Arxiu del Blog

Una visita amb història a El Fabulista

El mateix dia que vem visitar Muga pel matí, per la tarda, vem anar a visitar Bodegas El Fabulista al poble de Laguardia, que es troba a la Rioja Alavesa.

El nom del celler té a veure amb el fabulista Samaniego que va neixer en aquesta casa, per tant, era el celler que teníen a la familia Samaniego.

A Laguardia en època de guerra es van crear una sèrie de galeries per sota la població per a protegir-se, passada la guerra, aquestes galeries es van anar convertint poc a poc en cellers que actualment només dos segueixen en actiu (tot i que dins el casc històric hi havia unes 340 coves subterrànies). Ells continuen aquí ja que estan just al costat d’una de les entrades al poble i tenen un fàcil accés pel tractor i a més a més és un dels cellers més grans del poble (habitualment fan 40.000 ampolles a l’any).

fabulista1

El vi que elaboren en aquest celler el fan tot per maceració carbònica ja que és el mètode més tradicional. Aquest mètode l’identifiquem en el vi ja que té tres característiques, per una banda te un cert toc herbaci en nas, una petita punxadeta a la punta de la llengua i perquè queda un rastre carbònic degut a que la fermentació es fa en el mateix raïm. I a part també pot tenir una certa astringencia.

El tractor arriba a la porta del celler i posa el raïm en una mena de banyera (“lago” o “lagar” amb capacitat per a 22.000 Kg de raïm i que té una profunditat de 3m). Com justament ara just han acabat les veremes, tenim l’ocasió de veure que el “lago” està en ple procés de fermentació (ens diuen que porta uns 5 dies). Durant la fermentació, la part líquida va cap a baix

El procés de buidat del “lagar es fa en tres parts, primer el que surt per la “canilla de sarmientos” que fa de filtre, aquest vi, és fluix i és el que s’anomena de llàgrima i tot i que d’ell no se’n pot fer un vi, si que ajuda a compensar els vins. El premsat el fan trepitjant, pel mètode tradicional, d’aquí en sortirà el vi de “yema” o “corazon”. I finalment a través d’una premsa vertical hidraulica, surt el vi de premsa.

Amb aquestes explicacions ja baixem als subterranis que són dels segles XII i XIII, i tenen una temperatura constant de 13 graus i suficientment humitat per a fer vi, a part de la quietud i silenci. Així que és el lloc ideal per a fer vi. Ells tenen 4 “calados” que fan servir per a l’elaboració, la criança i la cata.

En el “calado” d’elaboració trobem 8 dipòsit que conecten directament amb el “lagar” de la part de dalt, és on es farà la fermentació malolàctica. Ells fan el procés amb els tres tipus de vi per separat i més tard ja fan el cupatge i en aquest moment ja decideixen que anirà pel vi jove que llavors el deixaran aquí durant 4 mesos. Els altres ja els passen a fer criança en el segon dels “calados”.

fabulista2

En el aquest celler elaboren 1 vi blanc i 4 negres. El blanc està fet amb un 80% viura i un 20% de malvasia. En canvi els negres estan fets tots amb un 100% de tempranillo. El Jove que no passa per bota, el Ilustrado que seria un semicriança ja que passa 6 mesos en bota i després en ampolla. El Sabio que passa 14 mesos en barrica (70% roure americà). I finalment el Fabula que no s’elabora tots els anys i s’està 15 mesos en barrica de roure francès nou.

Al acabar la visita hem pogut tastar dos dels seus vins negres en una sala de cates espectacular.

fabulista3

La visita realment és molt interessant ja que no es troben cellers com aquests però potser a cada una de les visites agafen a massa gent i està massa masificada.

Anuncis

Una bodega con mucha tradición: Bodegas Muga

Durant el pont del 12 d’octubre a La Rioja, també vem tenir l’ocasió de fer la visita a Bodegas Muga.

Aquesta és una de les bodegues que es troba en el barri de l’estació d’Haro (és el barri amb més bodegues centenaries per metre quadrat).

La bodega és 100% familiar y ara mateix la porten entre la segona i la tercera generació.

La visita la comencem per la Torre Muga, que la van fer en el 1990, però que fins el 2008 no sabien molt bé a que destinar-la, però al cobrar importància l’enoturisme, el que van fer és muntar una sala de cates profesional a dalt de tot amb unes vistes impressionants i en el primer pis hi fan una sala de reunions. El nom ve del vi Torre Muga que és un vi més modern, en contraposició del Padros de Enea que és un vi més clàsic, i la torre podríem dir que és la part més moderna de la bodega.

muga1

Les vinyes, les tenen repartides per la Sierra, Logroño i San Felipe, en total tenen 250ha.

