrat).

La bodega és 100% familiar y ara mateix la porten entre la segona i la tercera generació.

La visita la comencem per la Torre Muga, que la van fer en el 1990, però que fins el 2008 no sabien molt bé a que destinar-la, però al cobrar importància l’enoturisme, el que van fer és muntar una sala de cates profesional a dalt de tot amb unes vistes impressionants i en el primer pis hi fan una sala de reunions. El nom ve del vi Torre Muga que és un vi més modern, en contraposició del Padros de Enea que és un vi més clàsic, i la torre podríem dir que és la part més moderna de la bodega.

muga1

Les vinyes, les tenen repartides per la Sierra, Logroño i San Felipe, en total tenen 250ha.

Tots els procesos per fer el vi, els fan de forma artesana. De fet, el control de la vinya és molt important, pel que, al arribar el raïm al Celler (que vem tenir l’ocasió de poder-ho veure, ja que la visita la vem fer durant la verema), es fan controls de qualitat i a continuació, aquest raïm es posa en camions refrigerats per a que la fermentació comenci d’una forma molt lenta,

En directe, vem poder veure com el raïm el pasaven per la despalilladora i com a continuació aquell raïm que ha d’anar a vins molt especials com el Torre Muga o el Aro, el passen per la taula de selecció.

muga2

La fermentació la fan en tines de fusta de roure, fent-la per separat en funció de la varietat i de la finca d’on provenen. Una altra cosa que hem pogut veure en directe gràcies a estar en verema, ha sigut com feien un remuntat.

muga5

Al costat de les tines de fusta on fan les fermentacions, hi ha el cementiri, on tenen ampolles des del 1968.

muga3

Un cop feta la fermentació a les tines, el vi l’envelleixen en botes de roure francès i americà, un 60% de francès en front del 40% d’americà, ens expliquen que el roure americà dona bon resultat per criances llargues. Fan servir un tipus o un altre de roure, en funció del vi que volen fer. A més a més fan els “trasiegos” de forma manual, i hem tingut l’ocasió de poder-ho veure també en directe.

muga4

Per una altra banda, a Muga clarifiquen amb clara d’ou tots els seus vins negres per poder treure els residus dels tanins. Antigament tots els cellers ho clarificaven d’aquesta forma, però actualment en queden molt pocs que ho segueixin fent amb clara d’ou. Exactament fan servir 3 clares per cada hectolitre.

muga6

Un cop clarificat ho posen en tines molt grans per poder unificar els vins.

Una de les particularitats de Muga, és que tenen la seva pròpia toneleria. Allí ens expliquen perquè el roure francès és més car que l’americà. Resulta que per poder fer servir el roure francès l’arbre ha de tenir mínim 120 anys, mentre que el americà n’hi ha prou amb 80. Per una altra banda la forma de tallar el americà es fa d’una forma que es pot aprofitar més que no pas el francès. Per fer una bota, es necessites entre 28 i 30 “duelas”, mai és un número exacte ja que cada una és diferent.

La visita l’hem acabada podent tastant dos dels seus vins, el blanc que ha passat per barrica i el negre, tots dos i sobretot el blanc molt bons.

muga7

A la botiga, també tenen un petit bar on pots pendre tots els seus vins a copes, i allí entre tots, hem tastat el Torre Muga i el Prados de Enea, particularment, em quedo amb aquest últim!!!

IMG_9982

Crec que és una visita totalment recomanable, ja que es pot veure tots el procés d’una bodega centenaria i a més amb el plus de que tot ho fan com antigament i especialment el tema de la toneleria, ja que es una de les poques bodegues on encara es fan les seves pròpies barriques.

Probant el Tondeluna a Logroño

Durant la última visita a La Rioja, vem tenir la ocasió de poder anar a sopar al Tondeluna, el restaurant que ha obert Francis Paniego amb la seva dona a Logroño. Francis Paniego té un restaurant a Ezcaray que és El Portal al Echaurren, que tenen una estrella michelin.

El concepte del restaurant és diferent a d’altres, per començar no són taules separades, sinó que són taules llargues on pots coincidir amb altres comensals que no coneixes de res. En el nostre cas com erem 8 doncs vem tenir la taula per nosaltres sols.

Per un altre banda, el tipus de menjar és més estil platets, així que com podeu suposar vem disfrutar moltíssim.

Entre tots vem demanar 4 menús Estoy Atondelunado que consta en demanar 7 plats (salats o dolços) a compartir entre dos persones, el preu per persona són 25€.

Com havíem de triar 28 plats, els vem distribuir de la següent manera (repetint-ne alguns):

– Croquetas de la mamá de Francis
– Iogurt de formatge
– Patates braves en honor a Sergi Arola
– Rissotto lligat amb llàmines de sèpia
– Pasta fresca amb verduretes
– Magret d’ànec
– Mini hamburgueses

i de postres:

– Torrijas
– Xocolata amb oli i sal

Tot això ho vem acompanyar d’un vi que vem portar (prèviament havíem trucat per preguntar si podíem portar el nostre propi vi i ens havien dit que si), concretament ja que havíem fet la visita a Bodegas Muga, vem comprar entre tots un Magnum de Prado Enea per compartir-lo amb el Pedro de Bodegas Urbina i realment estava espectacular. I quan el vem haver acabat, vem demanar el criança de Bodegas Urbina que també va estar molt rebé.

Quina llàstima no tenir el Tondeluna a Barcelona, perquè us asseguro que repetiria ja que em va agradar moltíssim!!