Arxiu del Blog

Un Vis à Vis del Tr3sc amb Sor Lucía Caram maridada amb els vins de Jané Ventura

Des de no fa molt el Club Tr3sc ha començat a potenciar la cultura del vi, ja sigui amb visites enoturístiques, ja sigui amb activitats diverses maridant el vi amb altres aspectes de la cultura.

Fa un parell de setmanes vaig poder assistir a un d’aquests maridatges, en aquest cas, es tracta del cicle Vis à Vis on es genera un espai de conversa i reflexió amb algun personatge conegut i tot això acompanyat de vins d’algun celler català.

El 31 de gener el personatge va ser Sor Lucía Caram , i els vins que acompanyaven la conversa eren del Celler Jané Ventura .

“El espíritu divino da fervor y el vino también”

L’espai on es podia gaudir de la conversa, era a una de les sales del Museu Europeu d’Art Modern , on hi havia tot de cadires amb petites taules.

Just començant l’acte, en Gerard Jané ens va presentar el seu projecte on ens va dir que el més important és que al Penedès Vi i Paisatge són una unitat, i posteriorment ens va presentar el cava i el vi que vam poder tastar mentre es duia a terme la conversa amb Sor Lucía Caram.

IMG_0248

– Cava Do Vintage Gran Reserva: És un cava fet amb les varietats tradicionals que ha tingut una criança en ampolla d’uns 30-42 mesos i que no té sucre afegit. En Gerard ens comenta que tots els seus caves tenen noms relacionats amb la música i per això aquest el seu nom és DO.

– Finca Els Camps 2010: fet amb macabeu i un petit tant percentatge de malvasia de Sitges. Aquest vi fa una maceració licular durant 2 dies i posteriorment fa la fermentació en barriques de roure francès i una criança de 5 mesos en aquestes barriques tot fent battonage de les mares.

IMG_0250

Un cop feta la presentació dels vins i del Celler, ja va començar la conversa amb Sor Lucía Caram, tot parlant del paper de l’església en el món actual, la seva vocació i el rol de la dona en l’entorn eclesiàstic.

La conversa va estar molt interessant ja que Sor Lucía tot i ser una monja, té les idees molt clares i en molts aspectes no està gens d’acord amb el que diuen els seus superiors. Ella creu que estan per ajudar al poble i no se’ls hi ha d’imposar res, de fet diu que:

“L’església són els pitjors venedors del millor missatge ja que ho fan a base del temor i imposició”

Entre altres coses, pensa que la llibertat d’una persona és terra sagrada i per tant la vida de les persones també ho és i si hi volem entrar ho hem de fer amb molt de compte i sempre des de la comprensió.

Creu que l’església tal i com està plantejada actualment té els dies comptats i com que aquest sistema ja no funciona s’han de trobar alternatives.

IMG_0249

Sor Lucía creu que el celibat es estimar amb els braços oberts, i ella es partidària que puguin triar amb llibertat si volen tenir o no parella.

“Es Bueno soñar por las noches, para que cuando nos despertemos podamos hacer realidad esos sueños”

Tot i que Sor Lucía ha tingut problemes amb els seus superiors ella segueix pensant de la mateixa forma i diu que:

“La meva vida són les meves causes i les meves causes valen més que la meva vida”

Amb aquesta frase defineix molt bé com és ella, i la veritat és que si tothom a l’església fos d’aquesta manera, molts més hi creuríem que no només els que ho fan avui en dia. Fa falta gent amb mentalitat més oberta a l’església per a que les coses vagin millor:

“La diferència no és una amenaça, sino una oportunitat i una ocasió d’enriquir-se”

Realment una proposta molt bona aquesta del Vis a Vis organitzar pel Club Tr3sc.

Anuncis

Brindem amb la Marató a la DO Alella

El dia 16 de desembre, dia en que es feia la Marató de TV3 que aquest any recollia fons per la investigació sobre el càncer, a Alella, es va fer un acte solidari també que es deia Brindem amb la Marató.

L’acte, consistia en tres actes diferents, un tast, una xerrada i un brindis a la plaça de l’ajuntament.

El primer dels actes era el tast solidari que es feia a l’Espai DiVi d’Alella i es pagava 6€. Aquest espai és l’antic Celler Jaume Serra del s. XVIII.