Tots els procesos per fer el vi, els fan de forma artesana. De fet, el control de la vinya és molt important, pel que, al arribar el raïm al Celler (que vem tenir l’ocasió de poder-ho veure, ja que la visita la vem fer durant la verema), es fan controls de qualitat i a continuació, aquest raïm es posa en camions refrigerats per a que la fermentació comenci d’una forma molt lenta,

En directe, vem poder veure com el raïm el pasaven per la despalilladora i com a continuació aquell raïm que ha d’anar a vins molt especials com el Torre Muga o el Aro, el passen per la taula de selecció.

muga2

La fermentació la fan en tines de fusta de roure, fent-la per separat en funció de la varietat i de la finca d’on provenen. Una altra cosa que hem pogut veure en directe gràcies a estar en verema, ha sigut com feien un remuntat.

muga5

Al costat de les tines de fusta on fan les fermentacions, hi ha el cementiri, on tenen ampolles des del 1968.

muga3

Un cop feta la fermentació a les tines, el vi l’envelleixen en botes de roure francès i americà, un 60% de francès en front del 40% d’americà, ens expliquen que el roure americà dona bon resultat per criances llargues. Fan servir un tipus o un altre de roure, en funció del vi que volen fer. A més a més fan els “trasiegos” de forma manual, i hem tingut l’ocasió de poder-ho veure també en directe.

muga4

Per una altra banda, a Muga clarifiquen amb clara d’ou tots els seus vins negres per poder treure els residus dels tanins. Antigament tots els cellers ho clarificaven d’aquesta forma, però actualment en queden molt pocs que ho segueixin fent amb clara d’ou. Exactament fan servir 3 clares per cada hectolitre.

muga6

Un cop clarificat ho posen en tines molt grans per poder unificar els vins.

Una de les particularitats de Muga, és que tenen la seva pròpia toneleria. Allí ens expliquen perquè el roure francès és més car que l’americà. Resulta que per poder fer servir el roure francès l’arbre ha de tenir mínim 120 anys, mentre que el americà n’hi ha prou amb 80. Per una altra banda la forma de tallar el americà es fa d’una forma que es pot aprofitar més que no pas el francès. Per fer una bota, es necessites entre 28 i 30 “duelas”, mai és un número exacte ja que cada una és diferent.

La visita l’hem acabada podent tastant dos dels seus vins, el blanc que ha passat per barrica i el negre, tots dos i sobretot el blanc molt bons.

muga7

A la botiga, també tenen un petit bar on pots pendre tots els seus vins a copes, i allí entre tots, hem tastat el Torre Muga i el Prados de Enea, particularment, em quedo amb aquest últim!!!

IMG_9982

Crec que és una visita totalment recomanable, ja que es pot veure tots el procés d’una bodega centenaria i a més amb el plus de que tot ho fan com antigament i especialment el tema de la toneleria, ja que es una de les poques bodegues on encara es fan les seves pròpies barriques.

Probant el Tondeluna a Logroño

Durant la última visita a La Rioja, vem tenir la ocasió de poder anar a sopar al Tondeluna, el restaurant que ha obert Francis Paniego amb la seva dona a Logroño. Francis Paniego té un restaurant a Ezcaray que és El Portal al Echaurren, que tenen una estrella michelin.

El concepte del restaurant és diferent a d’altres, per començar no són taules separades, sinó que són taules llargues on pots coincidir amb altres comensals que no coneixes de res. En el nostre cas com erem 8 doncs vem tenir la taula per nosaltres sols.

Per un altre banda, el tipus de menjar és més estil platets, així que com podeu suposar vem disfrutar moltíssim.

Entre tots vem demanar 4 menús Estoy Atondelunado que consta en demanar 7 plats (salats o dolços) a compartir entre dos persones, el preu per persona són 25€.

Com havíem de triar 28 plats, els vem distribuir de la següent manera (repetint-ne alguns):

– Croquetas de la mamá de Francis
– Iogurt de formatge
– Patates braves en honor a Sergi Arola
– Rissotto lligat amb llàmines de sèpia
– Pasta fresca amb verduretes
– Magret d’ànec
– Mini hamburgueses

i de postres:

– Torrijas
– Xocolata amb oli i sal

Tot això ho vem acompanyar d’un vi que vem portar (prèviament havíem trucat per preguntar si podíem portar el nostre propi vi i ens havien dit que si), concretament ja que havíem fet la visita a Bodegas Muga, vem comprar entre tots un Magnum de Prado Enea per compartir-lo amb el Pedro de Bodegas Urbina i realment estava espectacular. I quan el vem haver acabat, vem demanar el criança de Bodegas Urbina que també va estar molt rebé.

