Presentació del Vi Novell del Celler Masroig

El dissabte 10 de novembre feien la presentació del Vi Novell del Celler Masroig a Masroig (Montsant) i evidentment, amb lo fan que sóc d’aquest vi, cap allà que hi vem anar.

La presentació es va fer en el mateix celler i quan vem arribar ja estava tot preparat i allí vaig poder coincidir amb l’Eulàlia Roca (@RocaEulalia) i el Rafael Pino (@pinoflash) que ja tenia ganes de coneixer-lo després d’interactuar amb ell per twitter (sempre està bé poder conèixer personalment les persones amb les que parles a les xarxes).

Mentre arribava la gent, hi havia un grup de música tocant que feia que encara et sentissis més gust i l’espera no se’t fes llarga.

Però no van tardar molt a començar amb la jornada. Primerament el Centre Quim Soler ens va presentar el llibre “Vitis Vinifera Cataloniae, relats eròtics per a amants del vi” i el seu autor, que ens parla del llibre.

“Beure vi, banyar-se, jugar, riure. Això és viure!”

L’autor, en Vicent Palatsí, ens presenta el seu llibre, on els seus protagonistes són 35 vins dels països catalans (de fet inclús ha aconseguit un d’Andorra), aquests vins els ha triat especialment l’autor i no només s’ha basat en que siguin bons, sinó també en altres raons com que el vi estigui etiquetat en català.

El llibre són contes independents units pel primer conte i l’epileg que és el que dona unitat al llibre, tots ells estan ambientats a la seva terra, Castelló. En ell preten fer un maridatge entre plaer, vi i l’erotisme.

Amb la presentació del llibre fet, hem passat ja a fer la presentació del Vi Novell. Aquesta presentació ens la fa Mercè Folch (periodista i membre de l’equip del programa El Cafè de la República de Catalunya Radio) que és filla del Masroig.

A continuació ens emplacen a que anem a buscar les copes per quan sigui el moment, poguem tastar el Vi Novell, la manera de funcionar va ser que pagaves 5 pel lloguer de la copa, i al finalitzar tenies dos opcions, que et tornessin els diners o una ampolla de Vi Novell a canvi.

Amb la copa a la mà, la Mercè, comença explicant-nos el bagatge cultural que tenen els pagesos i la importància de la trasmissió de pares a fills i en referència a això ens posa un poema de Josep Fernàndez amb música de fons:

He sigut pagès
de tota la vida
mes em sento ofès
si algú m’humilia.

Al Baix Priorat
conreo la vinya
i sempre enfeinat
febrós d’alegria.

Entremig dels ceps
i les oliveres
em sento pagès
de totes maneres.

Sempre ho he sigut
sense mai queixar-me
treballant amb gust
i sense immutar-me.

Seria pagès
si tornés a néixer,
a mi no em fa res
si d’altres es queixen.

No em sento frustat
de la meva feina,
ser del Priorat
és l’honra meva.

Josep Feràndez
“Pagesívoles. Recull de poemes”. 1998

A continuació la Mercè ens rescata refranys i escrits que fan referència al vi novell, entre ells ens posa el poema amb música de Vicenç Andrés Estellés que parla concretament del Vi Novell.

“No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.
Una vella litúrgia el posava a la taula:
una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava en els ulls.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit, la febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l’hora de menjar.
S’oficiava el vi, lentament i greument.
Parle de vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa.
I un got de vi, solemne. Parle de vi dels pobres,
begut solemnement, l’aliment de la còlera,
el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,
l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.”

Vicenç Andrés Estellés.
“El vi”, dins “Llibre de les meravelles”. 1994.

Tot seguit, la Mercè ens equipara el vi novell amb el beaujolais noveau de França i inclús ens posa la música que fan servir a França per promocionar-lo.

Per acabar, ens posa un tros d’escrit de Josep Maria Espinàs acompanyat de música, Que fa referència al vi del Celler Masroig.

