Presentació del Vi Novell del Celler Masroig

El dissabte 10 de novembre feien la presentació del Vi Novell del Celler Masroig a Masroig (Montsant) i evidentment, amb lo fan que sóc d’aquest vi, cap allà que hi vem anar.

La presentació es va fer en el mateix celler i quan vem arribar ja estava tot preparat i allí vaig poder coincidir amb l’Eulàlia Roca (@RocaEulalia) i el Rafael Pino (@pinoflash) que ja tenia ganes de coneixer-lo després d’interactuar amb ell per twitter (sempre està bé poder conèixer personalment les persones amb les que parles a les xarxes).

Mentre arribava la gent, hi havia un grup de música tocant que feia que encara et sentissis més gust i l’espera no se’t fes llarga.

Però no van tardar molt a començar amb la jornada. Primerament el Centre Quim Soler ens va presentar el llibre “Vitis Vinifera Cataloniae, relats eròtics per a amants del vi” i el seu autor, que ens parla del llibre.

“Beure vi, banyar-se, jugar, riure. Això és viure!”

L’autor, en Vicent Palatsí, ens presenta el seu llibre, on els seus protagonistes són 35 vins dels països catalans (de fet inclús ha aconseguit un d’Andorra), aquests vins els ha triat especialment l’autor i no només s’ha basat en que siguin bons, sinó també en altres raons com que el vi estigui etiquetat en català.

El llibre són contes independents units pel primer conte i l’epileg que és el que dona unitat al llibre, tots ells estan ambientats a la seva terra, Castelló. En ell preten fer un maridatge entre plaer, vi i l’erotisme.

Amb la presentació del llibre fet, hem passat ja a fer la presentació del Vi Novell. Aquesta presentació ens la fa Mercè Folch (periodista i membre de l’equip del programa El Cafè de la República de Catalunya Radio) que és filla del Masroig.

A continuació ens emplacen a que anem a buscar les copes per quan sigui el moment, poguem tastar el Vi Novell, la manera de funcionar va ser que pagaves 5 pel lloguer de la copa, i al finalitzar tenies dos opcions, que et tornessin els diners o una ampolla de Vi Novell a canvi.

Amb la copa a la mà, la Mercè, comença explicant-nos el bagatge cultural que tenen els pagesos i la importància de la trasmissió de pares a fills i en referència a això ens posa un poema de Josep Fernàndez amb música de fons:

He sigut pagès
de tota la vida
mes em sento ofès
si algú m’humilia.

Al Baix Priorat
conreo la vinya
i sempre enfeinat
febrós d’alegria.

Entremig dels ceps
i les oliveres
em sento pagès
de totes maneres.

Sempre ho he sigut
sense mai queixar-me
treballant amb gust
i sense immutar-me.

Seria pagès
si tornés a néixer,
a mi no em fa res
si d’altres es queixen.

No em sento frustat
de la meva feina,
ser del Priorat
és l’honra meva.

Josep Feràndez
“Pagesívoles. Recull de poemes”. 1998

A continuació la Mercè ens rescata refranys i escrits que fan referència al vi novell, entre ells ens posa el poema amb música de Vicenç Andrés Estellés que parla concretament del Vi Novell.

“No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.
Una vella litúrgia el posava a la taula:
una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava en els ulls.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit, la febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l’hora de menjar.
S’oficiava el vi, lentament i greument.
Parle de vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa.
I un got de vi, solemne. Parle de vi dels pobres,
begut solemnement, l’aliment de la còlera,
el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,
l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.”

Vicenç Andrés Estellés.
“El vi”, dins “Llibre de les meravelles”. 1994.

Tot seguit, la Mercè ens equipara el vi novell amb el beaujolais noveau de França i inclús ens posa la música que fan servir a França per promocionar-lo.

Per acabar, ens posa un tros d’escrit de Josep Maria Espinàs acompanyat de música, Que fa referència al vi del Celler Masroig.

És hora de seure en un marge i mirar. Fins que l’últim cep volta en
l’aire i se li escapen de l’antiga pell les últimes engrunes de terra.
aleshores cal alçar la bóta, omplir-se la boca de vi novell i marxar.

M’enfilo al turó del davant, per un camí dolent i costerut, que
després es fa pitjor. Quan arribo a la carena, veig enllà, dalt d’un
altre puig, el Masroig. Travesso la carretera, que ara em sembla
una pista de ball, torno a baixar, buscant la drecera que m’ha de
dur al poble. Marro el camí diverses vegades, dubto, retrocedeixo,
m’aventuro una altra volta. Passo entre vinyes, i vinyes, aquí caic,
aquí m’aixeco. El terra és humit, sovint fangós. Arriba un moment
que el Masroig – que descobreixo a estones – em sembla inaccesible.
No es veu ningú en tota la vall.

Fins que, no se sap ben bé com, hi ha una terra més ferma sota
els peus, i una llum més oberta davant dels ulls,
i el cor em puja en el pit.

És el camí que duu al Masroig.

Josep Maria Espinàs. “Apeu pel Priorat”. 1957.

Amb tot això ja han fet l’espinjolada tot obrint una barrica amb Vi Novell i així ja l’hem pogut tastar, junt amb un pica pica que ens han posat.

També hem pogut tastar l’oli de raig que estava boníssim.

Amb tot això ha vingut el Rafael i ens ha dit si volíem anar a veure l’exposició de fotografia que hi ha als trulls i clar hem anat amb ell, però tot anant-hi ens ha ofert si volíem veure com es feia l’oli que ara mateix n’estaven fent i nosaltres encantats ja que mai ho havíem pogut veure.

En una sala hem pogut veure tot el procés de fer l’oli i veure com en sortia. La veritat és que ha estat molt interessant, moltes gràcies Rafael!!!

En els trulls actualment hi ha una exposició de fotografia de instruments que es feien servir antigament i que a més les fotos s’han fet en els mateixos trulls.

Això va ser tot, i ens va encantar poder-hi anar!!!