Tast de vins del Baix Penedès 2.0 #ChefSumiller a La Farmàcia del Vendrell

Dissabte vam tenir la ocasió d’assistir a un tast d’allò més interessant a La Farmàcia Vinacoteca del Vendrell, on ens vam trobar persones vinculades amb el món del vi com productors, elaboradors, sommeliers i enòlegs i també a la comunicació d’aquest món (especialment els canals 2.0).

Els organitzadors del tast el que pretenien era potenciar el coneixement dels vins del Baix Penedès i contribuir a l’aposta pels productes de proximitat.

Realment la varietat de productes que hem pogut tastar, ha sigut impressionant, no donàvem a l’abast i cada un dels productes tastats era excepcional i molts d’ells apostant per varietats autòctones.

Hem començat tastant vins blancs:
– Sauvignon Blanc de Cosmic Celler: aquest vi té una triple fermentació, una part en bota, una altra en dipòsit i una tercera en àmfora.
– Blanc de Vinyater de Partida Creus: aquest és un vi d’una varietat autòctona poc coneguda com el Vinyater, d’uns ceps de més de 60 anys i que a més està vinificat en natural, és a dir, sense sulfits afegits.
– Malvasia de Sitges de Jané Ventura: una altra varietat autòctona del Baix Penedès, aquest cop amb un pas per barrica
– Xarel•lo vermell de Sicus Celler: seguim amb les varietats autòctones recuperades pels elaboradors del Baix Penedès

Amb aquesta mostra tan interessant de varietats autòctones blanques, passem als caves i vins espumosos:
– Tres Naus Brut Nature Reserva de Cellers Domenys: Un cava fet amb les tres varietats convencionals amb 18 mesos de criança
– Tres Naus Brut Rosat de Cellers Domenys: cava rosat de la varietat trepat realment bo

– Cava Brut Nature Gran Reserva 2005 de Cosmic Cellers: un cava amb 60 mesos de criança amb unes olors a poma al forn impressionants
– Castell de Grabuac de Caves Suriol: un cava del 2007 on s’ha fermentat el vi en barrica
– IOMUS, Sumoll Blanc de Noirs de la cooperativa de Rodonyà: un vi espumós que m’ha sorprès gratament.
– IOMUS, Sumoll Cryo i IOMUS Sumoll Clàssic: dos vins espumosos rosats de la varietat autòctona Sumoll

– Cava en Punta de Partida Creus: un cava experimental de la varietat Vinyater que es va fer el desgorjat allí mateix.

Jo que no sóc gaire de caves, tots aquests m’han agradat molt i no sabria dir-vos quin més, potser ja estic trobant el camí cap els caves…

Amb aquesta mostra, hem passat als vins rosats:
– Rosat de Barthomeus: un 100% Cabernet Sauvignon de vinyes molt pròximes al mar
– Rosat de Tannat de Mil•liari que probablement no es comercialitzarà ja que Mil•liari ha tancat

Per acabar amb el vins hem tastat els negres:
– Monastrell de Sicus Celler: Varietat autòctona que ha vinificat en àmfores, el pròxim que surti les àmfores estan enterrades entre les vinyes.
– Garrut de Partida Creus: varietat autòctona, que si no tinc entès malament és el mateix monestrell, pel que podem fer un tast comparat amb el vi anterior
– Cabernet Franc 2007 de Cosmic Celler: on una part del vi ha fet una criança reductiva en ampolla, una altra part una criança en barrica i una altra en dipòsit.
– Cabernet Sauvignon de Barthomeus: fan servir aquesta varietat ja que és la que tenien a la finca quan van començar a vinificar
– Capvespre Sumoi de la Cooperativa de Rodonyà

A més a més de tots aquest vins, també hem pogut tastar, un cop a casa la cervesa Reptilian, una negra envellida en barrica de vermut negre realment interessant.

I clar tot això acompanyat de Botifarres de pernil, xató, calçots, ou i paté de fetge de la Cansaladeria Xarcuteria Arroyo que estaven boníssimes, i formatges de la Formatgeria Marval.

La jornada #ChefSumiller crec que ha sigut molt interessant, sobretot per poder conèixer productes del Baix Penedès que realment m’han sorprès, moltes gràcies per comptar amb mi.

Un dimarts literari al Hotel Espanya amb Martí Gironell i els vins de Jané Ventura

Fa una setmana més o menys vam tenir l’ocasió d’anar a un dels Dimarts literaris que munten al Hotel Espanya, el format consisteix en un sopar fet pel grup de Martin Berasategui maridat amb vins d’un celler i amb la conversa amb un escriptor.

L’acte començava a les 21h a l’Hotel Espanya, un hotel de tota la vida de Barcelona tocant al Liceu, que recentment han remodelat i la veritat es que ha quedat molt bé.

