Tasta Catalunya al Lliure

La setmana passada vaig poder assistir al IV Tasta Catalunya al Lliure, un cicle de maridatges de vins de la Denominació d’Origen Catalunya , amb lectures dramatitzades a càrrec de Jordi Oriol del Teatre Lliure .

Aquests maridatges, es fan al Teatre Lliure de Montjuïc a les 19h, i de moment més o menys n’han fet un per mes.

Així doncs el maridatge del Febrer va ser el passat dijous 14 de febrer.

En la introducció per la cap de comunicació de la DO Catalunya, ens ha comentat que aquests maridatges van sorgir ja que a la DO Catalunya tenen molt clar que el vi es cultura i des de fa molt de temps, així que maridar el vi amb altres aspectes de la cultura ha de ser totalment natural.

Aquest cop els maridatges van ser:

– Petit Chardonnay de Joanne Cox 2011 del Celler Ronadelles maridat amb un fragment de l’obra de Sam Shepard Follia d’amor.
Aquest maridatge el proposen per contraposar l’equilibri que ha de tenir el vi degut a que és un celler que fan agricultura biodinàmica i aquesta sempre busca l’equilibri, amb el desequilibri del protagonista de Follia d’amor. Per una altra banda, en aquest maridatge podem veure dos amors impossibles, el de Sam Shepard amb Jessica Lange per una banda i per l’altre el fet que el vi estigui fet amb Chardonnay i elaborat a Cornudella de Montsant.

“En el mateix moment que ens vam veure per primer cop, vam saber que mai deixaríem d’estimar-nos”

– Clos del Recó rosat de Vins Grau maridat amb una lectura del propi Jordi Oriol titulada Estúpida història d’un estúpid.
Aquest maridatge el proposen per treure del cap que el vi rosat és per quan no s’acaba de decidir si blanc o negre i poca cosa més. Volen reivindicar el rosat com un vi de qualitat i per això el mariden amb el text del propi Jordi Oriol

“El príncep atontat s’havia enamorat”

“El seu cervell estúpid va deixar de ser estúpid perquè senzillament va deixar de ser”

– Conde de Caralt criança negre 2008 de Freixenet maridat amb un fragment de l’obra de Maquiavel Clícia
Aquí el maridatge ens ve donat a través de dos clàssics, un criança amb barrica amb un clàssic de Maquiavel.

“Sempre es desitja més el que més difícil es de tenir”

“En la guerra i l’amor: secret, fe i ànim”

Realment una proposta molt interessant per part de la DO Catalunya juntament amb el Teatre Lliure de maridar dos mons que són més propers del que semblen.