Author Archives: ebordons
Brindem amb la Marató a la DO Alella
El dia 16 de desembre, dia en que es feia la Marató de TV3 que aquest any recollia fons per la investigació sobre el càncer, a Alella, es va fer un acte solidari també que es deia Brindem amb la Marató.
L’acte, consistia en tres actes diferents, un tast, una xerrada i un brindis a la plaça de l’ajuntament.
El primer dels actes era el tast solidari que es feia a l’Espai DiVi d’Alella i es pagava 6€. Aquest espai és l’antic Celler Jaume Serra del s. XVIII.
El tast ens el fan els sumillers Alfons Monje (Ambrosía Mediterrània) i Dani Garcia (Somni d’una nit de vins), i primer de tot ens expliquen que la DO Alella és la més petita de Catalunya, que el que li dona autenticitat és el tipus de terreny que hi trobem que és sauló i també que la varietat que més s’utilitza és la Pansa Blanca autòctona (que és germana bessona del xarel·lo).
En total, tastem 8 vins de la DO Alella, dels quals 7 vins són blancs i només l’últim és un rosat.
Roura Blanc – Xarel·lo 2011 del Celler Roura – L’anomenen xarel·lo perquè sobretot es dediquen a l’exportació i el nom de la varietat és més conegut que no pansa blanca. És un vi jove sense fermentacions, pel que podria ser un vi iniciàtic, ja que és molt fàcil de beure. En nas té un toc de fonoll que ens dona la pansa blanca.
Pansa Blanca – del Celler Serralada de Marina – En nas té olors més a macedonia i és més intens que l’anterior.
Pansa Blanca, Muscat – del Celler Can Roda – Té un 20% de muscat i el reste de pansa blanca. El Celler està envoltat de bosc pel que li dona diferències aromàtiques. Per una altra banda el muscat li dona olors a lichie i també a marialluisa. Aquest vi té una criança en mares que li dona molta més untuositat en boca
Bouquet d’A Blanc – del Celler Bouquet d’Alella – Amb les varietats pansa blanca i garnatxa blanca al 50% cada una, que per tant, donen aromes diferenciats, aquest vi, també té criança en mares.
Marquès d’Alella Pansa Blanca – del Celler Marquès d’Alella – és un dels clàssics d’alella i per tant, és dels que la gent pensa en un vi d’Alella. Als aromes del Fonoll l’acompanyen notes cítriques. En boca té una entrada fresca mantenint el que hem trobat en nas, té volum i és molt rodó.
Marfil – del Celler Alella Vinícola – és també un pansa blanca i és un dels primers vins que es feien a Alella. En nas, trobem un cítric semblant a les fulles del llimoner.
In Vita – del Celler Castillo de Sajazarra – Aquest és un Celler de la Rioja que tenen un Celler a la Roca del Vallès. El vi és un pansa blanca amb sauvignon blanc, i és l’únic vi kosher d’alella i dels pocs blancs de catalunya. Té uns aromes més subtils ja que a la roca ja estem parlant d’un altre clima. Els aromes són a pera, poma o inclús a la part blanca de la llimona.
Parvus Rosé – del Celler Alta Alella Privat – Ens trobem un vi rosat molt suau fet amb cabernet sauvignon.
Acabat el tast hem anat a Can Lleonart, on la Rosa Maria Lamuela-Raventós, professora titular del departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmacia, ens ha fet una xerrada molt interessant (i on a mi particularment m’han vingut moltíssimes ganes de saber-ne més, suposo que m’ha vingut la meva vertent bioquímica) sobre els Polifenols presents al vi amb propietats protectores del càncer i els estudis que estan fent al respecte.
Per acabar la jornada, hem anat a la Plaça de l’Ajuntament on hem pogut fer el brindis solidari amb els vins de la DO Alella. I de fet, la que ens ha convidat a fer el brindis ha sigut la Ruth!!
Una visita amb història a El Fabulista
El mateix dia que vem visitar Muga pel matí, per la tarda, vem anar a visitar Bodegas El Fabulista al poble de Laguardia, que es troba a la Rioja Alavesa.