És hora de seure en un marge i mirar. Fins que l’últim cep volta en
l’aire i se li escapen de l’antiga pell les últimes engrunes de terra.
aleshores cal alçar la bóta, omplir-se la boca de vi novell i marxar.

M’enfilo al turó del davant, per un camí dolent i costerut, que
després es fa pitjor. Quan arribo a la carena, veig enllà, dalt d’un
altre puig, el Masroig. Travesso la carretera, que ara em sembla
una pista de ball, torno a baixar, buscant la drecera que m’ha de
dur al poble. Marro el camí diverses vegades, dubto, retrocedeixo,
m’aventuro una altra volta. Passo entre vinyes, i vinyes, aquí caic,
aquí m’aixeco. El terra és humit, sovint fangós. Arriba un moment
que el Masroig – que descobreixo a estones – em sembla inaccesible.
No es veu ningú en tota la vall.

Fins que, no se sap ben bé com, hi ha una terra més ferma sota
els peus, i una llum més oberta davant dels ulls,
i el cor em puja en el pit.

És el camí que duu al Masroig.

Josep Maria Espinàs. “Apeu pel Priorat”. 1957.

Amb tot això ja han fet l’espinjolada tot obrint una barrica amb Vi Novell i així ja l’hem pogut tastar, junt amb un pica pica que ens han posat.

També hem pogut tastar l’oli de raig que estava boníssim.

Amb tot això ha vingut el Rafael i ens ha dit si volíem anar a veure l’exposició de fotografia que hi ha als trulls i clar hem anat amb ell, però tot anant-hi ens ha ofert si volíem veure com es feia l’oli que ara mateix n’estaven fent i nosaltres encantats ja que mai ho havíem pogut veure.

En una sala hem pogut veure tot el procés de fer l’oli i veure com en sortia. La veritat és que ha estat molt interessant, moltes gràcies Rafael!!!

En els trulls actualment hi ha una exposició de fotografia de instruments que es feien servir antigament i que a més les fotos s’han fet en els mateixos trulls.

Això va ser tot, i ens va encantar poder-hi anar!!!

Probant el Tondeluna a Logroño

Durant la última visita a La Rioja, vem tenir la ocasió de poder anar a sopar al Tondeluna, el restaurant que ha obert Francis Paniego amb la seva dona a Logroño. Francis Paniego té un restaurant a Ezcaray que és El Portal al Echaurren, que tenen una estrella michelin.

El concepte del restaurant és diferent a d’altres, per començar no són taules separades, sinó que són taules llargues on pots coincidir amb altres comensals que no coneixes de res. En el nostre cas com erem 8 doncs vem tenir la taula per nosaltres sols.

Per un altre banda, el tipus de menjar és més estil platets, així que com podeu suposar vem disfrutar moltíssim.

Entre tots vem demanar 4 menús Estoy Atondelunado que consta en demanar 7 plats (salats o dolços) a compartir entre dos persones, el preu per persona són 25€.

Com havíem de triar 28 plats, els vem distribuir de la següent manera (repetint-ne alguns):

– Croquetas de la mamá de Francis
– Iogurt de formatge
– Patates braves en honor a Sergi Arola
– Rissotto lligat amb llàmines de sèpia
– Pasta fresca amb verduretes
– Magret d’ànec
– Mini hamburgueses

i de postres:

– Torrijas
– Xocolata amb oli i sal

Tot això ho vem acompanyar d’un vi que vem portar (prèviament havíem trucat per preguntar si podíem portar el nostre propi vi i ens havien dit que si), concretament ja que havíem fet la visita a Bodegas Muga, vem comprar entre tots un Magnum de Prado Enea per compartir-lo amb el Pedro de Bodegas Urbina i realment estava espectacular. I quan el vem haver acabat, vem demanar el criança de Bodegas Urbina que també va estar molt rebé.

Quina llàstima no tenir el Tondeluna a Barcelona, perquè us asseguro que repetiria ja que em va agradar moltíssim!!

