Fem una copeta de vi al Calaix de Sastre a Falset?

Aquest cap de setmana com ja sabeu, he estat pel Priorat fent una mica d’enoturisme, i aquest cop no tant de veure cellers, sinó més de disfrutar del vi d’altres maneres. Ja us he parlat del Castell del Vi i ara us parlaré de que podeu fer per la tarda si esteu per Falset o aprop d’allà.

A la plaça de la Quartera, gairebé al costat de l’Ajuntament, podem trobar un bar que es diu Calaix de Sastre. Aquest Bar, està atès pel Paco (que també té l’allotjament enoturístic Mas Figueres) i el local està molt ben cuidat.

És un local petit, però amb força taules on poder pendre una beguda, però amb una bona carta de vins, els quals es poden demanar a copes, o bé, tota l’ampolla. En ampolla té bastantes referències totes elles de la comarca, i de preus assequibles (no val la pena tenir ampolles que no tindran sortida en un bar com el seu). A copes, acostuma a tenir un parell d’ampolles obertes de negres i una de blanc on poder escollir, i les referències a copes les va variant conforme es van acabant les ampolles obertes.

La decoració del local també em va agradar molt, ja que té tota una paret plena de tapes de caixes de vins, molts d’ells molt reconeguts. I en una altra paret hi té diferents quadres de Isabelle Meyer que estan fets amb productes derivats del vi.

A més a més, a part del vi, també es pot pendre un cafè, cervesa, infusions… i per acompanyar-ho té petits plats de tapes o entrapans.

L’obertura és pel matí i després per la tarda a partir de les 7 i fins a la matinada els caps de setmana, ja que a la nit passa a ser un bar de copes.

Es curiós que un lloc com Falset on tot és vi, no hi hagin llocs per poder pendre una copa de vi tranquil·lament, aquí el Paco ha tingut força visió de negoci, ja que una persona que va al Priorat a fer enoturisme i s’hi queda a dormir, segurament, per la tarda voldrà fer una copa de vi i possiblement anirà a la principal població de la comarca, que en aquest cas es Falset.

A més a més al Calaix de Sastre també fan per donar a conèixer el vi de la zona, i els diumenges a la tarda (si, si, perquè és el dia més fluix de la setmana i per a que hi vagi la gent de la zona), fan un tast amb un celler de la zona, el qual, porta tres dels seus vins i l’enòleg el va comentant d’una forma distesa. Pel que ens va comentar el Paco, s’hi estan una mitja horeta amb cada un dels vins i no ho fan gens tècnic per poder arribar a tothom i que la gent que no entèn gaire del món del vi no s’hi senti incòmoda. Per exemple, aquest diumenge passat tenia a Orto Vins, quina llàstima no haver-hi pogut anar, però era massa tard per després tornar a Barcelona.

Així que ja sabeu, si passeu per Falset, és un lloc més que recomanable.

Presentació de Cava Berdié a la Fàbrica Moritz

Aquesta setmana vem tenir l’ocasió d’anar amb la Ruth a la presentació que Cava Berdié va fer a la Fàbrica Moritz del seu spot de Nadal.

La presentació es va fer a una sala de la planta baixa on hi havia tot de cadires per poder visualitzar el video i després una sèrie de tauletes als laterals on estaven exposats tots els productes de Cava Berdié.

Al arribar a qui primer et trobaves era a la Montsa Jovani, una dels tres germans que integren Cava Berdié, que va pendre nota de les que arribàvem i es va alegrar molt que vinguéssim a compartir aquesta presentació amb ells i ens ha recordat que hem d’anar a fer-los una visita, que per descomptat que farem.

Vem estar esperant una estona a que anés arribant la gent, tot prenent una cervesa que ens han posat els de la Moritz.

Finalment, en Xavier Ayala, sommelier del Bar a Vins de la Fàbrica Moritz, ens presenta a l’espai, parlant del que podrem tastar al final de l’acte i finalment ens introdueix al Robert Jovani, un altre dels germans que formen Cava Berdié.