El tast ens el fan els sumillers Alfons Monje (Ambrosía Mediterrània) i Dani Garcia (Somni d’una nit de vins), i primer de tot ens expliquen que la DO Alella és la més petita de Catalunya, que el que li dona autenticitat és el tipus de terreny que hi trobem que és sauló i també que la varietat que més s’utilitza és la Pansa Blanca autòctona (que és germana bessona del xarel·lo).

IMG_0175

En total, tastem 8 vins de la DO Alella, dels quals 7 vins són blancs i només l’últim és un rosat.

Roura Blanc – Xarel·lo 2011 del Celler Roura – L’anomenen xarel·lo perquè sobretot es dediquen a l’exportació i el nom de la varietat és més conegut que no pansa blanca. És un vi jove sense fermentacions, pel que podria ser un vi iniciàtic, ja que és molt fàcil de beure. En nas té un toc de fonoll que ens dona la pansa blanca.

Pansa Blanca – del Celler Serralada de Marina – En nas té olors més a macedonia i és més intens que l’anterior.

Pansa Blanca, Muscat – del Celler Can Roda – Té un 20% de muscat i el reste de pansa blanca. El Celler està envoltat de bosc pel que li dona diferències aromàtiques. Per una altra banda el muscat li dona olors a lichie i també a marialluisa. Aquest vi té una criança en mares que li dona molta més untuositat en boca

Bouquet d’A Blanc – del Celler Bouquet d’Alella – Amb les varietats pansa blanca i garnatxa blanca al 50% cada una, que per tant, donen aromes diferenciats, aquest vi, també té criança en mares.

Marquès d’Alella Pansa Blanca – del Celler Marquès d’Alella – és un dels clàssics d’alella i per tant, és dels que la gent pensa en un vi d’Alella. Als aromes del Fonoll l’acompanyen notes cítriques. En boca té una entrada fresca mantenint el que hem trobat en nas, té volum i és molt rodó.

Marfil – del Celler Alella Vinícola – és també un pansa blanca i és un dels primers vins que es feien a Alella. En nas, trobem un cítric semblant a les fulles del llimoner.

In Vita – del Celler Castillo de Sajazarra – Aquest és un Celler de la Rioja que tenen un Celler a la Roca del Vallès. El vi és un pansa blanca amb sauvignon blanc, i és l’únic vi kosher d’alella i dels pocs blancs de catalunya. Té uns aromes més subtils ja que a la roca ja estem parlant d’un altre clima. Els aromes són a pera, poma o inclús a la part blanca de la llimona.

Parvus Rosé – del Celler Alta Alella Privat – Ens trobem un vi rosat molt suau fet amb cabernet sauvignon.

IMG_0176

Acabat el tast hem anat a Can Lleonart, on la Rosa Maria Lamuela-Raventós, professora titular del departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmacia, ens ha fet una xerrada molt interessant (i on a mi particularment m’han vingut moltíssimes ganes de saber-ne més, suposo que m’ha vingut la meva vertent bioquímica) sobre els Polifenols presents al vi amb propietats protectores del càncer i els estudis que estan fent al respecte.

Per acabar la jornada, hem anat a la Plaça de l’Ajuntament on hem pogut fer el brindis solidari amb els vins de la DO Alella. I de fet, la que ens ha convidat a fer el brindis ha sigut la Ruth!!

IMG_0177

Una bodega con mucha tradición: Bodegas Muga

Durant el pont del 12 d’octubre a La Rioja, també vem tenir l’ocasió de fer la visita a Bodegas Muga.

Aquesta és una de les bodegues que es troba en el barri de l’estació d’Haro (és el barri amb més bodegues centenaries per metre quadrat).

La bodega és 100% familiar y ara mateix la porten entre la segona i la tercera generació.

La visita la comencem per la Torre Muga, que la van fer en el 1990, però que fins el 2008 no sabien molt bé a que destinar-la, però al cobrar importància l’enoturisme, el que van fer és muntar una sala de cates profesional a dalt de tot amb unes vistes impressionants i en el primer pis hi fan una sala de reunions. El nom ve del vi Torre Muga que és un vi més modern, en contraposició del Padros de Enea que és un vi més clàsic, i la torre podríem dir que és la part més moderna de la bodega.

muga1

Les vinyes, les tenen repartides per la Sierra, Logroño i San Felipe, en total tenen 250ha.