Tot arribant i de peu vam anar fent l’aperitiu que consistia en diferents plats que poso a continuació acompanyats de dos caves de Jané Ventura, el “Reserva de la música” Rosé 2010 i el “Do” Jané Ventura Gran Reserva 2008:

– Encenalls de pernil amb pa de xapata
– Torrada de piquillo a la flama i seitó
– Mini biquini de formatge cheddar i tòfona d’hivern
– Coca de recapte, formatge de cabra i botifarra del Perol
– Cullereta de tàrtar amb carn al gust
– Mini hamburgueses de vedella amb ceba confitada
– Tapeta de “callos” amb cap-i-pota

Mentre els cambrers anaven passant amb tots aquests aperitius que estaven d’allò més bons, en Jordi Llavina ens presentava al Marti Gironell i començaven a parlar del seu últim llibre “L’últim Abat” i de la possibilitat que va tenir en Marti de poder-lo escriure en el mateix escenari on passa la novel•la.

Ha estat molt bo, quan una senyora que estava d’assistent li ha comentat a en Martí que una de les coses que més li havien agradat del llibre, era que feia servir realment el vocabulari de la zona, ja que ella n’era d’allà.

Al acabar l’aperitiu ja vam passar a seure’ns en taules, per poder degustar el segon plat i els postres, abans però, en Gerard Jané, ens ha presentat els seus vins de la DO Penedès, i ha comentat que en el Penedès només un 11% de les 26.000ha són de la DO Penedès, ja que la resta, són principalment de la DO Cava o també de la DO Catalunya.

Com a segon plat ens van posar una Romescada de rap amb cloïsses i patata que anava maridat amb el vi Finca Els Camps 2010, fet amb vinyes de 60 anys de macabeu i amb una mica de Malvasia de Sitges, realment molt bo.

De postre, ens van servir una Mousse de recuit amb granissat de mel i nous, maridat amb el “Vi de palla” 2009 de Jané Ventura, un vi dolç de Malvasia de Sitges que ha estat en bota uns 11 mesos i del que només s’han fet 600 ampolles.

En la sobretaula en Jordi Llavina ha tornat a xerrar amb en Marti Gironell i aquest cop han sortit més temes del llibre i sobretot aquells relacionats amb el vi, ja que en el Monestir de Sant Benet es feien unes 14 varietats de vi a l’època de “L’últim Abat” i per acompanyar la novel•la per exemple a la FNAC es regalava una ampolla de vi del Celler Espelt d’una varietat molt semblant al que es feia en aquell temps.

També a la novel•la es tracten altres temes referents al vi com l’enumancia, que és l’art de llegir els possos del vi.

Al anar parlant del llibre i els temes que s’hi tracten (sexe, gastronomia, vi, política…) la veritat és que m’han entrat moltes ganes de llegir-lo, així que ho hauré de fer!!

La veritat és que aquesta proposta de maridar gastronomia, vi i literatura és una molt bona idea i vaig disfrutar molt.

Un Vis à Vis del Tr3sc amb Sor Lucía Caram maridada amb els vins de Jané Ventura

Des de no fa molt el Club Tr3sc ha començat a potenciar la cultura del vi, ja sigui amb visites enoturístiques, ja sigui amb activitats diverses maridant el vi amb altres aspectes de la cultura.

Fa un parell de setmanes vaig poder assistir a un d’aquests maridatges, en aquest cas, es tracta del cicle Vis à Vis on es genera un espai de conversa i reflexió amb algun personatge conegut i tot això acompanyat de vins d’algun celler català.

El 31 de gener el personatge va ser Sor Lucía Caram , i els vins que acompanyaven la conversa eren del Celler Jané Ventura .

“El espíritu divino da fervor y el vino también”

L’espai on es podia gaudir de la conversa, era a una de les sales del Museu Europeu d’Art Modern , on hi havia tot de cadires amb petites taules.

Just començant l’acte, en Gerard Jané ens va presentar el seu projecte on ens va dir que el més important és que al Penedès Vi i Paisatge són una unitat, i posteriorment ens va presentar el cava i el vi que vam poder tastar mentre es duia a terme la conversa amb Sor Lucía Caram.

– Cava Do Vintage Gran Reserva: És un cava fet amb les varietats tradicionals que ha tingut una criança en ampolla d’uns 30-42 mesos i que no té sucre afegit. En Gerard ens comenta que tots els seus caves tenen noms relacionats amb la música i per això aquest el seu nom és DO.

– Finca Els Camps 2010: fet amb macabeu i un petit tant percentatge de malvasia de Sitges. Aquest vi fa una maceració licular durant 2 dies i posteriorment fa la fermentació en barriques de roure francès i una criança de 5 mesos en aquestes barriques tot fent battonage de les mares.

Un cop feta la presentació dels vins i del Celler, ja va començar la conversa amb Sor Lucía Caram, tot parlant del paper de l’església en el món actual, la seva vocació i el rol de la dona en l’entorn eclesiàstic.