Finca Arandinos – Enoturisme en estat pur

L’últim dia de la nostra estada a la Rioja, vem tenir l’ocasió de visitar un projecte enoturístic molt interessant. Finca Arandinos és un hotel de 14 habitacions, amb spa, restaurant i bodega que porta oberta 4 anys al costat de la localitat de Entrena a molt poca distància de Logroño.

Evidentment, ja que hi vem anar, vem aprofitar per fer una visita complerta, es a dir, visita a la Bodega, visita a l’hotel i dinar al restaurant.

Vem començar amb la visita a la Bodega tot tenint en compte que estan en un balcó sobre el riu Ebre a 610m d’altitud, orientada nord, nordest de manera que a les 6-7 ja comença a fer ombra. Tenen 15ha amb 27 parceles que segun van pujant tenen sòls més complexes i per això no fan servir el vi de les parts baixes, ja que, el sòl d’aquesta part té molta disponibilitat d’aigua i això dóna uns vins molt aquosos. La verema els hi dura molt ja que busquen la maduració dels raïms a cada parcel·la.

Tenen una bodega molt funcional i còmoda per elaborar i vem anar veient tan on fermenten els vins, com les barriques o inclús on embotellen. A continuació, ja vem passar a la sala de tast que realment és molt xul·la on vem poder tastar els dos vins que de moment estan fent:

Viero 2009 – Té un aroma persistent però no intens, amb un punt de mel, platan o pinya i un punt d’ametlla verda que ve de la fusta. En boca una sensació de sedositat, amb dolçor al principi, i acidès i una mica d’amargor.

Finca de los Arandinos 2009 criança – És un 20% garnatxa i un 80% tempranillo. En nas molt elegant, fusta, maduixa, un punt mentolat i regalèssia. És més aviat un vi de menjar que no de catar.

Un cop catats ja vem passar a l’hotel i ja l’hem pogut començar a veure. En total tenen 14 habitacions, de les quals 9 + 1 junior suite són disenyades per David Delfin i les altres 3 + 1 junior suite dissenyades pel mateix arquitecte de l’edifici, Javier Arizcuren. Les Estàndars de David Delfin, la veritat és que són molt originals, ja que el bany es va muntant, o més ben dit quan entres no veus res del que serà el bany i el pots anar muntant en mòduls.

A més, també ens van ensenyar l’spa, que tot i ser petit, té de tot i la veritat és que ens van venir ganes de poder-lo probar 😉

Per acabar amb la visita, ja vem passar al restaurant Tierra on vem poder degustar el Menú Tierra que teniu a continuació.

De primers vem fer un pica pica entre tots, per poder tastar més d’un plat i els segons ja cadascú va demanar el seu. Realment, tot estava boníssim. Un restaurant que val molt la pena.

Com podeu veure, us projecte enoturístic plenament que cumpleix tot el que es pot demanar, i on s’hi pot fer una estança d’allò més complerta, vamos, que m’han quedat ganes de poder fer aquesta estada!!

Montsant es planta a Barcelona

Ara fa una any, començava a aportar contingut en aquest bloc, i justament ho feia amb la celebració que feia la DO Montsant del seu 10è aniversari plantant-se a Barcelona.

Aquest any ho han tornat a fer i aquest dissabte 10 de novembre han tornat a plantar-se a Barcelona enfront del Mercat de Santa Caterina.

Evidentment hi vem anar per poder catar alguns dels vins de la DO Montsant. Nosaltres hi vem anar una mica tard i allò ja estava molt ple, així que l’afluència va ser bona, de fet a la pàgina web de la DO Montsant el dilluns posaven que s’havien fet més de 6.000 degustacions.

Al igual que l’any passat el preu era de 10€, i amb això tenies dret a una copa Riedel i 5 tickets de degustació (en aquesta fira no és com la Mostra de Vins i Caves, i en aquest cas és un ticket, un vi).

Allí vem poder degustar vins com el Acústic blanc, el Comèdia de Pascona, el Miloca de Vendrell Rived, el Dido de Venus Universal, i… evidentment, el Vi Novel del Celler Masroig.

