Fira de les Cooperatives del Priorat al Castell del Vi de Falset

Si no sabeu que fer aquest dissabte de setmana santa, us podeu passar per Falset on el Castell del Vi organitza la Fira de les Cooperatives, on es faran diferents actes relacionats amb les cooperatives.

La jornada començarà amb la inauguració de l’exposició “Construeix un món millor. Fes cooperativa”, en el Castell i a la mateixa hora s’obrirà la Fira de les Cooperatives, on han confirmat assistència les diferents cooperatives de la DOQ Priorat, DO Montsant i DOP Siurana:

– Cellers Unió
– Cooperativa de Cabacés
– Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant
– Vinícola del Priorat
– Cooperativa Falset Marçà
– Celler El Masroig
– Celler de Capçanes
– Cooperativa de la Serra d’Almos

A les 12:30 tindrà lloc un tast comentat dels vins de les cooperatives a càrrec de l’enòleg Carles Escolà Cunillè, i a les 13:30 el tast serà dels olis de les cooperatives a càrrec del tècnic Francesc Gilabert.

A la tarda, hi haurà una taula rodona amb el lema “Present i futur de les cooperatives a la comarca del Priorat” moderada pel periodista Toni Orensanz i amb la participació de:
– Sr. Josep Pere Colat. President de la Federació de Cooperatives Agràries Catalanes (pendent de confirmació)
– Sr. Paco Prats. President de la DOP Siurana
– Sr. Toni Alcover Jofre. President de la DOQ Priorat
– Sr. Jaume Domènech Jordà. President de la DO Montsant
– Sr. Joan Queralt Álvarez. Oficina comarcal del Priorat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya
– Sr. Josep Ma Cots Montlleó. President de la Cooperativa Falset Marçà

Realment la jornada pinta molt interessant i jo hi seré com a blogger fent soroll a les xarxes amb l’etiqueta #tastaelcastelldelvi, ara us animo a tots a venir a Falset i disfrutar de les cooperatives i sobretot del Castell del Vi.

Un dimarts literari al Hotel Espanya amb Martí Gironell i els vins de Jané Ventura

Fa una setmana més o menys vam tenir l’ocasió d’anar a un dels Dimarts literaris que munten al Hotel Espanya, el format consisteix en un sopar fet pel grup de Martin Berasategui maridat amb vins d’un celler i amb la conversa amb un escriptor.

L’acte començava a les 21h a l’Hotel Espanya, un hotel de tota la vida de Barcelona tocant al Liceu, que recentment han remodelat i la veritat es que ha quedat molt bé.

Tot arribant i de peu vam anar fent l’aperitiu que consistia en diferents plats que poso a continuació acompanyats de dos caves de Jané Ventura, el “Reserva de la música” Rosé 2010 i el “Do” Jané Ventura Gran Reserva 2008:

– Encenalls de pernil amb pa de xapata
– Torrada de piquillo a la flama i seitó
– Mini biquini de formatge cheddar i tòfona d’hivern
– Coca de recapte, formatge de cabra i botifarra del Perol
– Cullereta de tàrtar amb carn al gust
– Mini hamburgueses de vedella amb ceba confitada
– Tapeta de “callos” amb cap-i-pota

Mentre els cambrers anaven passant amb tots aquests aperitius que estaven d’allò més bons, en Jordi Llavina ens presentava al Marti Gironell i començaven a parlar del seu últim llibre “L’últim Abat” i de la possibilitat que va tenir en Marti de poder-lo escriure en el mateix escenari on passa la novel•la.

Ha estat molt bo, quan una senyora que estava d’assistent li ha comentat a en Martí que una de les coses que més li havien agradat del llibre, era que feia servir realment el vocabulari de la zona, ja que ella n’era d’allà.

Al acabar l’aperitiu ja vam passar a seure’ns en taules, per poder degustar el segon plat i els postres, abans però, en Gerard Jané, ens ha presentat els seus vins de la DO Penedès, i ha comentat que en el Penedès només un 11% de les 26.000ha són de la DO Penedès, ja que la resta, són principalment de la DO Cava o també de la DO Catalunya.

Com a segon plat ens van posar una Romescada de rap amb cloïsses i patata que anava maridat amb el vi Finca Els Camps 2010, fet amb vinyes de 60 anys de macabeu i amb una mica de Malvasia de Sitges, realment molt bo.

De postre, ens van servir una Mousse de recuit amb granissat de mel i nous, maridat amb el “Vi de palla” 2009 de Jané Ventura, un vi dolç de Malvasia de Sitges que ha estat en bota uns 11 mesos i del que només s’han fet 600 ampolles.

En la sobretaula en Jordi Llavina ha tornat a xerrar amb en Marti Gironell i aquest cop han sortit més temes del llibre i sobretot aquells relacionats amb el vi, ja que en el Monestir de Sant Benet es feien unes 14 varietats de vi a l’època de “L’últim Abat” i per acompanyar la novel•la per exemple a la FNAC es regalava una ampolla de vi del Celler Espelt d’una varietat molt semblant al que es feia en aquell temps.