La conversa va estar molt interessant ja que Sor Lucía tot i ser una monja, té les idees molt clares i en molts aspectes no està gens d’acord amb el que diuen els seus superiors. Ella creu que estan per ajudar al poble i no se’ls hi ha d’imposar res, de fet diu que:

“L’església són els pitjors venedors del millor missatge ja que ho fan a base del temor i imposició”

Entre altres coses, pensa que la llibertat d’una persona és terra sagrada i per tant la vida de les persones també ho és i si hi volem entrar ho hem de fer amb molt de compte i sempre des de la comprensió.

Creu que l’església tal i com està plantejada actualment té els dies comptats i com que aquest sistema ja no funciona s’han de trobar alternatives.

Sor Lucía creu que el celibat es estimar amb els braços oberts, i ella es partidària que puguin triar amb llibertat si volen tenir o no parella.

“Es Bueno soñar por las noches, para que cuando nos despertemos podamos hacer realidad esos sueños”

Tot i que Sor Lucía ha tingut problemes amb els seus superiors ella segueix pensant de la mateixa forma i diu que:

“La meva vida són les meves causes i les meves causes valen més que la meva vida”

Amb aquesta frase defineix molt bé com és ella, i la veritat és que si tothom a l’església fos d’aquesta manera, molts més hi creuríem que no només els que ho fan avui en dia. Fa falta gent amb mentalitat més oberta a l’església per a que les coses vagin millor:

“La diferència no és una amenaça, sino una oportunitat i una ocasió d’enriquir-se”

Realment una proposta molt bona aquesta del Vis a Vis organitzar pel Club Tr3sc.

Presentació de la Guia de vins i caves de Catalunya 2013

No tots els dies un té l’oportunitat d’assistir a la presentació de la Guia de Vins i Caves de Catalunya i aquest any ho he pogut fer.

La del 2013, es la setena edició que en Jordi Alcover, Silvia Naranjo i Jordi Abellan, fan la cata a cegues dels vins i caves de Catalunya (en aquest cas la representació era de 1724) i els puntuen per elaborar l’única guia de vins i caves catalana.

La presentació, es va fer dilluns a la sala de festes Otto Zutz, en la meva opinió potser s’hauria pogut trobar un lloc millor, ja que la llum era insuficient, la calor sufocant i en algun moment la música no et permetia tenir una conversa fluida amb els elaboradors que et mostraven els seus vins.

Allà un al costat de l’altre (una mica atepeïts) estaven tots els vins i caves que havien estat seleccionats per la guia. I així vem podem anar tastant diferents joies diferents i retrobant vins que ja havíem tingut l’ocasió de tastar.

Un dels que més ens va impressionar és el Camí de Pesseroles de Mas Martinet, el vi excepcional i el Magí ens ho explica amb una passió… que encara t’enamores més del vi.

També vem poder tastar els caves de Recaredo, que jo que no sóc gaire donada al cava, em van encantar.

El Teixar de Vinyes Domènech fet amb garnatxa peluda realment et sorpren.

Per una altra vem poder trobar vells amics, com el Celler Masroig que ja tenien l’ampolla del Vi Novell, tot i que encara no es podia tastar, o retrobar-nos amb la Cooperativa Falset Marçà amb el seu blanc i al seu costat els de Bouquet d’Alella i els d’Acustic. Cellers o que hem visitat o que ens agraden molt els seus vins i realment agrada molt trobar-te’ls allí i que siguin reconeguts.

Un dels vins que també ens sorprèn gratament és el Quintà de Barbarà Forés i allà ens comprometem a fer-li una visita al igual que als de Vall Llach que ens ho fan prometre.

Realment, tots els vins que hi podem trobar són excepcionals i encara ho són més les persones que els fan i que te’ls presenten, és més, quan t’expliquen com o perquè fan un vi és quan realment t’agrada, ja que t’ho mires amb uns altres ulls.

La relació de vins guanyadors d’enguany és:

Millor vi i Millor Escumós: Turó d’en Mota Brut Nature 2002
Millor vi negre: Ferrer Bobet Selecció Especial 2009/ Sra. Carmen 2010 (ex aequo)
Millor vi blanc: Edetèria Blanc 2010
Millor vi rosat: Pardas Sumoll Rosat 2011
Millor vi dolç: Masia Carreras Muscat
Premi Trajectòria: Terroir al Límit

Molt bona iniciativa a Barcelona – Hotels amb DO

La setmana del 17 al 23 de Setembre, a Barcelona va fer una molt bona iniciativa, de la que en vem poder disfrutar d’una de les sessions. La iniciativa estava impulsada entre els hotels de Barcelona conjuntament amb l’INCAVI. I el que podies fer era anar a un curs de cata de 6 vins de 6 de les 12 DO’s catalanes en un entorn difícil de poder-hi accedir, ja que aquestes cates es feien en hotels de 5* de Barcelona. El preu de l’activitat era de 15€ i a més et donaven una invitació per anar a la Mostra de Vins i Caves que es va celebrar durant les festes de la Mercè a Barcelona.