Em va agradar una promoció que van fer els de Venus Universal a través de twitter on si enviaves un twitt amb #venus2008 tenies una copa de vi sense fer servir ticket.

Una altra vegada la fira va estar molt bé, i personalment crec que és una molt bona forma de que la DO Montsant en aquest cas, es promocioni a Barcelona i donar a conèixer els seus excel·lents vins. Potser altres DO’s haurien de fer el mateix.

Bodegas Urbina, un celler amb vins molt interessants

El mateix pont del 12 d’octubre també vem visitar Bodegas Urbina, que es troben al poble de Cuzcurrita, per sort la visita ens la va fer en Pedro, que ens va demostrar com es pot saber molt, i encanvi explicar les coses de la forma més planera possible. Realment, en aquesta visita vem apendre moltes coses que no sabíem i ell ens ho va explicar de la millor de les maneres.

Es un celler familiar on només fan servir vinyes pròpies i fent-ho tot el màxim d’ecològicament possible. La verema l’acostumen a fer a finals de septembre o principis d’octubre.

Per fer la fermentació del vi no afegeixen llevats, sinó que només fan servir aquells que són autòctons, és a dir, els que provenen de l’aire o del propi raïm. Per a poder fer la fermentació, entren el raïm fred, pel que dura més o menys uns set dies.

Un cop feta la fermentació, fan els remuntats per a crear un circuit on el most sempre estigui en contacte amb les pells i extreure-hi els colors i els aromes. També acostumen a fer un “delestage”, que no és més que treure el vi i deixar que el barret s’esquerdi i després ja es torna a posar el vi i es va barrejant.

La pellofa es porta a la premsa horitzontal, on primer fan un premsat suau d’on surt un vi que barregen amb el reste, en canvi, el de la segona premsada ho venen a altres cellers o destil·leries. Antigament, les pells, també les portaven a la destil·laria, però ara et cobren per fer-ho, així que ho fan servir com compos per abonar.

En Pedro ens explica que antigament per clarificar els vins es feia servir clara d’ou que no s’emporta els aromes al clarificar. Però ara, fan servir un altre mètode ja que si fessin servir clares d’ou ho hauríen de posar a l’etiqueta.

En el cas dels vins reserva i grans reserves a més fan un filtrat amb un filtre de plaques.

A bodegas Urbina fan servir roure americà sobretot ja que el francès és més car i a més és molt complexe aromàticament parlant, i en canvi l’aroma que aporta el roure americà és molt més dolç.

En Pedro també ens explica el motiu pel que hi ha roure a França i en canvi aquí Espanya no n’hi ha. Això ve de l’època de Napoleó que necessitava molta fusta per a fer vaixells i per tant van plantar molt de roure. Actualment els boscos de roures són de l’estat i els diners que obtenen de la seva venta els inverteixen en els ciutadans per a que paguin menys impostos (vamos, igualet que aquí).

Segons els francesos:

El vi és l’expressió líquida d’un indret

Amb totes aquestes explicacions on aprenem moltíssim de l’elaboració del vins ja pasem a la sala de cates on el Pedro ens diu:

Vamos a catar 10 vinos

Realment increible no??

Els vins d’aquest celler s’identifiquen amb unes bandes de color a l’etiqueta en que si la banda és vermella vol dir que el raïm prové de vinyes de fins a 20 anys, en canvi si ens trobem amb una banda blava és que les vinyes tenen més de 20-30 anys.

Comencem amb el blanc que tenen que és 100% viura (macabeu) una varietat molt suau i refrescant que marida molt bé amb peix blanc.

El segon vi que podem tastar és el rosat, o com li diuen en aquesta zona “clarete”, aquest, és un vi 100% tempranillo on només s’està una hora fermentant amb la pell, pel que agafa molt poc color. Aquest vi només el venen a nivell local ja que al reste d’Espanya no agrada el color que té. Aquest rosat, marida molt bé amb salmó ja que és més greixós i perquè té una certa amargor.

