Monthly Archives: Agost 2012

Un restaurant amb molt d’encant a Barbastro – La Bodega del Vero

Aquest cap de setmana que he estat pel Somontano amb la Ruth, la Marina i la Isabel, he tingut l’ocasió de tornar a anar a La Bodega del Vero, un restaurant amb molt d’encant on et tracten molt bé i es menja genial, ara no us espereu un restaurant ja que és totalment diferent.

El restaurant es troba a una antiga bodega al sotàn d’un edifici que a la planta baixa té una botiga d’on treuen tots els ingredients pels plats del restaurant.

En aquest sotàn, hi ha tot de taules no molt grans i cada una d’un tamany diferent i tot està iluminat amb llums molt tènues i a les taules amb espelmes.

A l’hora de triar no tenen carta, sinó que el mateix cambrer et diu que pots pendre en aquell dia, tant els entrants com els segons plats, la veritat és que el que ens va recitar tenia tot una pinta…. Com que no teníem molta gana vem demanar tres entrants per les tres, però us asseguro que no vem quedar gens amb gana.

De tot el que hi havia per escollir (haureu d’anar per saber que us ofereixen, ja que crec que en funció del dia va canviant), ens vem quedar amb:

– Tomàquet rosa de barbastro amb ventresca
– Taula d’embotits ibèrics
– Taula de formatges

No cal que us digui que tot estava espectacular i uns plats d’allò més abundats i super ben presentats com podeu veure a les fotos.

Nosaltres no vem demanar postres, però ho vem escoltar en una altra taula i també tenien una pinta….

Amb el cafè final portaven pastetes també super ben presentades!!!

Com podeu suposar us ho super recomano!!!!!

Anuncis

Vinyes al costat de Portaventura? – Vinyes del Terrer

Al juny amb l’Isabel, la Marina, el Xavier i la Ruth del Máster, també vem tenir l’ocasió d’anar a visitar Vinyes del Terrer.

Aquest Celler el trobem a Vilaseca, molt a tocar de Port Aventura. Actualment, són dels pocs que es dediquen a l’horticultura a Vilaseca quan havia sigut una tradició en aquesta zona.

Aquesta zona és molt bona per la vinya, ja que al estar al costat del mar, la brisa marina li dona equilibri de fred i calor.

La finca era del seu besavi i van començar a plantar vinya en el 89, ja que el seu pare es va trobar amb tot d’avellaners que s’havien plantat els anys 50-60. Primerament van començar a plantar vinya per a vendre a altres cellers, pel que els interessava produir quilos. Ara, en el 2000 un dels enòlegs que els hi comprava vinya, els hi va parlar molt bé del seu Cabernet i Garnatxa i com estaven baixant els preus del raïm, els hi recomana fer vi.

Així que en el 2003 comencen a vinificar pel que comencen a transformar la vinya de voler produir molt a obtenir molta calitat, és a dir, de produir uns 4kg a 1.8kg. Així que tan ell com el seu pare que és químic i també l’enòleg que es va formar a Burdeaux li donen moltíssima importància a la vinya ja que així sortirà un bon vi.

Actualment tenen 7ha i fan 35000 ampolles, i van començar fent 3000 ampolles, així que en 10 anys han multiplicat per 10 el nombre d’ampolles.

Fan tres vins que hem pogut tastar en una sala de tast magnífica amb vistes a les vinyes i de fons les atraccions de Port Aventura. Tots ells vinifiques per separat els raïms provinents de diferents finques i només al final del procés fan el cupatge.

Blanc del Terrer – Al recollir el raïm el refreden per poder conservar tots els seus aromes, li fan un premsat molt suau i el tenen 5 mesos en criança amb lies. Gairebé no fan filtrat. És un Sauvignon Blanc atípic, sense casi fruita i molt vegetal i salí.

El Terrer d’Aubert – Fan la fermentació en dipòsits d’acer inoxdable tot fent remontats manuals i després passa per barrica petita durant un any, totes elles de roure francès de 3 toneleries. És un Cabernet en un 95% amb un toc de fruita vermella-negra, i en boca profundament mineral i salí.