També a la novel•la es tracten altres temes referents al vi com l’enumancia, que és l’art de llegir els possos del vi.

Al anar parlant del llibre i els temes que s’hi tracten (sexe, gastronomia, vi, política…) la veritat és que m’han entrat moltes ganes de llegir-lo, així que ho hauré de fer!!

La veritat és que aquesta proposta de maridar gastronomia, vi i literatura és una molt bona idea i vaig disfrutar molt.

Un Vis à Vis del Tr3sc amb Sor Lucía Caram maridada amb els vins de Jané Ventura

Des de no fa molt el Club Tr3sc ha començat a potenciar la cultura del vi, ja sigui amb visites enoturístiques, ja sigui amb activitats diverses maridant el vi amb altres aspectes de la cultura.

Fa un parell de setmanes vaig poder assistir a un d’aquests maridatges, en aquest cas, es tracta del cicle Vis à Vis on es genera un espai de conversa i reflexió amb algun personatge conegut i tot això acompanyat de vins d’algun celler català.

El 31 de gener el personatge va ser Sor Lucía Caram , i els vins que acompanyaven la conversa eren del Celler Jané Ventura .

“El espíritu divino da fervor y el vino también”

L’espai on es podia gaudir de la conversa, era a una de les sales del Museu Europeu d’Art Modern , on hi havia tot de cadires amb petites taules.

Just començant l’acte, en Gerard Jané ens va presentar el seu projecte on ens va dir que el més important és que al Penedès Vi i Paisatge són una unitat, i posteriorment ens va presentar el cava i el vi que vam poder tastar mentre es duia a terme la conversa amb Sor Lucía Caram.

– Cava Do Vintage Gran Reserva: És un cava fet amb les varietats tradicionals que ha tingut una criança en ampolla d’uns 30-42 mesos i que no té sucre afegit. En Gerard ens comenta que tots els seus caves tenen noms relacionats amb la música i per això aquest el seu nom és DO.

– Finca Els Camps 2010: fet amb macabeu i un petit tant percentatge de malvasia de Sitges. Aquest vi fa una maceració licular durant 2 dies i posteriorment fa la fermentació en barriques de roure francès i una criança de 5 mesos en aquestes barriques tot fent battonage de les mares.

Un cop feta la presentació dels vins i del Celler, ja va començar la conversa amb Sor Lucía Caram, tot parlant del paper de l’església en el món actual, la seva vocació i el rol de la dona en l’entorn eclesiàstic.

La conversa va estar molt interessant ja que Sor Lucía tot i ser una monja, té les idees molt clares i en molts aspectes no està gens d’acord amb el que diuen els seus superiors. Ella creu que estan per ajudar al poble i no se’ls hi ha d’imposar res, de fet diu que:

“L’església són els pitjors venedors del millor missatge ja que ho fan a base del temor i imposició”

Entre altres coses, pensa que la llibertat d’una persona és terra sagrada i per tant la vida de les persones també ho és i si hi volem entrar ho hem de fer amb molt de compte i sempre des de la comprensió.

Creu que l’església tal i com està plantejada actualment té els dies comptats i com que aquest sistema ja no funciona s’han de trobar alternatives.

Sor Lucía creu que el celibat es estimar amb els braços oberts, i ella es partidària que puguin triar amb llibertat si volen tenir o no parella.

“Es Bueno soñar por las noches, para que cuando nos despertemos podamos hacer realidad esos sueños”

Tot i que Sor Lucía ha tingut problemes amb els seus superiors ella segueix pensant de la mateixa forma i diu que:

“La meva vida són les meves causes i les meves causes valen més que la meva vida”

Amb aquesta frase defineix molt bé com és ella, i la veritat és que si tothom a l’església fos d’aquesta manera, molts més hi creuríem que no només els que ho fan avui en dia. Fa falta gent amb mentalitat més oberta a l’església per a que les coses vagin millor:

“La diferència no és una amenaça, sino una oportunitat i una ocasió d’enriquir-se”

Realment una proposta molt bona aquesta del Vis a Vis organitzar pel Club Tr3sc.

Fem una copeta de vi al Calaix de Sastre a Falset?

Aquest cap de setmana com ja sabeu, he estat pel Priorat fent una mica d’enoturisme, i aquest cop no tant de veure cellers, sinó més de disfrutar del vi d’altres maneres. Ja us he parlat del Castell del Vi i ara us parlaré de que podeu fer per la tarda si esteu per Falset o aprop d’allà.

A la plaça de la Quartera, gairebé al costat de l’Ajuntament, podem trobar un bar que es diu Calaix de Sastre. Aquest Bar, està atès pel Paco (que també té l’allotjament enoturístic Mas Figueres) i el local està molt ben cuidat.

És un local petit, però amb força taules on poder pendre una beguda, però amb una bona carta de vins, els quals es poden demanar a copes, o bé, tota l’ampolla. En ampolla té bastantes referències totes elles de la comarca, i de preus assequibles (no val la pena tenir ampolles que no tindran sortida en un bar com el seu). A copes, acostuma a tenir un parell d’ampolles obertes de negres i una de blanc on poder escollir, i les referències a copes les va variant conforme es van acabant les ampolles obertes.

