Category Archives: Catalunya

Tasta Catalunya al Lliure

La setmana passada vaig poder assistir al IV Tasta Catalunya al Lliure, un cicle de maridatges de vins de la Denominació d’Origen Catalunya , amb lectures dramatitzades a càrrec de Jordi Oriol del Teatre Lliure .

Aquests maridatges, es fan al Teatre Lliure de Montjuïc a les 19h, i de moment més o menys n’han fet un per mes.

IMG_0271

Així doncs el maridatge del Febrer va ser el passat dijous 14 de febrer.

En la introducció per la cap de comunicació de la DO Catalunya, ens ha comentat que aquests maridatges van sorgir ja que a la DO Catalunya tenen molt clar que el vi es cultura i des de fa molt de temps, així que maridar el vi amb altres aspectes de la cultura ha de ser totalment natural.

IMG_0273

Aquest cop els maridatges van ser:

– Petit Chardonnay de Joanne Cox 2011 del Celler Ronadelles maridat amb un fragment de l’obra de Sam Shepard Follia d’amor.
Aquest maridatge el proposen per contraposar l’equilibri que ha de tenir el vi degut a que és un celler que fan agricultura biodinàmica i aquesta sempre busca l’equilibri, amb el desequilibri del protagonista de Follia d’amor. Per una altra banda, en aquest maridatge podem veure dos amors impossibles, el de Sam Shepard amb Jessica Lange per una banda i per l’altre el fet que el vi estigui fet amb Chardonnay i elaborat a Cornudella de Montsant.

“En el mateix moment que ens vam veure per primer cop, vam saber que mai deixaríem d’estimar-nos”

– Clos del Recó rosat de Vins Grau maridat amb una lectura del propi Jordi Oriol titulada Estúpida història d’un estúpid.
Aquest maridatge el proposen per treure del cap que el vi rosat és per quan no s’acaba de decidir si blanc o negre i poca cosa més. Volen reivindicar el rosat com un vi de qualitat i per això el mariden amb el text del propi Jordi Oriol

“El príncep atontat s’havia enamorat”

“El seu cervell estúpid va deixar de ser estúpid perquè senzillament va deixar de ser”

– Conde de Caralt criança negre 2008 de Freixenet maridat amb un fragment de l’obra de Maquiavel Clícia
Aquí el maridatge ens ve donat a través de dos clàssics, un criança amb barrica amb un clàssic de Maquiavel.

“Sempre es desitja més el que més difícil es de tenir”

“En la guerra i l’amor: secret, fe i ànim”

IMG_0272

Realment una proposta molt interessant per part de la DO Catalunya juntament amb el Teatre Lliure de maridar dos mons que són més propers del que semblen.

Anuncis

Molt bona iniciativa a Barcelona – Hotels amb DO

La setmana del 17 al 23 de Setembre, a Barcelona va fer una molt bona iniciativa, de la que en vem poder disfrutar d’una de les sessions. La iniciativa estava impulsada entre els hotels de Barcelona conjuntament amb l’INCAVI. I el que podies fer era anar a un curs de cata de 6 vins de 6 de les 12 DO’s catalanes en un entorn difícil de poder-hi accedir, ja que aquestes cates es feien en hotels de 5* de Barcelona. El preu de l’activitat era de 15€ i a més et donaven una invitació per anar a la Mostra de Vins i Caves que es va celebrar durant les festes de la Mercè a Barcelona.

Amb el Mario, vem escollir anar el divendres 21 de setembre a la sessió que feien al Hotel Omm. El curs de cata, ens el va fer en Josep Rivas, profesor a la facultat d’enologia de la URV, i durant el curs va donar molta importància als sentits i a que ens transmetia el vi. De fet va començar amb un parell de frases molt reveladores.

“El primer que ens arriba d’un vi és l’emoció”

“Bevem vi perque forma part del nostre ADN cultural i perquè ens agrada”

A part d’aquestes dos fantàstiques frases ens va plantejar aquest petit curs de cara com un viatge a través del vi, en el que podrem passar per diferents zones vitivinícoles de Catalunya.

Perquè tenim tantes DO a Catalunya? doncs una de les raons és que la vinya gràcies al clima que tenim s’adapta molt bé als nostres terrenys i per això en el segle XVIII el comerç es va especialitzar en el vi. En els últims anys, s’ha volgut fer uns vins amb qualitat i realment han millorat molt.

Segons en Josep hi ha un vi per cada ocasió, ja que no hi ha prou en posar una ampolla al mercat, sinó que ha de ser allò que “ens agrada” o ens dona satisfacció tan als sentits com al moment que estem celebrant.