El nom del celler té a veure amb el fabulista Samaniego que va neixer en aquesta casa, per tant, era el celler que teníen a la familia Samaniego.
A Laguardia en època de guerra es van crear una sèrie de galeries per sota la població per a protegir-se, passada la guerra, aquestes galeries es van anar convertint poc a poc en cellers que actualment només dos segueixen en actiu (tot i que dins el casc històric hi havia unes 340 coves subterrànies). Ells continuen aquí ja que estan just al costat d’una de les entrades al poble i tenen un fàcil accés pel tractor i a més a més és un dels cellers més grans del poble (habitualment fan 40.000 ampolles a l’any).
El vi que elaboren en aquest celler el fan tot per maceració carbònica ja que és el mètode més tradicional. Aquest mètode l’identifiquem en el vi ja que té tres característiques, per una banda te un cert toc herbaci en nas, una petita punxadeta a la punta de la llengua i perquè queda un rastre carbònic degut a que la fermentació es fa en el mateix raïm. I a part també pot tenir una certa astringencia.
El tractor arriba a la porta del celler i posa el raïm en una mena de banyera (“lago” o “lagar” amb capacitat per a 22.000 Kg de raïm i que té una profunditat de 3m). Com justament ara just han acabat les veremes, tenim l’ocasió de veure que el “lago” està en ple procés de fermentació (ens diuen que porta uns 5 dies). Durant la fermentació, la part líquida va cap a baix
El procés de buidat del “lagar es fa en tres parts, primer el que surt per la “canilla de sarmientos” que fa de filtre, aquest vi, és fluix i és el que s’anomena de llàgrima i tot i que d’ell no se’n pot fer un vi, si que ajuda a compensar els vins. El premsat el fan trepitjant, pel mètode tradicional, d’aquí en sortirà el vi de “yema” o “corazon”. I finalment a través d’una premsa vertical hidraulica, surt el vi de premsa.
Amb aquestes explicacions ja baixem als subterranis que són dels segles XII i XIII, i tenen una temperatura constant de 13 graus i suficientment humitat per a fer vi, a part de la quietud i silenci. Així que és el lloc ideal per a fer vi. Ells tenen 4 “calados” que fan servir per a l’elaboració, la criança i la cata.
En el “calado” d’elaboració trobem 8 dipòsit que conecten directament amb el “lagar” de la part de dalt, és on es farà la fermentació malolàctica. Ells fan el procés amb els tres tipus de vi per separat i més tard ja fan el cupatge i en aquest moment ja decideixen que anirà pel vi jove que llavors el deixaran aquí durant 4 mesos. Els altres ja els passen a fer criança en el segon dels “calados”.
En el aquest celler elaboren 1 vi blanc i 4 negres. El blanc està fet amb un 80% viura i un 20% de malvasia. En canvi els negres estan fets tots amb un 100% de tempranillo. El Jove que no passa per bota, el Ilustrado que seria un semicriança ja que passa 6 mesos en bota i després en ampolla. El Sabio que passa 14 mesos en barrica (70% roure americà). I finalment el Fabula que no s’elabora tots els anys i s’està 15 mesos en barrica de roure francès nou.
Al acabar la visita hem pogut tastar dos dels seus vins negres en una sala de cates espectacular.
La visita realment és molt interessant ja que no es troben cellers com aquests però potser a cada una de les visites agafen a massa gent i està massa masificada.
Presentació de Cava Berdié a la Fàbrica Moritz
Aquesta setmana vem tenir l’ocasió d’anar amb la Ruth a la presentació que Cava Berdié va fer a la Fàbrica Moritz del seu spot de Nadal.
La presentació es va fer a una sala de la planta baixa on hi havia tot de cadires per poder visualitzar el video i després una sèrie de tauletes als laterals on estaven exposats tots els productes de Cava Berdié.