La decoració del local també em va agradar molt, ja que té tota una paret plena de tapes de caixes de vins, molts d’ells molt reconeguts. I en una altra paret hi té diferents quadres de Isabelle Meyer que estan fets amb productes derivats del vi.

A més a més, a part del vi, també es pot pendre un cafè, cervesa, infusions… i per acompanyar-ho té petits plats de tapes o entrapans.

L’obertura és pel matí i després per la tarda a partir de les 7 i fins a la matinada els caps de setmana, ja que a la nit passa a ser un bar de copes.

Es curiós que un lloc com Falset on tot és vi, no hi hagin llocs per poder pendre una copa de vi tranquil·lament, aquí el Paco ha tingut força visió de negoci, ja que una persona que va al Priorat a fer enoturisme i s’hi queda a dormir, segurament, per la tarda voldrà fer una copa de vi i possiblement anirà a la principal població de la comarca, que en aquest cas es Falset.

A més a més al Calaix de Sastre també fan per donar a conèixer el vi de la zona, i els diumenges a la tarda (si, si, perquè és el dia més fluix de la setmana i per a que hi vagi la gent de la zona), fan un tast amb un celler de la zona, el qual, porta tres dels seus vins i l’enòleg el va comentant d’una forma distesa. Pel que ens va comentar el Paco, s’hi estan una mitja horeta amb cada un dels vins i no ho fan gens tècnic per poder arribar a tothom i que la gent que no entèn gaire del món del vi no s’hi senti incòmoda. Per exemple, aquest diumenge passat tenia a Orto Vins, quina llàstima no haver-hi pogut anar, però era massa tard per després tornar a Barcelona.

Així que ja sabeu, si passeu per Falset, és un lloc més que recomanable.

Coneixent la Comarca del Priorat al Castell del Vi

Aquest cap de setmana, hem fet una escapadeta i hem marxat al Priorat i així per una vegada, en comptes d’estar únicament un dia anant i tornant i passant massa temps al cotxe, l’hem pogut disfrutar més tranquil·lament ja que ens hi hem quedat a dormir.

Per començar el dia empapant-nos de vi, hem anat al Castell del Vi a Falset.

A la planta baixa, ens trobem una petita introducció a la comarca, dient-nos que a la comarca del Priorat, ens trobem dues denominacions, la DOQ Priorat i la DO Montsant i amb aquesta fantàstica frase:

“Els vins són petites històries dins d’una ampolla”

I per això, també podem trobar un munt d’ampolles penjant en l’estança, indicant-nos que tenim moltes històries per descobrir.

També ens diuen que el vi neix en el cep i que és el raïm el que concentra les essències de la terra, collit per mans expertes, així que:

“Cal estimar la vinya”

En la segona planta, ens explica amb molts panells informatius, com es fa el vi al Priorat i una mica de la seva història i característiques i les dificultats en què es troben els viticultors en aquesta terra, i per començar, abans dels panells podem visualitzar un vídeo on ens fa una petita introducció i em queda gravada una frase que diu l’avi de la protagonista:

“D’aquí no en pot sortir més que un bon vi”

A l’altre banda, trobem tot de panells on hi han fotos de persones importants per aquesta terra, i que l’han posat en boca de tots, ja que El vi el fa la terra, però també la gent:

– Sara Pérez “El vi té tant d’enologia com de filosofia, és una manera de fer les coses”
– El trio infernal “Ens agrada el vi. És lògic que ens agradi el Priorat”
– Álvaro Palacios “El misticisme del monestir impregna de saviesa i misteri els accidentats pendents de pissarra que brillen amb l’enèrgica llum de la Mediterrània”
– René Barbier “Inicialment, fer vi al Priorat semblava una bogeria que no interessava a ningú”
– Joan Manuel Serrat “No només de cançons vius l’home”
– Josep Lluís Pérez “Jo definiria el Priorat com una zona on arriben persones que aspiren a fer del vi una obra d’art”
– Salvador Burgos “A principi dels anys noranta ningú no podia imaginar-se el que passaria al Priorat”

Finalment al tercer pis, trobem una sala d’aromes on podem distingir el més característics com per exemple, els torrats, els balsàmics, els de fruits vermells, els especiats… i a més a més trobem uns panells explicatius on ens descriuen aquests aromes.

A l’altre banda dels aromes, trobem més explicacions del Priorat, i fa una menció a l’oli que s’hi produeix i també a les diferents DO’s espanyoles i també a quins llocs del món s’hi fa vi.

“Des que el món és món que s’hi fa vi”

Al finalitzar la visita tens l’oportunitat de poder tastar un vi, que cada dues setmanes va canviant i és l’únic que tenen a la venta. En aquesta ocasió, ens hem trobat el Pascona Tradició, un criança 2009 del celler Pascona de la DO Montsant, amb una imatge bastant trencadora i que a més a més ha incorporat unes càpsules antigoteig que no havia vist abans.