En Robert, d’una forma molt amena, ens explica com surgeix l’spot i el perquè dels protagonistes. Així sabem, que tant els protagonistes de l’spot, com aquells que estan darrera són gent molt propera a ells i que sempre des dels seus inicis (ara just fa 6 anys) els ha ajudat a tirar a endavant ja que creuen totalment en ells.

Ens presenta a els tres protagonistes de l’spot, començant per en Xavier Ayala sommellier del Bar a Vins i de pas també ens explica l’estreta col·laboració que han tingut sempre amb la Fàbrica Moritz que inclús els ha permès filmar allí.

Per una altra banda també ens presenta a Dani Garcia que té la botiga Art de Vins, molt propera al Bar a Vins. En Robert ens diu que per ells en Dani és com un germà més i que sempre ha estat amb ells.

I el tercer protagonista és l’Alexis Peñalver, el xef del restaurant La Pubilla que està al barri de Gràcia i una de les seves principals característiques són els esmorzars amb forquilla.

Un cop coneguts els protagonistes de l’spot també ens han anat introduint a tots els que hi han col·laborat per fer-lo, incloent-se a ells mateixos i inclús ha agraït a tots aquells que estem a les xarxes donant a conèixer el món del vi i del cava.

Amb totes les presentacions i agraïments fets, ja hem pogut veure l’spot, fet d’una forma que els caracateritza totalment a ells, molt sencill però que realment arriba, us deixo el link per si el voleu veure ja que crec que val realment la pena:

http://vimeo.com/55197785

Després del video, ja hem pogut fer un tast d’alguns dels seus productes, de fet jo personalment he pogut tastar el Cava Amor, que m’ha sorprès gratament, i el seu vi Mysti de la DO Montsant. Tot això acompanyat d’uns petits furs salats fets per la Fàbrica Moritz, tots ells molt bons també.

Realment una presentació molt ben feta, al igual que el seu spot. Gràcies per comptar amb mi!!

Probant el Tondeluna a Logroño

Durant la última visita a La Rioja, vem tenir la ocasió de poder anar a sopar al Tondeluna, el restaurant que ha obert Francis Paniego amb la seva dona a Logroño. Francis Paniego té un restaurant a Ezcaray que és El Portal al Echaurren, que tenen una estrella michelin.

El concepte del restaurant és diferent a d’altres, per començar no són taules separades, sinó que són taules llargues on pots coincidir amb altres comensals que no coneixes de res. En el nostre cas com erem 8 doncs vem tenir la taula per nosaltres sols.

Per un altre banda, el tipus de menjar és més estil platets, així que com podeu suposar vem disfrutar moltíssim.

Entre tots vem demanar 4 menús Estoy Atondelunado que consta en demanar 7 plats (salats o dolços) a compartir entre dos persones, el preu per persona són 25€.

Com havíem de triar 28 plats, els vem distribuir de la següent manera (repetint-ne alguns):

– Croquetas de la mamá de Francis
– Iogurt de formatge
– Patates braves en honor a Sergi Arola
– Rissotto lligat amb llàmines de sèpia
– Pasta fresca amb verduretes
– Magret d’ànec
– Mini hamburgueses

i de postres:

– Torrijas
– Xocolata amb oli i sal

Tot això ho vem acompanyar d’un vi que vem portar (prèviament havíem trucat per preguntar si podíem portar el nostre propi vi i ens havien dit que si), concretament ja que havíem fet la visita a Bodegas Muga, vem comprar entre tots un Magnum de Prado Enea per compartir-lo amb el Pedro de Bodegas Urbina i realment estava espectacular. I quan el vem haver acabat, vem demanar el criança de Bodegas Urbina que també va estar molt rebé.

Quina llàstima no tenir el Tondeluna a Barcelona, perquè us asseguro que repetiria ja que em va agradar moltíssim!!

Finca Arandinos – Enoturisme en estat pur

L’últim dia de la nostra estada a la Rioja, vem tenir l’ocasió de visitar un projecte enoturístic molt interessant. Finca Arandinos és un hotel de 14 habitacions, amb spa, restaurant i bodega que porta oberta 4 anys al costat de la localitat de Entrena a molt poca distància de Logroño.