Amb el Mario, vem escollir anar el divendres 21 de setembre a la sessió que feien al Hotel Omm. El curs de cata, ens el va fer en Josep Rivas, profesor a la facultat d’enologia de la URV, i durant el curs va donar molta importància als sentits i a que ens transmetia el vi. De fet va començar amb un parell de frases molt reveladores.

“El primer que ens arriba d’un vi és l’emoció”

“Bevem vi perque forma part del nostre ADN cultural i perquè ens agrada”

A part d’aquestes dos fantàstiques frases ens va plantejar aquest petit curs de cara com un viatge a través del vi, en el que podrem passar per diferents zones vitivinícoles de Catalunya.

Perquè tenim tantes DO a Catalunya? doncs una de les raons és que la vinya gràcies al clima que tenim s’adapta molt bé als nostres terrenys i per això en el segle XVIII el comerç es va especialitzar en el vi. En els últims anys, s’ha volgut fer uns vins amb qualitat i realment han millorat molt.

Segons en Josep hi ha un vi per cada ocasió, ja que no hi ha prou en posar una ampolla al mercat, sinó que ha de ser allò que “ens agrada” o ens dona satisfacció tan als sentits com al moment que estem celebrant.

El que ens va proposar en Josep en aquesta jornada va ser fer un anàlisi sensorial on vem haber de posar els 4 sentits al servei de l’anàlisi.

El primer vi que vem poder tastar, va ser un blanc de la DO Conca de Barberà – Blanctresc, aquest vi podem veure que té un color groc pàlid i un clar olor a fruita, sobretot fruita blanca (peres o pomes un pèl verdes) i un toc cítric, i amb un final terpènic (una mica perfumat, de mentolat més o menys). En boca, notem que és un vi àcid, de tacte suau, sedós, i un vi que comença a tenir una mica de cos. La sensació tàctil (si en tenim de tacte a la boca) és càlida i dolça, a més notem un tacte armoniós o inclús oliós. Un cop fet el tast d’aquest vi, hem pogut saber que aquest vi conté macaveu. sauvignon i chardonnay.

A continuació vem tastar un altre blanc, aquest cop de la DO Alella – Foranell, en aquest cas, el aroma és més complexe, com si fos un pom de flors, ja que té una mica d’aroma floral però com a flor pansida, una mica de poma golden més madura, també un toc vegetal de pell de meló o pell de sindria, i un toc de criança ja que té aromes pesats al final. En boca té volum, una mica àcid, però menys que l’anterior, però tot està més conjuntat. És càlid i rodó i tot i que deixa una sensació glicèrica, és molt suau i sembla que sigui dolç. Té un tacte molt espès, contret, es belluga lentament però dona una sensació de tranquil·litat que has begut alguna cosa que pesa. Les varietats d’aquest vi són pansa blanca (xarel·lo), garnatxa blanca i picapoll.

Havent tastat dos blancs, ja hem passat a un rosat de la DO Penedès – Duc de Foix, amb els rosats, s’acostuma a jugar amb el color, però s’ha de vigilar que no sigui herbaci. Els aromes que notem són a fruita vermella, cirera i un final una mica vegetal molt suau. En boca es nota una sensació de frescor que ens la dona l’acidesa, té un toc agradable, et deixa la boca neta i seca. Té un postgust llarg i la sensació final és com si haguéssim menjat una fruita fresca. La varietat d’aquest rosat és la Cabernet Sauvignon.

A continuació ja vem passar als negres, tot començant amb un DO Catalunya – Sentits Negres 2010, aquest vi té un color grana pujat i a la punta un toc transparent, ha perdut una mica el blau, per tant no és ni vell ni jove. Respecte als aromes trobem fruita vermella més pesada (maduixa, mores o grosella), un toc especiat final com de vainilla o de pebre. En boca ens dona una sensació càlida d’alcohol, un pèl rugós amb un postgust llarg i una sensació final de fermensa. En aquest cas tenim un 100% garnatxa.

El segon negre que tastem és un DO Montsant – Giral vinyes velles 2009, de color podem veure que a la punta té un toc marronós, cosa que ens indica que el vi ja comença a tenir algun any. En aromes en trobem de dos tipus, per una banda fruita concentrada i per l’altre aromes que em dona el pas del temps en bota, com una mica de clau d’espècie o una mica de fum i olor final a roure. La sensació en boca és d’eixugar la saliva (aquesta sensació ens la dona el material colorant del vi), a més ens dona una sensació final de vi corpulent, llarga i és un vi que comença a tenir un cert cos. La varietat d’aquest vi és la garnatxa.

Finalment acabem amb un altre negre de la DO Empordà – Garrigal 2009, en el color d’aquest vi, podem veure que ja està perdent el color blau i comença a ser marró. Els aromes que notem, són el propis de criança, tot i que continua havent fruita madura casi pansida, garrofa, clau d’especie i fum , una olor pròpia d’una criança llarga en botes velles. En boca és un vi càlid, àcid i rodó, no és astringent per la criança un pèl llarga.

