Fent enoturisme per Mèxic, La Ruta del Queso y el Vino

Al ser ja la tercera vegada que vinc a Mèxic, no me’n podia anar sense fer alguna visita enoturística. Sobretot tenint en compte que a 2 hores i mitja del DF hi ha una zona de vinyes, com és Querétaro.

Tot i així no és fàcil poder fer aquesta ruta (que ofereixen diferents agències a Tequisquiapan) en un dia sortint del DF. Resulta que la Ruta del Queso y el Vino que a mi m’interessava començava a les 9:30 del matí a Tequisquiapan que està a unes 2 hores i mitja del DF, així que no teníem cap transport públic que ens hi portés ja que el primer autobús que surt del DF ho fa a les 7:10 i arriba a Tequisquiapan a les 10:10, així que no arribàvem per poder fer el Tour. Després de preguntar a diferents taxis el preu per a que ens hi portessin i que veiéssim que sortia massa car, començava a pensar que no aconseguiria poder fer aquest tour. Finalment, un noi del curs se’ns va oferir a acompanyar-nos pagant nosaltres les despeses i evidentment vem acceptar!!!

Així que el dissabte a tres quarts de set del matí ens venia a buscar l’Alejandro per l’hotel per posar-nos en direcció a Tequisquiapan, a les 9 arribàvem a on creiem que era Tequisquiapan i el carrer on es trobava l’agencia, però al deixar-nos l’Alejandro i nosaltres començar a buscar, ens vem adonar que no era Tequisquiapan, sino que estàvem a San Juan del Rio, per sort l’Alejandro no havia marxat encara i ens va passar a recollir per dur-nos a Tequisquiapan. On vem arribar a l’agencia on havíem contractat el Tour els primers. L’agència que vem escollir es diu Viajes y Enoturismo Tours (http://www.viajesyenoturismo.com.mx) i es troba al carrer Juárez 16 (casi a la cantonada amb Guillermo Prieto).

El Tour que vem escollir és el de 7h que el fan cada dia i comença a les 9:30, costa 430 pesos mexicans i consta de les següents visites:
– Finca de Quesos VAI
– Pueblo mágico de Bernal
– Cavas Freixenet
– Viñedos La Redonda
– Quesería Néole

A les 9:30 ja estàvem en direcció la Finca de Quesos VAI, la visita, començava visitant els animals que tenen i que els hi donen la llet per fer els formatges. La majoria de formatges que fan són de vaca i per això tenen vaques holsten lleteres d’origen holandès. Les vaques normalment produeixen uns 25-30 litres i per això fan més formatge de vaca, ja que l’ovella o la cabra només produeixes uns 5 litres. A les vaques les inseminen de forma artificial per a tenir només vaques femelles que són les que els interessa per tenir llet.

Després de veure tots els animals, incluides les cries. Hem passat a veure on maduren els formatges i després ens han explicat la forma que tenen de fer els formatges.

Per acabar hem fet un tast de quatre formatges seus (Reblochon, Salmor, Panela con chipotle i Provolone aumado) acompanyat d’un vi Vivante de Freixenet. Els formatges que fan en aquesta finca en general són molt suaus ja que és el gust generalitzat mexicà.

Amb aquest petit tast, ja vem deixar la finca de Quesos VAI i ens vem dirigir cap al Poble de Bernal, un poblet molt maco que té al costat la Penya de Bernal, una roca molt gran a la muntanya. Allà ens van deixar una horeta i mitja per passejar-hi i per aprofitar per dinar alguna cosa. Així que vem estar passejant una miqueta i vem anar a dinar a un lloc que ens va fer patxoca, unes quesadillas i unes gorditas, les dues coses d’allò més bo.