A continuació tastem un negre 100% garnatxa on el seu secret és cultivar-la en sòls molt pobres. En aquest cas aquest vi és de maceració carbònica (molt típica a la Rioja). En aquest cas, més aviat seria semimaceració carbònica ja que no hi posen el “raspon”. Aquest vi té un aroma de fruita acabada de recollir i marida molt bé amb carns blanques o cuina italiana.

Un altre monovarietal que tenen és el negre 100% tempranillo que té un cicle vegetatiu curt i té uns aromes de fruita de reposteria o inclús de mermelada.

Un cop tastat tots els seus vins joves ja passem al que tenen barrica:

Comencem amb el Criança 2006 que s’està en barriques de tres anys i fa un vi que va molt bé amb els menjars.

El següent és el Reserva especial 2001 que ha passat 2 anys en bota i més de 5 en ampolla.

I continuem… aquest cop amb el Reserva especial 1997 que ha passat 2 anys en bota i més de 9 en ampolla. Aquí el Pedro ens diu que vins de tant temps és convenient decantarlos per a que s’oxigenin. El aromes que ens aporta és a fruita de compota, membrillo… inclús a terra humida. Aquest vi, marida bé amb carns de caça.

Increiblement també tastem un Reserva especial 1991 que ha passat 2 anys en bota i més de 11 en ampolla. Aquest és un vi molt suau amb aromes a figues deshidratades.

Per acabar he pogut tastar també els dos vins d’autor que tenen.

Per una banda el Plot, que té una etiqueta totalment diferent sense posar Urbina, plot, principalment vol dir parcela o pago. En aquest cas, és un vi no filtrat ni clarificat d’un 100% de tempranillo i que ha estat 6 mesos en botes noves de roure francès.

I finalment el Reserva especial 2005 que es fa amb raïm pansa o verema tardana.

La veritat és que no us sabria dir quin vi em va agradar molt, ja que tots eren realment molt bons i el que es millor, els preus són boníssims, i fa que et puguis permetre comprar un vi de 1991, que en altres cellers o DO’s això seria impossible.

Realment, és una visita molt recomanable.

Presentació de la Guia de vins i caves de Catalunya 2013

No tots els dies un té l’oportunitat d’assistir a la presentació de la Guia de Vins i Caves de Catalunya i aquest any ho he pogut fer.

La del 2013, es la setena edició que en Jordi Alcover, Silvia Naranjo i Jordi Abellan, fan la cata a cegues dels vins i caves de Catalunya (en aquest cas la representació era de 1724) i els puntuen per elaborar l’única guia de vins i caves catalana.

La presentació, es va fer dilluns a la sala de festes Otto Zutz, en la meva opinió potser s’hauria pogut trobar un lloc millor, ja que la llum era insuficient, la calor sufocant i en algun moment la música no et permetia tenir una conversa fluida amb els elaboradors que et mostraven els seus vins.

Allà un al costat de l’altre (una mica atepeïts) estaven tots els vins i caves que havien estat seleccionats per la guia. I així vem podem anar tastant diferents joies diferents i retrobant vins que ja havíem tingut l’ocasió de tastar.

Un dels que més ens va impressionar és el Camí de Pesseroles de Mas Martinet, el vi excepcional i el Magí ens ho explica amb una passió… que encara t’enamores més del vi.

També vem poder tastar els caves de Recaredo, que jo que no sóc gaire donada al cava, em van encantar.

El Teixar de Vinyes Domènech fet amb garnatxa peluda realment et sorpren.

Per una altra vem poder trobar vells amics, com el Celler Masroig que ja tenien l’ampolla del Vi Novell, tot i que encara no es podia tastar, o retrobar-nos amb la Cooperativa Falset Marçà amb el seu blanc i al seu costat els de Bouquet d’Alella i els d’Acustic. Cellers o que hem visitat o que ens agraden molt els seus vins i realment agrada molt trobar-te’ls allí i que siguin reconeguts.