En aquest moment, quan ja pensàvem que estàvem acabant, va passar per allà la propietària del grup tragaluz (del que forma part el Hotel Omm) i ens va portar una ampolla Magnum (1.5l) del Celler del seu germà, concretament un vi de la DO Penedès – Can Ràfols dels Caus (Un Reserva especial 1998). El color de vi és rubí. L’aroma és complexe, a fruita madura però molt especiat (cacau, vainilla, fum de tabac), un toc de pebrot de llauna (que ens el dona el Cabernet Sauvignon). En boca tenim una sensació de volum però que deixa un sabor fresc, tot i que és càlid des del punt de vista de l’alcohol.

Com podeu imaginar la jornada va estar magnífica i a més ens va posar unes croquetes al final per omplir una mica la panxa, unes eren de pernils i unes altres de ceps. Les dos… Boníssimes!!!

II Ruta de tapes i vins Segur-Calafell 2012

Fa dos caps de setmana, aprofitant que anàvem a Calafell a veure els pares del Mario, vem aprofitar per tastar algunes de les tapes i vins de la Ruta.

Pel que sembla és la segona vegada que ho fan. La ruta la formen diferents establiments de Segur i de Calafell Platja i t’ofereixen una tapa i un vi de la DO Penedès per 3€. A més a més han fet un llibret, on consten tots els establiments amb l’informació de la tapa i el vi, i a més et van segellant l’establiment per aconseguir un número de segells per a aconseguir premis.

La veritat és que les tres tapes que vem podem probar estaven d’allò més bones i ens vem quedar amb ganes de fer-ne més, però teníem dinar familiar i era millor no abusar.

En el nostre cas que estem a Calafell, tots els establiments on vem anar van ser de Calafell Platja.

Vem començar pel restaurant Las Brasas, on vem poder tastar un Secret Ibèric amb salsa de ceps, acompanyat d’un Brut Nature negre 2010 Miquel Pons. La tapa estava boníssima.

D’aquí, vem voler anar al restaurant La Sirena per poder tastar la Torradeta de foie amb ou de guatlla, però resulta que el dia anterior se’ls hi havia acabat el foie i ens vem quedar sense. Per tant, vem haver de triar-ne un altre, i ens vem decantar pel restaurant El Vell Papiol on tenien un Pop a la graella fumat “in situ” acompanyat del Castellroig Blanc Xarel·lo. La veritat és que aquesta també estava deliciosa!!!

Finalment, com havíem d’anar a comprar un pastís, vem anar a la Pastisseria Andreu, i com allí també participaven de la Ruta de Tapes i Vins, doncs vem aprofitar per endur-nos la seva (la fan també per endur, ja que es trobaven que els clients anaven quan havien ja dinat i clar, ells estaven tancants), una Mousse de xocolata amb petxines de Calafell acompanyada del vi Cap de trons. Aquesta tapa-postre, l’hem pogut tastar un cop a casa i tenia el mateix nivell que les anteriors.

La veritat és que ens van quedar ganes de tastar-ne més… i de fet si vosaltres en voleu tastar, encara hi sou a temps ja que la Ruta la teniu fins el dia 30 (així que ja sabeu que podeu fer aquest cap de setmana!!).

I del Montsant… al Penedès, visitant Parés Baltà

Durant la setmana de vacances que vem tenir a part d’anar al Montsant (zona per la que tenim predilecció ja que els seus vins ens agraden molt) vem voler fer alguna visita a una altra Denominació d’Origen i com estàvem uns dies per Calafell, doncs que millor que el Penedès. Després de consultar-ho amb la Marina vem decidir visitar el Celler Parés Baltà.

La veritat és que la visita ens va agradar molt, ja que vem tenir la sort que només erem els dos. I per tant va poder ser molt més personalitzada.

Mentre esperàvem vem estar a la sala de tastos, on a més tenen exposats tots els vins del Celler i vem detectar (ja que la Silvia que ens va fer la visita, ens va preguntar si coneixíem els vins de la Bodega) que a la Bodega Bonavista gairebé els tenen tots, ja que ens sonaven totes les ampolles. També vem poder veure que tenen una finca al priorat, on fan el 2πr i el gv5, i una altra finca a ribera de duero on fan el Dominio romano amb vinyes velles prefiloxeres, i el camino. Evidentment, al igual que els Parés Baltà, ens sonaven de veure’ls o inclús tastar-los a la Bodega Bonavista.

La visita, l’hem començada a la vinya, on ens ha començat a explicar que el Celler té els seus origens al 1870 i ara mateix tenen 4 generacions, tot i que el Celler el porten els fills conjuntament amb les seves dones que casualment són les enólogues. Tot el raïm que fan servir és propi i tenen 170 hectàrees de vinya, algunes d’elles a uns 700m del nivell del mar.

