Probant el Tondeluna a Logroño

Durant la última visita a La Rioja, vem tenir la ocasió de poder anar a sopar al Tondeluna, el restaurant que ha obert Francis Paniego amb la seva dona a Logroño. Francis Paniego té un restaurant a Ezcaray que és El Portal al Echaurren, que tenen una estrella michelin.

El concepte del restaurant és diferent a d’altres, per començar no són taules separades, sinó que són taules llargues on pots coincidir amb altres comensals que no coneixes de res. En el nostre cas com erem 8 doncs vem tenir la taula per nosaltres sols.

Per un altre banda, el tipus de menjar és més estil platets, així que com podeu suposar vem disfrutar moltíssim.

Entre tots vem demanar 4 menús Estoy Atondelunado que consta en demanar 7 plats (salats o dolços) a compartir entre dos persones, el preu per persona són 25€.

Com havíem de triar 28 plats, els vem distribuir de la següent manera (repetint-ne alguns):

– Croquetas de la mamá de Francis
– Iogurt de formatge
– Patates braves en honor a Sergi Arola
– Rissotto lligat amb llàmines de sèpia
– Pasta fresca amb verduretes
– Magret d’ànec
– Mini hamburgueses

i de postres:

– Torrijas
– Xocolata amb oli i sal

Tot això ho vem acompanyar d’un vi que vem portar (prèviament havíem trucat per preguntar si podíem portar el nostre propi vi i ens havien dit que si), concretament ja que havíem fet la visita a Bodegas Muga, vem comprar entre tots un Magnum de Prado Enea per compartir-lo amb el Pedro de Bodegas Urbina i realment estava espectacular. I quan el vem haver acabat, vem demanar el criança de Bodegas Urbina que també va estar molt rebé.

Quina llàstima no tenir el Tondeluna a Barcelona, perquè us asseguro que repetiria ja que em va agradar moltíssim!!

Bodegas Urbina, un celler amb vins molt interessants

El mateix pont del 12 d’octubre també vem visitar Bodegas Urbina, que es troben al poble de Cuzcurrita, per sort la visita ens la va fer en Pedro, que ens va demostrar com es pot saber molt, i encanvi explicar les coses de la forma més planera possible. Realment, en aquesta visita vem apendre moltes coses que no sabíem i ell ens ho va explicar de la millor de les maneres.

Es un celler familiar on només fan servir vinyes pròpies i fent-ho tot el màxim d’ecològicament possible. La verema l’acostumen a fer a finals de septembre o principis d’octubre.

Per fer la fermentació del vi no afegeixen llevats, sinó que només fan servir aquells que són autòctons, és a dir, els que provenen de l’aire o del propi raïm. Per a poder fer la fermentació, entren el raïm fred, pel que dura més o menys uns set dies.

Un cop feta la fermentació, fan els remuntats per a crear un circuit on el most sempre estigui en contacte amb les pells i extreure-hi els colors i els aromes. També acostumen a fer un “delestage”, que no és més que treure el vi i deixar que el barret s’esquerdi i després ja es torna a posar el vi i es va barrejant.

La pellofa es porta a la premsa horitzontal, on primer fan un premsat suau d’on surt un vi que barregen amb el reste, en canvi, el de la segona premsada ho venen a altres cellers o destil·leries. Antigament, les pells, també les portaven a la destil·laria, però ara et cobren per fer-ho, així que ho fan servir com compos per abonar.

En Pedro ens explica que antigament per clarificar els vins es feia servir clara d’ou que no s’emporta els aromes al clarificar. Però ara, fan servir un altre mètode ja que si fessin servir clares d’ou ho hauríen de posar a l’etiqueta.

En el cas dels vins reserva i grans reserves a més fan un filtrat amb un filtre de plaques.

A bodegas Urbina fan servir roure americà sobretot ja que el francès és més car i a més és molt complexe aromàticament parlant, i en canvi l’aroma que aporta el roure americà és molt més dolç.

En Pedro també ens explica el motiu pel que hi ha roure a França i en canvi aquí Espanya no n’hi ha. Això ve de l’època de Napoleó que necessitava molta fusta per a fer vaixells i per tant van plantar molt de roure. Actualment els boscos de roures són de l’estat i els diners que obtenen de la seva venta els inverteixen en els ciutadans per a que paguin menys impostos (vamos, igualet que aquí).

Segons els francesos:

El vi és l’expressió líquida d’un indret

Amb totes aquestes explicacions on aprenem moltíssim de l’elaboració del vins ja pasem a la sala de cates on el Pedro ens diu:

Vamos a catar 10 vinos

Realment increible no??

Els vins d’aquest celler s’identifiquen amb unes bandes de color a l’etiqueta en que si la banda és vermella vol dir que el raïm prové de vinyes de fins a 20 anys, en canvi si ens trobem amb una banda blava és que les vinyes tenen més de 20-30 anys.

Comencem amb el blanc que tenen que és 100% viura (macabeu) una varietat molt suau i refrescant que marida molt bé amb peix blanc.

El segon vi que podem tastar és el rosat, o com li diuen en aquesta zona “clarete”, aquest, és un vi 100% tempranillo on només s’està una hora fermentant amb la pell, pel que agafa molt poc color. Aquest vi només el venen a nivell local ja que al reste d’Espanya no agrada el color que té. Aquest rosat, marida molt bé amb salmó ja que és més greixós i perquè té una certa amargor.

A continuació tastem un negre 100% garnatxa on el seu secret és cultivar-la en sòls molt pobres. En aquest cas aquest vi és de maceració carbònica (molt típica a la Rioja). En aquest cas, més aviat seria semimaceració carbònica ja que no hi posen el “raspon”. Aquest vi té un aroma de fruita acabada de recollir i marida molt bé amb carns blanques o cuina italiana.

Un altre monovarietal que tenen és el negre 100% tempranillo que té un cicle vegetatiu curt i té uns aromes de fruita de reposteria o inclús de mermelada.

Un cop tastat tots els seus vins joves ja passem al que tenen barrica:

Comencem amb el Criança 2006 que s’està en barriques de tres anys i fa un vi que va molt bé amb els menjars.

El següent és el Reserva especial 2001 que ha passat 2 anys en bota i més de 5 en ampolla.

I continuem… aquest cop amb el Reserva especial 1997 que ha passat 2 anys en bota i més de 9 en ampolla. Aquí el Pedro ens diu que vins de tant temps és convenient decantarlos per a que s’oxigenin. El aromes que ens aporta és a fruita de compota, membrillo… inclús a terra humida. Aquest vi, marida bé amb carns de caça.

Increiblement també tastem un Reserva especial 1991 que ha passat 2 anys en bota i més de 11 en ampolla. Aquest és un vi molt suau amb aromes a figues deshidratades.

Per acabar he pogut tastar també els dos vins d’autor que tenen.

Per una banda el Plot, que té una etiqueta totalment diferent sense posar Urbina, plot, principalment vol dir parcela o pago. En aquest cas, és un vi no filtrat ni clarificat d’un 100% de tempranillo i que ha estat 6 mesos en botes noves de roure francès.

I finalment el Reserva especial 2005 que es fa amb raïm pansa o verema tardana.

La veritat és que no us sabria dir quin vi em va agradar molt, ja que tots eren realment molt bons i el que es millor, els preus són boníssims, i fa que et puguis permetre comprar un vi de 1991, que en altres cellers o DO’s això seria impossible.

Realment, és una visita molt recomanable.