Evidentment, ja que hi vem anar, vem aprofitar per fer una visita complerta, es a dir, visita a la Bodega, visita a l’hotel i dinar al restaurant.

Vem començar amb la visita a la Bodega tot tenint en compte que estan en un balcó sobre el riu Ebre a 610m d’altitud, orientada nord, nordest de manera que a les 6-7 ja comença a fer ombra. Tenen 15ha amb 27 parceles que segun van pujant tenen sòls més complexes i per això no fan servir el vi de les parts baixes, ja que, el sòl d’aquesta part té molta disponibilitat d’aigua i això dóna uns vins molt aquosos. La verema els hi dura molt ja que busquen la maduració dels raïms a cada parcel·la.

Tenen una bodega molt funcional i còmoda per elaborar i vem anar veient tan on fermenten els vins, com les barriques o inclús on embotellen. A continuació, ja vem passar a la sala de tast que realment és molt xul·la on vem poder tastar els dos vins que de moment estan fent:

Viero 2009 – Té un aroma persistent però no intens, amb un punt de mel, platan o pinya i un punt d’ametlla verda que ve de la fusta. En boca una sensació de sedositat, amb dolçor al principi, i acidès i una mica d’amargor.

Finca de los Arandinos 2009 criança – És un 20% garnatxa i un 80% tempranillo. En nas molt elegant, fusta, maduixa, un punt mentolat i regalèssia. És més aviat un vi de menjar que no de catar.

Un cop catats ja vem passar a l’hotel i ja l’hem pogut començar a veure. En total tenen 14 habitacions, de les quals 9 + 1 junior suite són disenyades per David Delfin i les altres 3 + 1 junior suite dissenyades pel mateix arquitecte de l’edifici, Javier Arizcuren. Les Estàndars de David Delfin, la veritat és que són molt originals, ja que el bany es va muntant, o més ben dit quan entres no veus res del que serà el bany i el pots anar muntant en mòduls.

A més, també ens van ensenyar l’spa, que tot i ser petit, té de tot i la veritat és que ens van venir ganes de poder-lo probar 😉

Per acabar amb la visita, ja vem passar al restaurant Tierra on vem poder degustar el Menú Tierra que teniu a continuació.

De primers vem fer un pica pica entre tots, per poder tastar més d’un plat i els segons ja cadascú va demanar el seu. Realment, tot estava boníssim. Un restaurant que val molt la pena.

Com podeu veure, us projecte enoturístic plenament que cumpleix tot el que es pot demanar, i on s’hi pot fer una estança d’allò més complerta, vamos, que m’han quedat ganes de poder fer aquesta estada!!

Un carrer per perdre-s’hi – Calle Laurel de Logroño

Durant la meva estada a la Rioja durant el mes de Maig tot fent el Workshop (que prometo aniré publicant els posts corresponents), vem tenir un Workshop alternatiu gràcies a la Isabel i el Diego que ens van organitzar un seguit d’activitats per quan acabàvem el Workshop oficial.

Estan allotjats a Logroño, evidentment, no ens podíem perdre la Calle Laurel i voltants, on ja ens hi van portar la primera nit.

En aquest carrer i els carrers propers (que es troba al centre mateix de Logroño), s’hi poden trobar infinitat de restaurants i bars. Que s’ha de fer??? Doncs molt sencill, anar entrant a diferents bars on probar la seva especialitat i clar, evidentment cada una de les tapes ha d’anar acompanyada d’una copa de vi.

Us he de dir, que el primer dia era difícil seguir el ritme de la Isabel i el Diego, pero a mida que van passar els dies i hi vem tornar (crec que en total hi vem anar 3 vegades) ja els hi vem anar agafant el ritme.