El Nus del Terrer – Fet amb Garnatxa i Cabernet on cada vegada pren més importància la Garnatxa (ara ja estan en un 60%). La fermentació amb remuntats manuals i posteriorment l’envelliment d’un any el fan en dipòsits trombocònics.

La veritat és que els tres vins que s’emmarquen a la DO Tarragona són d’allò més bons i la vista va ser molt interessant tot veient un projecte jove on miren que tot surti d’allò millor.

Bruixeria, Vi Morgon i Poulet au poireau en la quarta parada al Bar-à-vins de Moritz

Aquesta setmana he tornat a tenir l’ocasió d’anar a la quarta presentació del Bar-à-vins de Moritz per seguir el recorregut de Louis Moritz de la seva Alsàcia natal a Barcelona.

La quarta parada era a Beaujolais, i en Jordi Creus ens ha començat la presentació situant-nos a Lyo, que es troba just a sota de la zona del Beaujolais, dient-nos que podria relacionar aquesta ciutat amb Barcelona a través d’en Joan Gamper que en el seu camí de Suïssa a Barcelona, va estar vivint a Lyo i que més tard la Fàbrica Moritz va ser seu social del Futbol Club Barcelona.

Però no, ha dit que no faria servir aquesta relació, sinó que relacionaria Lyo amb Barcelona a través de la bruixeria en els segles XVI i XVII.

A Europa durant aquells segles, hi havia centenars de dones que eren bruixes i segons el poder tot el que passava de dolent era culpa seva. Elles a més es reunien en aplexs o akelarres que sempre es feien en zones rural amb abundància d’aigua i allí s’invocava al diable. Per aquestes raons se les va començar a caçar. Quan en localitzaven a una sempre se’ls feia un judici que podia ser eclesiàstic o civil, però en els dos casos sempre se les torturava per a que diguessin més noms i complices. Molts d’aquests judicis, acabava en sentència de mort i si se l’havia jutjat per l’esglèsia, se les cremava i si en canvi se l’havia jutjat pel civil se les penjava. Ara si, tant una cosa com l’altre sempre es feia en una plaça pública.

A Lyo, Nicolas Remy va publicar un manual de caçadors de bruixes (va enviar al patíbul més de 1000 dones), ell era el més gran caçador de bruixes, magistrat i tenia veta literària, ja que havia escrit noveles i també llibres de poesia. Remy va acabar els seus dies en la seva casa de camp llegint.

Aquí Catalunya vem tenir en Joan Malet, un morisc que tot i tenir poques similituds amb Remy, ja que era fuster i analfabet, també es dedicava a caçar bruixes. Ara, el final de Malet va ser molt diferent que el de Remy, ja que mentre Malet es va dedicar a caçar bruixes de classe baixa no va tenir problemes, però quan va començar a delatar dones de classe alta, llavors la inquisició el va arrestar i el va jutjar per bruixot. Així que va acabar els seus dies cremat en una plaça de Barcelona.

A continuació en Xavier Ayala ens ha presentat el vi que anàvem a catar. Aquest cop tot i que la zona és el Beaujolais no hem tastat un vi d’aquesta zona, ja que són vins que es treuen la tercera setmana d’octubre i ara a l’Agost ja no estan en la seva màxima plenitud (seria l’equivalent al nostre Vi Novell). Així que el vi que hem pogut tastar és d’una zona molt propera a Beaujolais, concretament a Morgon, i allí hi ha un únic propiertari.

El Morgon 2010 que hem pogut catar és un garnatxa 100% d’un color mitg baix de poca intensitat. No té massa taní degut al clima fred constant del nord que fa que la maduració sigui molt més lenta. A nivell d’aromes té una sensació vegetal que inclús pot recordar al tè negre.

La cocotte que ens presenta el Jordi Vila, és un Poulet au Poireau, és a dir un pollastre amb crema de porro on denota la típica cuina francesa de cuinar amb nata.

Realment tant el vi com la cocotte estaven d’allò més bons, així que us recomano que durant aquesta setmana us hi aproveu i ho cateu, perque val realment la pena!!!

