Un celler familiar amb molta història – Otto Bestué

Amb comparació amb la visita del matí pel Somontano, Irius, aquesta va ser una visita totalment diferent, potser les instalacions no són tan espectaculars, però, el tracte ha sigut molt millor. Evidentment, no és el mateix que et faci una visita una persona contractada per l’empresa, que el que treballa per tirar-la endavant i de qui depèn que tot surti bé.

En aquesta zona antigament, era zona on es plantava vinya, cereal i oliveres, el vi, era per autoconsum i només el que sobrava el venien. Ells el 1999-2000 fan les noves instalacions i deixen de vinificar a les instalacions d’Enate d’on és la seva familia de de 1640. Ho han fet sempre com a mitjà de vida.

Tenen 35ha de vinya (cabernet sauvignon, merlot, tempranillo, syrah i chardonnay) que vinifiquen en les noves instalacions i per les quals fan servir el filtrat per terres que ens ha semblat molt curiós i que la veritat no sabria molt bé com descriure-ho, així que us deixo la foto per a que veieu amb què es fa.

Els vins negres els hi posen taps de suro, mentre que els vins joves (rosat i blanc) els hi posen taps de rosca ja que no els hi interessa que evolucionin.

Les fotografies que fan servir tant a les ampolles com a les capses, són de Faustino Villa Subías un fotògraf del Somontano nascut a principis del Segle XX i que Otto Bestué va demanar a la diputació poder fer servir les seves fotografies sobre el treball en el camp per a il·lustrar els seus vins.

Un cop feta la visita, hem pogut catar els seus vins, el rosat fet amb tempranillo i cabernet, el Finca Rableros amb 6 mesos de barrica i 6 mesos d’ampolla fet amb cabernet i tempranillo, i també el Santa Sabina amb 1 any de barrica i 1 any d’ampolla amb les mateixes varietats.

La veritat és que els vins estaben d’allò més bons i la visita molt bé.

Sers, una visita totalment recomanable al Somontano

Si m’hagués de quedar amb una de les tres visites que vem fer al Somontano el cap de setmana d’Agost amb la Marina, la Ruth i la Isabel, seria la de Sers, la veritat és que en Pablo ens ha tractat com si fossim de la familia i la visita ens ha encantat. Només us diré que hem arribat a les 12 i hem sortit d’allà a quarts de 4.

Són un celler petit que produeixen unes 30-35000 ampolles de 6 vins en total i que veremen a mà.

Van començar el 2006, tot i que havien començat a plantar el 1999 sense idea de fer celler, sinó que venien el raïm a Viñas del Vero fins el 2005, que com que els hi posaven molts problemes, van decidir fer el Celler. Treballen amb Cabernet, Merlot, Syrah, Parraleta (varietat autòctona del Somontano) i Chardonnay.

El nom de la bodega prové del vent que hi ha per la zona, el Cerç o Cierzo que allí li dieun Sers. I de fet, a tots els seus vins, cada any li posen la força que tenia aquest vent.

Ells elaboren per separat el vi flor del vi premsat i al gener o febrer si els dos vins es compensen, llavors els barregen.

Un cop hem vist el celler, el Pablo ens ha portat a la vinya, on hem pogut observar i catar com estava la maduració del Syrah, el Merlot i fins i tot la Parralleta.

A part, de poder disfrutar d’una bona passejada per la seva finca i veure les diferents parceles que tenen.

La veritat és que ha sigut molt instructiu i m’ha agradat moltíssim poder probar el raïm agafat directament de la vinya i notar les diferències entre una varietat i una altra.

Una de les avantatges que tenen, és que en aquest poble (Cofita) són els únics que elaboren vi, pel que no han de patir per si passa alguna enfermetat de la vinya provinent de parceles que no són seves, i per tant ho poden tenir tot molt més controlat.

Quan hem tornat cap al Celler, la seva dona ens ha ensenyat la casa rural que tenen, Casa Canales, que està posada amb molt de gust i venien ganes de quedar-s’hi i disfrutar més del cap de setmana.

Evidentment, no ens en podíem anar sense catar els seus vins, així que el Pablo ens ha donat a catar:

– Sers blanqué: Chardonnay on una part ha fermentat en barrica, el nom de blanqué prové de blanc que és com es diu en aquesta zona.
– Sers primer: Syrah sense barrica, anomenat primer perquè és el primer que surt
– Sers singular: Parralleta amb 5 mesos de barrica per a poder treure-li l’acides d’aquesta varietat. El nom de singular és degut a la singularitat d’aquesta varietat.
– Sers temple: fet amb Cabernet, Merlot i Syrah i amb 6 mesos de barrica, és el seu criança. S’anomena temple ja que l’edifici de la casa rural és de l’època dels templaris.
– Sers Reserva: amb un any de barrica i 2 d’ampolla.