Un dels vins que també ens sorprèn gratament és el Quintà de Barbarà Forés i allà ens comprometem a fer-li una visita al igual que als de Vall Llach que ens ho fan prometre.

Realment, tots els vins que hi podem trobar són excepcionals i encara ho són més les persones que els fan i que te’ls presenten, és més, quan t’expliquen com o perquè fan un vi és quan realment t’agrada, ja que t’ho mires amb uns altres ulls.

La relació de vins guanyadors d’enguany és:

Millor vi i Millor Escumós: Turó d’en Mota Brut Nature 2002
Millor vi negre: Ferrer Bobet Selecció Especial 2009/ Sra. Carmen 2010 (ex aequo)
Millor vi blanc: Edetèria Blanc 2010
Millor vi rosat: Pardas Sumoll Rosat 2011
Millor vi dolç: Masia Carreras Muscat
Premi Trajectòria: Terroir al Límit

Arquitectura i vi – Marquès de Riscal

Dins el Workshop alternatiu que ens van preparar la Isabel i el Diego, vem fer una visita a Marquès de Riscal que es troba a la localitat de ElCiego a la Rioja Alavesa.

Jo de fet fa un temps, tot fent una ruta pel nord d’Espanya, ja hi havia anat (just quan em vaig començar a aficionar al món del vi i l’enoturisme), però no havia trobat el moment d’escriure un post sobre aquesta bodega.

Personalment, crec, que aquesta bodega, a part de que pugui fer bons vins, a nivell enoturístic és una de les importants, si més no, per l’hotel que els hi va dissenyar Frank Gehry i que ja forma part del paisatge de la Rioja.

Evidentment, aquest també és un projecte enoturístic complert, ja que a part del Celler, també té l’hotel, spa i restaurant. Ara, això sí, tot d’un nivell molt alt.

La visita, comença amb un video on presenten el Celler i la seva historia. Un cop surts de la sala on es projecta el video, vas a parar gairebé als peus de l’hotel, on ens expliquen el perquè dels colors que va fer servir Frank Gehry, al igual el perquè de la forma arquitectònica. L’edifici, simbolitza un cep i és per això, que hi han tres pilars, com si fossin els tres braços del cep, que desenvoquen a on es guarden les ampolles que serien les arrels. Pel que fa als colors de l’edifici, el rosa és el color del vi, el platejat el de la càpsula i el dorat el de la malla (que la van començar a posar el 1881 per evitar la picaresca de reutilitzar ampolles Riscal reomplint-les i tornant-les a vendre).

En aquest Celler, fan tots els vins negres i el rosat, mentre que els blancs els fan a la de Rueda. Per fer els negres, treballen amb les varietats tempranillo, graciano y mazuelo.

La majoria dels vins els fan en un edifici on tenen 151 dipòsits de 20.000kg on fan la fermentació i posteriorment ho passen a uns altres dipòsits on durant 1 o 2 mesos hi fan la fermentació malolàctica. Un cop passada aquesta fermentació que han fet per separat per varietat, edat de la vinya i parcela, fan la gran cata per elaborar el vi final i a continuació omplir les botes.

De botes, en total en tenen 37.000 tant de roure francès com de roure americà.

Un cop visitat aquest edifici hem sortit a fora. I des de la plaça principal ens han ensenyat 3 segles d’història. Dos edificis antics del segle XIX, la sala on s’embotella del segle XX i l’hotel del segle XXI.

L’edifici més antic del Segle XIX, és on s’elaboren els tres vins de gama alta, aquí és on selecciona el raïm i s’omplen les tines de fusta de roure francès de 14000 kg. En una segona sala, hi ha unes altres tines de fusta amb una capacitat de 8000 kg. La sala de barriques on s’aconsegueix la temperatura adecuada gràcies al gruix dels murs, té una capacitat de 2100 barriques.