Esmorzant a la Toscana? no a Alella amb Bouquet d’Alella

Al juny, quan va venir la Isabel a passar un cap de setmana, vem aprofitar per fer una mica d’enoturisme evidentment, i un dels dies vem anar a parar a Alella ja que el Xavier ens va arreglar una visita que la veritat va valdre molt la pena.

La visita va ser a una de les DO més petites, Alella, i concretament al Celler Bouquet d’Alella que es troba passat el poble d’Allela.

Allí hi trobem una finca del Segle XV totalment reformada i preciosa que el seu nom era Can Bouquet (d’aquí el nom de Bouquet d’Alella). Fa 30 anys que venen raïm i ara fa dos anys que van agafar les regnes la Teresa i el seu germà Toni van començar a fer vi.

La rebuda va ser excepcional, ja que ens van rebre amb una taula parada sota uns arbres davant de la Masia, amb un esmorzar de pagès. Ens va donar la sensació que estavem enmig de la Toscana (allò que hem vist a les películes).

Tot estava boníssim i ho vem acompanyar d’un dels seus vins, El Blanc Bouquet d’a fet amb garnatxa i pansa blanca. Durant l’esmorzar, vem poder estar parlant sobretot amb la Teresa i ens va explicar totes les idees que té per fer enoturisme i realment dona gust veure com un Celler li dona aquesta importància al enoturisme. De fet em va agradar molt la seva màxima:

“Viu la tradició, experimenta la innovació”

Amb la panxa plena vem passar a visitar la finca i la vinya arribant fins a l’altre banda de la muntanya. Durant el passeig, vem poder veure que tenen una torre de vigilancia que es feia servir per vigilar als bandolers. A més hi ha habilitat una zona amb una taula i cadires just al costat de les vinyes que fan servir per una de les activitats que proposen: “Pícnic entre vinyes” on per 20€ per persona pots fer un pícnic (que et proporcionen ells) degustant els seus vins al costat de les vinyes. Personalment, crec que és una molt bona idea i m’agradaria molt poder-ho fer!!

Seguint el passeig hem passat a l’altra vall de la muntanya on tenen una altra finca i hem pogut disfrutar de les magnífiques vistes que tenen de tot el maresme i del mar. Us imagineu unes vistes de vinyes amb el mar al fons?

De tornada a la Masia, ens han ensenyat a on fan els vins i ens han explicat com els fan. En total de moment en fan tres, el que vem poder tastar esmorzant i dos més que hem pogut tastar al acabar la visita.

Els altres dos vins, són el Blanc+ que és un vi blanc fet amb les mateixes varietats que l’altre però aquest és fermentat en barrica durant 3 mesos amb batonage diari. L’altre vi que han començat a fer aquest any, és un Syrah que ha passat un any en barrica i mig en ampolla però ells mateixos ja ens han dit que requereix encara evolució i que es nota que és el primer que fan.

Amb el tast d’aquests dos vins, hem acabat la visita, la veritat és que… Tenint Alella tant aprop de Barcelona, val molt la pena anar a fer la visita amb esmorzar per tant sols 15€ per persona!!

A part, estan començant a fer altres activitats enoturístiques que a veure si m’animo a provar-les, les que proposen són:

– LLuna i vinyes… Sopar amb lluna plena
– Pícnic entre vinyes
– Visita amb esmorzar
– Visita amb un tast

Quina us ve de gust de probar??

Un Projecte en majúscules a la DO Empordà – *lavinyeta

Al mes d’Abril, en una escapadeta que vem fer a l’Empordà, vem aprofitar per fer una mica d’enoturisme i casualment vem anar a parar a fer la visita a La vinyeta, un projecte que explicat per un membre de la parella que el porta a terme, ens va encantar al igual que els seus vins.

El projecte l’inicien al 2002 quan el Josep es troba un home gran del poble que està cansat de malvendre el raïm i vol vendre la vinya. El Josep decideix comprar-li però amb la condició que ell li segueixi ajudant a la vinya ja que ell encara està estudiant enginyeria agrícola (especialitzant-se en viticultura). Van començar venen gairebé tot el raïm que produíen però a mida que passaven els anys en venien menys i elaboraven més, fins arribar ara fa dos anys de que ja no venen res.