Aquest últim, ens ha sorprès ja que ens l’ha fet maridar amb melò i la veritat és que la combinació quedava d’allò més bé!!!

La visita ha estat fantàstica i només queda per posar-bos uns versos que hem pogut veure només entrar a la sala de cata:

Sólo viñedo propio.
Sólo 12 hectáreas en las mejoras fincas.
Sólo viñas trabajadas con el respeto que nos merece la tierra.
Sólo viñas que saben de sol, de lluvia, de hielo y de viento.
Sólo?

Un celler de ciencia ficció – Irius

Durant el cap de setmana que vem passar al Somontano amb la Ruth, la Marina i la Isabel, vem anar a veure el Celler Irius que es troba a la carretera cap a Barbastro poc abans d’arribar-hi.

Realment l’edifici fet per Jesus Maria Pascual és espectacular i ja des de la carretera et quedes amb la boca oberta. És un edifici fet amb acer i vidre que molta gent diu que té forma de papallona. L’edifici està rodejat de 155 ha i a part en tenen 200 més repartides pel Somontano. La primera collita la van fer el 2003.

Tot començant la visita ens porten a una sala de projecció on ens posen un video per ensenyar-nos com fan la verema i ja allí ja comencem a veure que aquell Celler està proveit de la més alta tecnologia, el video hi ha moments que sembla una pel·lícula de ciencia ficció.

Sortint del video ens porten a la sala on fermenta el vi i aquí ens han explicat que la verema sempre la fan de nit per agafar el raïm a la temperatura més baixa i evitar que hi hagin fermentacions descontrolades. Tota la verema la fan amb màquines que ha fan un primer despalillat i deixant així el “raspon” per a que aboni. Els remolcs són en forma de V per evitar que el raïm s’aixafi i a més posen neu carbònica per evitar l’oxidació. A més a més, aquests remolcs vibren per deixar anar el raïm d’una forma més suau.

A la sala de fermentació hi ha unes estructures penjants per on van els OVI (objectes voladors identificats) que són els responsables de transportar el raïm als dipòsits, al igual que també es fan servir per trencar el barret que es forma en els dipòsits, tot agafant caldo de la part inferior i volcant-lo a la part superior.

D’aquí ja hem passat a una sala d’aromes on els tenen separats entre primaris (els que provenen del fruit), secundaris (provinents de la fermentació malolàctica, i per tant només els tenen els vins negres) i terciaris (provinents de la barrica).

Un cop olorats tots els aromes ja hem passat a la sala de barriques on tenen pulveritzadors d’aigua per aconseguir el 80% d’humitat que es necessita per a que les barriques agafin aquesta humitat de l’ambient i no del vi. A més a més la sala la tenen amb música, perquè abans de fer el celler, van visitar un munt de cellers arreu del mon, i a Napa van veure que els hi posaven música ja que diuen que les ones sonores són bones pel vi.

De la sala de barriques on ens han posat un video per poder veure com treballen amb elles, ja hem passat a una zona amb explicacions dels tipus de terreny que fan servir, així com que ho tenen tot dividit amb parceles identificades per GPS. Com podeu veure tot super mecanitzat i controlat.

Finalment hem acabat a la sala de tasts que és preciosa ja que és tota blanca al ser una sala de tasts profesionals.

Allí una altra noia ens ha fet un petit curs de tast mentre tastàvem tres dels seus vins:

Absum varietales blancas 2009 – 60% chardonnay, 25% gewurstraminer i 15% pinot noir i tres mesos de barrica. És d’un groc palla amb irisacions platejades degut a que hi han diferents varietats. Aromes a pinya o poma verda i després de reposar una estona a sucre cremat de la crema catalana.

Absum colección – 100% gewurstraminer amb 4 mesos de bota. Un color més semblant a l’oli d’oliva. Aromes a flors com el jasmí o l’azahar o fruites com els lichies o el pomelo, pasada una estona olora a platan molt madur.

Absum varietales negres 2009 – 50% tempranillo, 35% merlot, 10% cabernet i 5% syrah amb 8 mesos de barrica. Color a cirera amb uns reflexos violàcis provinents del syrah. Aromes a vainilla, mantequilla, regaliz o fruits del bosc, també a pebre o canella o cacau.

La visita jo crec que val la pena més que pel que t’expliquen, per les instal·lacions que són realment impressionants.

Un restaurant amb molt d’encant a Barbastro – La Bodega del Vero

Aquest cap de setmana que he estat pel Somontano amb la Ruth, la Marina i la Isabel, he tingut l’ocasió de tornar a anar a La Bodega del Vero, un restaurant amb molt d’encant on et tracten molt bé i es menja genial, ara no us espereu un restaurant ja que és totalment diferent.