Entre altres especialitats, vem poder provar:

– Champi (una pila de champinyons a sobre d’una llesca de pa, sencillament boníssim!!)
– Matrimonio al Blanco y Negro (una entrepanet amb pebrot, anxova i boqueró)
– Tio Agus (un entrepanet amb una carn com de pintxo que estava delición)
– Zapatillas (una mena de bikini amb pà de pagès i pa amb tomàquet)
– Granissat de vi a la Taberna del Tio Blas (cal dir que és?)
– Las Quejas (un entrepanet de pernil i formatge fos, mmm)
– Solomillo al foie a La Anjana (que dir d’aquesta tapa??)
– Unes mini-hamburgueses a Juana la Loca
– i……
– Entrecot a la Capilla (tapa d’entrecot amb patates i pebrotets, mmmmmm com us ho diria?? Fantàstic!!)

Aquest és un petit resum del que vam tastar, però veient les fotos… no us venen ganes d’anar-hi?? jo hi aniria ara mateix si ho tingués aquí al costat!!

Un #tastasport molt especial amb l’Hostal Sport i el Celler Scala Dei

Fa un parell de setmanes, em van convidar a participar al #tastasport o més concretament, a un esmorzar i twitts organitzat per l’Hostal Sport amb la col·laboració del Celler Scala Dei i la Cooperativa Falset Marçà. I jo evidentment encantada hi vaig anar.

La jornada va començar amb la trobada de tots a l’entrada del restaurant de l’Hostal Sport i ja conèixer la gent que participaria en el #tastasport, tots relacionats amb les xarxes socials.

La Marta Domènech, gerent de l’Hostal Sport i quarta generació d’una familia que sempre ha estat en aquest hostal, ens va rebre i ens va portar a una taula del restaurant per poder disfrutar d’un esmorzar amb forquilla, allí hi vem podem observar com es conjuga la modernitat amb la tradició, on per exemple les taules tenen unes estovalles de quadres vermells que donen molta calidesa al restaurant i el fa molt acollidor.

Abans d’escollir res, ens vem presentar tots i així poder iniciar converses molt interessants sobretot sobre el territori o l’enoturisme. La carta va fer que ens costés decidir que volíem per esmorzar, i tornar així a la tradició catalana de l’esmorzar amb forquilla de tota la vida (que és això d’esmorzar només un cafè amb llet i una pasta?). Entre d’altres coses hi havia les típiques torrades amb embotit, però també llonganissa al estil del Priorat fregida amb alls i olives negres i tomàquets, butifarra negra fregida amb mongetes del ganxet, tomàquets i alls o fins i tot bacallà fregit amb tomàquets, alls i mongetes del ganxet.

“Busquem autenticitat al Priorat i a l’Sport hem apostat per mantenir la tradició a la cuina” Marta Domènech

Evidentment tot estava d’allò més bo i ens va costar decidir. Amb el plat ja al davant, ho vem acompanyar d’un Castell de Falset 2006 de la Cooperativa Falset Marçà, un vi que acompanyava a la perfecció el nostre esmorzar amb forquilla.

Durant l’esmorzar, vem seguir parlant de temes relacionats sobretot amb el territori, on tant la Marta, com el Ricard Rofes (enòleg de Cellers Scala Dei) tenen les idees molt clares, i també tenen molt clar quin tipus de enoturista els hi interessa. El Priorat està molt proper a la Costa Daurada, però molts dels turistes que van a la Costa Daurada, realment no interessa que vagin al Priorat, ja que no hi deixen res.

“L’enoturisme aporta la venta directa i la possibilitat de repetir” Ricard Rofes

Personalment, crec que tot i lentament, les coses s’estan començant a fer bé al Priorat, però tot i així faltaria que s’uníssin més entre ells, tot i que podem veure col·laboracions com per exemple la que vem poder viure en el #tastasport entre l’Hostal Sport i el Celler Scala Dei.

“Vinya i olivera van lligades pel que molts cellers fan la seva marca d’oli”

Amb la panxa plena, però sembla que no suficient, la Marta ens va oferir cafès i postre, i compartint-lo vem tastar el Menjar Blanc, un plat típic de la zona, que realment estava molt bo!!!

La conversa era molt interessant però… se’ns feia tard, així que la Marta ens va ensenyar les zones comunes de l’hotel, on destaca el jardi que tenen i les sales, una d’elles amb volta catalana realment impressionant.