En total treballen unes 35ha amb 18 varietats que a la bodega elaboren per separat tant pel que fa a les varietats com a les diferents parceles. Tenen varietats autòctones com les garnatxes rojes, negres i blanques, la carinyena blanca, el macabeu, el muscat, el xarel·lo o la malvasia, també treballen amb varietats franceses com el cabernet sauvignon, el merlot, el syrah o el cabernet franc, i a part també treballen amb alguna varietat experimental com podria ser el marcelan que té una història de 60 anys i amb el que fan el vi Mig Mig.

En aquesta zona tenim diferents particularitats, per una banda la tramuntana que és un vent molt sec i deshidrata, pel que evita fongs i podridures i per tant interessa que n’hi hagi del abril a la verema. És per això que tota la vinya està orientada de nord a sur al igual que la tramuntana. Només hi ha una parcela que la tenen en un lloc on la tramuntana passa de llarg i és la del syrah ja que és una varietat molt sensible al vent.

Per una altra banda els tipus de sòls, l’esquitx que aporta mineralitat i el quars que ajuda a drenar els camps i té una molt bona capacitat tèrmica amb el que es calenta i refreda molt ràpidament i aquest contrast tèrmic va molt bé per a la maduració.

A la finca també hi havia un olivar 100% argudell que portava 50 anys abandonat i l’han recuperat per poder fer el Oli Fosc (el nom prové de que a l’olivar li deien fosc) que hem tingut l’ocasió de tastar i notar que és un oli molt sutil i elegant on inclús es pot olorar una mica a tomàquet.

Tal i com us he dit és un projecte en majúscules ja que hem pogut veure que ho aprofiten tot i l’oli només és el principi. Resulta, que tenen un ramat d’ovelles que fan servir per pasturar els camps i d’aquesta manera els hi abonen els camps i es mengen les males herbes. Doncs amb aquestes ovelles, ara han començat a col·laborar amb una noia del poble, per començar a fer formatges amb la llet d’aquestes ovelles i aquests formatges els enterren amb les sobres de la vinya per a que tinguin aromes a raïm.

A part, també tenen gallines que es mengen el que sobra de fer el vi i els fems d’aquestes gallines els posen a l’olivar. A més a més, estan intentant recuperar la gallina empordanesa que fa un ou més moreno i pigallat i que el tenen a la venta tant al Celler com a la carniceria dels pares del Josep amb el nom de Outòcton barrejant els noms d’Ou i Autòcton.

Amb les explicacions tan bones que ens va fer la Marta, passant inclús per la zona on tenen les barriques (totes elles d’origen europeu on predomina el francès, seguit del rumanés i una mica d’hongarés) vem passar a la sala de cates, que la tenen on fan les microvinificacions i vem començar a tastar gran part dels seus vins i a explicar-nos les característiques:

– Heus blanc, fet amb garnatxa blanca de 25 anys, macabu de 75 i xarel·lo i muscat. És un vi àcid i una mica salí, pel que combina bé amb pernil salat, anxoves, formatges semicurats…

– Heus rosat, fet amb garnatxa, carinyena, merlot i syrah.

– Heus negre, fet amb garnatxes velles, carinyena, merlot i syrah de diferents parceles que el rosat. Va bé per un aperitu, en copa o per àpats distesos.

Aquests tres vins són els joves i els primers que van fer i per això tenen el nom d’Heus, ja que qualsevol història comença amb: “Heus aquí una vegada…”

– Llavors, fet amb carinyena, cabernet franc, cabernet sauvignon i merlot, té 5 mesos d’envelliment estrenant botes noves per trobar un gran equilibri entre fusta i fruita.

El nom del Llavors és perquè és el segon, és a dir el que et trobes en mig d’una història: “LLavors…” a més a més intenten que cada anyada surti una notícia de l’any, concretament l’últim és una notícia del 2010 quan van declarar patrimoni de la humanitat als castellers.

– Punt i apart, fet amb carinyena i cabernet sauvignon, amb 13 mesos de barrica, és molt més elegant i mineral, pel que va bé per exemple amb un estofat de civet. Aquest vi va ser el que van seleccionar pel centenari de la costa brava en la seva primera anyada que va ser al 2008.