El fet de tenir diferents finques, el permet diferents sòls i diferents climes i per tant, diferències dins la mateixa varietat per poder fer els cupatges.

Tots els seus vins i caves són ecològics i estan certificats des del 2004 i aquest any és el primer que han començat amb la biodinàmica.

A les vinyes que tenen a 700m del nivell del mar, hi tenen abelles que ajuden a fer la polinització de les flors de la vinya per a que es produeixi el raïm.

Un cop hem vist una mica la vinya, ja hem passat a l’interior del Celler, on hem pogut veure on tenen el vi envellint (fan servir roure francès bàsicament, tot i que tenen alguna d’americà i d’hongarès) i també hem pogut veure la cava on tenen els caves. Segons ens ha dit la Silvia tenen uns 22 vins i caves en total.

Com ha vist que en sabíem una mica del tema de vins ha passat alguns temes més per sobre i ens ha ofert que abans de fer la cata, veièssim unes fotos que els hi va fer un amic de tot el procés pel que passa el raïm, des de la flor, fins que es fa el raïm. Les fotos estaven fetes de molt aprop i s’aconsegueix veure coses que no pot veure l’úll humà. La veritat és que ha estat molt interessant poder veure aquelles coses que t’expliquen però que no ets capaç d’imaginar.

Per acabar la visita hem fet la cata i aquesta la veritat és que ha estat d’allò més complert, en total hem tingut l’ocasió de tastar 1 cava, 4 blancs, 2 negres i l’oli que fan amb les oliveres que tenen a la finca del Priorat.

Els vins i cava que hem pogut tastar han sigut:

Selectio – Cava que té 36 mesos a la cava fet amb macabeu, xarel·lo, parellada i una mica de chardonnay.

Blanc de Pacs 2011 – Fet amb parellada, xarel·lo i macabeu.

Honeymoon 2011 – 100% parellada, on han parat la fermentació per a que sigui més dolç. Un vi que marida
molt bé amb el foie.

Calcari 2011 – 100% xarel·lo que se li fa un batonage amb les lies. Marida molt bé amb peix i risotto.

Electio 2009 – 100% xarel·lo de vinya vella, fermentat i envellit en barrica. Molt indicat per a carns blanques.

Mas Irene 2006 – Cabernet franc i merlot fermentat mig en barrica mig en acer inoxidable.

Marta de Baltà 2006 – 100% Syrah

I per finalitzar hem pogut tastar el Gratavinum, un oli d’oliva verge extra fet amb les varietats arbequina i raujal fet a la finca que tenen al Priorat ja que el senyor que els hi va vendre la finca va possar la condició que anés conjuntament amb les oliveres i per tant van decidir treure-hi profit.

Amb això vem acabar una fantàstica visita a aquest Celler del Penedès, totalment recomanable.

Jornada de Brotació a Heredad Segura Viudas

La setmana passada la Ruth i jo vem rebre una invitació a una Jornada de Brotació amb Heredad Segura Viudas, els hi vem demanar en que consistia i amb el programa que ens van enviar vam acceptar encantades.

Com podeu veure al programa se’ns presentava un dia d’allò més interessant:

9:45h – Arribada
10:00h – Esmorzar als jardins de l’Heretat i presentació de la jornada
10:45h – Passeig naturalista com a eix vertebrador de la proposta enoturística.
11:15h – Classe magistral a la vinya del nostre responsable de viticultura: El temps de brotació, feines i actuacions.
12:00h – Visita a caves
13:15h – Tast a cegues horitzontal de xarel·los de les anyades 2009 i 2010. Presentada i dirigida per Ramón Francàs (periodista) i Ton Raventós (enòleg)
13:45h – Aperitiu i degustació de productes.
14:15h – Dinar a l’Heretat. Menú de brotació a càrrec del xef Pere Massana del restaurant Cal Pere Masset.
17:00h – Hora prevista de finalització de la Jornada.

Que us sembla? Bona pinta oi?

El Celler es troba a uns 5-10 minuts de Sant Sadurni en direcció Sant Pere de Riudebitlles, així que la Ruth em passa a buscar a l’estació de tren i cap allà que anem, i arribem d’allò més puntuals.

Perfectament en hora ens reben varies persones de Heredad Segura Viudas que aniran aportant diferentes coses durant el dia.

Per començar agafant forces, hem començat fent un bon esmorzar català, amb un pa que estava d’allò més bo i hem preguntat i resultava que és d’un forn de Sant Sadurní on la fermentació la fan amb cava. A part hi havia diferents embutits i clar, tomàquets per poder fer pa amb tomàquet. Tot això, acompanyat d’un dels seus caves, el Aria, que ens ha entrat molt rebé.

Amb la panxa plena i amb forces renovades, ens han començat a explicar que el seu recorregut enoturístic, està basat en els quatre pilars de la casa, començant pels vestigis del segle XI que té la casa, continuant per la preservació de la biodiversitat de l’entorn, apostant per una viticultura sostenible i finalitzant amb la seva preocupació pel futur.