Anant ja malament de temps vem agafar els cotxes per anar cap a Scala Dei. Els paisatges que podem anar disfrutant tot anat de Falset a Scala Dei està tot ple de petits costers amb vinyes. Realment impressionant!!! Entre l’hostal i els paissatges, fa que pensis…

“Vull quedar-me un cap de setmana per aquí!!!.. o fins i tot una setmana!!”

Un cop som a Scala Dei, visitem el Celler Scala Dei on ens comença la visita el Ferran Mestres, un dels dos germans que sempre fan les visites al Celler Scala Dei i que a més ha escrit el llibre El Curiós món dels vins del Priorat (llibre molt recomanable de llegir si un vol saber més sobre el Priorat i els seus vins).

En Ferran en una sala del Celler (que formava part de la cartoixa), des d’on es veuen unes bones vistes i a més té una terrassa molt maca, ens explica l’història del priorat d’Scala Dei i de com es va fer el Celler (no em posaré a explicar-ho ja que segur que cometria errors i ho podeu trobar en el llibre que us he referenciat), tot això acompanyat d’un power point amb imatges que et fa que sigui d’allò més amè i entretingut (sempre agrada saber anècdotes oi?).

Amb tota la introducció històrica del Ferran ja vem passar a visitar el Celler de la mà del Ricard Rofes, i com vem tenir la sort que estaven veremant encara, tenim la ocasió de veure raïm en fermentació en un trull, o microvinificacions en una bota de roure.

Per finalitzar la visita vem passar a l’edifici on tenen la botiga i la sala de cates, per poder tastar els seus vins. Actualment, estan fent tres vins negres, el Negre 2011, el Prior 2009 i el Cartoixa 2007 i a part han començat a fer tres vins més (que encara no estan a la venta) de garnatxes de diferents finques que es troben a diferents alçades i tenen diferents sòls. Doncs…. hem tingut la ocasió de poder tastar el 6 vins!!! i realment, les tres garnatxes tenen aromes i gustos totalment diferents (sembla que haurien de ser iguals per ser la mateixa varietat oi?).

Les característiques dels vins que estan comercialitzant són:

– Negre 2011: el que busquen amb aquest vi és frescor i franquesa i que sigui un vi fàcil de beure però que representi el priorat. És un vi jove, bo per fer a copes que té un 80% de garnatxa.
– Prior 2009: en aquest vi volen ensenyar el que és un vi del priorat, té un 50% de garnatxa, un 30% de cabernet i un 20% de carinyena i un toc de syrah.
– Cartoixa 2007: aquest vi està basat en la garnatxa bàsicament de vinyes velles (50-70 anys). Té un 60% de garnatxa, 30% carinyena i una mica de cabernet i de syrah. Per aquest vi, cada vi s’envelleix per separat i al final fan el cupatge sempre seguint una linea. Té uns 18-24 mesos de criança però no es nota molt perquè fan la criança en volums grans per a que no es noti el gust de fusta. En aquest vi si que es nota la mineralitat del vi i dels costers.

Amb les magnífiques explicacions del Ricard Rofes enòleg del Celler Scala Dei, vem disfrutar de tots els seus vins i com són vins que obren la gana, vem decidir alguns de nosaltres tornar a l’Hostal Sport per dinar-hi.

Allà la Marta (que se n’havia hagut d’anar) ens torna a rebre, per oferir-nos el menú que tenen, on disfrutem moltíssim, jo particularment vaig demanar els canelons cassolans (que estan boníssims!!, si hi aneu els heu de probar!!) i calamarcets a la planxa i de postre… Tiramisú!!! tot això acompanyat del vi blanc d’Ètim (que crec que ja l’havia tastat, però aquest cop em va sorpendre gratament!).

Durant el dinar al igual que a l’esmorzar disfrutem d’una conversa d’allò més interessant i aprenent molt uns dels altres. Evidentment la sobretaula es va allargar molt i el temps ens va passar volant, però la conclusió del dia per mi és:

Una jornada espectacular on vaig tenir l’ocasió d’apendre moltes coses i conèixer gent molt interessant. Moltíssimes gràcies a la Marta de l’Hostal Sport, al Ferran i el Ricard del Celler Scala Dei i a Ètim per oferir-nos els seus vins!!!