A on hem pogut fer el tast que és a la botiga, tenen diferents objectes a la venta, al igual que samarretes fetes per diferents artistes de la zona. Ara tots molt macos i amb gust, de fet, t’enduries més d’una cosa!!

Molt bona visita al Castell i totalment recomanable.

Comença l’any, i… Visitem Cava Berdié!!

Aquesta era una de les visites que més ganes tenia de fer, i només començar l’any he pogut fer-la acompanyada del reste de les #4wine. La veritat, és que les expectatives eren molt altes pel bon rotllo que ens havien trasmès en les ocasions que ens havíem trobat tant amb la Montsa, com amb el Robert. I….. Realment, han superat les expectatives!!

Només arribar ja ens reb la Montsa en un espai que tenen chill out amb unes vistes excepcionals. A més, el dia ens acompanya totalment i tot estar a 4 de gener fa un solet que escalfa una mica, i fa que s’estigui a gust a fora.

La Montsa, com que les 5 que hi hem anat (a més de les #4wine, se’ns ha afegit la Sandra del DO Original), no erem neòfites en el món del vi, no sabia molt bé com enfocar la visita, però immediatament, les 5, li hem demanat que la fes com la fa sempre, que sempre estem aprenent coses.

Així que ens ha començat explicant una mica com van començar. Ara mateix, fa 6 anys que estan el tres germans (la Montsa, el Robert i el Sergi) en aquest celler, però ens diu que això no va sortir del no res.

Tot i que a casa seva no han viscut mai directament del mon del cava, el seu pare, en els anys 80 va muntar tres bodegues de cava a Sant Sadurni de cero, però quan ja funcionaven li perdia la gràcia. Ja a l’any 2000 el seu pare compra el celler on ens trobem i sobretot la tenia com un “hobbie” i els seus fills quan tenien dies lliures anaven a ajudar-lo. Però, ara fa 6 anys un cop passada la campanya de Nadal, el tres germans, van decidir tirar el negoci endavant.

A la terrassa amb les espectaculars vistes del Penedès, fem el primer tast, tot començant pel Cava Nature, que és un cava reserva (és el mínim que fan), però a la taula on hi havien les copes i el cava… No només hi havia això, sinó que també hi havia una copa amb trossos de poma dins i a part un platet amb uns pinxos de raïm i formatge. Com podeu veure, no és un tast clàssic, sinó que la Montsa ens té preparat un tast sensorial. La poma dins la copa, ja ens suggestiona quan anem a olorar el cava, i per una vegada, trobo un aroma conegut, al veure la poma, la seva olor es resalta per sobre les altres i ens es més fàcil descobrir els aromes del cava. En aquest cas, són aromes a frescor, herba, poma verda i ens dona sensacions fresques, de primavera.

Aquest, és el cava que més venen, segurament, degut a que combina amb tot, és molt versatil, i et passa bé en qualsevol moment.

A continuació, la Montsa, ens explica que tant el vi com el cava, ho has de maridar amb tot, amb això es refereix que no només marida amb el menjar, sinó que també amb el moment en què l’estàs prenent o amb la persona amb qui estàs.

Un cop tastat sol aquest cava reserva, ens explica la Montsa que així com podem arribar a notar més de 3000 aromes (jo crec que no hi arribaré mai, ja que hauré d’educar molt el meu nas per aconseguir-ne alguns…), de sabors en tenim 4 més el umami (bastant difícil d’identificar ja que no hi estem acostumats, potser aquest sabor el podríem identificar amb la sopa de miso amb alga, això si que seria umami).

Amb això dels sabors, la Montsa ens invita a poder identificar els 4 sabors a la boca tot menjant un pinxo de formatge i raïm amb un glop d’aquest cava Nature, el formatge ens aportarà el salat, el raïm el dolç i el cava ens aportarà l’àcid i l’amarg. És increible tenir tots els sabors a la vegada a la boca!!!

Amb aquest maridatge ja passem al interior del celler i baixem a la cava. Allí ens explica que tenen només 7 hectàrees de vinya i amb això no tenen suficinet, a més a més el celler no el tenen preparat per entrar raïm i el seu el porten a un altre celler per fer el vi. Per una altra banda, el seu pare i l’enòleg (Pere) van per tot el Penedès i van provant vins base per buscar el que creuen que és millor per elaborar els seus caves i aquests són els que compren. Tenen la sort que el Pere i el seu pare són molt coneguts i per això normalment són els primers a triar, tot i que no tenen contracte amb ningú.

Actualment estan fent unes 60.000 ampolles dels 6 caves que tenen, més dos grans anyades (que només surten en anys excepcionals).

