Monthly Archives: Desembre 2012

Presentació de Cava Berdié a la Fàbrica Moritz

Aquesta setmana vem tenir l’ocasió d’anar amb la Ruth a la presentació que Cava Berdié va fer a la Fàbrica Moritz del seu spot de Nadal.

La presentació es va fer a una sala de la planta baixa on hi havia tot de cadires per poder visualitzar el video i després una sèrie de tauletes als laterals on estaven exposats tots els productes de Cava Berdié.

berdiemoritz1

Al arribar a qui primer et trobaves era a la Montsa Jovani, una dels tres germans que integren Cava Berdié, que va pendre nota de les que arribàvem i es va alegrar molt que vinguéssim a compartir aquesta presentació amb ells i ens ha recordat que hem d’anar a fer-los una visita, que per descomptat que farem.

Vem estar esperant una estona a que anés arribant la gent, tot prenent una cervesa que ens han posat els de la Moritz.

Finalment, en Xavier Ayala, sommelier del Bar a Vins de la Fàbrica Moritz, ens presenta a l’espai, parlant del que podrem tastar al final de l’acte i finalment ens introdueix al Robert Jovani, un altre dels germans que formen Cava Berdié.

En Robert, d’una forma molt amena, ens explica com surgeix l’spot i el perquè dels protagonistes. Així sabem, que tant els protagonistes de l’spot, com aquells que estan darrera són gent molt propera a ells i que sempre des dels seus inicis (ara just fa 6 anys) els ha ajudat a tirar a endavant ja que creuen totalment en ells.

berdiemoritz2

Ens presenta a els tres protagonistes de l’spot, començant per en Xavier Ayala sommellier del Bar a Vins i de pas també ens explica l’estreta col·laboració que han tingut sempre amb la Fàbrica Moritz que inclús els ha permès filmar allí.

Per una altra banda també ens presenta a Dani Garcia que té la botiga Art de Vins, molt propera al Bar a Vins. En Robert ens diu que per ells en Dani és com un germà més i que sempre ha estat amb ells.

I el tercer protagonista és l’Alexis Peñalver, el xef del restaurant La Pubilla que està al barri de Gràcia i una de les seves principals característiques són els esmorzars amb forquilla.

Un cop coneguts els protagonistes de l’spot també ens han anat introduint a tots els que hi han col·laborat per fer-lo, incloent-se a ells mateixos i inclús ha agraït a tots aquells que estem a les xarxes donant a conèixer el món del vi i del cava.

Amb totes les presentacions i agraïments fets, ja hem pogut veure l’spot, fet d’una forma que els caracateritza totalment a ells, molt sencill però que realment arriba, us deixo el link per si el voleu veure ja que crec que val realment la pena:

http://vimeo.com/55197785

Després del video, ja hem pogut fer un tast d’alguns dels seus productes, de fet jo personalment he pogut tastar el Cava Amor, que m’ha sorprès gratament, i el seu vi Mysti de la DO Montsant. Tot això acompanyat d’uns petits furs salats fets per la Fàbrica Moritz, tots ells molt bons també.

IMG_7435

Realment una presentació molt ben feta, al igual que el seu spot. Gràcies per comptar amb mi!!

Anuncis

Un celler familiar amb molta història – Otto Bestué

Amb comparació amb la visita del matí pel Somontano, Irius, aquesta va ser una visita totalment diferent, potser les instalacions no són tan espectaculars, però, el tracte ha sigut molt millor. Evidentment, no és el mateix que et faci una visita una persona contractada per l’empresa, que el que treballa per tirar-la endavant i de qui depèn que tot surti bé.

En aquesta zona antigament, era zona on es plantava vinya, cereal i oliveres, el vi, era per autoconsum i només el que sobrava el venien. Ells el 1999-2000 fan les noves instalacions i deixen de vinificar a les instalacions d’Enate d’on és la seva familia de de 1640. Ho han fet sempre com a mitjà de vida.

Tenen 35ha de vinya (cabernet sauvignon, merlot, tempranillo, syrah i chardonnay) que vinifiquen en les noves instalacions i per les quals fan servir el filtrat per terres que ens ha semblat molt curiós i que la veritat no sabria molt bé com descriure-ho, així que us deixo la foto per a que veieu amb què es fa.