El cementiri (allà on tenen ampolles des del 1862) l’anomenen la catedral. Aquestes ampolles no es comercialitzen però algunes s’obren en ocasions especials, com per exemple la que se li va obrir a Frank Gehry que era de l’any del seu naixament (1929) i estava en perfectes condicions i bo. Per obrir aquestes ampolles, es fa servir la tècnica del “degüelle” calentant el coll de l’ampolla i després trencant-lo en fred.

Amb això ja hem passat a la sala de cates, on hem pogut tastar dos dels seus vins:

Rueda 2011 – té un color groc pàlid amb tocs verds, els seus aromes recorden a fruites com el préssec, l’albercoc, la poma verda, la pinya, el maracuya… Entra suau i deixa un petit amargor que diu que facis un altre glop.

Reserva 2006 – 90% tempranillo i un 10% de mazuelo i graciano amb 26 meses en roure americà. Color vermell cirera picota o rubí amb un ribet “teja” degut a la seva estada en fusta. Els aromes recorden a la fusta, a la vainilla i a fruits vermells. És suau en el paladar i persistència al final.

Crec que és una bona visita sobretot per aquells que no estan iniciats en el món del vi o per aquells que disfruten amb l’arquitectura.

Surtin de Elciego hi ha una pujadeta a una montanya amb un mirador des d’on es pot veure amb un altre punt de vista l’edifici de Frank Gehry, així que… evidentment hem anat cap allà!!

Molt bona iniciativa a Barcelona – Hotels amb DO

La setmana del 17 al 23 de Setembre, a Barcelona va fer una molt bona iniciativa, de la que en vem poder disfrutar d’una de les sessions. La iniciativa estava impulsada entre els hotels de Barcelona conjuntament amb l’INCAVI. I el que podies fer era anar a un curs de cata de 6 vins de 6 de les 12 DO’s catalanes en un entorn difícil de poder-hi accedir, ja que aquestes cates es feien en hotels de 5* de Barcelona. El preu de l’activitat era de 15€ i a més et donaven una invitació per anar a la Mostra de Vins i Caves que es va celebrar durant les festes de la Mercè a Barcelona.

Amb el Mario, vem escollir anar el divendres 21 de setembre a la sessió que feien al Hotel Omm. El curs de cata, ens el va fer en Josep Rivas, profesor a la facultat d’enologia de la URV, i durant el curs va donar molta importància als sentits i a que ens transmetia el vi. De fet va començar amb un parell de frases molt reveladores.

“El primer que ens arriba d’un vi és l’emoció”

“Bevem vi perque forma part del nostre ADN cultural i perquè ens agrada”

A part d’aquestes dos fantàstiques frases ens va plantejar aquest petit curs de cara com un viatge a través del vi, en el que podrem passar per diferents zones vitivinícoles de Catalunya.

Perquè tenim tantes DO a Catalunya? doncs una de les raons és que la vinya gràcies al clima que tenim s’adapta molt bé als nostres terrenys i per això en el segle XVIII el comerç es va especialitzar en el vi. En els últims anys, s’ha volgut fer uns vins amb qualitat i realment han millorat molt.

Segons en Josep hi ha un vi per cada ocasió, ja que no hi ha prou en posar una ampolla al mercat, sinó que ha de ser allò que “ens agrada” o ens dona satisfacció tan als sentits com al moment que estem celebrant.

El que ens va proposar en Josep en aquesta jornada va ser fer un anàlisi sensorial on vem haber de posar els 4 sentits al servei de l’anàlisi.

El primer vi que vem poder tastar, va ser un blanc de la DO Conca de Barberà – Blanctresc, aquest vi podem veure que té un color groc pàlid i un clar olor a fruita, sobretot fruita blanca (peres o pomes un pèl verdes) i un toc cítric, i amb un final terpènic (una mica perfumat, de mentolat més o menys). En boca, notem que és un vi àcid, de tacte suau, sedós, i un vi que comença a tenir una mica de cos. La sensació tàctil (si en tenim de tacte a la boca) és càlida i dolça, a més notem un tacte armoniós o inclús oliós. Un cop fet el tast d’aquest vi, hem pogut saber que aquest vi conté macaveu. sauvignon i chardonnay.