Evidentment, el nom segueix relacionat amb l’explicació d’una història on hi ha un moment que hi ha un “Punt i apart”, cosa que no vol dir que s’acabi aquí la història…

A part, ara han començat a fer vins a la Conca del Barberà, ja que la Marta i la seva familia són d’allà i sempre han tingut vinyes, amb el que segueixen el seu projecte amb uns vins que complementen els que tenen. Aquests vins no són *lavinyeta, sino que són Vins de Pedra ja que el cognom de la Marta és Pedra.

Tot just aquest any ha sortit la primera anyada, i tenen un blanc i un negre que té barrica. Els noms són La Musa pel negre que està fet merlot, cabernet sauvignon i syrah i envellit durant 12 mesos i l’Orni pel blanc que està fet amb vinyes de 20 anys de Chardonnay.

A més a més també fan tres vins diferents, com són el Garnatxa Sols* que és un vi dolç, la mistela Es*poma i el Ranci Sereno*.

Com podeu veure, són una parella que el cap els hi bull d’idees i el que és millor… Les porten a terme, així que no sabem amb què ens poden sorpendre….

Ahhh si!!! amb una cosa que m’agradaria molt poder-hi anar, ja que el primer diumenge de cada mes, amb la col·laboració del cuiner Jordi Castelló, fan una classe de cuina amb productes autòctons tot ensenyant a cuinar tres plats i evidentment després s’ho mengen tot maridant amb els vins de la vinyeta.

Tercera Parada de Louis Moritz – Borgonya Cotê d’Or

Aquesta setmana vem tenir l’ocasió de tornar a anar a les presentacions que fan al Bar-à-vins on presentaven la tercera de les etapes de Louis Moritz en el seu viatge de la seva Alsàcia natal a Barcelona.

La Tercera Parada era a Borgonya Cotê d’Or i com la setmana passada ha començat a parlar l’historiador Jordi Creus.

Avui, ens ha relacionat la Borgonya de la zona de la Cotê d’Or i més concretament la seva capital Dijon, amb Catalunya, a través del Bandolerisme. El bandolerisme tal i com el coneixem comença al segle XV a llocs com Alemanya, al Llenguadoc o la Borgonya. Més tard s’estén al mediterrani i a Catalunya pren molta força. Quan pensem en bandolerisme i Catalunya pensem en Serrallonga.

Joan Sala era un pagès que es va casar amb Margarida Tallades pubilla del Mas Serrallonga d’on Joan pren el nom. Degut a que eren molts a la familia i que havien de sobreviure d’alguna forma, va començar a fer petits robatoris, fins que un veí Miquel Barfull el va delatar i quan el van venir a detenir va haver de fugir a la muntanya i es va refugiar a les muntanyes.

El van detenir juntament amb la seva companya Joana Massissa al ser delatats per un company. El van portar a Barcelona on després de ser interrogat fent servir una munió de tortures el van executar de la manera més bèstia que van trobar.

A continuació el sumiller ens ha presentat el vi que podríem tastar, aquest cop és un negre, especificament un Pinot Noir característic de la zona. És la varietat de la delicadesa , amb un colo no massa pujat que es gaudeix olfactivament, on podem trobar olors a violeta, cirera i també a espècies, sobretot a incens o pachuli. És un vi fermentat en botes de menys d’un any i és relativament jove ja que és un 2010. Concretament, és un Marsannay Clos du Roy.

Per acompanyar aquest vi de la Borgonya, el xef Jordi Vila ens ha preparat una cocotte de Boeuf Bourgignon, un estofat de bou a partir de la carn marinada amb el vi de zona. És un guisat gustós i potent acompanyat de pastanagues per donar-li un toc dolç.

Al igual que la setmana anterior, la presentació ha estat molt bé i el plat i el vi no cal dir-ho, genials!!

A veure si hi puc tornar a anar a una de les presentacions ja que estan d’allò més ben fetes.

Ahhh recordeu que si voleu tastar el vi i la cocotte teniu tota la setmana fins dilluns que ve de 20:00 a 0:00.

