Tast de vins del Baix Penedès 2.0 #ChefSumiller a La Farmàcia del Vendrell

Dissabte vam tenir la ocasió d’assistir a un tast d’allò més interessant a La Farmàcia Vinacoteca del Vendrell, on ens vam trobar persones vinculades amb el món del vi com productors, elaboradors, sommeliers i enòlegs i també a la comunicació d’aquest món (especialment els canals 2.0).

Els organitzadors del tast el que pretenien era potenciar el coneixement dels vins del Baix Penedès i contribuir a l’aposta pels productes de proximitat.

Realment la varietat de productes que hem pogut tastar, ha sigut impressionant, no donàvem a l’abast i cada un dels productes tastats era excepcional i molts d’ells apostant per varietats autòctones.

Hem començat tastant vins blancs:
– Sauvignon Blanc de Cosmic Celler: aquest vi té una triple fermentació, una part en bota, una altra en dipòsit i una tercera en àmfora.
– Blanc de Vinyater de Partida Creus: aquest és un vi d’una varietat autòctona poc coneguda com el Vinyater, d’uns ceps de més de 60 anys i que a més està vinificat en natural, és a dir, sense sulfits afegits.
– Malvasia de Sitges de Jané Ventura: una altra varietat autòctona del Baix Penedès, aquest cop amb un pas per barrica
– Xarel•lo vermell de Sicus Celler: seguim amb les varietats autòctones recuperades pels elaboradors del Baix Penedès

Amb aquesta mostra tan interessant de varietats autòctones blanques, passem als caves i vins espumosos:
– Tres Naus Brut Nature Reserva de Cellers Domenys: Un cava fet amb les tres varietats convencionals amb 18 mesos de criança
– Tres Naus Brut Rosat de Cellers Domenys: cava rosat de la varietat trepat realment bo

– Cava Brut Nature Gran Reserva 2005 de Cosmic Cellers: un cava amb 60 mesos de criança amb unes olors a poma al forn impressionants
– Castell de Grabuac de Caves Suriol: un cava del 2007 on s’ha fermentat el vi en barrica
– IOMUS, Sumoll Blanc de Noirs de la cooperativa de Rodonyà: un vi espumós que m’ha sorprès gratament.
– IOMUS, Sumoll Cryo i IOMUS Sumoll Clàssic: dos vins espumosos rosats de la varietat autòctona Sumoll

– Cava en Punta de Partida Creus: un cava experimental de la varietat Vinyater que es va fer el desgorjat allí mateix.

Jo que no sóc gaire de caves, tots aquests m’han agradat molt i no sabria dir-vos quin més, potser ja estic trobant el camí cap els caves…

Amb aquesta mostra, hem passat als vins rosats:
– Rosat de Barthomeus: un 100% Cabernet Sauvignon de vinyes molt pròximes al mar
– Rosat de Tannat de Mil•liari que probablement no es comercialitzarà ja que Mil•liari ha tancat

Per acabar amb el vins hem tastat els negres:
– Monastrell de Sicus Celler: Varietat autòctona que ha vinificat en àmfores, el pròxim que surti les àmfores estan enterrades entre les vinyes.
– Garrut de Partida Creus: varietat autòctona, que si no tinc entès malament és el mateix monestrell, pel que podem fer un tast comparat amb el vi anterior
– Cabernet Franc 2007 de Cosmic Celler: on una part del vi ha fet una criança reductiva en ampolla, una altra part una criança en barrica i una altra en dipòsit.
– Cabernet Sauvignon de Barthomeus: fan servir aquesta varietat ja que és la que tenien a la finca quan van començar a vinificar
– Capvespre Sumoi de la Cooperativa de Rodonyà

A més a més de tots aquest vins, també hem pogut tastar, un cop a casa la cervesa Reptilian, una negra envellida en barrica de vermut negre realment interessant.

I clar tot això acompanyat de Botifarres de pernil, xató, calçots, ou i paté de fetge de la Cansaladeria Xarcuteria Arroyo que estaven boníssimes, i formatges de la Formatgeria Marval.

La jornada #ChefSumiller crec que ha sigut molt interessant, sobretot per poder conèixer productes del Baix Penedès que realment m’han sorprès, moltes gràcies per comptar amb mi.

Un dimarts literari al Hotel Espanya amb Martí Gironell i els vins de Jané Ventura

Fa una setmana més o menys vam tenir l’ocasió d’anar a un dels Dimarts literaris que munten al Hotel Espanya, el format consisteix en un sopar fet pel grup de Martin Berasategui maridat amb vins d’un celler i amb la conversa amb un escriptor.

L’acte començava a les 21h a l’Hotel Espanya, un hotel de tota la vida de Barcelona tocant al Liceu, que recentment han remodelat i la veritat es que ha quedat molt bé.

Tot arribant i de peu vam anar fent l’aperitiu que consistia en diferents plats que poso a continuació acompanyats de dos caves de Jané Ventura, el “Reserva de la música” Rosé 2010 i el “Do” Jané Ventura Gran Reserva 2008:

– Encenalls de pernil amb pa de xapata
– Torrada de piquillo a la flama i seitó
– Mini biquini de formatge cheddar i tòfona d’hivern
– Coca de recapte, formatge de cabra i botifarra del Perol
– Cullereta de tàrtar amb carn al gust
– Mini hamburgueses de vedella amb ceba confitada
– Tapeta de “callos” amb cap-i-pota

Mentre els cambrers anaven passant amb tots aquests aperitius que estaven d’allò més bons, en Jordi Llavina ens presentava al Marti Gironell i començaven a parlar del seu últim llibre “L’últim Abat” i de la possibilitat que va tenir en Marti de poder-lo escriure en el mateix escenari on passa la novel•la.