Al arribar a qui primer et trobaves era a la Montsa Jovani, una dels tres germans que integren Cava Berdié, que va pendre nota de les que arribàvem i es va alegrar molt que vinguéssim a compartir aquesta presentació amb ells i ens ha recordat que hem d’anar a fer-los una visita, que per descomptat que farem.
Vem estar esperant una estona a que anés arribant la gent, tot prenent una cervesa que ens han posat els de la Moritz.
Finalment, en Xavier Ayala, sommelier del Bar a Vins de la Fàbrica Moritz, ens presenta a l’espai, parlant del que podrem tastar al final de l’acte i finalment ens introdueix al Robert Jovani, un altre dels germans que formen Cava Berdié.
En Robert, d’una forma molt amena, ens explica com surgeix l’spot i el perquè dels protagonistes. Així sabem, que tant els protagonistes de l’spot, com aquells que estan darrera són gent molt propera a ells i que sempre des dels seus inicis (ara just fa 6 anys) els ha ajudat a tirar a endavant ja que creuen totalment en ells.
Ens presenta a els tres protagonistes de l’spot, començant per en Xavier Ayala sommellier del Bar a Vins i de pas també ens explica l’estreta col·laboració que han tingut sempre amb la Fàbrica Moritz que inclús els ha permès filmar allí.
Per una altra banda també ens presenta a Dani Garcia que té la botiga Art de Vins, molt propera al Bar a Vins. En Robert ens diu que per ells en Dani és com un germà més i que sempre ha estat amb ells.
I el tercer protagonista és l’Alexis Peñalver, el xef del restaurant La Pubilla que està al barri de Gràcia i una de les seves principals característiques són els esmorzars amb forquilla.
Un cop coneguts els protagonistes de l’spot també ens han anat introduint a tots els que hi han col·laborat per fer-lo, incloent-se a ells mateixos i inclús ha agraït a tots aquells que estem a les xarxes donant a conèixer el món del vi i del cava.
Amb totes les presentacions i agraïments fets, ja hem pogut veure l’spot, fet d’una forma que els caracateritza totalment a ells, molt sencill però que realment arriba, us deixo el link per si el voleu veure ja que crec que val realment la pena:
Després del video, ja hem pogut fer un tast d’alguns dels seus productes, de fet jo personalment he pogut tastar el Cava Amor, que m’ha sorprès gratament, i el seu vi Mysti de la DO Montsant. Tot això acompanyat d’uns petits furs salats fets per la Fàbrica Moritz, tots ells molt bons també.
Realment una presentació molt ben feta, al igual que el seu spot. Gràcies per comptar amb mi!!
Un celler familiar amb molta història – Otto Bestué
Amb comparació amb la visita del matí pel Somontano, Irius, aquesta va ser una visita totalment diferent, potser les instalacions no són tan espectaculars, però, el tracte ha sigut molt millor. Evidentment, no és el mateix que et faci una visita una persona contractada per l’empresa, que el que treballa per tirar-la endavant i de qui depèn que tot surti bé.
En aquesta zona antigament, era zona on es plantava vinya, cereal i oliveres, el vi, era per autoconsum i només el que sobrava el venien. Ells el 1999-2000 fan les noves instalacions i deixen de vinificar a les instalacions d’Enate d’on és la seva familia de de 1640. Ho han fet sempre com a mitjà de vida.
Tenen 35ha de vinya (cabernet sauvignon, merlot, tempranillo, syrah i chardonnay) que vinifiquen en les noves instalacions i per les quals fan servir el filtrat per terres que ens ha semblat molt curiós i que la veritat no sabria molt bé com descriure-ho, així que us deixo la foto per a que veieu amb què es fa.
Els vins negres els hi posen taps de suro, mentre que els vins joves (rosat i blanc) els hi posen taps de rosca ja que no els hi interessa que evolucionin.
Les fotografies que fan servir tant a les ampolles com a les capses, són de Faustino Villa Subías un fotògraf del Somontano nascut a principis del Segle XX i que Otto Bestué va demanar a la diputació poder fer servir les seves fotografies sobre el treball en el camp per a il·lustrar els seus vins.