Inauguració del Bar-a-Vins

El dilluns vaig tenir l’ocasió d’anar a la inauguració del Bar-à-Vins de Moritz juntament amb la Ruth, així que us relato com va anar i que hi vem poder tastar (tant de vi com de menjar).

Només arribar, a les afores de la Fàbrica Moritz ja hi havia un munt de gent amb molta espectació.

A l’hora que ens havien citat en van anar deixant passar tot donant-nos un passaport amb les diferents etapes que Moritz va fer d’Alsàcia fins a Barcelona i on s’hi podia veure els vins i tapetes que més tard podríem tastar.

També al entrar, ens van fer una fotografia amb un porró (símbol d’aquest Bar-à-vins).

La inauguració, no es va fer en el que serà el Bar-à-vins ja que l’espai és massa petit per la quantitat de gent que hi era invitada, així que, ens van dirigir cap a una sala que estava al sòtan al costat d’on tenen els dipòsits de la cervesa que fan èn la mateixa fàbrica.

Només entrar a la sala on es feia la presentació ja ens van donar una copa de vi d’Alsacia i una mini quiche.

Passada una estona ja van fer la presentació en si. Primer va parlar l’Albert Castellón, director general de Moritz. L’Albert, va fer la presentació del que serà l’espai del Bar-à-vins i sobretot va donar molta importància a voler democratitzar el vi, és a dir, fer-lo accesible a tothom, per això tenen com a logo el porró com una transgressió sense trencar amb el rigor. També ens va parlar de que també volen que el vi i la cervesa siguin complementaris i companys de viatge.

A continuació va parlar el que serà el cap de Sumillers a càrrec del Bar-à-vins, el Xavier Ayala, que també és el president de l’associació de sumillers. Ell ens va parlar que tindran entre 400 i 500 vins i que l’objectiu és apropar el vi al consumidor final, per això tindrà una selecció de 40 vins que es podrà pendre a copes, o fins i tot fer només un tast.

Finalment, ens va parlar el Jordi Vilà, per parlar-nos de la gastronomia del Bar-à-vins que estarà basada en formatges, embutits, assortits, petits furs salats, així com petits tastos, llaunes i cassoletes per acompanyar els vins que hi poguem trobar.

Amb tota aquesta informació, ja se’ns va donar pas a poder probar tota la Ruta que Moritz va fer d’Alsàcia a Barcelona, amb 10 parades corresponents a 10 vins i 10 tastos per acompanyar que estaven descrits en el passaport que ens havien entregat, a continuació us deixo tot el que vem poder tastar:

1. Alsace
Trimbach (Cuvée des Seigneurs de Ribeaupierre, 2005 – Gewurztraminer)
Mini Quiche Lorraine

2. Bourgogne – Chablis
Patrick Piuze (Terroirs de Fleys, 2011 – Chardonnay)
Gougères d’anguila fumada i crema agra

3. Bourgogne – Côte de Beaune
Domaine de Montille (“Les Grèves” Premier Cru, 2006 – Pinot Noir)
Boeuf Bourguignon

4. Beaujolais – Morgon
Domaine Foillard (Côte du Py, 2011 – Gamay)
Panellet de pollastre de bresse

5. Côtes du Rhône – Côte Rôtie
Domaine Gerin (Champin Le Seigneur, 2009 – Syrah)
Paté de caça

6. Provence – Bandol
Chateau Pibarnon – Rouge (Chateau Pibarnon, 2006 – Monastrell)
Broqueta de Tomàquets i olives a les herbes provençals

7. Languedoc – Rousillon
Domaine de la Rectorie (Cuvée Léon Parcé, 2010 – Garnatxa)
Peres al vi amb crema de formatge

8. Empordà
Celler Martí Fabra (Masia Carreras, 2011 – Carinyena Blanca)
Pà amb tomàquet i embotits

9. Alella
Quim Batlle (Cupatge, 2009 – Pansa Blanca)
Fetge de Rap

10. Barcelona
Vi-rra Moritz
Fleischwurst Llonzat (la mortadela alemana)

Com podeu veure la inaguració va ser espectacular, i ara només em resta poder-hi anar per poder tastar el que amagava aquesta carta…