El restaurant es troba a una antiga bodega al sotàn d’un edifici que a la planta baixa té una botiga d’on treuen tots els ingredients pels plats del restaurant.

En aquest sotàn, hi ha tot de taules no molt grans i cada una d’un tamany diferent i tot està iluminat amb llums molt tènues i a les taules amb espelmes.

A l’hora de triar no tenen carta, sinó que el mateix cambrer et diu que pots pendre en aquell dia, tant els entrants com els segons plats, la veritat és que el que ens va recitar tenia tot una pinta…. Com que no teníem molta gana vem demanar tres entrants per les tres, però us asseguro que no vem quedar gens amb gana.

De tot el que hi havia per escollir (haureu d’anar per saber que us ofereixen, ja que crec que en funció del dia va canviant), ens vem quedar amb:

– Tomàquet rosa de barbastro amb ventresca
– Taula d’embotits ibèrics
– Taula de formatges

No cal que us digui que tot estava espectacular i uns plats d’allò més abundats i super ben presentats com podeu veure a les fotos.

Nosaltres no vem demanar postres, però ho vem escoltar en una altra taula i també tenien una pinta….

Amb el cafè final portaven pastetes també super ben presentades!!!

Com podeu suposar us ho super recomano!!!!!

Enate – Maridatge de Vi i Art

A principis de Març i aprofitant una Smartbox que teníem, vem anar a passar un cap de setmana a Aragó, concretament a Uncastillo, en un establiment de turisme rural anomenat Posada La Pastora. Tot i que Uncastillo está més aviat tocant a Navarra, d’anada vem decidir desviar-nos una miqueta i anar cap al Somontano, comarca vinícola d’Aragó que cada vegada ens està captivant més.

Ja que en la nostra estada al Somontano al gener vem visitar Viñas del Vero, doncs aquesta vegada vem decidir anar a Bodegues Enate a veure si ens feien una visita diferent que ens aportés coses noves. I la veritat és que realment la visita a Enate complementa molt bé a la de Viñas del Vero ja que expliquen coses totalment diferents.

La visita costa 3 euros i dura una hora i mitja llarga. Per començar, et posen un video on ens parla de la vinya i el que fan per cultivarla. Explica que primerament preparen el terreny per poder plantar a continuació mantenint la mateixa distància entre ceps i amb una maquinaria que a la vegada que planta el cep també hi posa aigua. Fan un emparrat o calculen el gruix i l’inclinació per a que aguanti el pes del raïm, aquest és pel mètode d'”espaldera” i cordó per poder fer servir la mecanització. El video també explica que la poda que fan a l’hivern a les vinyes de més edat fan una prepoda amb màquines i després ha ho fan manualment amb tisores desinfectades amb alcohol per no propagar enfermetats. Fan servir rec per goteig i no fan servir herbicides, però en canvi arrenquen les males herbes.

Un cop acabat el video ja que ha vingut la noia que ens ha acompanyat tota l’estona i ens ha anat donant explicacions.

Enate, és un projecte familiar, amb una producció d’uns 3 milions d’ampolles com a molt. Les varietats que fan servir són merlot, tempranillo, cavernet sauvignon, shirah de negres i chardonnay i gewurstraminner de blanques.

Un 80% del vi que fan és negre i el raïm prové de 500ha pròpies i 200ha d’altres viticultors. Al costat de la bodega només hi ha una petita parcela de merlot, el reste es troba a la població d’Enate (la bodega està a la població de Salas Bajas), en aquesta petita parcela hi trobem una escultura anomenada “el bosque de hierro” aprofitant les vigues d’una nau que es va cremar. Aquí ja podem començar a veure la relació de Enate amb l’art.

Sempre comencen fent la verema de les varietats blanques (en caixes per no fer malbé el raïm, que posteriorment triaran de forme manual) i ho fermenten a 14-16 graus (igual que el rosat, que el fan amb cabernet sauvignon), la temperatura la mantenen per ordinadors amb camises d’aigua. Són vins joves que després clarificaran i filtraran per a que el vi estigui brillant i al desembre ja s’embotella.

La cava, està a 9 metres de profunditat i tenen un 80% de les botes de roure francès i el 20% restant de roure americà, aquest últim el fan servir únicament per al tempranillo. El seu Chardonnay en barrica fa la fermentació directament a la bota (sempre botes noves de roure francès, que després faran servir per fer els negres) i no en els tancs, en 4-5 dies fa la fermentació alcohólica i a continuació la malolàctica gràcies als llevats, després farà una criança en bota de 6 mesos i 6 mesos més en ampolla. Aquest va ser el primer vi que van fer.