Dins la cava, amb una llum molt tenue, la Montsa ens diu que li agrada pensar que:

L’orgull més gran és que totes aquestes ampolles acompanyaran moments de felicitat d’algú a qualsevol part del mon

Amb aquesta frase, la Montsa, ja ens passa a donar a tastar el Cava Gran Rupestre 2007, que és un gran reserva. En aquest cas, al costat del Cava podem veure Codonyat dins una copa i uns canapés de pa amb salmó i mantequilla. Al olorar el cava, en aquest cas, no ens venen aromes a la poma que trobàvem a dalt, sinó que aquest cop el que trobem més aviat és la mateixa poma, però al forn, o sinó aromes a fruites amb compota, avellanes, fruits secs, torrats, pastisseria… o inclús de molsa de la part de sota del bosc mullada. Per la Montsa, el més important és l’olor a Mediterrani, herbes aromàtiques del mediterrani o de la muntanya amb un toc mineral que da un punt de mar.

En aquest cas ens ha posat codonyat a la copa, ja que li és més difícil tenir disponible poma al forn, pel que ens diu que no l’olorem directament (ja que té una olor molt forta), sinó millor només passar la copa per sota el nas.

El canapé de salmó amb mantequilla també ens serveix per jugar amb els sabors, i podem notar que el que resalta és la poma i el toc àcid.

Aquest cava, seria més de tardor i colors ocres, pel que aquest cava a diferencia de l’anterior no el podríem pendre en qualsevol moment, sinó que necessita un menjar més elaborat i molta més tranquil·litat. En aquest moment, es quan et dones compte que no tot el cava és igual, i que hi ha un per cada moment.

Amb el tast d’aquest cava, ja tornem a pujar, i aquest cop, ens dirigim al Wine Bar, on la Montsa ens dona a tastar el Cava Amor, un cava blanc amb cor rosat, en aromes, és totalment diferent, amb una base de fruita blanca (poma o sobretot pera) però té el fons a gerds, i una mica de pinya i mandarina. Per una altra banda, també té una part molt important d’espècies, com pebre de jamaica o pebre rosa. A més, hi ha una part floral que li recorda a flors d’hibiscus. En boca, la sensació és que ens queda molt més plena i amb molt més volum i més llarg.

En aquest cava, ens té preparada una copa amb gerds i una cullera amb maduixes talladetes molt petites, suc de taronja i un toc de pebre. Pel tema aroma, ens diu que fem igual que amb el codonyat, que només l’olorem de pasada ja que sino és una olor massa forta que no és la real. L’explosió de sabors a la boca és realment impressionant.

Quan estem fent aquest tast se’ns afegeix el Robert i mentre ens posen els seus videos (l’Amor i el de Nadal d’aquest any) ens donen l’oportunitat de tastar els seus dos grans anyades, 2005 i 2004, que realment estan impressionants.

I això no s’acaba aqui!!! La seva mare ens ha preparat un dinar boníssim que podem pendre a la terrasseta (tot i estar al mes de gener hi toca el sol i s’hi està divinament) amb el Robert i la Montsa, i entre tots ens anem explicant les nostres vides tot menjant i maridant-ho amb els seus caves i el seu nou vi, el Misty (un syrah 100% de la DO Montsant molt fresc en boca que ens sorpren gratament).

Realment, va ser una jornada molt especial, ja que el Robert i la Montsa (ens falta conèixer al Sergi) són persones molt properes i que transmeten molt bon rotllo, s’hi està molt a gust amb ells, i a sobre… els seus caves i el seu vi estan d’allò més bons!!! Hi hauré de tornar??

Brindem amb la Marató a la DO Alella

El dia 16 de desembre, dia en que es feia la Marató de TV3 que aquest any recollia fons per la investigació sobre el càncer, a Alella, es va fer un acte solidari també que es deia Brindem amb la Marató.

L’acte, consistia en tres actes diferents, un tast, una xerrada i un brindis a la plaça de l’ajuntament.

El primer dels actes era el tast solidari que es feia a l’Espai DiVi d’Alella i es pagava 6€. Aquest espai és l’antic Celler Jaume Serra del s. XVIII.

El tast ens el fan els sumillers Alfons Monje (Ambrosía Mediterrània) i Dani Garcia (Somni d’una nit de vins), i primer de tot ens expliquen que la DO Alella és la més petita de Catalunya, que el que li dona autenticitat és el tipus de terreny que hi trobem que és sauló i també que la varietat que més s’utilitza és la Pansa Blanca autòctona (que és germana bessona del xarel·lo).

En total, tastem 8 vins de la DO Alella, dels quals 7 vins són blancs i només l’últim és un rosat.

Roura Blanc – Xarel·lo 2011 del Celler Roura – L’anomenen xarel·lo perquè sobretot es dediquen a l’exportació i el nom de la varietat és més conegut que no pansa blanca. És un vi jove sense fermentacions, pel que podria ser un vi iniciàtic, ja que és molt fàcil de beure. En nas té un toc de fonoll que ens dona la pansa blanca.

Pansa Blanca – del Celler Serralada de Marina – En nas té olors més a macedonia i és més intens que l’anterior.

Pansa Blanca, Muscat – del Celler Can Roda – Té un 20% de muscat i el reste de pansa blanca. El Celler està envoltat de bosc pel que li dona diferències aromàtiques. Per una altra banda el muscat li dona olors a lichie i també a marialluisa. Aquest vi té una criança en mares que li dona molta més untuositat en boca

Bouquet d’A Blanc – del Celler Bouquet d’Alella – Amb les varietats pansa blanca i garnatxa blanca al 50% cada una, que per tant, donen aromes diferenciats, aquest vi, també té criança en mares.