Un cop feta la visita, hem pogut catar els seus vins, el rosat fet amb tempranillo i cabernet, el Finca Rableros amb 6 mesos de barrica i 6 mesos d’ampolla fet amb cabernet i tempranillo, i també el Santa Sabina amb 1 any de barrica i 1 any d’ampolla amb les mateixes varietats.
La veritat és que els vins estaben d’allò més bons i la visita molt bé.
Una bodega con mucha tradición: Bodegas Muga
Durant el pont del 12 d’octubre a La Rioja, també vem tenir l’ocasió de fer la visita a Bodegas Muga.
Aquesta és una de les bodegues que es troba en el barri de l’estació d’Haro (és el barri amb més bodegues centenaries per metre quadrat).
La bodega és 100% familiar y ara mateix la porten entre la segona i la tercera generació.
La visita la comencem per la Torre Muga, que la van fer en el 1990, però que fins el 2008 no sabien molt bé a que destinar-la, però al cobrar importància l’enoturisme, el que van fer és muntar una sala de cates profesional a dalt de tot amb unes vistes impressionants i en el primer pis hi fan una sala de reunions. El nom ve del vi Torre Muga que és un vi més modern, en contraposició del Padros de Enea que és un vi més clàsic, i la torre podríem dir que és la part més moderna de la bodega.
Les vinyes, les tenen repartides per la Sierra, Logroño i San Felipe, en total tenen 250ha.
Tots els procesos per fer el vi, els fan de forma artesana. De fet, el control de la vinya és molt important, pel que, al arribar el raïm al Celler (que vem tenir l’ocasió de poder-ho veure, ja que la visita la vem fer durant la verema), es fan controls de qualitat i a continuació, aquest raïm es posa en camions refrigerats per a que la fermentació comenci d’una forma molt lenta,
En directe, vem poder veure com el raïm el pasaven per la despalilladora i com a continuació aquell raïm que ha d’anar a vins molt especials com el Torre Muga o el Aro, el passen per la taula de selecció.
La fermentació la fan en tines de fusta de roure, fent-la per separat en funció de la varietat i de la finca d’on provenen. Una altra cosa que hem pogut veure en directe gràcies a estar en verema, ha sigut com feien un remuntat.
Al costat de les tines de fusta on fan les fermentacions, hi ha el cementiri, on tenen ampolles des del 1968.
Un cop feta la fermentació a les tines, el vi l’envelleixen en botes de roure francès i americà, un 60% de francès en front del 40% d’americà, ens expliquen que el roure americà dona bon resultat per criances llargues. Fan servir un tipus o un altre de roure, en funció del vi que volen fer. A més a més fan els “trasiegos” de forma manual, i hem tingut l’ocasió de poder-ho veure també en directe.
Per una altra banda, a Muga clarifiquen amb clara d’ou tots els seus vins negres per poder treure els residus dels tanins. Antigament tots els cellers ho clarificaven d’aquesta forma, però actualment en queden molt pocs que ho segueixin fent amb clara d’ou. Exactament fan servir 3 clares per cada hectolitre.
Un cop clarificat ho posen en tines molt grans per poder unificar els vins.
Una de les particularitats de Muga, és que tenen la seva pròpia toneleria. Allí ens expliquen perquè el roure francès és més car que l’americà. Resulta que per poder fer servir el roure francès l’arbre ha de tenir mínim 120 anys, mentre que el americà n’hi ha prou amb 80. Per una altra banda la forma de tallar el americà es fa d’una forma que es pot aprofitar més que no pas el francès. Per fer una bota, es necessites entre 28 i 30 “duelas”, mai és un número exacte ja que cada una és diferent.
La visita l’hem acabada podent tastant dos dels seus vins, el blanc que ha passat per barrica i el negre, tots dos i sobretot el blanc molt bons.
A la botiga, també tenen un petit bar on pots pendre tots els seus vins a copes, i allí entre tots, hem tastat el Torre Muga i el Prados de Enea, particularment, em quedo amb aquest últim!!!