Tots els procesos per fer el vi, els fan de forma artesana. De fet, el control de la vinya és molt important, pel que, al arribar el raïm al Celler (que vem tenir l’ocasió de poder-ho veure, ja que la visita la vem fer durant la verema), es fan controls de qualitat i a continuació, aquest raïm es posa en camions refrigerats per a que la fermentació comenci d’una forma molt lenta,

En directe, vem poder veure com el raïm el pasaven per la despalilladora i com a continuació aquell raïm que ha d’anar a vins molt especials com el Torre Muga o el Aro, el passen per la taula de selecció.

muga2

La fermentació la fan en tines de fusta de roure, fent-la per separat en funció de la varietat i de la finca d’on provenen. Una altra cosa que hem pogut veure en directe gràcies a estar en verema, ha sigut com feien un remuntat.

muga5

Al costat de les tines de fusta on fan les fermentacions, hi ha el cementiri, on tenen ampolles des del 1968.

muga3

Un cop feta la fermentació a les tines, el vi l’envelleixen en botes de roure francès i americà, un 60% de francès en front del 40% d’americà, ens expliquen que el roure americà dona bon resultat per criances llargues. Fan servir un tipus o un altre de roure, en funció del vi que volen fer. A més a més fan els “trasiegos” de forma manual, i hem tingut l’ocasió de poder-ho veure també en directe.

muga4

Per una altra banda, a Muga clarifiquen amb clara d’ou tots els seus vins negres per poder treure els residus dels tanins. Antigament tots els cellers ho clarificaven d’aquesta forma, però actualment en queden molt pocs que ho segueixin fent amb clara d’ou. Exactament fan servir 3 clares per cada hectolitre.

muga6

Un cop clarificat ho posen en tines molt grans per poder unificar els vins.

Una de les particularitats de Muga, és que tenen la seva pròpia toneleria. Allí ens expliquen perquè el roure francès és més car que l’americà. Resulta que per poder fer servir el roure francès l’arbre ha de tenir mínim 120 anys, mentre que el americà n’hi ha prou amb 80. Per una altra banda la forma de tallar el americà es fa d’una forma que es pot aprofitar més que no pas el francès. Per fer una bota, es necessites entre 28 i 30 “duelas”, mai és un número exacte ja que cada una és diferent.

La visita l’hem acabada podent tastant dos dels seus vins, el blanc que ha passat per barrica i el negre, tots dos i sobretot el blanc molt bons.

muga7

A la botiga, també tenen un petit bar on pots pendre tots els seus vins a copes, i allí entre tots, hem tastat el Torre Muga i el Prados de Enea, particularment, em quedo amb aquest últim!!!

IMG_9982

Crec que és una visita totalment recomanable, ja que es pot veure tots el procés d’una bodega centenaria i a més amb el plus de que tot ho fan com antigament i especialment el tema de la toneleria, ja que es una de les poques bodegues on encara es fan les seves pròpies barriques.

Sers, una visita totalment recomanable al Somontano

Si m’hagués de quedar amb una de les tres visites que vem fer al Somontano el cap de setmana d’Agost amb la Marina, la Ruth i la Isabel, seria la de Sers, la veritat és que en Pablo ens ha tractat com si fossim de la familia i la visita ens ha encantat. Només us diré que hem arribat a les 12 i hem sortit d’allà a quarts de 4.

Són un celler petit que produeixen unes 30-35000 ampolles de 6 vins en total i que veremen a mà.

Van començar el 2006, tot i que havien començat a plantar el 1999 sense idea de fer celler, sinó que venien el raïm a Viñas del Vero fins el 2005, que com que els hi posaven molts problemes, van decidir fer el Celler. Treballen amb Cabernet, Merlot, Syrah, Parraleta (varietat autòctona del Somontano) i Chardonnay.

El nom de la bodega prové del vent que hi ha per la zona, el Cerç o Cierzo que allí li dieun Sers. I de fet, a tots els seus vins, cada any li posen la força que tenia aquest vent.

Ells elaboren per separat el vi flor del vi premsat i al gener o febrer si els dos vins es compensen, llavors els barregen.

Un cop hem vist el celler, el Pablo ens ha portat a la vinya, on hem pogut observar i catar com estava la maduració del Syrah, el Merlot i fins i tot la Parralleta.

A part, de poder disfrutar d’una bona passejada per la seva finca i veure les diferents parceles que tenen.

La veritat és que ha sigut molt instructiu i m’ha agradat moltíssim poder probar el raïm agafat directament de la vinya i notar les diferències entre una varietat i una altra.