Ha estat molt bo, quan una senyora que estava d’assistent li ha comentat a en Martí que una de les coses que més li havien agradat del llibre, era que feia servir realment el vocabulari de la zona, ja que ella n’era d’allà.

Al acabar l’aperitiu ja vam passar a seure’ns en taules, per poder degustar el segon plat i els postres, abans però, en Gerard Jané, ens ha presentat els seus vins de la DO Penedès, i ha comentat que en el Penedès només un 11% de les 26.000ha són de la DO Penedès, ja que la resta, són principalment de la DO Cava o també de la DO Catalunya.

Com a segon plat ens van posar una Romescada de rap amb cloïsses i patata que anava maridat amb el vi Finca Els Camps 2010, fet amb vinyes de 60 anys de macabeu i amb una mica de Malvasia de Sitges, realment molt bo.

De postre, ens van servir una Mousse de recuit amb granissat de mel i nous, maridat amb el “Vi de palla” 2009 de Jané Ventura, un vi dolç de Malvasia de Sitges que ha estat en bota uns 11 mesos i del que només s’han fet 600 ampolles.

En la sobretaula en Jordi Llavina ha tornat a xerrar amb en Marti Gironell i aquest cop han sortit més temes del llibre i sobretot aquells relacionats amb el vi, ja que en el Monestir de Sant Benet es feien unes 14 varietats de vi a l’època de “L’últim Abat” i per acompanyar la novel•la per exemple a la FNAC es regalava una ampolla de vi del Celler Espelt d’una varietat molt semblant al que es feia en aquell temps.

També a la novel•la es tracten altres temes referents al vi com l’enumancia, que és l’art de llegir els possos del vi.

Al anar parlant del llibre i els temes que s’hi tracten (sexe, gastronomia, vi, política…) la veritat és que m’han entrat moltes ganes de llegir-lo, així que ho hauré de fer!!

La veritat és que aquesta proposta de maridar gastronomia, vi i literatura és una molt bona idea i vaig disfrutar molt.

Un Vis à Vis del Tr3sc amb Sor Lucía Caram maridada amb els vins de Jané Ventura

Des de no fa molt el Club Tr3sc ha començat a potenciar la cultura del vi, ja sigui amb visites enoturístiques, ja sigui amb activitats diverses maridant el vi amb altres aspectes de la cultura.

Fa un parell de setmanes vaig poder assistir a un d’aquests maridatges, en aquest cas, es tracta del cicle Vis à Vis on es genera un espai de conversa i reflexió amb algun personatge conegut i tot això acompanyat de vins d’algun celler català.

El 31 de gener el personatge va ser Sor Lucía Caram , i els vins que acompanyaven la conversa eren del Celler Jané Ventura .

“El espíritu divino da fervor y el vino también”

L’espai on es podia gaudir de la conversa, era a una de les sales del Museu Europeu d’Art Modern , on hi havia tot de cadires amb petites taules.

Just començant l’acte, en Gerard Jané ens va presentar el seu projecte on ens va dir que el més important és que al Penedès Vi i Paisatge són una unitat, i posteriorment ens va presentar el cava i el vi que vam poder tastar mentre es duia a terme la conversa amb Sor Lucía Caram.

– Cava Do Vintage Gran Reserva: És un cava fet amb les varietats tradicionals que ha tingut una criança en ampolla d’uns 30-42 mesos i que no té sucre afegit. En Gerard ens comenta que tots els seus caves tenen noms relacionats amb la música i per això aquest el seu nom és DO.

– Finca Els Camps 2010: fet amb macabeu i un petit tant percentatge de malvasia de Sitges. Aquest vi fa una maceració licular durant 2 dies i posteriorment fa la fermentació en barriques de roure francès i una criança de 5 mesos en aquestes barriques tot fent battonage de les mares.

Un cop feta la presentació dels vins i del Celler, ja va començar la conversa amb Sor Lucía Caram, tot parlant del paper de l’església en el món actual, la seva vocació i el rol de la dona en l’entorn eclesiàstic.

La conversa va estar molt interessant ja que Sor Lucía tot i ser una monja, té les idees molt clares i en molts aspectes no està gens d’acord amb el que diuen els seus superiors. Ella creu que estan per ajudar al poble i no se’ls hi ha d’imposar res, de fet diu que:

“L’església són els pitjors venedors del millor missatge ja que ho fan a base del temor i imposició”

Entre altres coses, pensa que la llibertat d’una persona és terra sagrada i per tant la vida de les persones també ho és i si hi volem entrar ho hem de fer amb molt de compte i sempre des de la comprensió.

Creu que l’església tal i com està plantejada actualment té els dies comptats i com que aquest sistema ja no funciona s’han de trobar alternatives.

Sor Lucía creu que el celibat es estimar amb els braços oberts, i ella es partidària que puguin triar amb llibertat si volen tenir o no parella.

“Es Bueno soñar por las noches, para que cuando nos despertemos podamos hacer realidad esos sueños”

Tot i que Sor Lucía ha tingut problemes amb els seus superiors ella segueix pensant de la mateixa forma i diu que:

“La meva vida són les meves causes i les meves causes valen més que la meva vida”

Amb aquesta frase defineix molt bé com és ella, i la veritat és que si tothom a l’església fos d’aquesta manera, molts més hi creuríem que no només els que ho fan avui en dia. Fa falta gent amb mentalitat més oberta a l’església per a que les coses vagin millor:

“La diferència no és una amenaça, sino una oportunitat i una ocasió d’enriquir-se”

Realment una proposta molt bona aquesta del Vis a Vis organitzar pel Club Tr3sc.