Crec que és una visita totalment recomanable, ja que es pot veure tots el procés d’una bodega centenaria i a més amb el plus de que tot ho fan com antigament i especialment el tema de la toneleria, ja que es una de les poques bodegues on encara es fan les seves pròpies barriques.
Sers, una visita totalment recomanable al Somontano
Si m’hagués de quedar amb una de les tres visites que vem fer al Somontano el cap de setmana d’Agost amb la Marina, la Ruth i la Isabel, seria la de Sers, la veritat és que en Pablo ens ha tractat com si fossim de la familia i la visita ens ha encantat. Només us diré que hem arribat a les 12 i hem sortit d’allà a quarts de 4.
Són un celler petit que produeixen unes 30-35000 ampolles de 6 vins en total i que veremen a mà.
Van començar el 2006, tot i que havien començat a plantar el 1999 sense idea de fer celler, sinó que venien el raïm a Viñas del Vero fins el 2005, que com que els hi posaven molts problemes, van decidir fer el Celler. Treballen amb Cabernet, Merlot, Syrah, Parraleta (varietat autòctona del Somontano) i Chardonnay.
El nom de la bodega prové del vent que hi ha per la zona, el Cerç o Cierzo que allí li dieun Sers. I de fet, a tots els seus vins, cada any li posen la força que tenia aquest vent.
Ells elaboren per separat el vi flor del vi premsat i al gener o febrer si els dos vins es compensen, llavors els barregen.
Un cop hem vist el celler, el Pablo ens ha portat a la vinya, on hem pogut observar i catar com estava la maduració del Syrah, el Merlot i fins i tot la Parralleta.
A part, de poder disfrutar d’una bona passejada per la seva finca i veure les diferents parceles que tenen.
La veritat és que ha sigut molt instructiu i m’ha agradat moltíssim poder probar el raïm agafat directament de la vinya i notar les diferències entre una varietat i una altra.
Una de les avantatges que tenen, és que en aquest poble (Cofita) són els únics que elaboren vi, pel que no han de patir per si passa alguna enfermetat de la vinya provinent de parceles que no són seves, i per tant ho poden tenir tot molt més controlat.
Quan hem tornat cap al Celler, la seva dona ens ha ensenyat la casa rural que tenen, Casa Canales, que està posada amb molt de gust i venien ganes de quedar-s’hi i disfrutar més del cap de setmana.
Evidentment, no ens en podíem anar sense catar els seus vins, així que el Pablo ens ha donat a catar:
– Sers blanqué: Chardonnay on una part ha fermentat en barrica, el nom de blanqué prové de blanc que és com es diu en aquesta zona.
– Sers primer: Syrah sense barrica, anomenat primer perquè és el primer que surt
– Sers singular: Parralleta amb 5 mesos de barrica per a poder treure-li l’acides d’aquesta varietat. El nom de singular és degut a la singularitat d’aquesta varietat.
– Sers temple: fet amb Cabernet, Merlot i Syrah i amb 6 mesos de barrica, és el seu criança. S’anomena temple ja que l’edifici de la casa rural és de l’època dels templaris.
– Sers Reserva: amb un any de barrica i 2 d’ampolla.
Aquest últim, ens ha sorprès ja que ens l’ha fet maridar amb melò i la veritat és que la combinació quedava d’allò més bé!!!
La visita ha estat fantàstica i només queda per posar-bos uns versos que hem pogut veure només entrar a la sala de cata:
Sólo viñedo propio.
Sólo 12 hectáreas en las mejoras fincas.
Sólo viñas trabajadas con el respeto que nos merece la tierra.
Sólo viñas que saben de sol, de lluvia, de hielo y de viento.
Sólo?
Presentació del Vi Novell del Celler Masroig
El dissabte 10 de novembre feien la presentació del Vi Novell del Celler Masroig a Masroig (Montsant) i evidentment, amb lo fan que sóc d’aquest vi, cap allà que hi vem anar.