I del Montsant… al Penedès, visitant Parés Baltà

Durant la setmana de vacances que vem tenir a part d’anar al Montsant (zona per la que tenim predilecció ja que els seus vins ens agraden molt) vem voler fer alguna visita a una altra Denominació d’Origen i com estàvem uns dies per Calafell, doncs que millor que el Penedès. Després de consultar-ho amb la Marina vem decidir visitar el Celler Parés Baltà.

La veritat és que la visita ens va agradar molt, ja que vem tenir la sort que només erem els dos. I per tant va poder ser molt més personalitzada.

Mentre esperàvem vem estar a la sala de tastos, on a més tenen exposats tots els vins del Celler i vem detectar (ja que la Silvia que ens va fer la visita, ens va preguntar si coneixíem els vins de la Bodega) que a la Bodega Bonavista gairebé els tenen tots, ja que ens sonaven totes les ampolles. També vem poder veure que tenen una finca al priorat, on fan el 2πr i el gv5, i una altra finca a ribera de duero on fan el Dominio romano amb vinyes velles prefiloxeres, i el camino. Evidentment, al igual que els Parés Baltà, ens sonaven de veure’ls o inclús tastar-los a la Bodega Bonavista.

La visita, l’hem començada a la vinya, on ens ha començat a explicar que el Celler té els seus origens al 1870 i ara mateix tenen 4 generacions, tot i que el Celler el porten els fills conjuntament amb les seves dones que casualment són les enólogues. Tot el raïm que fan servir és propi i tenen 170 hectàrees de vinya, algunes d’elles a uns 700m del nivell del mar.

El fet de tenir diferents finques, el permet diferents sòls i diferents climes i per tant, diferències dins la mateixa varietat per poder fer els cupatges.

Tots els seus vins i caves són ecològics i estan certificats des del 2004 i aquest any és el primer que han començat amb la biodinàmica.

A les vinyes que tenen a 700m del nivell del mar, hi tenen abelles que ajuden a fer la polinització de les flors de la vinya per a que es produeixi el raïm.

Un cop hem vist una mica la vinya, ja hem passat a l’interior del Celler, on hem pogut veure on tenen el vi envellint (fan servir roure francès bàsicament, tot i que tenen alguna d’americà i d’hongarès) i també hem pogut veure la cava on tenen els caves. Segons ens ha dit la Silvia tenen uns 22 vins i caves en total.

Com ha vist que en sabíem una mica del tema de vins ha passat alguns temes més per sobre i ens ha ofert que abans de fer la cata, veièssim unes fotos que els hi va fer un amic de tot el procés pel que passa el raïm, des de la flor, fins que es fa el raïm. Les fotos estaven fetes de molt aprop i s’aconsegueix veure coses que no pot veure l’úll humà. La veritat és que ha estat molt interessant poder veure aquelles coses que t’expliquen però que no ets capaç d’imaginar.

Per acabar la visita hem fet la cata i aquesta la veritat és que ha estat d’allò més complert, en total hem tingut l’ocasió de tastar 1 cava, 4 blancs, 2 negres i l’oli que fan amb les oliveres que tenen a la finca del Priorat.

Els vins i cava que hem pogut tastar han sigut:

Selectio – Cava que té 36 mesos a la cava fet amb macabeu, xarel·lo, parellada i una mica de chardonnay.

Blanc de Pacs 2011 – Fet amb parellada, xarel·lo i macabeu.

Honeymoon 2011 – 100% parellada, on han parat la fermentació per a que sigui més dolç. Un vi que marida
molt bé amb el foie.

Calcari 2011 – 100% xarel·lo que se li fa un batonage amb les lies. Marida molt bé amb peix i risotto.

Electio 2009 – 100% xarel·lo de vinya vella, fermentat i envellit en barrica. Molt indicat per a carns blanques.

Mas Irene 2006 – Cabernet franc i merlot fermentat mig en barrica mig en acer inoxidable.

Marta de Baltà 2006 – 100% Syrah

I per finalitzar hem pogut tastar el Gratavinum, un oli d’oliva verge extra fet amb les varietats arbequina i raujal fet a la finca que tenen al Priorat ja que el senyor que els hi va vendre la finca va possar la condició que anés conjuntament amb les oliveres i per tant van decidir treure-hi profit.