La gama més alta de vins que tenen és el Uno (tant de negre com de blanc) que estan un mínim de 18 mesos en bota de roure francès de gra molt fi. La primera anyada va ser la del 2003.

A la cava també hi trobem ninxos per a aquells clients que volen guardar els seus vins enate a la bodega i assegurar-se així la correcta conservació.

Just abans d’entrar a la cava trobem una zona dedicada a l’art on podem veure per una banda un espai dedicat als quatre elements i per una altra un mural on estan reflexats moltes de les coses i instruments relacionats amb la producció del vi.

També en aquest pis, s’hi troba una petita sala d’aromes on et permet averiguar un dels aromes de cada un dels seus vins.

Finalment per acabar la visita hem entrat a la sala d’exposició de tots els quadres que conformen o han conformat les etiquetes dels seus vins, cada vi que treuen nou li demanen a un artista diferent que els hi faci l’etiqueta i aquesta ja els hi servirà per totes les anyades, excepte el Uno on cada anyada té una etiqueta diferent on el artista fa una sèrie de quadres i finalment se’n tria un. Han fet etiquetes per a Enate artistes com Tapies o Chillida.

Al acabar la visita hem pogut fer una cata on hem pogut provar el Gewurstraminner i el varietals 2004 i extraordinariament un vi dolç que fan i només venen a la botiga de la bodega.

Com a resum…. una visita d’allò més recomanable!!!!

Visita a Viñas del Vero durant la nostra estada al Somontano

En el pont de reis vem fer una escapadeta al Somontano, dormint a Alquezar.

Durant la nostra estada vem voler visitar una bodega de la zona i l’escollida va ser Viñas del Vero, una de les més grans de la DO Somontano. La visita val 5€ i ens hi hem estat més de dues hores, entre la visita i la cata.

Viñas del Vero té tres marques, Secastilla, Blecua i Viñas del Vero, i com a tret diferenciador la visita es fa bàsicament a Blecua.

Blecua es crea el 1996, per crear un vi de molta qualitat i que pugui representar. La zona del Somontano. Per fer el Blecua, tenen una bodega molt petita i artesenal on fan servir les vinyes millors de Cabernet, Merlot, Garnatxa i Tempranillo.

Per tenir la milor qualitat, fan la poda en verd per a nutrir només a tres, i la verema la fan a mà.

Fan la primera fermentació en barriques noves de roure francés i separat per varietat, ja que tenen diferents punts de maduració. Després de 10 mesos d’envelliment fan el cupatge ( aquelles barriques que no consideren prou bones els enòlegs, se’n van a Viñas del Vero), i després d’ensamblar-ho en acer inoxidable, el tenen envellint en barriques noves un altre cop, durant 10 mesos, i finalment 30 mesos en ampolla.

Blecua, és un vi d’autor, pel que el consumidor final, no coneix la composició del vi.

Del Celler del Blecua, ja hem anat a la de Viñas del Vero, on primer hem fet una visita a un jardí aromàtic on es pot olorar molts dels aromes que es denoten en els vins.

Després ja em pogut veure la producció dels vins de Viñas del Vero ja d’una forma molt més industrial i molt diferent de la forma en que fan el Blecua. De fet la majoria de vins (excepte el Gran Vos, que segueix la filosofia del Blecua), fan servir la recepta per a que cada any surti igual i no hi hagi diferències.

Pels vins de Viñas del Vero, fan servir barriques de roure americà i les de roure francès del Blecua, i passats 7 anys les venen.

Al acabar la visita, ja hem passat a la cata, on hem pogut tastar, el Gewurstraminer, el rosat i el Gran Vos, acompanyat d’una mica d’aperitiu.

El Gewurstraminer, és un vi molt dolç ja que es talla la fermentació per a que no puji massa la graduació de manera que queda sucre residual en el vi. Aquest vi, marida molt bé amb aperitius, formatge fos, foie o postres amb “hojaldre”.

El segon que hem tastat, ha sigut el rosat 2011, amb molta olor a palote de maduixa (això es degut a que es para la fermentació amb sulfits, i en el palote de maduixa també n’hi havia). Aquest vi, el podríem maridar amb amanides o mariscs.

Finalment, hem tastat el Gran Vos, que seria el germà petit del Blecua, on fan la fermentació i envelliment de les varietats per separat, i després es té 10 mesos envellint conjuntament. Recomanen obrir l’ampolla amb una hora d’antelació, i servir-ho amb oxigenador. Aquest vi, marida bé amb ternasco, carns a la brasa, formatges intensos, filets i xocolates negres amb un tant per cent alt de cacau.