La presentació es va fer en el mateix celler i quan vem arribar ja estava tot preparat i allí vaig poder coincidir amb l’Eulàlia Roca (@RocaEulalia) i el Rafael Pino (@pinoflash) que ja tenia ganes de coneixer-lo després d’interactuar amb ell per twitter (sempre està bé poder conèixer personalment les persones amb les que parles a les xarxes).
Mentre arribava la gent, hi havia un grup de música tocant que feia que encara et sentissis més gust i l’espera no se’t fes llarga.
Però no van tardar molt a començar amb la jornada. Primerament el Centre Quim Soler ens va presentar el llibre “Vitis Vinifera Cataloniae, relats eròtics per a amants del vi” i el seu autor, que ens parla del llibre.
“Beure vi, banyar-se, jugar, riure. Això és viure!”
L’autor, en Vicent Palatsí, ens presenta el seu llibre, on els seus protagonistes són 35 vins dels països catalans (de fet inclús ha aconseguit un d’Andorra), aquests vins els ha triat especialment l’autor i no només s’ha basat en que siguin bons, sinó també en altres raons com que el vi estigui etiquetat en català.
El llibre són contes independents units pel primer conte i l’epileg que és el que dona unitat al llibre, tots ells estan ambientats a la seva terra, Castelló. En ell preten fer un maridatge entre plaer, vi i l’erotisme.
Amb la presentació del llibre fet, hem passat ja a fer la presentació del Vi Novell. Aquesta presentació ens la fa Mercè Folch (periodista i membre de l’equip del programa El Cafè de la República de Catalunya Radio) que és filla del Masroig.
A continuació ens emplacen a que anem a buscar les copes per quan sigui el moment, poguem tastar el Vi Novell, la manera de funcionar va ser que pagaves 5 pel lloguer de la copa, i al finalitzar tenies dos opcions, que et tornessin els diners o una ampolla de Vi Novell a canvi.
Amb la copa a la mà, la Mercè, comença explicant-nos el bagatge cultural que tenen els pagesos i la importància de la trasmissió de pares a fills i en referència a això ens posa un poema de Josep Fernàndez amb música de fons:
He sigut pagès
de tota la vida
mes em sento ofès
si algú m’humilia.Al Baix Priorat
conreo la vinya
i sempre enfeinat
febrós d’alegria.Entremig dels ceps
i les oliveres
em sento pagès
de totes maneres.Sempre ho he sigut
sense mai queixar-me
treballant amb gust
i sense immutar-me.Seria pagès
si tornés a néixer,
a mi no em fa res
si d’altres es queixen.No em sento frustat
de la meva feina,
ser del Priorat
és l’honra meva.Josep Feràndez
“Pagesívoles. Recull de poemes”. 1998
A continuació la Mercè ens rescata refranys i escrits que fan referència al vi novell, entre ells ens posa el poema amb música de Vicenç Andrés Estellés que parla concretament del Vi Novell.
“No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.
Una vella litúrgia el posava a la taula:
una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava en els ulls.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit, la febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l’hora de menjar.
S’oficiava el vi, lentament i greument.
Parle de vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa.
I un got de vi, solemne. Parle de vi dels pobres,
begut solemnement, l’aliment de la còlera,
el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,
l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.”Vicenç Andrés Estellés.
“El vi”, dins “Llibre de les meravelles”. 1994.
Tot seguit, la Mercè ens equipara el vi novell amb el beaujolais noveau de França i inclús ens posa la música que fan servir a França per promocionar-lo.
Per acabar, ens posa un tros d’escrit de Josep Maria Espinàs acompanyat de música, Que fa referència al vi del Celler Masroig.
És hora de seure en un marge i mirar. Fins que l’últim cep volta en
l’aire i se li escapen de l’antiga pell les últimes engrunes de terra.
aleshores cal alçar la bóta, omplir-se la boca de vi novell i marxar.M’enfilo al turó del davant, per un camí dolent i costerut, que
després es fa pitjor. Quan arribo a la carena, veig enllà, dalt d’un
altre puig, el Masroig. Travesso la carretera, que ara em sembla
una pista de ball, torno a baixar, buscant la drecera que m’ha de
dur al poble. Marro el camí diverses vegades, dubto, retrocedeixo,
m’aventuro una altra volta. Passo entre vinyes, i vinyes, aquí caic,
aquí m’aixeco. El terra és humit, sovint fangós. Arriba un moment
que el Masroig – que descobreixo a estones – em sembla inaccesible.
