Category Archives: Hostal Sport

Un #tastasport molt especial amb l’Hostal Sport i el Celler Scala Dei

Fa un parell de setmanes, em van convidar a participar al #tastasport o més concretament, a un esmorzar i twitts organitzat per l’Hostal Sport amb la col·laboració del Celler Scala Dei i la Cooperativa Falset Marçà. I jo evidentment encantada hi vaig anar.

La jornada va començar amb la trobada de tots a l’entrada del restaurant de l’Hostal Sport i ja conèixer la gent que participaria en el #tastasport, tots relacionats amb les xarxes socials.

La Marta Domènech, gerent de l’Hostal Sport i quarta generació d’una familia que sempre ha estat en aquest hostal, ens va rebre i ens va portar a una taula del restaurant per poder disfrutar d’un esmorzar amb forquilla, allí hi vem podem observar com es conjuga la modernitat amb la tradició, on per exemple les taules tenen unes estovalles de quadres vermells que donen molta calidesa al restaurant i el fa molt acollidor.

Abans d’escollir res, ens vem presentar tots i així poder iniciar converses molt interessants sobretot sobre el territori o l’enoturisme. La carta va fer que ens costés decidir que volíem per esmorzar, i tornar així a la tradició catalana de l’esmorzar amb forquilla de tota la vida (que és això d’esmorzar només un cafè amb llet i una pasta?). Entre d’altres coses hi havia les típiques torrades amb embotit, però també llonganissa al estil del Priorat fregida amb alls i olives negres i tomàquets, butifarra negra fregida amb mongetes del ganxet, tomàquets i alls o fins i tot bacallà fregit amb tomàquets, alls i mongetes del ganxet.

“Busquem autenticitat al Priorat i a l’Sport hem apostat per mantenir la tradició a la cuina” Marta Domènech

Evidentment tot estava d’allò més bo i ens va costar decidir. Amb el plat ja al davant, ho vem acompanyar d’un Castell de Falset 2006 de la Cooperativa Falset Marçà, un vi que acompanyava a la perfecció el nostre esmorzar amb forquilla.

Durant l’esmorzar, vem seguir parlant de temes relacionats sobretot amb el territori, on tant la Marta, com el Ricard Rofes (enòleg de Cellers Scala Dei) tenen les idees molt clares, i també tenen molt clar quin tipus de enoturista els hi interessa. El Priorat està molt proper a la Costa Daurada, però molts dels turistes que van a la Costa Daurada, realment no interessa que vagin al Priorat, ja que no hi deixen res.

“L’enoturisme aporta la venta directa i la possibilitat de repetir” Ricard Rofes

Personalment, crec que tot i lentament, les coses s’estan començant a fer bé al Priorat, però tot i així faltaria que s’uníssin més entre ells, tot i que podem veure col·laboracions com per exemple la que vem poder viure en el #tastasport entre l’Hostal Sport i el Celler Scala Dei.

“Vinya i olivera van lligades pel que molts cellers fan la seva marca d’oli”

Amb la panxa plena, però sembla que no suficient, la Marta ens va oferir cafès i postre, i compartint-lo vem tastar el Menjar Blanc, un plat típic de la zona, que realment estava molt bo!!!

La conversa era molt interessant però… se’ns feia tard, així que la Marta ens va ensenyar les zones comunes de l’hotel, on destaca el jardi que tenen i les sales, una d’elles amb volta catalana realment impressionant.

Anant ja malament de temps vem agafar els cotxes per anar cap a Scala Dei. Els paisatges que podem anar disfrutant tot anat de Falset a Scala Dei està tot ple de petits costers amb vinyes. Realment impressionant!!! Entre l’hostal i els paissatges, fa que pensis…

“Vull quedar-me un cap de setmana per aquí!!!.. o fins i tot una setmana!!”

Un cop som a Scala Dei, visitem el Celler Scala Dei on ens comença la visita el Ferran Mestres, un dels dos germans que sempre fan les visites al Celler Scala Dei i que a més ha escrit el llibre El Curiós món dels vins del Priorat (llibre molt recomanable de llegir si un vol saber més sobre el Priorat i els seus vins).

En Ferran en una sala del Celler (que formava part de la cartoixa), des d’on es veuen unes bones vistes i a més té una terrassa molt maca, ens explica l’història del priorat d’Scala Dei i de com es va fer el Celler (no em posaré a explicar-ho ja que segur que cometria errors i ho podeu trobar en el llibre que us he referenciat), tot això acompanyat d’un power point amb imatges que et fa que sigui d’allò més amè i entretingut (sempre agrada saber anècdotes oi?).

Amb tota la introducció històrica del Ferran ja vem passar a visitar el Celler de la mà del Ricard Rofes, i com vem tenir la sort que estaven veremant encara, tenim la ocasió de veure raïm en fermentació en un trull, o microvinificacions en una bota de roure.

Per finalitzar la visita vem passar a l’edifici on tenen la botiga i la sala de cates, per poder tastar els seus vins. Actualment, estan fent tres vins negres, el Negre 2011, el Prior 2009 i el Cartoixa 2007 i a part han començat a fer tres vins més (que encara no estan a la venta) de garnatxes de diferents finques que es troben a diferents alçades i tenen diferents sòls. Doncs…. hem tingut la ocasió de poder tastar el 6 vins!!! i realment, les tres garnatxes tenen aromes i gustos totalment diferents (sembla que haurien de ser iguals per ser la mateixa varietat oi?).

Les característiques dels vins que estan comercialitzant són:

– Negre 2011: el que busquen amb aquest vi és frescor i franquesa i que sigui un vi fàcil de beure però que representi el priorat. És un vi jove, bo per fer a copes que té un 80% de garnatxa.
– Prior 2009: en aquest vi volen ensenyar el que és un vi del priorat, té un 50% de garnatxa, un 30% de cabernet i un 20% de carinyena i un toc de syrah.
– Cartoixa 2007: aquest vi està basat en la garnatxa bàsicament de vinyes velles (50-70 anys). Té un 60% de garnatxa, 30% carinyena i una mica de cabernet i de syrah. Per aquest vi, cada vi s’envelleix per separat i al final fan el cupatge sempre seguint una linea. Té uns 18-24 mesos de criança però no es nota molt perquè fan la criança en volums grans per a que no es noti el gust de fusta. En aquest vi si que es nota la mineralitat del vi i dels costers.

Amb les magnífiques explicacions del Ricard Rofes enòleg del Celler Scala Dei, vem disfrutar de tots els seus vins i com són vins que obren la gana, vem decidir alguns de nosaltres tornar a l’Hostal Sport per dinar-hi.

Allà la Marta (que se n’havia hagut d’anar) ens torna a rebre, per oferir-nos el menú que tenen, on disfrutem moltíssim, jo particularment vaig demanar els canelons cassolans (que estan boníssims!!, si hi aneu els heu de probar!!) i calamarcets a la planxa i de postre… Tiramisú!!! tot això acompanyat del vi blanc d’Ètim (que crec que ja l’havia tastat, però aquest cop em va sorpendre gratament!).

Durant el dinar al igual que a l’esmorzar disfrutem d’una conversa d’allò més interessant i aprenent molt uns dels altres. Evidentment la sobretaula es va allargar molt i el temps ens va passar volant, però la conclusió del dia per mi és:

Una jornada espectacular on vaig tenir l’ocasió d’apendre moltes coses i conèixer gent molt interessant. Moltíssimes gràcies a la Marta de l’Hostal Sport, al Ferran i el Ricard del Celler Scala Dei i a Ètim per oferir-nos els seus vins!!!

Anuncis