Quina llàstima no tenir el Tondeluna a Barcelona, perquè us asseguro que repetiria ja que em va agradar moltíssim!!

Finca Arandinos – Enoturisme en estat pur

L’últim dia de la nostra estada a la Rioja, vem tenir l’ocasió de visitar un projecte enoturístic molt interessant. Finca Arandinos és un hotel de 14 habitacions, amb spa, restaurant i bodega que porta oberta 4 anys al costat de la localitat de Entrena a molt poca distància de Logroño.

Evidentment, ja que hi vem anar, vem aprofitar per fer una visita complerta, es a dir, visita a la Bodega, visita a l’hotel i dinar al restaurant.

Vem començar amb la visita a la Bodega tot tenint en compte que estan en un balcó sobre el riu Ebre a 610m d’altitud, orientada nord, nordest de manera que a les 6-7 ja comença a fer ombra. Tenen 15ha amb 27 parceles que segun van pujant tenen sòls més complexes i per això no fan servir el vi de les parts baixes, ja que, el sòl d’aquesta part té molta disponibilitat d’aigua i això dóna uns vins molt aquosos. La verema els hi dura molt ja que busquen la maduració dels raïms a cada parcel·la.

Tenen una bodega molt funcional i còmoda per elaborar i vem anar veient tan on fermenten els vins, com les barriques o inclús on embotellen. A continuació, ja vem passar a la sala de tast que realment és molt xul·la on vem poder tastar els dos vins que de moment estan fent:

Viero 2009 – Té un aroma persistent però no intens, amb un punt de mel, platan o pinya i un punt d’ametlla verda que ve de la fusta. En boca una sensació de sedositat, amb dolçor al principi, i acidès i una mica d’amargor.

Finca de los Arandinos 2009 criança – És un 20% garnatxa i un 80% tempranillo. En nas molt elegant, fusta, maduixa, un punt mentolat i regalèssia. És més aviat un vi de menjar que no de catar.

Un cop catats ja vem passar a l’hotel i ja l’hem pogut començar a veure. En total tenen 14 habitacions, de les quals 9 + 1 junior suite són disenyades per David Delfin i les altres 3 + 1 junior suite dissenyades pel mateix arquitecte de l’edifici, Javier Arizcuren. Les Estàndars de David Delfin, la veritat és que són molt originals, ja que el bany es va muntant, o més ben dit quan entres no veus res del que serà el bany i el pots anar muntant en mòduls.

A més, també ens van ensenyar l’spa, que tot i ser petit, té de tot i la veritat és que ens van venir ganes de poder-lo probar 😉

Per acabar amb la visita, ja vem passar al restaurant Tierra on vem poder degustar el Menú Tierra que teniu a continuació.

De primers vem fer un pica pica entre tots, per poder tastar més d’un plat i els segons ja cadascú va demanar el seu. Realment, tot estava boníssim. Un restaurant que val molt la pena.

Com podeu veure, us projecte enoturístic plenament que cumpleix tot el que es pot demanar, i on s’hi pot fer una estança d’allò més complerta, vamos, que m’han quedat ganes de poder fer aquesta estada!!

Bodegas Urbina, un celler amb vins molt interessants

El mateix pont del 12 d’octubre també vem visitar Bodegas Urbina, que es troben al poble de Cuzcurrita, per sort la visita ens la va fer en Pedro, que ens va demostrar com es pot saber molt, i encanvi explicar les coses de la forma més planera possible. Realment, en aquesta visita vem apendre moltes coses que no sabíem i ell ens ho va explicar de la millor de les maneres.

Es un celler familiar on només fan servir vinyes pròpies i fent-ho tot el màxim d’ecològicament possible. La verema l’acostumen a fer a finals de septembre o principis d’octubre.

Per fer la fermentació del vi no afegeixen llevats, sinó que només fan servir aquells que són autòctons, és a dir, els que provenen de l’aire o del propi raïm. Per a poder fer la fermentació, entren el raïm fred, pel que dura més o menys uns set dies.

Un cop feta la fermentació, fan els remuntats per a crear un circuit on el most sempre estigui en contacte amb les pells i extreure-hi els colors i els aromes. També acostumen a fer un “delestage”, que no és més que treure el vi i deixar que el barret s’esquerdi i després ja es torna a posar el vi i es va barrejant.