Un restaurant amb molt d’encant a Barbastro – La Bodega del Vero

Aquest cap de setmana que he estat pel Somontano amb la Ruth, la Marina i la Isabel, he tingut l’ocasió de tornar a anar a La Bodega del Vero, un restaurant amb molt d’encant on et tracten molt bé i es menja genial, ara no us espereu un restaurant ja que és totalment diferent.

El restaurant es troba a una antiga bodega al sotàn d’un edifici que a la planta baixa té una botiga d’on treuen tots els ingredients pels plats del restaurant.

En aquest sotàn, hi ha tot de taules no molt grans i cada una d’un tamany diferent i tot està iluminat amb llums molt tènues i a les taules amb espelmes.

A l’hora de triar no tenen carta, sinó que el mateix cambrer et diu que pots pendre en aquell dia, tant els entrants com els segons plats, la veritat és que el que ens va recitar tenia tot una pinta…. Com que no teníem molta gana vem demanar tres entrants per les tres, però us asseguro que no vem quedar gens amb gana.

De tot el que hi havia per escollir (haureu d’anar per saber que us ofereixen, ja que crec que en funció del dia va canviant), ens vem quedar amb:

– Tomàquet rosa de barbastro amb ventresca
– Taula d’embotits ibèrics
– Taula de formatges

No cal que us digui que tot estava espectacular i uns plats d’allò més abundats i super ben presentats com podeu veure a les fotos.

Nosaltres no vem demanar postres, però ho vem escoltar en una altra taula i també tenien una pinta….

Amb el cafè final portaven pastetes també super ben presentades!!!

Com podeu suposar us ho super recomano!!!!!

Bruixeria, Vi Morgon i Poulet au poireau en la quarta parada al Bar-à-vins de Moritz

Aquesta setmana he tornat a tenir l’ocasió d’anar a la quarta presentació del Bar-à-vins de Moritz per seguir el recorregut de Louis Moritz de la seva Alsàcia natal a Barcelona.

La quarta parada era a Beaujolais, i en Jordi Creus ens ha començat la presentació situant-nos a Lyo, que es troba just a sota de la zona del Beaujolais, dient-nos que podria relacionar aquesta ciutat amb Barcelona a través d’en Joan Gamper que en el seu camí de Suïssa a Barcelona, va estar vivint a Lyo i que més tard la Fàbrica Moritz va ser seu social del Futbol Club Barcelona.

Però no, ha dit que no faria servir aquesta relació, sinó que relacionaria Lyo amb Barcelona a través de la bruixeria en els segles XVI i XVII.

A Europa durant aquells segles, hi havia centenars de dones que eren bruixes i segons el poder tot el que passava de dolent era culpa seva. Elles a més es reunien en aplexs o akelarres que sempre es feien en zones rural amb abundància d’aigua i allí s’invocava al diable. Per aquestes raons se les va començar a caçar. Quan en localitzaven a una sempre se’ls feia un judici que podia ser eclesiàstic o civil, però en els dos casos sempre se les torturava per a que diguessin més noms i complices. Molts d’aquests judicis, acabava en sentència de mort i si se l’havia jutjat per l’esglèsia, se les cremava i si en canvi se l’havia jutjat pel civil se les penjava. Ara si, tant una cosa com l’altre sempre es feia en una plaça pública.

A Lyo, Nicolas Remy va publicar un manual de caçadors de bruixes (va enviar al patíbul més de 1000 dones), ell era el més gran caçador de bruixes, magistrat i tenia veta literària, ja que havia escrit noveles i també llibres de poesia. Remy va acabar els seus dies en la seva casa de camp llegint.