Una de les avantatges que tenen, és que en aquest poble (Cofita) són els únics que elaboren vi, pel que no han de patir per si passa alguna enfermetat de la vinya provinent de parceles que no són seves, i per tant ho poden tenir tot molt més controlat.

Quan hem tornat cap al Celler, la seva dona ens ha ensenyat la casa rural que tenen, Casa Canales, que està posada amb molt de gust i venien ganes de quedar-s’hi i disfrutar més del cap de setmana.

Evidentment, no ens en podíem anar sense catar els seus vins, així que el Pablo ens ha donat a catar:

– Sers blanqué: Chardonnay on una part ha fermentat en barrica, el nom de blanqué prové de blanc que és com es diu en aquesta zona.
– Sers primer: Syrah sense barrica, anomenat primer perquè és el primer que surt
– Sers singular: Parralleta amb 5 mesos de barrica per a poder treure-li l’acides d’aquesta varietat. El nom de singular és degut a la singularitat d’aquesta varietat.
– Sers temple: fet amb Cabernet, Merlot i Syrah i amb 6 mesos de barrica, és el seu criança. S’anomena temple ja que l’edifici de la casa rural és de l’època dels templaris.
– Sers Reserva: amb un any de barrica i 2 d’ampolla.

Aquest últim, ens ha sorprès ja que ens l’ha fet maridar amb melò i la veritat és que la combinació quedava d’allò més bé!!!

La visita ha estat fantàstica i només queda per posar-bos uns versos que hem pogut veure només entrar a la sala de cata:

Sólo viñedo propio.
Sólo 12 hectáreas en las mejoras fincas.
Sólo viñas trabajadas con el respeto que nos merece la tierra.
Sólo viñas que saben de sol, de lluvia, de hielo y de viento.
Sólo?

Montsant es planta a Barcelona

Ara fa una any, començava a aportar contingut en aquest bloc, i justament ho feia amb la celebració que feia la DO Montsant del seu 10è aniversari plantant-se a Barcelona.

Aquest any ho han tornat a fer i aquest dissabte 10 de novembre han tornat a plantar-se a Barcelona enfront del Mercat de Santa Caterina.

Evidentment hi vem anar per poder catar alguns dels vins de la DO Montsant. Nosaltres hi vem anar una mica tard i allò ja estava molt ple, així que l’afluència va ser bona, de fet a la pàgina web de la DO Montsant el dilluns posaven que s’havien fet més de 6.000 degustacions.

Al igual que l’any passat el preu era de 10€, i amb això tenies dret a una copa Riedel i 5 tickets de degustació (en aquesta fira no és com la Mostra de Vins i Caves, i en aquest cas és un ticket, un vi).

Allí vem poder degustar vins com el Acústic blanc, el Comèdia de Pascona, el Miloca de Vendrell Rived, el Dido de Venus Universal, i… evidentment, el Vi Novel del Celler Masroig.

Em va agradar una promoció que van fer els de Venus Universal a través de twitter on si enviaves un twitt amb #venus2008 tenies una copa de vi sense fer servir ticket.

Una altra vegada la fira va estar molt bé, i personalment crec que és una molt bona forma de que la DO Montsant en aquest cas, es promocioni a Barcelona i donar a conèixer els seus excel·lents vins. Potser altres DO’s haurien de fer el mateix.

Bodegas Urbina, un celler amb vins molt interessants

El mateix pont del 12 d’octubre també vem visitar Bodegas Urbina, que es troben al poble de Cuzcurrita, per sort la visita ens la va fer en Pedro, que ens va demostrar com es pot saber molt, i encanvi explicar les coses de la forma més planera possible. Realment, en aquesta visita vem apendre moltes coses que no sabíem i ell ens ho va explicar de la millor de les maneres.

Es un celler familiar on només fan servir vinyes pròpies i fent-ho tot el màxim d’ecològicament possible. La verema l’acostumen a fer a finals de septembre o principis d’octubre.

Per fer la fermentació del vi no afegeixen llevats, sinó que només fan servir aquells que són autòctons, és a dir, els que provenen de l’aire o del propi raïm. Per a poder fer la fermentació, entren el raïm fred, pel que dura més o menys uns set dies.

Un cop feta la fermentació, fan els remuntats per a crear un circuit on el most sempre estigui en contacte amb les pells i extreure-hi els colors i els aromes. També acostumen a fer un “delestage”, que no és més que treure el vi i deixar que el barret s’esquerdi i després ja es torna a posar el vi i es va barrejant.