Marquès d’Alella Pansa Blanca – del Celler Marquès d’Alella – és un dels clàssics d’alella i per tant, és dels que la gent pensa en un vi d’Alella. Als aromes del Fonoll l’acompanyen notes cítriques. En boca té una entrada fresca mantenint el que hem trobat en nas, té volum i és molt rodó.

Marfil – del Celler Alella Vinícola – és també un pansa blanca i és un dels primers vins que es feien a Alella. En nas, trobem un cítric semblant a les fulles del llimoner.

In Vita – del Celler Castillo de Sajazarra – Aquest és un Celler de la Rioja que tenen un Celler a la Roca del Vallès. El vi és un pansa blanca amb sauvignon blanc, i és l’únic vi kosher d’alella i dels pocs blancs de catalunya. Té uns aromes més subtils ja que a la roca ja estem parlant d’un altre clima. Els aromes són a pera, poma o inclús a la part blanca de la llimona.

Parvus Rosé – del Celler Alta Alella Privat – Ens trobem un vi rosat molt suau fet amb cabernet sauvignon.

Acabat el tast hem anat a Can Lleonart, on la Rosa Maria Lamuela-Raventós, professora titular del departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmacia, ens ha fet una xerrada molt interessant (i on a mi particularment m’han vingut moltíssimes ganes de saber-ne més, suposo que m’ha vingut la meva vertent bioquímica) sobre els Polifenols presents al vi amb propietats protectores del càncer i els estudis que estan fent al respecte.

Per acabar la jornada, hem anat a la Plaça de l’Ajuntament on hem pogut fer el brindis solidari amb els vins de la DO Alella. I de fet, la que ens ha convidat a fer el brindis ha sigut la Ruth!!

Una bodega con mucha tradición: Bodegas Muga

Durant el pont del 12 d’octubre a La Rioja, també vem tenir l’ocasió de fer la visita a Bodegas Muga.

Aquesta és una de les bodegues que es troba en el barri de l’estació d’Haro (és el barri amb més bodegues centenaries per metre quadrat).

La bodega és 100% familiar y ara mateix la porten entre la segona i la tercera generació.

La visita la comencem per la Torre Muga, que la van fer en el 1990, però que fins el 2008 no sabien molt bé a que destinar-la, però al cobrar importància l’enoturisme, el que van fer és muntar una sala de cates profesional a dalt de tot amb unes vistes impressionants i en el primer pis hi fan una sala de reunions. El nom ve del vi Torre Muga que és un vi més modern, en contraposició del Padros de Enea que és un vi més clàsic, i la torre podríem dir que és la part més moderna de la bodega.

Les vinyes, les tenen repartides per la Sierra, Logroño i San Felipe, en total tenen 250ha.

Tots els procesos per fer el vi, els fan de forma artesana. De fet, el control de la vinya és molt important, pel que, al arribar el raïm al Celler (que vem tenir l’ocasió de poder-ho veure, ja que la visita la vem fer durant la verema), es fan controls de qualitat i a continuació, aquest raïm es posa en camions refrigerats per a que la fermentació comenci d’una forma molt lenta,

En directe, vem poder veure com el raïm el pasaven per la despalilladora i com a continuació aquell raïm que ha d’anar a vins molt especials com el Torre Muga o el Aro, el passen per la taula de selecció.

La fermentació la fan en tines de fusta de roure, fent-la per separat en funció de la varietat i de la finca d’on provenen. Una altra cosa que hem pogut veure en directe gràcies a estar en verema, ha sigut com feien un remuntat.

Al costat de les tines de fusta on fan les fermentacions, hi ha el cementiri, on tenen ampolles des del 1968.

Un cop feta la fermentació a les tines, el vi l’envelleixen en botes de roure francès i americà, un 60% de francès en front del 40% d’americà, ens expliquen que el roure americà dona bon resultat per criances llargues. Fan servir un tipus o un altre de roure, en funció del vi que volen fer. A més a més fan els “trasiegos” de forma manual, i hem tingut l’ocasió de poder-ho veure també en directe.

Per una altra banda, a Muga clarifiquen amb clara d’ou tots els seus vins negres per poder treure els residus dels tanins. Antigament tots els cellers ho clarificaven d’aquesta forma, però actualment en queden molt pocs que ho segueixin fent amb clara d’ou. Exactament fan servir 3 clares per cada hectolitre.

Un cop clarificat ho posen en tines molt grans per poder unificar els vins.

Una de les particularitats de Muga, és que tenen la seva pròpia toneleria. Allí ens expliquen perquè el roure francès és més car que l’americà. Resulta que per poder fer servir el roure francès l’arbre ha de tenir mínim 120 anys, mentre que el americà n’hi ha prou amb 80. Per una altra banda la forma de tallar el americà es fa d’una forma que es pot aprofitar més que no pas el francès. Per fer una bota, es necessites entre 28 i 30 “duelas”, mai és un número exacte ja que cada una és diferent.