Just al costat d’on hem esmorzat, hem pogut admirar un mirador des d’on a altres hores es podríen veure tot d’ocells, de fet, ofereixen la possibilitat de visites a primera hora a l’hivern per veure els ocells de vinya.

Tot seguint el recorregut naturista podem veure una zona on es troben les herbes roderals i una explicació d’elles. Aquest racó surgeix ja que permet recuperar el bagatge de la gent d’aquí i que moltes vegades aquest coneixement permet combatre plagues.

A continuació ja hem anat cap a unes vinyes molt altes de parellada on el Sebastià (responsable de viticultura de la finca) ens ha estat explicant coses sobre viticultura i sobretot sobre l’època de la brotació i la floració que és on ens trobem ara mateix i era el que celebràvem en aquesta jornada.

Després d’un bon passeig per les vinyes amb explicacions ben clares sobre la viticultura i veient unes vinyes de 41 anys de macabeu en forma de vas maquíssimes, ja hem anat cap al laboratori.

Allà ens hem trobat amb el Toni Raventós l’enòleg de la finca on ens ha estat explicant sobretot quins llevats fan servir per a les fermentacions. Després d’estar al laboratori, on van vingut molts records de la facultat i ganes de saber-ne més sobre el tema i sobretot posar-me una bata i….

Després, ja hem anat cap a les caves, on primer hem vist dipósits antics coberts de rajoles per fora, i allí també hi hem vist els dipòsits trombocònics on hi van els negres que aniran al vi Mas d’Aranyó.

També allà al costat hi ha un dipòsit de ciment porós que li diuen el “huevo” que fa una microoxigenacio del vi i les mares estan en suspensió, aquest dipòsit serveis tant per fermentar com per fer criança.

D’allí ja hem baixat a les caves on tenen el cava fent la segona fermentació a l’ampolla i també hem pogut veure el cementiri on tenen ampolles des del 1957. També hi ha una part on es pot veure clarament a través dels pupitres com fan els pòsits es concentrin a la part del tap per després poder-ho treure amb desgorjament.

Sortint de les caves, hem fet una passejada vora el riu que tenen al costat, i d’allí, ens han portat en cotxe a una zona on també tenen vinyes i es pot veure tota la finca, realment les vistes eren espectacular i a més a més, ens han obert un cava i amb aquesta maravellosa vista, hem fet una copa de cava Aria.

Amb els cotxes ja hem tornat fins a l’edifici principal, on ens esperava una cata a cegues de xarel·los de les anyades 2009 i 2010 comentada per l’enòleg Toni Raventós i el periodista Ramón Francàs.

La veritat, és que ha sigut molt interessant aquesta cata horitzontal, ja que es pot apreciar que una mateixa varietat pot donar uns vins tant diferents. I a més a més si a sobre és comentada per dos experts doncs molt millor ja que s’aprèn moltíssim. Aquí us deixo la mostra dels vins que hem pogut catar i que se’ns ha destapat al finalitzar.

De la cata, ens han portat a una altra sala, on ens tenien preparat un aperitiu consistent en pa amb tomàquet, pernil i anxoves, tot això acompanyat de dos dels seus caves, per ser explícits el Segura Viudas Brut Vintage i el Lavit rosat brut. Tots dos molt bons.

I com sembla que encara no ens havien tractat prou bé, doncs a dinar s’ha dit!!! Un dinar d’allò més bo fet per Pere Massana, xef del restaurant Cal Pere del Masset, un restaurant que es troba a Sant Pau d’Ordal i que té molt bones crítiques. La veritat, és que ha estat perfecte.

El menú que hem tingut el plaer de tastar ha sigut el següent, tot maridat amb els vins i caves de Heredad Segura Viudas que ho ha acompanyat perfectament.

Realment, l’oportunitat que hem tingut de gaudir d’aquesta jornada ha sigut excepcional i tot ha estat perfecte, no m’importaria repetir-ho ja que realment val la pena i els amfitrions han estat d’allò més bé.

Com fer vi i vinagre al Celler Augustus Forum

A finals de gener, vaig fer una escapadeta enoturística propera a Barcelona amb un parell de companyes del máster. Ja sé que he tardat molt a escriure, però…. millor tard que mai oi?

La primera visita, va ser als Cellers Augustus Forum, un Celler, que té la particularitat que no només fan vi, sinó que a més fan vinagre, de fet, uns vinagres molt bons que el fan servir al sopar dels nobels o cuiners com Ferran Adrià. Aquest Celler el podem trobar molt proper a la població del Vendrell.

Cellers Augustus Forum comencen el 1982 quan en Joan Roca (el propietari) vol fer realitat un somni de joventut tot fent vi per passar-ho bé. On es troba ara el Celler i les vinyes no hi havia res, millor dit, hi havia garrofers. Així que el primer que planta és Merlot i a la plantació, li posa el nom de Caligula, i després planta Chardonnay. Aquestes dues varietats fa 30 anys eren totalment atípiques al Penedès ja que en aquell moment no es plantaven varietats forànees.