El que ens va proposar en Josep en aquesta jornada va ser fer un anàlisi sensorial on vem haber de posar els 4 sentits al servei de l’anàlisi.

El primer vi que vem poder tastar, va ser un blanc de la DO Conca de BarberàBlanctresc, aquest vi podem veure que té un color groc pàlid i un clar olor a fruita, sobretot fruita blanca (peres o pomes un pèl verdes) i un toc cítric, i amb un final terpènic (una mica perfumat, de mentolat més o menys). En boca, notem que és un vi àcid, de tacte suau, sedós, i un vi que comença a tenir una mica de cos. La sensació tàctil (si en tenim de tacte a la boca) és càlida i dolça, a més notem un tacte armoniós o inclús oliós. Un cop fet el tast d’aquest vi, hem pogut saber que aquest vi conté macaveu. sauvignon i chardonnay.

A continuació vem tastar un altre blanc, aquest cop de la DO Alella Foranell, en aquest cas, el aroma és més complexe, com si fos un pom de flors, ja que té una mica d’aroma floral però com a flor pansida, una mica de poma golden més madura, també un toc vegetal de pell de meló o pell de sindria, i un toc de criança ja que té aromes pesats al final. En boca té volum, una mica àcid, però menys que l’anterior, però tot està més conjuntat. És càlid i rodó i tot i que deixa una sensació glicèrica, és molt suau i sembla que sigui dolç. Té un tacte molt espès, contret, es belluga lentament però dona una sensació de tranquil·litat que has begut alguna cosa que pesa. Les varietats d’aquest vi són pansa blanca (xarel·lo), garnatxa blanca i picapoll.

Havent tastat dos blancs, ja hem passat a un rosat de la DO Penedès Duc de Foix, amb els rosats, s’acostuma a jugar amb el color, però s’ha de vigilar que no sigui herbaci. Els aromes que notem són a fruita vermella, cirera i un final una mica vegetal molt suau. En boca es nota una sensació de frescor que ens la dona l’acidesa, té un toc agradable, et deixa la boca neta i seca. Té un postgust llarg i la sensació final és com si haguéssim menjat una fruita fresca. La varietat d’aquest rosat és la Cabernet Sauvignon.

A continuació ja vem passar als negres, tot començant amb un DO Catalunya Sentits Negres 2010, aquest vi té un color grana pujat i a la punta un toc transparent, ha perdut una mica el blau, per tant no és ni vell ni jove. Respecte als aromes trobem fruita vermella més pesada (maduixa, mores o grosella), un toc especiat final com de vainilla o de pebre. En boca ens dona una sensació càlida d’alcohol, un pèl rugós amb un postgust llarg i una sensació final de fermensa. En aquest cas tenim un 100% garnatxa.

El segon negre que tastem és un DO Montsant Giral vinyes velles 2009, de color podem veure que a la punta té un toc marronós, cosa que ens indica que el vi ja comença a tenir algun any. En aromes en trobem de dos tipus, per una banda fruita concentrada i per l’altre aromes que em dona el pas del temps en bota, com una mica de clau d’espècie o una mica de fum i olor final a roure. La sensació en boca és d’eixugar la saliva (aquesta sensació ens la dona el material colorant del vi), a més ens dona una sensació final de vi corpulent, llarga i és un vi que comença a tenir un cert cos. La varietat d’aquest vi és la garnatxa.

Finalment acabem amb un altre negre de la DO Empordà Garrigal 2009, en el color d’aquest vi, podem veure que ja està perdent el color blau i comença a ser marró. Els aromes que notem, són el propis de criança, tot i que continua havent fruita madura casi pansida, garrofa, clau d’especie i fum , una olor pròpia d’una criança llarga en botes velles. En boca és un vi càlid, àcid i rodó, no és astringent per la criança un pèl llarga.

En aquest moment, quan ja pensàvem que estàvem acabant, va passar per allà la propietària del grup tragaluz (del que forma part el Hotel Omm) i ens va portar una ampolla Magnum (1.5l) del Celler del seu germà, concretament un vi de la DO Penedès – Can Ràfols dels Caus (Un Reserva especial 1998). El color de vi és rubí. L’aroma és complexe, a fruita madura però molt especiat (cacau, vainilla, fum de tabac), un toc de pebrot de llauna (que ens el dona el Cabernet Sauvignon). En boca tenim una sensació de volum però que deixa un sabor fresc, tot i que és càlid des del punt de vista de l’alcohol.

Com podeu imaginar la jornada va estar magnífica i a més ens va posar unes croquetes al final per omplir una mica la panxa, unes eren de pernils i unes altres de ceps. Les dos… Boníssimes!!!