Els vins negres els hi posen taps de suro, mentre que els vins joves (rosat i blanc) els hi posen taps de rosca ja que no els hi interessa que evolucionin.

Les fotografies que fan servir tant a les ampolles com a les capses, són de Faustino Villa Subías un fotògraf del Somontano nascut a principis del Segle XX i que Otto Bestué va demanar a la diputació poder fer servir les seves fotografies sobre el treball en el camp per a il·lustrar els seus vins.

Un cop feta la visita, hem pogut catar els seus vins, el rosat fet amb tempranillo i cabernet, el Finca Rableros amb 6 mesos de barrica i 6 mesos d’ampolla fet amb cabernet i tempranillo, i també el Santa Sabina amb 1 any de barrica i 1 any d’ampolla amb les mateixes varietats.

La veritat és que els vins estaben d’allò més bons i la visita molt bé.

Una bodega con mucha tradición: Bodegas Muga

Durant el pont del 12 d’octubre a La Rioja, també vem tenir l’ocasió de fer la visita a Bodegas Muga.

Aquesta és una de les bodegues que es troba en el barri de l’estació d’Haro (és el barri amb més bodegues centenaries per metre quadrat).

La bodega és 100% familiar y ara mateix la porten entre la segona i la tercera generació.

La visita la comencem per la Torre Muga, que la van fer en el 1990, però que fins el 2008 no sabien molt bé a que destinar-la, però al cobrar importància l’enoturisme, el que van fer és muntar una sala de cates profesional a dalt de tot amb unes vistes impressionants i en el primer pis hi fan una sala de reunions. El nom ve del vi Torre Muga que és un vi més modern, en contraposició del Padros de Enea que és un vi més clàsic, i la torre podríem dir que és la part més moderna de la bodega.

muga1

Les vinyes, les tenen repartides per la Sierra, Logroño i San Felipe, en total tenen 250ha.

Tots els procesos per fer el vi, els fan de forma artesana. De fet, el control de la vinya és molt important, pel que, al arribar el raïm al Celler (que vem tenir l’ocasió de poder-ho veure, ja que la visita la vem fer durant la verema), es fan controls de qualitat i a continuació, aquest raïm es posa en camions refrigerats per a que la fermentació comenci d’una forma molt lenta,

En directe, vem poder veure com el raïm el pasaven per la despalilladora i com a continuació aquell raïm que ha d’anar a vins molt especials com el Torre Muga o el Aro, el passen per la taula de selecció.

muga2

La fermentació la fan en tines de fusta de roure, fent-la per separat en funció de la varietat i de la finca d’on provenen. Una altra cosa que hem pogut veure en directe gràcies a estar en verema, ha sigut com feien un remuntat.

muga5

Al costat de les tines de fusta on fan les fermentacions, hi ha el cementiri, on tenen ampolles des del 1968.

muga3

Un cop feta la fermentació a les tines, el vi l’envelleixen en botes de roure francès i americà, un 60% de francès en front del 40% d’americà, ens expliquen que el roure americà dona bon resultat per criances llargues. Fan servir un tipus o un altre de roure, en funció del vi que volen fer. A més a més fan els “trasiegos” de forma manual, i hem tingut l’ocasió de poder-ho veure també en directe.

muga4

Per una altra banda, a Muga clarifiquen amb clara d’ou tots els seus vins negres per poder treure els residus dels tanins. Antigament tots els cellers ho clarificaven d’aquesta forma, però actualment en queden molt pocs que ho segueixin fent amb clara d’ou. Exactament fan servir 3 clares per cada hectolitre.

muga6

Un cop clarificat ho posen en tines molt grans per poder unificar els vins.

Una de les particularitats de Muga, és que tenen la seva pròpia toneleria. Allí ens expliquen perquè el roure francès és més car que l’americà. Resulta que per poder fer servir el roure francès l’arbre ha de tenir mínim 120 anys, mentre que el americà n’hi ha prou amb 80. Per una altra banda la forma de tallar el americà es fa d’una forma que es pot aprofitar més que no pas el francès. Per fer una bota, es necessites entre 28 i 30 “duelas”, mai és un número exacte ja que cada una és diferent.