No es veu ningú en tota la vall.Fins que, no se sap ben bé com, hi ha una terra més ferma sota
els peus, i una llum més oberta davant dels ulls,
i el cor em puja en el pit.És el camí que duu al Masroig.
Josep Maria Espinàs. “Apeu pel Priorat”. 1957.
Amb tot això ja han fet l’espinjolada tot obrint una barrica amb Vi Novell i així ja l’hem pogut tastar, junt amb un pica pica que ens han posat.
També hem pogut tastar l’oli de raig que estava boníssim.
Amb tot això ha vingut el Rafael i ens ha dit si volíem anar a veure l’exposició de fotografia que hi ha als trulls i clar hem anat amb ell, però tot anant-hi ens ha ofert si volíem veure com es feia l’oli que ara mateix n’estaven fent i nosaltres encantats ja que mai ho havíem pogut veure.
En una sala hem pogut veure tot el procés de fer l’oli i veure com en sortia. La veritat és que ha estat molt interessant, moltes gràcies Rafael!!!
En els trulls actualment hi ha una exposició de fotografia de instruments que es feien servir antigament i que a més les fotos s’han fet en els mateixos trulls.
Això va ser tot, i ens va encantar poder-hi anar!!!
Probant el Tondeluna a Logroño
Durant la última visita a La Rioja, vem tenir la ocasió de poder anar a sopar al Tondeluna, el restaurant que ha obert Francis Paniego amb la seva dona a Logroño. Francis Paniego té un restaurant a Ezcaray que és El Portal al Echaurren, que tenen una estrella michelin.
El concepte del restaurant és diferent a d’altres, per començar no són taules separades, sinó que són taules llargues on pots coincidir amb altres comensals que no coneixes de res. En el nostre cas com erem 8 doncs vem tenir la taula per nosaltres sols.
Per un altre banda, el tipus de menjar és més estil platets, així que com podeu suposar vem disfrutar moltíssim.
Entre tots vem demanar 4 menús Estoy Atondelunado que consta en demanar 7 plats (salats o dolços) a compartir entre dos persones, el preu per persona són 25€.
Com havíem de triar 28 plats, els vem distribuir de la següent manera (repetint-ne alguns):
– Croquetas de la mamá de Francis
– Iogurt de formatge
– Patates braves en honor a Sergi Arola
– Rissotto lligat amb llàmines de sèpia
– Pasta fresca amb verduretes
– Magret d’ànec
– Mini hamburgueses
i de postres:
– Torrijas
– Xocolata amb oli i sal
Tot això ho vem acompanyar d’un vi que vem portar (prèviament havíem trucat per preguntar si podíem portar el nostre propi vi i ens havien dit que si), concretament ja que havíem fet la visita a Bodegas Muga, vem comprar entre tots un Magnum de Prado Enea per compartir-lo amb el Pedro de Bodegas Urbina i realment estava espectacular. I quan el vem haver acabat, vem demanar el criança de Bodegas Urbina que també va estar molt rebé.
Quina llàstima no tenir el Tondeluna a Barcelona, perquè us asseguro que repetiria ja que em va agradar moltíssim!!
Finca Arandinos – Enoturisme en estat pur
L’últim dia de la nostra estada a la Rioja, vem tenir l’ocasió de visitar un projecte enoturístic molt interessant. Finca Arandinos és un hotel de 14 habitacions, amb spa, restaurant i bodega que porta oberta 4 anys al costat de la localitat de Entrena a molt poca distància de Logroño.
Evidentment, ja que hi vem anar, vem aprofitar per fer una visita complerta, es a dir, visita a la Bodega, visita a l’hotel i dinar al restaurant.