Amb això vem acabar una fantàstica visita a aquest Celler del Penedès, totalment recomanable.

D’enoturisme pel Montsant, visita al Celler Masroig

Aquestes vacances, hem tingut l’oportunitat de visitar un dels cellers que li tenia moltes ganes, el Celler Masroig. Ja us vaig explicar que al novembre vem anar a la fira que es va fer a Barcelona davant del mercat de Santa Caterina, per celebrar els 10 anys de la DO Montsant (que de fet tot just es cumpleixen ara). I en aquesta fira vem tenir l’ocasió de tastar el Vi Novell del Celler Masroig, i la veritat és que ens va agradar moltíssim, i això va fer que ens vingués molt de gust fer una visita al seu celler.

El Celler Masroig, neix al 1917, com una cooperativa del poble d’El Masroig, ja que fins aquella data, cada veí, es feia el seu propi vi, amb els mitjans que tenia. Però van veure que era molt millor unir-se. Així que van construir el primer dels edificis, que justament és el que té els trulls a la part de sota que més tard hem vist. 

Al 1974, el Celler se’ls va fer petit i per tant van construir al costat un segon edifici on, actualment, es troben les tines on fermenten els vins de gama mitja i alta. A part es curiós, ja que es pot veure com no pensaven fer més edificis ja que encara es conserven les finestres d’aquest segon edifici.

Al 1997, els dos edificis no els hi eren suficients, així que van fer un tercer anexe, on actualment s’hi troben les tines horitzontals on fan la maceració carbònica, tant pel seu vi Les Sorts jove, com pel fantàstic Vi Novell (ja estem esperant a que sigui Novembre per poder tastar el d’aquest any a veure que tal estarà). El fet que en aquest Celler es faci maceració carbònica (no molt usual aquí Catalunya, però si a la Rioja) és degut, a que fa uns anys tot el seu i o una gran part, la venien a bodegues Torres, i van ser ells que els hi van demanar que fessin maceració carbònica, i com ja sabeu…. Qui paga mana oi?

En aquest tercer edifici, també s’hi troba la botiga, que per cert està posada molt bé, i s’hi pot comprar, tant els seus 14 vins, vi en garrafa i baginbox, oli…. I moltes altres coses.

Finalment, fa no res han construit una nova nau al davant d’aquests tres edificis, on hi tenen tota la part d’embotellament, que a més a més, aprofiten per treballar per tercers i embotellen pels altres cellers, així que com podeu imaginar, està d’allò més ben aprofitat!!

Amb totes aquestes explicacions i visites, ja hem anat a parar a la sala de tast, que està posada amb molt de gust i a més a més es troba en els trulls de sota l’edifici de 1974. La veritat és que és molt acollidora i molt ben ambientada per poder fer els tasts.

Allí, hem pogut degustar tres dels vins que fan al Celler:

– Les Sorts Jove 2011, un vi fet amb maceració carbònica, igual que el Vi Novell, però pel meu gust està millor el Vi Novell

– Castell de les Pinyeres, és un vi fet amb un 80% de garnatxa i carinyena, i el reste amb cabernet, ull de llebre i merlot. Té 12 mesos en barrica i 18 més en ampolla.

– Les Sorts Vinyes Velles, aquest vi està fet amb garnatxa i carinyena provinents de vinyes velles i un 10-15% de cabernet.

Per acabar la visita, hem passat pels antics trulls, que a més ara estan acondicionant per fer una exposició de motos bultacos i crec que és una molt bona idea, ja que aquest espai dels trulls dona molt de joc per poder-hi fer exposicions, i tot i que comencin amb una de motos, que estan molt ben posades per cert, podran continuar amb altres exposicions per donar vida al Celler.

Amb això si que hem acabat, i la veritat és que la visita ens ha agradat molt, m’agradaris donar les gràcies a la Montse des d’aquí per la visita que ens ha fet i…. Segur que tornem al Novembre per quan surti el Vi Novell!!