Aquí Catalunya vem tenir en Joan Malet, un morisc que tot i tenir poques similituds amb Remy, ja que era fuster i analfabet, també es dedicava a caçar bruixes. Ara, el final de Malet va ser molt diferent que el de Remy, ja que mentre Malet es va dedicar a caçar bruixes de classe baixa no va tenir problemes, però quan va començar a delatar dones de classe alta, llavors la inquisició el va arrestar i el va jutjar per bruixot. Així que va acabar els seus dies cremat en una plaça de Barcelona.

A continuació en Xavier Ayala ens ha presentat el vi que anàvem a catar. Aquest cop tot i que la zona és el Beaujolais no hem tastat un vi d’aquesta zona, ja que són vins que es treuen la tercera setmana d’octubre i ara a l’Agost ja no estan en la seva màxima plenitud (seria l’equivalent al nostre Vi Novell). Així que el vi que hem pogut tastar és d’una zona molt propera a Beaujolais, concretament a Morgon, i allí hi ha un únic propiertari.

El Morgon 2010 que hem pogut catar és un garnatxa 100% d’un color mitg baix de poca intensitat. No té massa taní degut al clima fred constant del nord que fa que la maduració sigui molt més lenta. A nivell d’aromes té una sensació vegetal que inclús pot recordar al tè negre.

La cocotte que ens presenta el Jordi Vila, és un Poulet au Poireau, és a dir un pollastre amb crema de porro on denota la típica cuina francesa de cuinar amb nata.

Realment tant el vi com la cocotte estaven d’allò més bons, així que us recomano que durant aquesta setmana us hi aproveu i ho cateu, perque val realment la pena!!!

Tercera Parada de Louis Moritz – Borgonya Cotê d’Or

Aquesta setmana vem tenir l’ocasió de tornar a anar a les presentacions que fan al Bar-à-vins on presentaven la tercera de les etapes de Louis Moritz en el seu viatge de la seva Alsàcia natal a Barcelona.

La Tercera Parada era a Borgonya Cotê d’Or i com la setmana passada ha començat a parlar l’historiador Jordi Creus.

Avui, ens ha relacionat la Borgonya de la zona de la Cotê d’Or i més concretament la seva capital Dijon, amb Catalunya, a través del Bandolerisme. El bandolerisme tal i com el coneixem comença al segle XV a llocs com Alemanya, al Llenguadoc o la Borgonya. Més tard s’estén al mediterrani i a Catalunya pren molta força. Quan pensem en bandolerisme i Catalunya pensem en Serrallonga.

Joan Sala era un pagès que es va casar amb Margarida Tallades pubilla del Mas Serrallonga d’on Joan pren el nom. Degut a que eren molts a la familia i que havien de sobreviure d’alguna forma, va començar a fer petits robatoris, fins que un veí Miquel Barfull el va delatar i quan el van venir a detenir va haver de fugir a la muntanya i es va refugiar a les muntanyes.

El van detenir juntament amb la seva companya Joana Massissa al ser delatats per un company. El van portar a Barcelona on després de ser interrogat fent servir una munió de tortures el van executar de la manera més bèstia que van trobar.

A continuació el sumiller ens ha presentat el vi que podríem tastar, aquest cop és un negre, especificament un Pinot Noir característic de la zona. És la varietat de la delicadesa , amb un colo no massa pujat que es gaudeix olfactivament, on podem trobar olors a violeta, cirera i també a espècies, sobretot a incens o pachuli. És un vi fermentat en botes de menys d’un any i és relativament jove ja que és un 2010. Concretament, és un Marsannay Clos du Roy.

Per acompanyar aquest vi de la Borgonya, el xef Jordi Vila ens ha preparat una cocotte de Boeuf Bourgignon, un estofat de bou a partir de la carn marinada amb el vi de zona. És un guisat gustós i potent acompanyat de pastanagues per donar-li un toc dolç.

Al igual que la setmana anterior, la presentació ha estat molt bé i el plat i el vi no cal dir-ho, genials!!

A veure si hi puc tornar a anar a una de les presentacions ja que estan d’allò més ben fetes.

Ahhh recordeu que si voleu tastar el vi i la cocotte teniu tota la setmana fins dilluns que ve de 20:00 a 0:00.