La tercera varietat que van plantar va ser el Cabernet Sauvignon y a la plantació li posa el nom de Trajanos.

Recentment, han comprat una vinya de Xarel·lo amb uns ceps que tenen 40 anys.

Si us fixeu tots els noms són romans i això es degut a que ells vivien a Tarragona i sempre que venien cap aquí passaven per l’Arc de Berà i a més se n’adonen que per una part de la finca hi passa la Via Augusta i per això li posen el nom d’Augustus al Celler.

Els terres de la finca són pobres i de poca profunditat (de fet hi ha trossos on les arrels estan per sobre la terra), cosa que provoca que hi hagi estrés hídric. Per una altra banda constantment tenen aire provinent del mar que treu la humitat i fa que el raïm maduri abans i per tant la verema es faci la segona o tercera setmana d’Agost.

En total Augustus té 7 vins més 2 magnums:
– Un Chardonnay amb 4 mesos de criança en bota de roure francès nou
– Un Xarel·lo amb 2 mesos i mig de criança
– Un Rosat fet amb Cabernet Sauvignon
– Un Merlot-Syrah al 50% cada un, amb 6 mesos de criança que marida molt bé amb embutits, calçots, carns a la brassa, formatges…`
– Un Merlot-Cabernet Sauvignon amb 15 mesos de criança que marida molt bé amb carns potents, bacallà amb sanfaina, formatge mantxego…
– Un Cabernet Franc que passa 17 mesos en bota i del que només se’n fan unes 4000 ampolles (el més important per ells és la qualitat i no la quantitat)
– El Trajanus que és una linea més clàssica ja que es un cupatge de Merlot, Cabernet Sauvignon i Cabernet Franc que passa 20 mesos en bota.

Per una altra banda, el Celler també es diu Forum pels seus vinagres.

Per fer el Vinagre, compren raïm de ceps vells de 45-50 anys per poder fer un vi de molta qualitat, a partir del que faran els tres vinagres que tenen. El chardonnay passa 3 anys en bota de roure francès, el Cabernet 8 anys i el Flavius 16 anys en bota i dins de les cabanyes de pedra seca en mig de les vinyes.

El Vinagre el fan en els mateixos tancs que el vi però amb un tub afegit que mou durant 5 mesos tot entrant aire i la bacteria que transforma el vi en àcid acètic i després ja passen a bota.

Per poder fer el vinagre ho fan a demanda, en aquest moment fan una cata de diferents botes i de cada bota treuen un 10-15% i això es barreja amb most (5%). Després es torna a omplir la bota i s’espera que s’homogeni.

El Forum Chardonnay va molt bé fer-lo servir per amanides amb seitons, amanides de fruita on es nota el cítric, amb peix al forn, pel romesco, gaspatxo, verdures a la planxa, o fer una reducció per formatges o foie micuit.

El Forum negre va molt bé per amanides, hamburgueses, reducció per un postre de xocolata… Per exemple Enric Rovira fa uns bombons amb una injecció de reducció de vinagre, de fet, ens l’han donat a tastar i estan d’allò més bons.

Al acabar la visita hem pogut fer una cata dels seus vins a l’espai entrevinyes (un espai on es poden fer tota mena d’actes). Hem pogut tastar el Chardonnay, el rosat i el Trajanus.

Torres – el Port Aventura del Vi

Després de les visites que hem estat fent aquests dies, a caves o cellers més o menys petits i tot d’allò més personalitzat, la visita a Torres ens ha sorprés per lo ben muntat que ho tenen. També hem de pensar que el públic objectiu de Torres, no és el mateix que els llocs que hem visitat els últims dies i tot i que personalment crec que no sóc el tipus de públic de Torres, si que crec que per gent no iniciada en el mon del vi els hi pot ser molt profitosa.

La visita comença amb un video de Torres, on expliquen els seus productes i tots els llocs on es fan vins Torres.

A continuació es passa pel túnel dels olors i les imatges, on primer s’olora el fum que representa la “quema de sarmientos”, després olor a flors en representació de la primavera i finalment olor a most de després de la verema.

Un cop passats els olors, s’agafa un tren per fer la visita a totes les zones d’elaboració del vi i un guia va explicant tot el que vas veient.

Tot això s’enten quan et diuen que tenen més de 100.000 visites l’any. Ara estan treballant amb diferents formes d’enoturisme a part d’aquesta que ja he explicat.

– Visita a les altres bodegues que tenen
– VIP Tour on a part de l’estandar hi ha explicacions més tècniques i degustació de vins de finca
– Ecotour, on es fa tot a peu i entre vinyes
– Introducció a la degustació de vi
– Taller de Brandy
– Viu la vinya, enfocada a nens
– Maridatge de vins i formatges
– Cursos de cuina
– Menjar a cegues
– Activitats mensuals…