A continuació vem tastar un altre blanc, aquest cop de la DO Alella – Foranell, en aquest cas, el aroma és més complexe, com si fos un pom de flors, ja que té una mica d’aroma floral però com a flor pansida, una mica de poma golden més madura, també un toc vegetal de pell de meló o pell de sindria, i un toc de criança ja que té aromes pesats al final. En boca té volum, una mica àcid, però menys que l’anterior, però tot està més conjuntat. És càlid i rodó i tot i que deixa una sensació glicèrica, és molt suau i sembla que sigui dolç. Té un tacte molt espès, contret, es belluga lentament però dona una sensació de tranquil·litat que has begut alguna cosa que pesa. Les varietats d’aquest vi són pansa blanca (xarel·lo), garnatxa blanca i picapoll.

Havent tastat dos blancs, ja hem passat a un rosat de la DO Penedès – Duc de Foix, amb els rosats, s’acostuma a jugar amb el color, però s’ha de vigilar que no sigui herbaci. Els aromes que notem són a fruita vermella, cirera i un final una mica vegetal molt suau. En boca es nota una sensació de frescor que ens la dona l’acidesa, té un toc agradable, et deixa la boca neta i seca. Té un postgust llarg i la sensació final és com si haguéssim menjat una fruita fresca. La varietat d’aquest rosat és la Cabernet Sauvignon.

A continuació ja vem passar als negres, tot començant amb un DO Catalunya – Sentits Negres 2010, aquest vi té un color grana pujat i a la punta un toc transparent, ha perdut una mica el blau, per tant no és ni vell ni jove. Respecte als aromes trobem fruita vermella més pesada (maduixa, mores o grosella), un toc especiat final com de vainilla o de pebre. En boca ens dona una sensació càlida d’alcohol, un pèl rugós amb un postgust llarg i una sensació final de fermensa. En aquest cas tenim un 100% garnatxa.

El segon negre que tastem és un DO Montsant – Giral vinyes velles 2009, de color podem veure que a la punta té un toc marronós, cosa que ens indica que el vi ja comença a tenir algun any. En aromes en trobem de dos tipus, per una banda fruita concentrada i per l’altre aromes que em dona el pas del temps en bota, com una mica de clau d’espècie o una mica de fum i olor final a roure. La sensació en boca és d’eixugar la saliva (aquesta sensació ens la dona el material colorant del vi), a més ens dona una sensació final de vi corpulent, llarga i és un vi que comença a tenir un cert cos. La varietat d’aquest vi és la garnatxa.

Finalment acabem amb un altre negre de la DO Empordà – Garrigal 2009, en el color d’aquest vi, podem veure que ja està perdent el color blau i comença a ser marró. Els aromes que notem, són el propis de criança, tot i que continua havent fruita madura casi pansida, garrofa, clau d’especie i fum , una olor pròpia d’una criança llarga en botes velles. En boca és un vi càlid, àcid i rodó, no és astringent per la criança un pèl llarga.

En aquest moment, quan ja pensàvem que estàvem acabant, va passar per allà la propietària del grup tragaluz (del que forma part el Hotel Omm) i ens va portar una ampolla Magnum (1.5l) del Celler del seu germà, concretament un vi de la DO Penedès – Can Ràfols dels Caus (Un Reserva especial 1998). El color de vi és rubí. L’aroma és complexe, a fruita madura però molt especiat (cacau, vainilla, fum de tabac), un toc de pebrot de llauna (que ens el dona el Cabernet Sauvignon). En boca tenim una sensació de volum però que deixa un sabor fresc, tot i que és càlid des del punt de vista de l’alcohol.

Com podeu imaginar la jornada va estar magnífica i a més ens va posar unes croquetes al final per omplir una mica la panxa, unes eren de pernils i unes altres de ceps. Les dos… Boníssimes!!!