La visita l’hem acabada podent tastant dos dels seus vins, el blanc que ha passat per barrica i el negre, tots dos i sobretot el blanc molt bons.

muga7

A la botiga, també tenen un petit bar on pots pendre tots els seus vins a copes, i allí entre tots, hem tastat el Torre Muga i el Prados de Enea, particularment, em quedo amb aquest últim!!!

IMG_9982

Crec que és una visita totalment recomanable, ja que es pot veure tots el procés d’una bodega centenaria i a més amb el plus de que tot ho fan com antigament i especialment el tema de la toneleria, ja que es una de les poques bodegues on encara es fan les seves pròpies barriques.

Sers, una visita totalment recomanable al Somontano

Si m’hagués de quedar amb una de les tres visites que vem fer al Somontano el cap de setmana d’Agost amb la Marina, la Ruth i la Isabel, seria la de Sers, la veritat és que en Pablo ens ha tractat com si fossim de la familia i la visita ens ha encantat. Només us diré que hem arribat a les 12 i hem sortit d’allà a quarts de 4.

Són un celler petit que produeixen unes 30-35000 ampolles de 6 vins en total i que veremen a mà.

Van començar el 2006, tot i que havien començat a plantar el 1999 sense idea de fer celler, sinó que venien el raïm a Viñas del Vero fins el 2005, que com que els hi posaven molts problemes, van decidir fer el Celler. Treballen amb Cabernet, Merlot, Syrah, Parraleta (varietat autòctona del Somontano) i Chardonnay.

El nom de la bodega prové del vent que hi ha per la zona, el Cerç o Cierzo que allí li dieun Sers. I de fet, a tots els seus vins, cada any li posen la força que tenia aquest vent.

Ells elaboren per separat el vi flor del vi premsat i al gener o febrer si els dos vins es compensen, llavors els barregen.

Un cop hem vist el celler, el Pablo ens ha portat a la vinya, on hem pogut observar i catar com estava la maduració del Syrah, el Merlot i fins i tot la Parralleta.

A part, de poder disfrutar d’una bona passejada per la seva finca i veure les diferents parceles que tenen.

La veritat és que ha sigut molt instructiu i m’ha agradat moltíssim poder probar el raïm agafat directament de la vinya i notar les diferències entre una varietat i una altra.

Una de les avantatges que tenen, és que en aquest poble (Cofita) són els únics que elaboren vi, pel que no han de patir per si passa alguna enfermetat de la vinya provinent de parceles que no són seves, i per tant ho poden tenir tot molt més controlat.

Quan hem tornat cap al Celler, la seva dona ens ha ensenyat la casa rural que tenen, Casa Canales, que està posada amb molt de gust i venien ganes de quedar-s’hi i disfrutar més del cap de setmana.

Evidentment, no ens en podíem anar sense catar els seus vins, així que el Pablo ens ha donat a catar:

– Sers blanqué: Chardonnay on una part ha fermentat en barrica, el nom de blanqué prové de blanc que és com es diu en aquesta zona.
– Sers primer: Syrah sense barrica, anomenat primer perquè és el primer que surt
– Sers singular: Parralleta amb 5 mesos de barrica per a poder treure-li l’acides d’aquesta varietat. El nom de singular és degut a la singularitat d’aquesta varietat.
– Sers temple: fet amb Cabernet, Merlot i Syrah i amb 6 mesos de barrica, és el seu criança. S’anomena temple ja que l’edifici de la casa rural és de l’època dels templaris.
– Sers Reserva: amb un any de barrica i 2 d’ampolla.

Aquest últim, ens ha sorprès ja que ens l’ha fet maridar amb melò i la veritat és que la combinació quedava d’allò més bé!!!

La visita ha estat fantàstica i només queda per posar-bos uns versos que hem pogut veure només entrar a la sala de cata:

Sólo viñedo propio.
Sólo 12 hectáreas en las mejoras fincas.
Sólo viñas trabajadas con el respeto que nos merece la tierra.
Sólo viñas que saben de sol, de lluvia, de hielo y de viento.
Sólo?