Vem començar amb la visita a la Bodega tot tenint en compte que estan en un balcó sobre el riu Ebre a 610m d’altitud, orientada nord, nordest de manera que a les 6-7 ja comença a fer ombra. Tenen 15ha amb 27 parceles que segun van pujant tenen sòls més complexes i per això no fan servir el vi de les parts baixes, ja que, el sòl d’aquesta part té molta disponibilitat d’aigua i això dóna uns vins molt aquosos. La verema els hi dura molt ja que busquen la maduració dels raïms a cada parcel·la.
Tenen una bodega molt funcional i còmoda per elaborar i vem anar veient tan on fermenten els vins, com les barriques o inclús on embotellen. A continuació, ja vem passar a la sala de tast que realment és molt xul·la on vem poder tastar els dos vins que de moment estan fent:
Viero 2009 – Té un aroma persistent però no intens, amb un punt de mel, platan o pinya i un punt d’ametlla verda que ve de la fusta. En boca una sensació de sedositat, amb dolçor al principi, i acidès i una mica d’amargor.
Finca de los Arandinos 2009 criança – És un 20% garnatxa i un 80% tempranillo. En nas molt elegant, fusta, maduixa, un punt mentolat i regalèssia. És més aviat un vi de menjar que no de catar.
Un cop catats ja vem passar a l’hotel i ja l’hem pogut començar a veure. En total tenen 14 habitacions, de les quals 9 + 1 junior suite són disenyades per David Delfin i les altres 3 + 1 junior suite dissenyades pel mateix arquitecte de l’edifici, Javier Arizcuren. Les Estàndars de David Delfin, la veritat és que són molt originals, ja que el bany es va muntant, o més ben dit quan entres no veus res del que serà el bany i el pots anar muntant en mòduls.
A més, també ens van ensenyar l’spa, que tot i ser petit, té de tot i la veritat és que ens van venir ganes de poder-lo probar 😉
Per acabar amb la visita, ja vem passar al restaurant Tierra on vem poder degustar el Menú Tierra que teniu a continuació.
De primers vem fer un pica pica entre tots, per poder tastar més d’un plat i els segons ja cadascú va demanar el seu. Realment, tot estava boníssim. Un restaurant que val molt la pena.
Com podeu veure, us projecte enoturístic plenament que cumpleix tot el que es pot demanar, i on s’hi pot fer una estança d’allò més complerta, vamos, que m’han quedat ganes de poder fer aquesta estada!!
Montsant es planta a Barcelona
Ara fa una any, començava a aportar contingut en aquest bloc, i justament ho feia amb la celebració que feia la DO Montsant del seu 10è aniversari plantant-se a Barcelona.
Aquest any ho han tornat a fer i aquest dissabte 10 de novembre han tornat a plantar-se a Barcelona enfront del Mercat de Santa Caterina.
Evidentment hi vem anar per poder catar alguns dels vins de la DO Montsant. Nosaltres hi vem anar una mica tard i allò ja estava molt ple, així que l’afluència va ser bona, de fet a la pàgina web de la DO Montsant el dilluns posaven que s’havien fet més de 6.000 degustacions.
Al igual que l’any passat el preu era de 10€, i amb això tenies dret a una copa Riedel i 5 tickets de degustació (en aquesta fira no és com la Mostra de Vins i Caves, i en aquest cas és un ticket, un vi).
Allí vem poder degustar vins com el Acústic blanc, el Comèdia de Pascona, el Miloca de Vendrell Rived, el Dido de Venus Universal, i… evidentment, el Vi Novel del Celler Masroig.
Em va agradar una promoció que van fer els de Venus Universal a través de twitter on si enviaves un twitt amb #venus2008 tenies una copa de vi sense fer servir ticket.
Una altra vegada la fira va estar molt bé, i personalment crec que és una molt bona forma de que la DO Montsant en aquest cas, es promocioni a Barcelona i donar a conèixer els seus excel·lents vins. Potser altres DO’s haurien de fer el mateix.
Dionís de viatge a Ítaca 