Sortint del poble, vem anar cap a Caves Freixenet, el Celler que Freixenet té a Mèxic. La visita tot i que força interessant la veritat és que era molt masificat, ja que d’una “tacada” entraven 60 persones, amb el que tot es feia moooooolt lent. Però ens han explicat coses interessants. El “cava” que fan se li diu espumós ja que no pertant a la DO Cava ni a la DO Champagne, tot i així el mètode d’elaboració és exactament igual, i hi dediquen un 80% de la producció i fan 3 espumosos diferents (petillant, sala vive i viña doña dolores). El raïm que fan servir prové de las 4 regions importants amb vinyes i per això fan un vi negre que es diu Quatro Regiones. La visita ha acabat amb la zona on tenen les barriques i un cop fora hem pogut tastar un dels escumosos que fan.

La següent parada de la ruta, ha sigut Viñedos La Rosaleda, on hem pogut veure una mica la vinya i ens han explicat alguna coseta (molt poc) i a continuació hem anat a la sala de tast, on hem pogut tastar un dels vins joves que tenen, hem intentat que ens deixessin probar un dels intermitjos que tenen criança però no ha pogut ser. Tot i així he comprat un parell d’ampolles per poder provar els vins mexicans i a més perquè el nom m’ha agradat molt ja que els seus vins intermitjos es diuen Orlandi (pels que no ho sapigueu vaig anar a l’escola Orlandai i els que hi vem estudiar ens diem Orlandins 😉 ).

Per acabar la Ruta hem anat a la Quesería Néole on hem pogut degustar 4 formatges seus, que a diferència dels del matí eren molt més madurats i per tant s’assemblaven més als que tenim per aquí. Així que com podeu suposar n’he comprat algun per poder tastar a casa.

El conductor ha sigut molt amable i ens ha portat a l’estació d’autobusos on més o menys cada quart d’hora surten busos a DF i només arribar ja n’hem pogut agafar un cap al DF.

Visita a l’exposició Celler Cooperativisme i Modernisme

Aquesta setmana vem poder anar a veure amb la Ruth l’exposició Cellers Cooperativisme + Modernisme que fan al Caixafòrum a Barcelona des del 6 de juliol fins el 14 d’octubre. així que… els que no hi hagueu anat, aprofiteu a anar-hi que a més és una activitat gratuita!!!

L’exposició es troba al segon pis del Caixa Fòrum i només entrar ens trobem una gran tina.

En una única planta, l’exposició ens explica el sorgiment dels Cellers Modernistes o Catedrals del Vi, el perquè van surgir i d’on va sortir el Cooperativisme.

A principis del segle XX el món del vi entra en una crisi molt forta, degut principipalment a l’entrada de la filoxera a Catalunya. Això va provocar que es creessin les primeres cooperatives per poder tirar endavant un món que se’ls hi havia complicat molt i al surgir les cooperatives, necessitaven uns Cellers més grans per poder fer el vi de tots els de les cooperatives. D’aquesta forma, es van crear els més de 30 Cellers que hi han a Catalunya, dels quals, més de 20 van ser creats per Cesar Martinell.

Cesar Martinell era un dels deixebles de Gaudí nascut a Valls, pel que coneixia molt bé la problemàtica dels pagesos i per això va voler fer uns edificis que a part de ser macos, també fossin totalment pràctics.

“Un edifici ha de rendir-se a allò pel qual ha estat construit.
En paraules de Gaudí “L’arquitectura no ha de posar trampes”
En la majoria de Cellers modernistes no hi ha res gratuït”

Gràcies a l’exposició es pot veure on estan aquests Cellers, quins són de Cesar Martinell, quins segueixen exercint com a Cellers…

Per una altra banda també es pot veure amb quins materials es van construirs, així com les formes arquitectòniques es van utilitzar o el procés de la creació del vi i en quines parts del Celler es va fent cada cosa.

La veritat és que l’exposició és d’allò més interessant i crec que hi tornaré ja que no vem poder acabar de veure-la sencera, ara us la recomano totalment.

Tast dels vins de Coca i Fitó amb DO Original

Com ja sabeu el mes passat vaig anar a la cata de la Vinyeta amb DO Original i em va agradar molt, tant els vins de la Vinyeta que ja coneixia alguns, com el format que proposa DO Original.