Descobrint el Bar-à-vins de la Fàbrica Moritz

Aquesta setmana vem tenir l’ocasió de poder anar al Bar-à-vins de la Fàbrica Moritz, on, desde el dia 23 de juliol fins el 10 de setembre aniran presentant diferents vins i cocottes de les diferents zones vitívinicoles per les que va passar Louis Moritz quan el 1851 va anar de la seva Alsàcia natal a Barcelona.

Això ho fan per presentar l’espai Bar-à-vins que obrirà les seves portes oficialment el 18 de setembre.

Així seguint la ruta que va fer Louis Moritz les presentacions seran les següents:

– Alsàcia (23 de juliol) . Spätzle: el nyoqui alsacià.
– Borgonya Chablis (30 de juliol). Oeufs en meurette: ous escaldats amb salsa de vi.
– Borgonya Côte d’Or (6 d’agost). Boeuf Bourgignon: estofat de bou marinat amb vi.
– Beaujolais (13 d’agost). Poulet au poireau: Pollastre amb crema amb porros.
– Côtes du Rhone (20 d’agost). Gratin dauphinois.
– Llenguadoc-Rosselló (27 d’agost). Ratatuille: la samfaina francesa.
– Empordà (3 de setembre). Platillo de salsitxes i tripa de bacallà.
– Alella (10 de setembre). Hort i porc: costella amb tomàquet.

A més, aquests vins i cocottes (cassola amb un plat tradicional) estarán disponibles a l’espai Bar-à-vins durant el reste d’aquella setmana de 20 a 24h amb el següents preus:

– Copa: 5 €
– Cocota: 12 €
– Copa + Cocota: 15 €
– Ampolla: 30 €
– Ampolla + 2 cocotes: 50 €

Nosaltres vem tenir l’ocasió d’anar a la segona presentació, és a dir, Borgonya Chablis.

L’acte comença amb un explicació històrica feta per l’historiador Jordi Creus on relaciona els dos territoris, en el nostre cas la Borgonya i Catalunya. La relació l’ha establerta a través de l’ordre del Cister tot i que també es poden relacionar les dues zones a través del seu passat medieval esplendorós, perquè són zona de pas o perquè ambdues estan molt relacionades amb el vi.

L’ordre del Cister surgeix com una escició del benedictins i neix a Borgonya al Segle XI. Aquí Catalunya la trobem representada a través de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les monges exemples totes tres del gòtic (que es relaciona directament amb aquesta ordre). Aquests monestirs, eres centres de cultura, poder, conòmic, social… I a més eren residències reials pel que hi trobem moltes tombes reials, però que la majoria d’elles van ser saquejades en l’època dels carlins. L’única que s’ha mantingut intacta ha sigut la de Pere el Gran ja que la làpida pesa 900kg.

Aquesta introducció històrica molt amena, l’acaba Jordi Creus proposant un brindis pel Rei Godomar de Borgonya (últim de Borgonya abans de ser conquerida) i per Pere el Gran (per la seva tomba intacta).

Feta la introducció històrica, el summiller ha passat a presentar el vi que tastaríem. En aquest cas un Chablis (és la zona més nòrdica de la Borgonya) premier cru, especificament Vendages 2009 de Patrick Piuze. És un vi elaborat amb Chardonnay que fermenta en dipòsits de fusta on posteriorment envelliran. Una característica d’aquesta zona és la sensació iodada o de mar al nas, això és degut a que aquesta zona antigament havia sigut un mar. És un vi ample amb sensació glicèrica o oliosa degut al battonage i molt àcid.

Per finalitzar el xef Jordi Vilà explica el plat o cocotte que proposa per maridar amb el vi de Chablis. En aquest cas ens ofereix uns Ous en meurette ja que és una oportunitat de tastar un ou d’una forma molt diferent al que estem acostumats, a més a més la salsa està feta amb vi negre de Borgonya però que marida molt bé amb el vi blanc que tastarem degut al caràcter àcid del Chablis.

Fetes les explicacions hem pogut tastar tant el vi com la cocotte i la veritat és que tots dos eren excepcionals. Us animeu a tastar-ho? Teniu temps fins el dilluns que ve per fer-ho!!!