La pellofa es porta a la premsa horitzontal, on primer fan un premsat suau d’on surt un vi que barregen amb el reste, en canvi, el de la segona premsada ho venen a altres cellers o destil·leries. Antigament, les pells, també les portaven a la destil·laria, però ara et cobren per fer-ho, així que ho fan servir com compos per abonar.

En Pedro ens explica que antigament per clarificar els vins es feia servir clara d’ou que no s’emporta els aromes al clarificar. Però ara, fan servir un altre mètode ja que si fessin servir clares d’ou ho hauríen de posar a l’etiqueta.

En el cas dels vins reserva i grans reserves a més fan un filtrat amb un filtre de plaques.

A bodegas Urbina fan servir roure americà sobretot ja que el francès és més car i a més és molt complexe aromàticament parlant, i en canvi l’aroma que aporta el roure americà és molt més dolç.

En Pedro també ens explica el motiu pel que hi ha roure a França i en canvi aquí Espanya no n’hi ha. Això ve de l’època de Napoleó que necessitava molta fusta per a fer vaixells i per tant van plantar molt de roure. Actualment els boscos de roures són de l’estat i els diners que obtenen de la seva venta els inverteixen en els ciutadans per a que paguin menys impostos (vamos, igualet que aquí).

Segons els francesos:

El vi és l’expressió líquida d’un indret

Amb totes aquestes explicacions on aprenem moltíssim de l’elaboració del vins ja pasem a la sala de cates on el Pedro ens diu:

Vamos a catar 10 vinos

Realment increible no??

Els vins d’aquest celler s’identifiquen amb unes bandes de color a l’etiqueta en que si la banda és vermella vol dir que el raïm prové de vinyes de fins a 20 anys, en canvi si ens trobem amb una banda blava és que les vinyes tenen més de 20-30 anys.

Comencem amb el blanc que tenen que és 100% viura (macabeu) una varietat molt suau i refrescant que marida molt bé amb peix blanc.

El segon vi que podem tastar és el rosat, o com li diuen en aquesta zona “clarete”, aquest, és un vi 100% tempranillo on només s’està una hora fermentant amb la pell, pel que agafa molt poc color. Aquest vi només el venen a nivell local ja que al reste d’Espanya no agrada el color que té. Aquest rosat, marida molt bé amb salmó ja que és més greixós i perquè té una certa amargor.

A continuació tastem un negre 100% garnatxa on el seu secret és cultivar-la en sòls molt pobres. En aquest cas aquest vi és de maceració carbònica (molt típica a la Rioja). En aquest cas, més aviat seria semimaceració carbònica ja que no hi posen el “raspon”. Aquest vi té un aroma de fruita acabada de recollir i marida molt bé amb carns blanques o cuina italiana.

Un altre monovarietal que tenen és el negre 100% tempranillo que té un cicle vegetatiu curt i té uns aromes de fruita de reposteria o inclús de mermelada.

Un cop tastat tots els seus vins joves ja passem al que tenen barrica:

Comencem amb el Criança 2006 que s’està en barriques de tres anys i fa un vi que va molt bé amb els menjars.

El següent és el Reserva especial 2001 que ha passat 2 anys en bota i més de 5 en ampolla.

I continuem… aquest cop amb el Reserva especial 1997 que ha passat 2 anys en bota i més de 9 en ampolla. Aquí el Pedro ens diu que vins de tant temps és convenient decantarlos per a que s’oxigenin. El aromes que ens aporta és a fruita de compota, membrillo… inclús a terra humida. Aquest vi, marida bé amb carns de caça.

Increiblement també tastem un Reserva especial 1991 que ha passat 2 anys en bota i més de 11 en ampolla. Aquest és un vi molt suau amb aromes a figues deshidratades.

Per acabar he pogut tastar també els dos vins d’autor que tenen.

Per una banda el Plot, que té una etiqueta totalment diferent sense posar Urbina, plot, principalment vol dir parcela o pago. En aquest cas, és un vi no filtrat ni clarificat d’un 100% de tempranillo i que ha estat 6 mesos en botes noves de roure francès.

I finalment el Reserva especial 2005 que es fa amb raïm pansa o verema tardana.

La veritat és que no us sabria dir quin vi em va agradar molt, ja que tots eren realment molt bons i el que es millor, els preus són boníssims, i fa que et puguis permetre comprar un vi de 1991, que en altres cellers o DO’s això seria impossible.

Realment, és una visita molt recomanable.