La visita l’hem acabada podent tastant dos dels seus vins, el blanc que ha passat per barrica i el negre, tots dos i sobretot el blanc molt bons.

A la botiga, també tenen un petit bar on pots pendre tots els seus vins a copes, i allí entre tots, hem tastat el Torre Muga i el Prados de Enea, particularment, em quedo amb aquest últim!!!

Crec que és una visita totalment recomanable, ja que es pot veure tots el procés d’una bodega centenaria i a més amb el plus de que tot ho fan com antigament i especialment el tema de la toneleria, ja que es una de les poques bodegues on encara es fan les seves pròpies barriques.

Sers, una visita totalment recomanable al Somontano

Si m’hagués de quedar amb una de les tres visites que vem fer al Somontano el cap de setmana d’Agost amb la Marina, la Ruth i la Isabel, seria la de Sers, la veritat és que en Pablo ens ha tractat com si fossim de la familia i la visita ens ha encantat. Només us diré que hem arribat a les 12 i hem sortit d’allà a quarts de 4.

Són un celler petit que produeixen unes 30-35000 ampolles de 6 vins en total i que veremen a mà.

Van començar el 2006, tot i que havien començat a plantar el 1999 sense idea de fer celler, sinó que venien el raïm a Viñas del Vero fins el 2005, que com que els hi posaven molts problemes, van decidir fer el Celler. Treballen amb Cabernet, Merlot, Syrah, Parraleta (varietat autòctona del Somontano) i Chardonnay.

El nom de la bodega prové del vent que hi ha per la zona, el Cerç o Cierzo que allí li dieun Sers. I de fet, a tots els seus vins, cada any li posen la força que tenia aquest vent.

Ells elaboren per separat el vi flor del vi premsat i al gener o febrer si els dos vins es compensen, llavors els barregen.

Un cop hem vist el celler, el Pablo ens ha portat a la vinya, on hem pogut observar i catar com estava la maduració del Syrah, el Merlot i fins i tot la Parralleta.

A part, de poder disfrutar d’una bona passejada per la seva finca i veure les diferents parceles que tenen.

La veritat és que ha sigut molt instructiu i m’ha agradat moltíssim poder probar el raïm agafat directament de la vinya i notar les diferències entre una varietat i una altra.

Una de les avantatges que tenen, és que en aquest poble (Cofita) són els únics que elaboren vi, pel que no han de patir per si passa alguna enfermetat de la vinya provinent de parceles que no són seves, i per tant ho poden tenir tot molt més controlat.

Quan hem tornat cap al Celler, la seva dona ens ha ensenyat la casa rural que tenen, Casa Canales, que està posada amb molt de gust i venien ganes de quedar-s’hi i disfrutar més del cap de setmana.

Evidentment, no ens en podíem anar sense catar els seus vins, així que el Pablo ens ha donat a catar:

– Sers blanqué: Chardonnay on una part ha fermentat en barrica, el nom de blanqué prové de blanc que és com es diu en aquesta zona.
– Sers primer: Syrah sense barrica, anomenat primer perquè és el primer que surt
– Sers singular: Parralleta amb 5 mesos de barrica per a poder treure-li l’acides d’aquesta varietat. El nom de singular és degut a la singularitat d’aquesta varietat.
– Sers temple: fet amb Cabernet, Merlot i Syrah i amb 6 mesos de barrica, és el seu criança. S’anomena temple ja que l’edifici de la casa rural és de l’època dels templaris.
– Sers Reserva: amb un any de barrica i 2 d’ampolla.

Aquest últim, ens ha sorprès ja que ens l’ha fet maridar amb melò i la veritat és que la combinació quedava d’allò més bé!!!

La visita ha estat fantàstica i només queda per posar-bos uns versos que hem pogut veure només entrar a la sala de cata:

Sólo viñedo propio.
Sólo 12 hectáreas en las mejoras fincas.
Sólo viñas trabajadas con el respeto que nos merece la tierra.
Sólo viñas que saben de sol, de lluvia, de hielo y de viento.
Sólo?

Presentació del Vi Novell del Celler Masroig

El dissabte 10 de novembre feien la presentació del Vi Novell del Celler Masroig a Masroig (Montsant) i evidentment, amb lo fan que sóc d’aquest vi, cap allà que hi vem anar.

La presentació es va fer en el mateix celler i quan vem arribar ja estava tot preparat i allí vaig poder coincidir amb l’Eulàlia Roca (@RocaEulalia) i el Rafael Pino (@pinoflash) que ja tenia ganes de coneixer-lo després d’interactuar amb ell per twitter (sempre està bé poder conèixer personalment les persones amb les que parles a les xarxes).

Mentre arribava la gent, hi havia un grup de música tocant que feia que encara et sentissis més gust i l’espera no se’t fes llarga.

Però no van tardar molt a començar amb la jornada. Primerament el Centre Quim Soler ens va presentar el llibre “Vitis Vinifera Cataloniae, relats eròtics per a amants del vi” i el seu autor, que ens parla del llibre.