La pellofa es porta a la premsa horitzontal, on primer fan un premsat suau d’on surt un vi que barregen amb el reste, en canvi, el de la segona premsada ho venen a altres cellers o destil·leries. Antigament, les pells, també les portaven a la destil·laria, però ara et cobren per fer-ho, així que ho fan servir com compos per abonar.

En Pedro ens explica que antigament per clarificar els vins es feia servir clara d’ou que no s’emporta els aromes al clarificar. Però ara, fan servir un altre mètode ja que si fessin servir clares d’ou ho hauríen de posar a l’etiqueta.

En el cas dels vins reserva i grans reserves a més fan un filtrat amb un filtre de plaques.

A bodegas Urbina fan servir roure americà sobretot ja que el francès és més car i a més és molt complexe aromàticament parlant, i en canvi l’aroma que aporta el roure americà és molt més dolç.

En Pedro també ens explica el motiu pel que hi ha roure a França i en canvi aquí Espanya no n’hi ha. Això ve de l’època de Napoleó que necessitava molta fusta per a fer vaixells i per tant van plantar molt de roure. Actualment els boscos de roures són de l’estat i els diners que obtenen de la seva venta els inverteixen en els ciutadans per a que paguin menys impostos (vamos, igualet que aquí).

Segons els francesos:

El vi és l’expressió líquida d’un indret

Amb totes aquestes explicacions on aprenem moltíssim de l’elaboració del vins ja pasem a la sala de cates on el Pedro ens diu:

Vamos a catar 10 vinos

Realment increible no??

Els vins d’aquest celler s’identifiquen amb unes bandes de color a l’etiqueta en que si la banda és vermella vol dir que el raïm prové de vinyes de fins a 20 anys, en canvi si ens trobem amb una banda blava és que les vinyes tenen més de 20-30 anys.

Comencem amb el blanc que tenen que és 100% viura (macabeu) una varietat molt suau i refrescant que marida molt bé amb peix blanc.

El segon vi que podem tastar és el rosat, o com li diuen en aquesta zona “clarete”, aquest, és un vi 100% tempranillo on només s’està una hora fermentant amb la pell, pel que agafa molt poc color. Aquest vi només el venen a nivell local ja que al reste d’Espanya no agrada el color que té. Aquest rosat, marida molt bé amb salmó ja que és més greixós i perquè té una certa amargor.

A continuació tastem un negre 100% garnatxa on el seu secret és cultivar-la en sòls molt pobres. En aquest cas aquest vi és de maceració carbònica (molt típica a la Rioja). En aquest cas, més aviat seria semimaceració carbònica ja que no hi posen el “raspon”. Aquest vi té un aroma de fruita acabada de recollir i marida molt bé amb carns blanques o cuina italiana.

Un altre monovarietal que tenen és el negre 100% tempranillo que té un cicle vegetatiu curt i té uns aromes de fruita de reposteria o inclús de mermelada.

Un cop tastat tots els seus vins joves ja passem al que tenen barrica:

Comencem amb el Criança 2006 que s’està en barriques de tres anys i fa un vi que va molt bé amb els menjars.

El següent és el Reserva especial 2001 que ha passat 2 anys en bota i més de 5 en ampolla.

I continuem… aquest cop amb el Reserva especial 1997 que ha passat 2 anys en bota i més de 9 en ampolla. Aquí el Pedro ens diu que vins de tant temps és convenient decantarlos per a que s’oxigenin. El aromes que ens aporta és a fruita de compota, membrillo… inclús a terra humida. Aquest vi, marida bé amb carns de caça.

Increiblement també tastem un Reserva especial 1991 que ha passat 2 anys en bota i més de 11 en ampolla. Aquest és un vi molt suau amb aromes a figues deshidratades.

Per acabar he pogut tastar també els dos vins d’autor que tenen.

Per una banda el Plot, que té una etiqueta totalment diferent sense posar Urbina, plot, principalment vol dir parcela o pago. En aquest cas, és un vi no filtrat ni clarificat d’un 100% de tempranillo i que ha estat 6 mesos en botes noves de roure francès.

I finalment el Reserva especial 2005 que es fa amb raïm pansa o verema tardana.

La veritat és que no us sabria dir quin vi em va agradar molt, ja que tots eren realment molt bons i el que es millor, els preus són boníssims, i fa que et puguis permetre comprar un vi de 1991, que en altres cellers o DO’s això seria impossible.

Realment, és una visita molt recomanable.