Així que quan vaig veure que DO Original proposava una altra cata, aquest cop de Coca i Fitó, amb els seus vins de la DO Montsant i DO Terra Alta, no m’ho vaig pensar i vaig tornar a apuntar-m’hi, aquest cop amb el Mario. I la veritat és que vam tornar a acertar de ple.

Al igual que l’altre vegada, primer el Miquel ens va presentar una mica el seu projecte i a continuació vem passar a catar quatre dels seus vins.

Coca i Fitó són els cognoms dels germans Toni i Miquel, on el Toni és l’enòleg i el Miquel s’encarrega de la part comercial. Tots dos portàvem treballant en el món del vi vora 20 anys i el 2006 decideixen muntar el seu propi Celler. La seva familia, és de l’Alt Penedès, tot i que no es dedicava al món del vi. Tot i així el Toni va estudiar enologia i després d’una estada a l’estranger, s’afinca al Priorat.

L’objectiu en els seus vins és que siguin bonics per dins i per fora. Al igual que volen fer uns vins que no siguin complexes.

Es troben a la DO Montsant, ja que tenen diferents finques properes a Falset, i allí elaboren 4 vins. Totes les finques que tenen són petites, ja que busquen finques que siguin xules a nivell mineralitat, per a poder obtenir diferents propietats als vins i poder així fer un cupatge entre tots els vins que elaboren de les diferents finques i varietats. A part, també elaboren un vi blanc emmarcat a la Terra Alta, ja que les finques que fan servir es troben a Gandesa. I ara han començat a elaborar vins a l’Empordà.

De moment, tenen dos grups de vins, els Coca i Fitó i els Jaspi, aquests segons van surgir per poder costejar els altres, ja que els Jaspi són més comercials i menys elaborat i d’aquesta manera poden fer els Coca i Fitó que són més especials.

Els vins que hem tastat són:

Jaspi Blanc – Fet amb garnatxes blanques velles de 50-70 anys i macabeu d’uns 40 anys. El vi no el posen en barriques, però el tenen 3 mesos sobre les lies sense moure’l, per no perdre la seva frescor (acidès), aquesta l’aconsegueixen gràcies a que les terres de Terra Alta tenen un ph molt baix i això li dona acidès al vi.El macabeu li afegeixen per fer un vi més fàcil de beure, que si només hi hagués garnatxa blanca. Aquest vi es pot trobar a les botigues per uns 7-8€

Coca i Fitó Rosa – és un rosat, fet amb un 100% de sirà, tot d’una mateixa finca i elaborat una part en barrica de cirera (que el que fa és incrementar el gust de la fruita, però s’ha de vigilar la criança en aquestes botes ja que el cirerer al tenir un porus molt gran produeix molta oxidació), una altra en barriques de roure francès i la major part en tines d’acer. El sirà és una varietat que dona molt de color, pel que amb unes 8 hores de maceració ja obtenen el color que volen. Degut a la petita criança que fan en bota, normalment el vi surt al mercat cap a l’abril i no al febrer com fan la majoria de rosats. Aquest rosat, marida amb qualsevol tipus de plats, fins i tot amb menjar molt especiat. El preu a botiga és d’uns 10-11€.

Jaspi Negre – Fan servir vinyes de 15-80 anys i de diferents terroirs i un toc de fusta per arrodonir el vi. Controlen molt la maduració tant de la fruita com de la pell (ja que aquesta última és molt important per a que no doni uns tanins forts i no rasqui a la boca). És un vi ideal per començar a beure bons vins però sense gastar molts diners. A botiga surt per uns 7-8€.

Coca i Fitó 2009 – és un vi de finca de sirà, garnatxa i carinyena, on menys el sirà tot són vinyes velles. Té unes notes florals i femenines i molt diferents dels vins del Montsant. És un vi que cada uns minuts va canviant tant en nas com en boca. Amb aquests vins en la contraetiqueta, en comptes de fer un maridatge amb menjar, el que fan, és un maridatge amb música. En aquest cas del 2009, ho marida amb música de Jazz, especialment amb la canço My Ideal. Aquest vi, a botiga surt per uns 23-24€.