“Beure vi, banyar-se, jugar, riure. Això és viure!”

L’autor, en Vicent Palatsí, ens presenta el seu llibre, on els seus protagonistes són 35 vins dels països catalans (de fet inclús ha aconseguit un d’Andorra), aquests vins els ha triat especialment l’autor i no només s’ha basat en que siguin bons, sinó també en altres raons com que el vi estigui etiquetat en català.

El llibre són contes independents units pel primer conte i l’epileg que és el que dona unitat al llibre, tots ells estan ambientats a la seva terra, Castelló. En ell preten fer un maridatge entre plaer, vi i l’erotisme.

Amb la presentació del llibre fet, hem passat ja a fer la presentació del Vi Novell. Aquesta presentació ens la fa Mercè Folch (periodista i membre de l’equip del programa El Cafè de la República de Catalunya Radio) que és filla del Masroig.

A continuació ens emplacen a que anem a buscar les copes per quan sigui el moment, poguem tastar el Vi Novell, la manera de funcionar va ser que pagaves 5 pel lloguer de la copa, i al finalitzar tenies dos opcions, que et tornessin els diners o una ampolla de Vi Novell a canvi.

Amb la copa a la mà, la Mercè, comença explicant-nos el bagatge cultural que tenen els pagesos i la importància de la trasmissió de pares a fills i en referència a això ens posa un poema de Josep Fernàndez amb música de fons:

He sigut pagès
de tota la vida
mes em sento ofès
si algú m’humilia.

Al Baix Priorat
conreo la vinya
i sempre enfeinat
febrós d’alegria.

Entremig dels ceps
i les oliveres
em sento pagès
de totes maneres.

Sempre ho he sigut
sense mai queixar-me
treballant amb gust
i sense immutar-me.

Seria pagès
si tornés a néixer,
a mi no em fa res
si d’altres es queixen.

No em sento frustat
de la meva feina,
ser del Priorat
és l’honra meva.

Josep Feràndez
“Pagesívoles. Recull de poemes”. 1998

A continuació la Mercè ens rescata refranys i escrits que fan referència al vi novell, entre ells ens posa el poema amb música de Vicenç Andrés Estellés que parla concretament del Vi Novell.

“No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.
Una vella litúrgia el posava a la taula:
una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava en els ulls.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit, la febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l’hora de menjar.
S’oficiava el vi, lentament i greument.
Parle de vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa.
I un got de vi, solemne. Parle de vi dels pobres,
begut solemnement, l’aliment de la còlera,
el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,
l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.”

Vicenç Andrés Estellés.
“El vi”, dins “Llibre de les meravelles”. 1994.

Tot seguit, la Mercè ens equipara el vi novell amb el beaujolais noveau de França i inclús ens posa la música que fan servir a França per promocionar-lo.

Per acabar, ens posa un tros d’escrit de Josep Maria Espinàs acompanyat de música, Que fa referència al vi del Celler Masroig.

És hora de seure en un marge i mirar. Fins que l’últim cep volta en
l’aire i se li escapen de l’antiga pell les últimes engrunes de terra.
aleshores cal alçar la bóta, omplir-se la boca de vi novell i marxar.

M’enfilo al turó del davant, per un camí dolent i costerut, que
després es fa pitjor. Quan arribo a la carena, veig enllà, dalt d’un
altre puig, el Masroig. Travesso la carretera, que ara em sembla
una pista de ball, torno a baixar, buscant la drecera que m’ha de
dur al poble. Marro el camí diverses vegades, dubto, retrocedeixo,
m’aventuro una altra volta. Passo entre vinyes, i vinyes, aquí caic,
aquí m’aixeco. El terra és humit, sovint fangós. Arriba un moment
que el Masroig – que descobreixo a estones – em sembla inaccesible.
No es veu ningú en tota la vall.

Fins que, no se sap ben bé com, hi ha una terra més ferma sota
els peus, i una llum més oberta davant dels ulls,
i el cor em puja en el pit.

És el camí que duu al Masroig.

Josep Maria Espinàs. “Apeu pel Priorat”. 1957.

Amb tot això ja han fet l’espinjolada tot obrint una barrica amb Vi Novell i així ja l’hem pogut tastar, junt amb un pica pica que ens han posat.

També hem pogut tastar l’oli de raig que estava boníssim.

Amb tot això ha vingut el Rafael i ens ha dit si volíem anar a veure l’exposició de fotografia que hi ha als trulls i clar hem anat amb ell, però tot anant-hi ens ha ofert si volíem veure com es feia l’oli que ara mateix n’estaven fent i nosaltres encantats ja que mai ho havíem pogut veure.

En una sala hem pogut veure tot el procés de fer l’oli i veure com en sortia. La veritat és que ha estat molt interessant, moltes gràcies Rafael!!!

En els trulls actualment hi ha una exposició de fotografia de instruments que es feien servir antigament i que a més les fotos s’han fet en els mateixos trulls.

Això va ser tot, i ens va encantar poder-hi anar!!!